NARCÍS MASFERRER BUIXÓ (1913-2010)

 

Partida de cartas
Signatura: Narmas
Tinta sobre paper
Llegenda : - No quiero jugar más. Ud. no entiende una palabra de cartas!!
- Ah! Pues le advierto que soy de cartero de oficio
Revers dibuix : Narciso Masferrer. May 19 S.F. Guíxols. I-IV-44
Publicació: Revista Atalaya
16 x 12 cms ?
1944


Conflicto
Tinta sobre paper
Llegenda : - Si viene Don José, dígale que se siente en este sillón y que me espere un momento
- Bien ... pero, y si en este sillón estoy sentado yo, ¿dónde le digo que se siente?
Publicació : Atalaya ?
Revers dibuix : Narciso Masferrer / May 19 / S. Feliu de Guixols / 15/11/1944
22 x 16´5 cms.
1944




Narcís Masferrer Buixó (Sant Feliu de Guíxols, 26 de setembre de 1913 - 21 de març de 2010)

Il.lustrador i dibuixant català, home de teatre i mestre.



Narcís Masferrer Buixó. Viquipèdia
Narmas. Humoristan.org
Fons Narcís Masferrer Buixó
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Arxiu Municipal. Fons Narcís Masferrer Buixó 1771/2009 1922/2009. Inventari. 14 de juliol de 2014
Projecció del documental "Narcís Masferrer i Buixó: Narmas". 20-09-2011

MIQUEL RIPOLL GUADAYOL (1919-1988)

Caperucita Roja
Signatura : RG 23 (darrera)
Oli sobre paper
12'5 x 9 cms
Colección Pigmeo N. 12
Ed. Hispano Americana de Ediciones SA
Anys 50-60

Griselidis
Signatura : RG 15 (darrera)
Oli sobre paper
12.5 x 9 cms.
Colección Pigmeo N. 7. 
Ed. Hispano Americana de Ediciones SA
Anys 50-60



Miquel Ripoll Guadayol (1919 - 1988)

Dibuixant de historietes i contes infantils.

1945. Va començar publicar els seus dibuixos.


EDICIONES TORAY

  • Azucena (1946)
  • El enmascarado de Bagdad (1948). 12 exemplars.
  • Florita (1949)

AMELLER

  • Princesita

BRUGUERA
  • Águila Negra, el justiciero (1948). 8 contes.
    • El caserón siniestro
    • La fábrica de terremotos
    • El soplo de la muerte
    • La máscara de Gengis Khan
    • ¡¡Perdidos!!
    • El abrazo mortal
    • La reina de los muertos
    • Las serpientes de fuego
CLÍPER
  • El Coyote (1947)
  • Kay, el Lagarto Humano (1949)
  • Lupita (1950)
  • Elvirita (1951)
  • Yumbo (1953)
  • Futuro (1957)

HISPANO AMERICANA DE EDICIONES SA

  • Colección Pigmeo (48 contes) (Anys 50-60)
  • Historia i llegenda (1956)

EDITORIAL MARCO

  • Cabeza de hierro (1959)
IBERO MUNDIAL
  • Ángel Audaz (princ.1960)
EXCLUSIVAS FERMA
  • Colección juvenil Ferma. Serie verde. Siganatura Tello? (1962)

BARDON ART (Internacional)

  • Casco de acero. Tebeo de Manhattan (1963)
  • ...

ZIP EDITORA

  • Tony y Pablito (1976)

LIBRES
  • Que grande es Nueva York. Smith, H. Allen. Miguza. Barcelona. Colección la Hostería del Buen Humor. (1948)
  • ...

Signatures : RG, Ripoll G., Guadayol, Tey, Tello ?, Miriol



Miguel Ripoll Guadayol. Tebeosfera
Miguel Ripoll y Guadayol. Real Academia de la Historia
Ripoll G. Ninots, Tebeos i dibuixos. Rsm. 09-06-2020
Ripoll G. Wikipedia.org
Miguel Ripoll Guadayol en Lupita - EAGZA. Aquellos inolvidables cuentos. 19-07-2020
http://misinolvidablestebeos.blogspot.com/2020/07/miguel-ripoll-guadayol-en-lupita-eagza.html

GUMERSINDO SAINZ MORALES DE CASTILLA (1900-1976)

Coberta de la novel.la Mansedumbre
Signatura: Sainz de Morales
Tècnica mixta
30 x 22 cms.
1930


Mansedumbre
Juan F. Muñoz y Pabón
La novela Rosa N. 157
Publicación quincenal. Año VII
Editorial Juventud S.A.
1 de juliol de 1930



Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Madrid, 12 de maig de 1900 - Barcelona, 3 d'octubre de 1976)

Dibuixant, cartellista i il.lustrador. Fill de Gumersindo Sáinz López de Barrera i de María de los Dolores Patricia Morales de Castilla Serna. Va estudiar a la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Quan va morir el seu pare, es va traslladar a viure a Barcelona, junt amb el seu germà periodista Luis Sainz Morales de Castilla.

Anys 30. Es va casar amb la dibuixant i pintora Montserrat Barta Prats (1906-1988).

És autor d'alguns cartells propagandístics de la guerra civil, com La Guerra, distribuits pel Sindicat de la Industria del Espectaculo, i el cartell La Anarquia es la mas alta expresión del orden.

1956. Dimecres. Exposició a les Galeries Augusta.  Juan Cortés escriu a la Vanguardia : 
"Con su estilo garboso y abocetado, persecutor sagaz de la línea y del movimiento, evocador en grado sumo, se presenta de nuevo a nuestra consideración e1 pintor Gumersindo Sáinz, que vuelve a sus figuras de gitanas y a sus escenas pintorescas, entre las cuales ha intercalado algunos paisajes ciudadanos barceloneses y de vistas de París. Reitera Sáinz la buena calificación que tiene ganada de pintor espontáneo brioso y sensible. Su afición a los colores sombríos, que sabe animar con toques vivaces de tonos enteros, te hace obtener efectos de muy bien hallada armonía, sin descender al documento pintoresquista con todo y la explícita solicitación de la mayoría de sus temas".

Va utilitzar el pseudònim Gumsay en algunes ocasions.


EXPOSICIONS
  • Sala Pinacoteca (1938) 
  • Galeries Augusta. (1949, 1954, 1956, 1957)
  • Salón de Arte Maricel de Sitges (1959)
  • II Festival Internacional dels Artistes. Casino Club de Mar de Sitges. (1960)
  • Galeria Guifré & Escoda (1964)

Va il.lustrar llibres i sobretot novel.les romàntiques :

  • Fi Fi. Gonzalo del Toro y Mihura. Editor de Música. Madrid (c.1920)
  • El amor que vuelve, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1921)
  • Memórias de un hombre de acción. Los caminos del mundo, de Pio Baroja. Rafael Caro Raggio. Madrid (1921)
  • Mimi Bluette Flor de mi Jardín, de Guido da Verona. Ed. Mundo Latino. Madrid (1922)
  • El loco de Candalaor, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • Yvelise, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • Rayo de sol, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • El caballero del Espíritu Santo, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • El peligro de las Perlas, de Federico Moore. Aventuras. N. 72. Prensa moderna 8º. Madrid. (Anys 20 o 30?)
  • Misterio, de Hugo Conway. Biblioteca Selecta Vol. 3. Ed. Iberia. Barcelona (1927)
  • Mi Tio Anghel, de Panait Istrati. Editorial Lux. Barcelona (1927)
  • El cielo envenenado, de Artur Conan Doyle. Editorial Iberia. Barcelona (1928)
  • La Danza de los Caníbales. La Narración de un viaje a través de la Guinea, de Mihai Tican Rumano. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • Perdidos entre las fieras. Narración de mi viaje al Africa Central, de Mihai Tican Rumano. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • Dinero para uno, de Berta Ruck. La Novela Selecta. N. 1. Mentora (1928)
  • Pared por medio, de Florencia L. Barclay. La Novela Selecta. N. 2. Mentora (1928)
  • Los salvajes, de M.P. Arzybachief.  J. Sanxo Editor. Barcelona (1928)
  • El hombre mono y sus mujeres. Narración de un viaje a través de la selva vírgen, de Mihái Tican. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • El lago de los elefantes, de Mihai Tican Rumano. Editorial Lux. Barcelona (1928)
  • El Rey de los buscadores de oro, de Gustavo Aimard. Novela de aventuras N. 15. Ilustraciones de Sainz de Morales. Ed. Iberia. Barcelona (1928)
  • Indiana, de Jorge Sand. Publicaciones Mundial. Barcelona (1929)
  • Tres Pipas. Memorias noveladas, de Mario Verdaguer. Ed. Lux. Barcelona (1929)
  • Casada por dinero, de Concordia Merrel. Nueva Colección Hogar. Barcelona (1929)
  • El Tutor, de Carlos Foley. Editorial B. Bauzá. Barcelona (ca.1930)
  • Elevació, de Enric Barbusse. Col.lecció Balaguer. Imp. la Ibérica. (ca.1930)
  • 3 ensayos socialistas, de Eugenio Pagan. Colección Balagué. Armengol. Barcelona. (años 30)
  • Ofensas a la moral, de O. Lary. Colección Ideal. Sección Humorismo. Editorial B. Bauzá. Barcelona (1930)
  • Mansedumbre, de Juan F. Muñoz Pabón. La Novela Rosa. N.157. Ed. Juventud. Barcelona (juliol 1930)
  • La vida de los forzados, de Eugenio Dieudonne. Publicaciones Mundial. Barcelona (1930)
  • El Diluvio. Almanaques para 1931. Barcelona (1930)
  • La Bolchevique enamorada, de Manuel Chaves. La Novela Aster. Barcelona (1930)
  • Su buena estrella, de Concordia Merrel. La Novela Rosa N. 233. Ed. Juventud. Barcelona (1930)
  • Los archivos rojos. Papeles del Estado Ruso y otros documentos relacionados con los años 1915-1918, de C.E. Vulliamy. Imp. Costa. Barcelona (1930)
  • El antepasado, de Eveline Le Maire. Colección Novela Rosa N. 164. Barcelona (octubre 1930)
  • El Arte del Coktelero Europeo. Manera de preparar los coktails, ponches y demás bebidas exóticas. Ignacio Doménech. Libros de cocina y pastelería. Tipografia Bonet de Quintilla y Cardona. Barcelona (1931)
  • Fin de una aventura, de J. Carreño Vargas. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Hija de Hidalgos, de William Mac Leod Raine. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Carmita de Laura Cortinas. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Los amadores de Manqueses, de Joaquin Arderius. Ashter. Barcelona (1931)
  • Bajo el velo del anónimo, de Courths Mahler. Ediciones Edita. Barcelona (1931)
  • El beso perturbador, de May Cristie. Ediciones Edita. Barcelona (1931)
  • El collar de perlas, de Courths Mahler. Editorial Juventud. Barcelona (1931)
  • El revolver cargado. Jose M. Salaverria. La Novela de Hoy. Madrid. (1931)
  • Guarnición en Siberia, de Rodion Markovits. Publicaciones Mundial. Barcelona (1931)
  • El relicario, de H. Courths-Mahler. La Novela Rosa n. 75. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • La partida de los madrugadores (Romance en prosa de la Guerra Carlista), de Alardo Prats y Beltran. La Novela Ashter. Barcelona (1931)
  • Cautiverio de almas, de Luis G. Manegat. Colección Novela Rosa N. 246. Barcelona (Diciembre 1931)
  • Revista Ford. N. 16. Barcelona (1932)
  • Almanac del Be Negre 1932. Nagsa BCA. Barcelona (1932)
  • Corazones orgullosos, de Maria Mercedes Ortoll. Colección la Novela Rosa. Juventud. Barcelona (1932)
  • Venga usted a casa en primavera, de Mariano Tomás. Ed. Edita. Barcelona. (1933)
  • Conspiradores, de Benigno Bejarano. Ediciones Juvenal. Barcelona (1933)
  • Kyra Kyralina : Las narraciones de Adrian Zograffi, de Panait Istrati. Vilella, BCA. Barcelona (1933)
  • Enseñanza : religiosa y laica, de A. Orts-Ramos. Ed. Villaroel. Barcelona (1933)
  • La tumba de las vírgenes, de Alejandro Kuprin. Biblioteca Nuevo Surco. J. Sanxo Editor. Barcelona (1928)
  • Los locos amores de Doña Juana y Don Felipe, de Regina Opisso Llorens. La novelita n. 7. Editorial ?. Barcelona (Any ?)
  • La torre del Ksar, de Paul Darcy. La Aventura moderna. Editorial Sanxo. Barcelona (Any ?)
  • S.O.S. La Aventura moderna. Editorial J. Sanxo. Barcelona (Any ?)
  • 160 platos de arroz, de Ignacio Domenech. Gumsay. Ed. Quintilla y Cardona. Barcelona (Any?)
  • El vicari de Wakefield, de O. Goldsmith. 2 volums. Llibreria Catalònia. Barcelona (1934)
  • Laia (Retaule de siluetes d'arran la mar), de Salvador Espriu Castelló. Quaderns Literaris. Barcelona (1934)
  • La illa del Tresor, de Robert L. Stevenson. 2ª edició. Editorial Joventut. Barcelona (1934)
  • Desembre, de Baptista Xuriguera. Edicions Balagué. Barcelona (1934)
  • Revista Ford. N. 31. Barcelona (1934)
  • La mujer que quiso ser hombre. Memórias de una lesbiana, de Francisco Oliva. Nuñez. Barcelona (1934)
  • Las ciudades del pecado, de Hendrik de Leew. Editorial Molino. Barcelona (1934)
  • Casada por dinero, de Concordia Merrel. Colección Novela Rosa N.324. Barcelona (1938)
  • Estampas de la España que sufre y Lucha. Gumsay. Ed. Comité Regional Juventudes Libertarias de Cataluña (abans de 1939)
  • (...)


La Vanguardia 01-11-1949
La Vanguardia 17-12-1954
La Vanguardia 14-11-1956
La Vanguardia 22-10-1957
La Vanguardia 02-03-1938
La Vanguardia 02-09-1960
La Vanguardia 19-04-1964

Gumersindo Sainz de Morales que firma : Gumsay (1900-1976). Los carteles de los luchadores de la libertad. España 1936 http://affiches-combattants-liberte.org/es/29__gumsay 
Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Gumsay) (Vida y obra). Joselito. 3-10-2018. Sobre la Anarquia y otros temas https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/10/03/gumersindo-sainz-morales-de-castilla-gumsay-1900-1976/ 
Les imatges del trimestre (estiu 2016) - per Santi Barjau. 21-09-2016. Els meus cartellistes. El blog d'història del cartell de Santi Barjau
Sainz de Morales, Gumersindo. Francesc Mestre Art 
Gumersindo Sáinz de Morales, Gumsay 1900-1976. Publicacions on va aparèixer http://www.graficaanarquista.com/autor/gumsay/ 
John Silver. 26/07/2011
La mujer que quiso ser hombre (memorias de una lesbiana). Francisco Oliva 15-01-2015. Coberta de Sainz de Morales. Galeria d'imatges Galderich-Leblansky-Hernando-H.March 

ANDREU RAGINEL FERRET (1936-2011)

 

Retrat femení
Signatura : Raginel
Llàpis i aquarel.la
Mides : 16 x 13 cms.
Any : ?


Andreu Raginel Ferret (Lió, França 25 d'octubre de 1936 - Barcelona 2011)


Pintor, dibuixant, aquarel.lista. Va ser deixeble del pintor cartellista francès Pierre Commarmond (1897-1983).

Durant 8 anys Raginel va ser profesor de a l'escola Chambre des Metiers de Lyon, en l'especialitat d'història de la indumentària.

1974. S'estableix a Barcelona, on aviat exposa a la Galeria Jayca de Barcelona.

1988. Exposició a la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès : "A la Sala II es podien veure les pintres de l'artista Raginel, aquarel.les d'un cromatisme molt personal, "que combina els colors amb una finesa d'esperit que no es veu massa sovint". El seu llenguatge expressiu que es basa en la figuració, és explicat per zones de color. Algunes d'aquestes figures es resolen en pla i d'altres amb la participació d'imatges que l'autor sintetitza, destacant-ne la figura femenina". (1)

1993. Es publica el llibre El senyor Narcís, un recull dels dibuixos de Raginel publicats al setmanari l'Eco de Sitges, amb text de Jesús Saumell i Valls. Pròleg de Carles Sentís.

1994. Es publica el llibre Raginel de J. Llop S., publicat per Artistes GAL ART. 

2001. A partir d'aquest any, Raginel evolucionà cap a una representació més austera, utilitzant nomès els colors blanc i negre. 

2010. Del 24 d'octubre al 21 de novembre. Selecció del llegat de Raginel, La Pau i la guerra, a l'edifici Miramar de Sitges.

2011. Any de la mort del pintor Andreu Raginel.

2012. 15 de juliol. Es fa la presentació de la placa homenatge al pintor Andreu Raginel a la casa-estudi on va viure l'artista, coneguda com "El Palauet" al carrer Rafael Llopart 82 de Sitges. 

Raginel ha exposat les seves obres a Barcelona (Grifé i Escoda, Rovia, Almirall, Mayte Muñoz, Kreisler, Roglan), Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Mataró, Arenys de Mar, Vic, Olot, Palma de Mallorca, Valencia, Niça ...

"También tomó parte en exposiciones colectivas y certámenes como la Feria del Dibujo de Barcelona, "Maitres Contemporains" de Aix en Provence, etc.

Cuenta en su historial con varios premios del Concurso de Acuarela de Figueres. 

Su obra desarrolla conceptos implícitos en las obras de maestros postimpresionistas como Toulouse Lautrec, particularmente, evolucionando hacia una exaltación fauve del color y una simplificación de formas y recursos plásticos que, en sus últimas formulaciones, linda casi con la abstracción. 

Su temática consiste habitualmente en abigarrados interiores de café o music-hall y en escenas callejeras casi siempre con presencia humana. Alternó procedimientos al óleo y a la acuarela y demostró una notable habilidad como dibujante.  (2)



(1) Història de la Galeria 1986-2003
http://www.canals-art.com/historiacanalscat.html
(2) Diccionari Ràfols d'Artistes Contemporanis de Catalunya i Balears
Andreu Raginel i Ferret. El llegat a Sitges de tota una vida dedicada a l'art. Isidre Roset
Sitges homenatge al pintor i dibuixant Andreu Raginel. Ajuntament de Sitges. 15/07/2012

JOAN GIL GIL (1900-1984)

 

Figures femenines (dança?)
Signatura: J. Gil 
Llàpis de colors
Mides : 14 x 12 cms.
Any : ?



Joan Gil Gil (Barcelona 1900 - 1984)

Pintor expressionista  format a París i en l'escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on fou professor.

Especialista en paisatges, retrats i com a dibuixant representa imatges de dança.

Les seves obres es troben el Museu d'Art Modern de Barcelona.

Exposicions :

  • 1925. Galeries Laietanes
  • 1935. Sala Busquets.
  • 1943. Sala de Pictoria.
  • 1975. Sala Gaudí de Barcelona.

JORDI VALLBONA SADURNÍ (1953)

 

Tres homes
Signatura : Vallbona
Llàpis d'aigua sobre paper
Mides : 13 x 10 cms.
Any : ?


-

Jordi Vallbona Sadurní (Colònia Viladomiu Vell, Gironella 1953)

Pintor, dibuixant, escultor, professor de pintura i director teatral. 

1953. Va néixer a la Colònia Viladomiu Vell de Gironella (Berguedà).

1971. Als divuit anys va entrar a treballar en el món del tèxtil.

1995-2003. Va entrar a formar part del grup de pintors de la prestigiosa Galeria d'Art Mayte Muñoz, de Barcelona, on hi va fer diferents exposicions.

2001-2014. Vallbona crea i dissenya la representació teatral de l'espectacle L'Onze de Setembre de Gironella, sobre els fets del 1714, amb els actors i actrius del grup de teatre La Gresca.

2003. Vallbona és autor del projecte Historia Viva, racons del nucli antic de Bagà, una carpeta amb 12 dibuixos, amb text de Josep Ureña i un tiratge de 150 exemplars.

2004. Juliol. La Galeria d'Art Laué d'Avenches (Suïssa) li fa l'encàrrec d'una exposició dedicada a l'òpera Carmen dins del reconegut festival d'òpera que es representa en aquesta ciutat.

2005. Març. La Galerie d'art Laué de Suïssa escull Vallbona per participar en la Fira d'art Internacional de Karisruhe (Alemanya).

2006. Maig. La Galerie d'art Laué fa exposar Vallbona a Salzburg (Àustria) amb motiu de l'any Mozart.

2007. Vallbona participa en l'exposició anual d'Avenches (Suïssa).

2008. Febrer. Es presenta el llibre El Berguedà, ressons europeus de Jaume Farguell Sitges (1936), amb il.lustracions de Jordi Vallbona. Del 4 de juliol al 3 d'agost. Vallbona realitza una altra exposició a la Galeria d'art Laué dedicada a l'òpera La Traviata de Verdi. El novembre participa en la Fira d'Art internacional de Madrid (FAIM), i així el presentaven: "el catalan Jordi Vallbona : pintura figurativa, pero de pincelada etérea y sugerente." Aquell any també dibuixa 5 marcapàgines que formen un puzzle del pont de la Vila i l'església de Sant Esteve de Bagà, per encàrrec de la Penya Blaugrana de Bagà.

2009. Exposa a Avenches (Suïssa) i torna a participar a la Fira d'Art Internacional de Madrid (FAIM).

2010. Abril. La Galerie d'art d'Avenches porta una exposició de Vallbona a Montreux.

2012. Abril. L'obra a pastel Detall de Montserrat surt reproduïda en una invitació del X Acte Acadèmic de Montserrat 2012. Arxiu històric de les Ciències de la Salut.

Una lesió a l'espatlla el va fer apartar de la pintura, però aleshores va aparèixer l'escultura com a nova afició.

2013. 15 d'agost. Exposició El sentit de les formes, una col.lecció de peces esotèriques sortides de la natura, a GOTIM Gironella.

2015. Del 7 al 23 de maig. Es cel.lebra una exposició d'escultures orgàniques de Jordi Vallbona amb el nom de Bellesa de la Natura, al Casal d'Europa (Palau de Suècia) de Berga.

2017. Es publiquen els Goigs del Santuari de Santa Maria de la Quar, amb text de Joan Pujol i dibuixos de Jordi Vallbona.

2018. Maig. Jordi Vallbona publica el llibre Roses que perfumen el paisatge amb il.lustracions d'esglésies romàniques del Berguedà, amb pròleg de l'historiador i arqueòleg berguedà, Jaume Bernades Postils.

Vallbona també és autor del projecte Domus Domini, una carpeta amb 15 dibuixos del Romànic del Berguedà, que tenia un tiratge de 125 exemplars.

El pintor Vallbona ha exposat a Madrid, Girona, Bilbao, Palma de Mallorca, París ...



El pintor de Gironella Jordi Vallbona inaugurarà aquest divendres una exposició a Suïssa. Aquí Berguedà. 01/07/2008
Feria de arte independiente en Madrid. Alicia Mesa
Invitació 2012
Jordi Vallbona, pintor i escultor. Revista Pànxing. Berguedà entrevistes. Maig 2015
Entrevista a Jordi Vallbona. Revista Pànxing. N.199

JAUME PAHISSA LAPORTA (1846-1928)

"Don Quijote de la Mancha"
Signatura: Pahissa
Tinta sobre paper (xilografia?)
19 x 26 cms.
1910

Cromo D. Quijote de la Mancha. Serie B. N. 44
 "Viéndose, pues, D. Quijote libre y desembarazado de tantas pendencias, 
así de su escuder como suyas, se fué á poner de hinojos ante Dorotea."
Cromo Chocolate Amatller
8 x 13 cms.
ca. 1916



Jaume Pahissa Laporta (Sants, 20 d'abril de 1846 - Barcelona, 22 de gener de 1928)

Dibuixant il.lustrador barceloní i paisatgista. 

Fill de Jaume Pahissa i Rosa Laporta. Germà de Llorenç i Josefa. El seu pare feia de fuster, i va quedar orfe als 10 anys, sent tutelat pel seu tiet, el mestre d'instrucció primària Francesc Laporta Cladellas.

En els seus anys de juventut va conèixer al pintor Baldomer Galofre, veí de Sants.

Va ser alumne eventual junt amb Vayreda, Armet i amb Torrescassana del professor Ramon Martí Alsina.

Entre 1880 i 1920 va fer dibuixos a la revista La Il.lustració Catalana, a vegades utilitzant el pseudònim Tomàs Pijoliu.

També va dibuixar a la revista L'Esquella de la Torratxa.

1868. Va participar en una exposició col.lectiva a Barcelona.

1877. 29 de març. Es cel.lebra el casament amb Anna Jo Prat. 

1880. 8 d'octubre. Naixement del seu fill, el futur músic i compositor Jaume Pahisa Jo (1868-1969).

1884. Exposa a la Sala Parés de Barcelona.

1891. És guardonat amb diploma Honorífic en un certàmen de Belles Arts.

1900. Presenta l'obra Environs de Ginestar (Catalogne) a l'Exposition Universelle de Paris.

1906. Participa en l'Exposició de la Lliga Regionalista.

1909. Exposició individual de dibuixos al carbó a la Sala Parés de Barcelona.

1910. Es publica el Cançoner Popular de l'editorial La Renaixensa-L'Avenç, amb dibuixos de Jaume Pahissa, amb la participació d'altres dibuixants.

1911. Pahissa participa en la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona.

1916. Exposició individual a les Galeries Laietanes. Es publica el llibre El Quijote en imágenes de Miguel de Cervantes Saavedra, amb 60 il.lustracions del pintor Jaume Pahissa, publicat per l'Editorial Ambos Mundos de Barcelona. 

1923. Participa en una Exposició d'Art.

1924. Exposició als salons de Belles Arts El Siglo.

1927. Exposició a la Pinacoteca.

1928. Exposició pòstuma de pintures, dibuixos i esbosos a les Galeries Areñas

Pahissa també va dibuixar auques i molts paisatges catalans al carbó, on es demostra el seu domini en el joc de llums i ombres.



Xavier Soler Àvila. Jaume Pahissa i Laporta
Jaume Pahissa i Laporta. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0048219.xml
Jaume Pahissa pintor
Jaume Pahissa i Laporta. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Pahissa_i_Laporta
Jaume Pahissa i Laporta. GELIV. Grup d'Estudi sobre la literatura del vuit-cents. Universitat de Barcelona
Pahissa, Jaume. Galeria Francesc Mestre Art




PERE CREIXAMS PICÓ (1893-1965)

 

Figura femenina
Signatura: Créixams
Tècnica mixta
20 x 15 cms
Any?

Retrat femení
Signatura : Creixams
Tècnica mixta
26 x 24 cms
Any ?



Pere Créixams Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - Barcelona, 5 de març de 1965)


Pintor i dibuixant català. Va néixer al barri de la mina de Barcelona, en el sí una familia humil. Als 6 anys va quedar orfe de pare, i va començar a treballar de ferrer.

Com que tenia dots com a cantant i músic, als 14 anys va ingressar al Conservatori del Liceu de Barcelona. Va treballar en diferents companyies de teatre clàssic, i va aconseguir formar la seva propia companyia que va actuar en diferents poblacions catalanes.

El 1918, acabada la primera guerra mundial, Creixams va viatjar a Paris, on va entrar a treballar de tipògraf a la impremta de François Bernard.

1920. Aquell any se li comença a despertar l'afició a la pintura. 

1921. Creixams es va integrar en l'ambient artístic de Montmartre, a la famosa l'École de Paris, on coneix poetes i pintors com Duffy, Florent Fels, Georges Simenon, Segonzac, Utrillo, Othon Friesz, Modigliani i Picasso. Fou pintor autodidacte amb taller propi. 

1922. Va exposar al Salon des indépendants de Paris, on va ser descobert pel marxant d'art Paul Guillaume. Aquell any va il.lustrar el llibre Voici l'homme fragments, de Andre Suares, publicat per Librairie Stock, i el llibre Le Chirurgien des Roses ou Roses des lles et du Soir. Poemes en prose avec deux dessins de Pierre Creixams, de Marcel Sauvage, publicat per Caipa, Anvers.

1923. Dibuixa el retrat de Colette, autor del llibre Réverie de Nouvel An, publicat per Librairie Stock de Paris, i el retrat de Jérome et Jean Tharaud, autor del llibre Un drame de l'Automne.

1925. Exposa al Salon d'Automme. Aquell any a Paris es publica el llibre Une Courtisane de Charles Baudelaire, amb il.lustracions de Creixams. També es publica el llibre La Guérison Sévère, avec un portrait de l'auteur par Pierre Creixams, gravé sur bois par G. Aubert, de Jean Paulhan i publicat per Editions de la Nouvelle Revue Française. Creixams també fa les il.lustracions del llibre Les Stupra. Sonnets, de Arthur Rimbaud, publicat per Imprimerie Particulière de Bruxelles. Presenta Familia de Gitanos al Saló de les Tullerias de Paris, amb gran èxit de crítica.

El 1927 Creixams va tornar a viure a Barcelona. Entre 1927 i 1936 també va residir a Tossa de Mar.

1930. En aquella década, Creixams va donar a conèixer el poble de Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet i amb E. Armengol.

Del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931 Creixams va exposar a la Sala Parés de Barcelona. Va il.lustrar els dibuixos de Le Supplice d'une Queue de François-Paul Alibert.

1932. Darrera exposició del grup dels Evolucionistes a Barcelona. La seva obra va ser relacionada amb un cert constructivisme picassià.

1933. Exposició del 8 al 21 de d'abril a la Sala Parés

1934. Exposició del 5 al 18 de maig, junt amb Manolo Hugué a la Sala Parés. Exposició del 17 al 30 de novembre a les Galeries d'art Syra. Aquell any Creixams es va incorporar com a professor de paisatge urbà, a l'Escola Superior de Paisatge d' Olot.

1935. Exposició del 19 d'octubre al 1 de novembre a la Sala Busquets de Barcelona.

Quan s'inicia la guerra civil, Pere Creixams s'exilià a Paris fins l'any 1953.

1944. Es publica el llibre Joie sur la terre. Avec une eau forte de Creixams, de René Fauchois, editat per Imprimerie Darantiere de Dijon.

El 1945 va ser un dels organitzadors a Paris del Saló d'Art Català. 

1948. Va fer algunes de les il.lustracions del llibre De Tapioca à grand'mère Dobrovna, editat per Henry Bry.

1936. Del 16 al 29 de maig Creixams exposa les Galeries d'Art Syra de Barcelona.

1937. Es publica el llibre Infants, de Pere Creixams, publicat per Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb 12 dibuixos de Creixams.

1955. Creixams apareix en el Catalogue Galerie d'Art Roussard.

El 1961 li fou concedida la medalla de plata Ville de Paris.

1962. Va exposar a la Pinacoteca de Barcelona.

1965. Any de la seva mort.

1975. Octubre. Exposició d'obras de P. Creixams a la Sala Nonell de Barcelona. 

1978. Exposició d'obres de Creixams a la Galeria Beabourg de Barcelona.

El 1992 es publica el llibre Pere Creixams (1893-1965), publicat per Ed. Museu Municipal de Tossa i Museu d'Art de Girona.

Té obra seva al Museu d'Art Modern de Barcelona, al Pétit Palais de Ginebra i altres museus europeus i americans.


Pere Créixams i Picó. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Cr%C3%A9ixams_i_Pic%C3%B3
Pere Creixams Picó.  Real Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/58249/pere-creixams-pico
Créixams i Picó, Pere. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza
https://coleccioncarmenthyssen.es/artist/pere-creixams-i-pico/
Pere Créixams. Museu Nacional d'Art de Catalunya
Diari La Vanguardia 6-03-1965

TOMÀS ARGEMÍ (c.1870-d.1910)

General George White (1835-1912)
Signatura : Argemí
Dibuix a tinta
Publicat al diari Noticiero Universal (?)
13 x 16 cms.
c. 1910 (?)



 Tomàs Argemí (Barcelona c. 1870 - actiu el 1910)

Il.lustrador i dibuixant publicitari nascut a Barcelona. Hem trobat poques dades biogràfiques del dibuixant Argemí.

El 1896 va treballar a la revista Blanco y Negro. (1). Aquell sabem que va dibuixar l'anunci publicitari de farmàcia El Estómago artificial Polvos Kuntz.

El 1898 va fer dibuixos a L'Esquella de la Torratxa.

El 1900 va col.laborar a la revista Catalunya Artística.

El 1901 Argemí va fer els dibuixos del llibre Biblioteca literaria de Catalunya Artística, format per les novel.les Lluyta doméstica, La Mionette, el Pas de la Mort, L'Apóstol. En aquesta obra també hi van col.laborar els dibuixants Arcadi Casanovas i Ricard Opisso.

El 1902 va dibuixar a les revistes Pluma y Lápiz, i va col.laborar a Album Salón. Primera ilustración española en colores (1902), on es reprodueix un oli de T. Argemí titulat desencantament, del poema Canigó de Jacint Verdaguer. (2). El diari la Vanguardia se'n feia ressó : "Hemos recibido el último número de la importante revista "Álbum Salón", dedicado completamente al egregio gran poeta Mosen Jacinto Verdaguer, con dibujos oleográficos de Mas y Fondevila, Bejar, Buil, Passos, Tamburini, Vázquez, Llimona y Argemi, que ilustran composiciones poéticas de Verdaguer, resultando en conjunto un número verdaderamente notable". (3)

Aquell mateix any Argemí també va fer 4 dibuixos per la Revista crítica de historia y literatura españolas.

El 1903 Argemí, que vivia al carrer Rosselló n. 266 de Barcelona, va fer les il.lustracions del llibre Jubileo Pontificio de Leon XIII. Recuerdo de la peregrinación española á Roma, de Arístedes de Artiñano, Tipografia la Academia de Barcelona, amb fotogravats de la casa Joaritzi. 

El 1906 Argemí sabem que vivia al carrer Indústria n. 80 de Barcelona, i figurava com a dibuixant. 

El 1908 va fer els dibuixos, fotografies i gravats del Almaque de la Actualidad. (4)

El 1909 va dibuixar l'obra Canestoltes, que avui forma part del fons del Museu Abelló de Mollet del Vallès. (5)

També va fer dibuixos pel diari Noticiero Universal (1888-1986) de Barcelona.

El 1918 es publica Evers el misterioso, de Angel, Editorial Escuelas Pias de S.Anton, amb dibuixos d'Argemí.

Els anys 1927, 1931 i 1937, el calendari de l'ermità fa servir un dibuix d'Argemí per il.lustrar la portada del calendari promogut per Antoni M.Morera. En el calendari també hi col.laboraren els dibuixants Celestí Sadurní i Pacià Ros. (6)


(1) Tomás Argemí. Biografies de pintores. Fernando Alcolea
http://fernandoalcolea.es/BIOGRAF-AS-DE-PINTORES-A/Tomas-Argem/desktop/
(2) Laura Vilardell Domènech. La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936). Tesi Doctoral. 2013
(3) Diari la Vanguardia 18/09/1902
(4) Almanaques de la Actualidad. 1908
(6) El calendari durant la guerra civil. Calendari de l'ermità dels Pirineus

Imágenes de la historia de España (11). 07/08/2014. Miniaturas militares por Alfons Cánovas

SALVADOR DONAT SAURÍ (1912-1996)

 

Cartell de futbol
Donat Sauri (escrit al revers)
Aquarel.la sobre paper (retocs fotomecànics)
Segell Impremta Ortega
24 x 17 cms.
Any ?

Cartell de futbol
Donat Sauri (escrit en el revers)
Aquarel.la sobre paper (retocs fotomecànics)
22 x 12,5 cms.
Any ?



Salvador Donat Saurí (València, 1912- Le Locle, Suissa, 1996)


Pintor, dibuixant i cartellista valencià. Es va especialitzar en el disseny de cartells de futbol, toros i festes tradicionals. 

1947. Dibuixa el cartell del Club Taurino, de Bilbao, editat per la impremta José Ortega de València. (Fons del Museu Vasco de Bilbao).

1949. Argemí dibuixa un altre cartell del Club Taurino. (Fons del Museu Vasco de Bilbao)

13 de desembre 1959. Exposició de S. Donat amb 12 paisatges a l'oli a la Sala la Decoradora d'Alacant.

20 de febrer de 1960.  S'inaugura el Concurs Nacional d'Alacant, amb obres de Salvador Donat.

20 de novembre de 1960. Exposició de Donat Saurí a la Sala la Decoradora, amb crítica de Ernesto Carreras " ..los diciocho óleos presentados por Donat Saurí evidencian "una maestría técnica inigualable."

1982. Va dibuixar cartells de futbol de la Copa Mundial 1982, impressos a la mítica impremta i litografia Ortega de València.

Algunes de les seves obres es troben repartides en el Euzkal Museoa Bilbao-Museo Vasco i en el Muséu del Pueblu d'Astúries.


T.H.B. Cartellismo en mestalla. 26/06/2020. The barraca. Cultural de Club
https://thebarraca.com/2020/06/26/cartelismo-en-mestalla/
Xavi Calvo. Fútbol y la involución del diseño del cartel galáctico al amateur. 09/01/2017
Donat Saurí Salvador. Colección. EMSIME. Museu Vasco de Bilbao
Mario Rodríguez Ruiz. Las exposiciones de pintura en Alicante (1950-1975), reconstrucción de la actividad expositiva en la ciudad de Alicante a través de su repercución en la premsa local. Editorial Universidad Politècnia de València.
Red digital de Colecciones de Museos de España

FRANCESC GARCIA ESTRAGUÉS (1914-1985)

 

Santa Maria del Mar (Barcelona)
Signatura : F. Garcia
Tinta sobre paper
28,5 x 21,5 cms
1931



Francesc García Estragués (Barcelona 1914 - Barcelona 1985)

Pintor, dibuixant i il.lustrador català. Es va formar a l'Acadèmia Baixas, a l'Acadèmia Tàrrega, en el Cercle Artístic de Sant Lluc i en els cursos del F.A.D. de Barcelona.

De 1933 a 1935 va utilitzar el pseudònim "Xec" a les revistes Esquitx i Patufet. També a la revista Virolet.

El 1942 va exposar a la sala Casa del Libro.

El 1943 va il.lustrar les Estampas de muerte y resurrección, de Tomàs Roig Llop.

El 1944 va dibuixar la plaça dels Màrtirs de Manresa. Aquell any va dibuixar 12 estampes de temàtica religiosa sobre la vida de la Sagrada Familia. Va il.lustrar el llibre Perfiles de Resurrección, de Jose M. Gibert Felix, publicat per l'Editorial Altés.

El 1945 va restaurar les pintures de la cúpula de la basílica de la Mercè. També va il.lustrar Nadalenques Populars. Canciones navideñas populares para piano, de Ezequiel Martin, de Musical Emporium, Llobet y cia, SA.

El 1946 va fer 3 dibuixos prepartius per la decoració mural del menjador de l'empresa Riviere S.A.

El 1947 va il.lustrar el llibre Estampes i oracions. Versos, del seu germà Pare Jaume Garcia i Estragués. També va il.lustrar el llibre El Valle de la Paz, de José Ramon de Amezola, de l'editor José Porter.

El 1948 va il.lustrar el llibre Pa d'Angels. Versos de primera comunió del seu germà Jaume.

El 1949 va il.lustrar el llibre Mi cajita de música, colección de obras de ballet para piano muy fáciles del maestro Font Palmarola, de l'editorial de música Boileau de Barcelona. (1) També va  dibuixar a Arbúcies.

El 1953 es fa la presentació del grup artístic Inter-Nos al Museu de Granollers, integrat per artistes abstractes de procedència barcelonina, format per Garcia Estragués, Sandalinas, Alcoy, Llopart i Hernández Pijuán. (2). Aquell any il.lustra els dibuixos del llibre de poemes Muriendo en silencio, de Maria Castanyer. (3)

El 1954 il.lustra el llibre Cartilla del tráfico. El niño en la calle, de Manuel Pastor Hernández, Ed. Sintes de Barcelona.

El 1958 va il.lustrar El Príncep Bandoler, de Roser Cardús de l'editorial Arimany de Barcelona.

El 1960 sabem que va  il.lustrar els contes El venedor de peixos, de Josep Vallverdú i El Testamento de un excéntrico, de Julio Verne, editats per Miquel Arimany de Barcelona. També il.lustra els mapes del llibre Arte Español de la comida, de Enrique Sordo, de l'editorial Barna SA.

El 1961 va il.lustrar La Dona d'Aigua i altres contes, d'Andersen, i Espartaco, de R.Dan, publicats també per l'editorial Arimany.

El 1968 es va editar el primer número de la nova revista Patufet, amb antics col·laboradors que encara eren vius: Antoni Batllori, Jofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués ... (4).

El 1975 va fer l'obra Composició abstracta.

El 1976 va fer un dibuix de la platja de Calella.

Del 8 al 21 de novembre de 1977 va exposar dibuixos a la Madei Sala d'Art del Carrer París n. 202 de Barcelona.

El 3 de gener de 1981 es publica a la Vanguardia : "García Estragués, en Calafell. El pintor Francesc Garcia Estragués ha inaugurado una exposición de dibujos y acuarelas en la Galería Dama, de Calafell".


FONTS CONSULTADES

(1) Rocío. Ballet, n. 1. de Mi Cajita de Música. Editorial de Música Boileau
(2) Gabriel Ureña. Las Vanguardías artística en la postguerra española, 1940-1959... p. 158
(3) Lluis Lucero Comas. Maria Castanyer, superació i independència
(4) Revista Patufet. Segona època (1968-1973)
Enric H.March. 100 anys d'història. 10/02/2011. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Francesc Garcia i Estragués. Enciclopedia.cat


LINKS

García Estragués, Francesc. Galeria Francesc Mestre Art
Xec. Ninots, Tebeos i dibuixos. 06/07/2016
Garcia Estragués. MAMT-Museu d'Art Modern de Tarragona
Francesc Garcia Estragues. Arcadja.com

CARME OSÉS HIDALGO (1897-1961)

Retrat femení
Aquarel.la sobre paper
Signatura : Osés
18 x 13'5 cms
Anys 20 ?

Webs que reprodueixen aquest dibuix :




Carme Osés Hidalgo (Calatayud, 7 d'abril de 1897 - Calatayud, 1961?)

Dibuixant i pintora. Filla del pedagog, escriptor i traductor vasc José Osés Larumbe (Sant Sebastià 1863-?) i de la granadina Encarnación Hidalgo. Era germana de José Osés Hidalgo (1895), del publicista escriptor Juan Osés Hidalgo (1899-?), i de la professora de tall i confecció, Encarnación Osés Hidalgo.

Carmen va nèixer l'any 1897 a Calatayud (Aragó), on el seu pare Juan Osés exercia de professor i també es declarava masó.

La primavera de l'any 1900, quan la Carmen tenia aprox. uns 3 anys, la familia Osés va mudar-se a Barcelona. A la ciutat comtal va estudiar dibuix a l'Escola de Belles Artes de Barcelona, amb els professors Baixas, Climent i Vicenç Borrás Abella (1867-1945). (1)

1920. Exposa al Palau de Belles Arts de Barcelona.

1922. Exposa un bonic retrat a les Sales d'Exposició del Cercle de Sant Lluc. (2)

1925. Va començar la seva relació amorosa amb el professor sevillà Enrique Estévez Ochoa (Puerto de Santa Maria, 1891-Palma, Mallorca 1978), que s'havia separat de la seva primera esposa. La Carmen va ser la musa i companya del pintor, i va quedar sempre eclipsada per ell.

1928. Il.lustra la portada del llibre Flores de Montaña. Costumbres y tradiciones aragonesas. Impremta editorial Gambón (Saragossa), i també il.lustra el llibre Emocionario infantil de Federico Torres, de Libreria la Eduación (Saragossa).

1931. Aquell any va il.lustrar la portada del llibre Historia de dos vidas (Lady Alice) de Emma Marshall, d'Editorial B.Bauzà, i sabem que va dibuixar l'aquarel.la Desnudo femenino. 

21 de març."Hoy, a las cinco de la tarde, en las Galerias Layetanas se efectuará la inauguración de las exposiciones de pintura de los señores Meifrén, Mir Mas de Xexás y señorita Carmen Osés". (3)

1932. Va exposar de forma individual a les Galeries Laietanes :

"En salitas contiguas en cuyos muros penden, esos hechizadores dibujos, hay pinturas de Carmen Oses Hidalgo, inclinada a la esmaltación de la pasta de color, a una técnica que a veces busca delicadezas, cual ocurre en las medias figuras femeninas, en que a un concepto florentino de la depuración lineal, se junta la suavidad y dulzura del mecanismo (...)" (4)

Aquell any, el seu pare José Osés edita el polèmic llibre : "La nación catalana no ha existido nunca".

1933. Va il.ustrar els dibuixos de la novel.la Alejandrina de Laureano Brillas.

1934. 7 gener. La seva germana Encarnacion Hidalgo es candidata a les municipals pel partir radical.(5). El 3 de març exposa a les Galeries Laietanes :

"Hoy, a las cinco de la tarde tendrá efecto en las Galerías Layetanas la Inauguración de las exposiciones de pinturas de los artistas señorita Carmen Oses y Manuel Pigem. y otra da obras procedentes de una importante colección del palacio Grimaldi, todas ellas de nombrados autores tanto nacionales como extranjeros". (6)

La revista Bé Negre se'n fa ressò :

 "La pintora senyoreta Osés Hidalgo que, seguint les doctrines espanyolístiques del seu estimat pare - l'irascible mestre monoglóssic del carrer Joaquim Costa-, encara no s´ha decidit a emprar el català en les seves manifestacions publiques. El catàleg de la seva actual exposició a Les Galeries, naturalment és redactat en castellà. D´això s´en diu aclimatació, simpatía i comprensió". (7)

1935. El seu pare, José Osés, edita el llibre Gramática Castellana por Paluzie, que conté il.lustracions de Carmen Osés (8). Aquell any torna a exposar a la Sala Gaspar del 23 al 6 de novembre :

"Ferran Arasa i Carme Osés a la Sala Gaspar. Després de l’exposició del tortosí Ferran Arasa, home de fuga i de dots innegables de pintor, exhibeix actualment Carme Osés. Si per a l’educació de l’instint del pintor Arasa, fóra convenient el contacte amb els mestres de la pintura contemporània de l’escola de Barcelona, a Carme Osés potser li convindria deseixir-se del contacte de l’escola casticista espanyola, per aprendre de veure les coses d’una manera fresca, és a dir: sense pintoresc ni expressivitats volgudes". (9)

"Carme Oses, artista d'agudesa d'esperit i tècnica vigorosa, exposa, a la Sala Gaspar. 24 figures i bodegons que la consagren com un dels millors valors de la pintura femenina contemporània. L'exposició restarà oberta fins al dia 6." (10)

1936. Del 28 de març al 10 d'abril participa a l'Exposició Pro-Nens Necessitats. Valenciano, Barcelona. (11)

1936. 1 de maig. Galeries Laietanes: "La pintora Carmen Oses expone varios óleos y dibujos realizados con singular habilidad y perfecto conocimiento de los cánones estéticos. Carmen Oses demuestra poseer un exacto dominio del trazo y un estilo a todas luces excelente, consiguiendo, mediante una técnica estudiada y minuciosa, efectos plásticos de una notable vivacidad y realismo. Estas composiciones de Carmen Oses ofrecen un evidente interés, por el esmero con que han sido ejecutadas y por la gracia y donaire que su autora ha sabido infundirles; cualidades éstas que la pintora ha realzado acertadamente- al proporcionar a sus obras -óleos y algunos dibujos, -un colorido agradable y armónico". (12)

MaigCarme Osés dibuixa caricatures de 1. Ernest Ansermet, 2. Walter Frey, 3. Frank
Martin, 4. Pedro Sanjuán, 5. Stefan Frenkel, 6. Marcel Mihalovici, 7. Roman
Palester, 8. Bartolomé Pérez Casas. 9. Rodolfo Halffter, 10. Enrique Fernández Arbós, 11. Pau Casals. (13)


1936. Juliol. "Galeries Laietanes. Carme Osés, que l'any passat passat triomfava a la Sala Gaspar, exposà del 18 d'abril a l'1 de maig, set pintures i tretze dibuixos; en les primeres hi ha molta tècnica i fuga; en els segons, tret de tres dibuixos decoratius amb peixos, hi ha un sentit molt acadèmic de la realitat que mena a l'artista a realitzacions que són troballes de finor." (14)

1940."Carme Oses presenta en Fayans Catalán treinta y ocho obras- pinturas al óleo y dibujos. En la Exposición acredita la artista su dominio del dibujo, muy acusado y notable. Destacan entre las obras presentadas "Mallorquína" (6), "Gitana" (9) y las «Flores», señaladas con el número 11 en el catálogo". (15)

1942. Del 5 al 18 de desembre. (16) Torna a exposar a les Galeries del Fayans Català. La sensibilitat i el sentimentalisme d'una artista femenina, són durament criticats en els foscos temps de la dictadura franquista :

"C. OSES en las «Galerías del Fayans Catalán» ha expuesto veintiocho telas. Es una pintura en donde la sensibilidad muchas veces debe ir en socorro de una técnica no muy conseguida. El artista es discreto dibujante. Su colorido es tímido, un tanto opaco. Es innegable la existencia de logrados aciertos; algunos cuadros poseen un bello sentido decorativo; en otros se advierte un temperamento pronto al sentimentalísmo. Alguien me dice ser una pintura sin pretensiones. ¿Puede un artista dejar de ser ambicioso? Sin la ambición de la belleza conseguida, del afán de perdurar, o, cuanto menos, sin la pequeña y humana ambición del aplauso, ¿cuáles serán los móviles del artista?" (17)

1943. 16 de novembre. Exposa a la Sala Vilomara, Libreria Central, junt amb Benet Domingo i José Baqué. (18)

1944. Exposa individualment a la Sala Vilomara, Paisajes, Bodegones y Flores. (7)

1947. Primera medalla en la exposició oficial de Mallorca. (19)

1948. Carmen Osés viatja a Sevilla. (20)

1949. Abril. Viatja del port de Càdis a Buenos Aires (Argentina), junt amb el seu marit, Enrique Ochoa.  Van viatjar amb l'encàrrec d'entregar un quadre de l'hermandad de la Macarena a Eva Perón, dona del president argentí.

1949. Del 6 al 18 de juny. C. Osés exposa 22 obres a la galeria Müller de Buenos Aires..

1954. Aquell any Carmen Osés exposa a Màlaga.

1955. 1 de gener. Fa una visita a l'exposició de l'amic Blasco Ferrer, a la Galeria Argos de Barcelona.

"El pasado sábado tuvo efecto en Galerías Argos la inauguración de una Exposición de escultura, en hierro forjado, del artista E. Blasco Ferrer, que goza de gran renombre en el extranjero. Dicha inauguración constituyó un uténtico acontecimiento artístico, al aue concurrieron gran número de personalidades del mundo de las artes de nuestra ciudad. La Emisora Radio Barcelona, que tenía instalados sus micrófonos en Galerías Argos; retransmitió esa solemnidad, haciendo uso de la palabra los señores Monreal, Marsá, Xifré y la señorita Lina Fon;. Entre las personalidades figuraban los escultores Clará, Rebull, Llauradó y los pintores Sebastián Junyer, E. Ochoa, Carmen Oses y muchos otros, así como los señores Cantavella y José M. de Sucre. (21)

1955. Carmen Osés i el seu marit instal.len un estudi a Mallorca :

"MALLORCA Un nuevo Museo. (...) Palma cuenta desde hace unos días con un nuevo Museo, constituido tomando por base la magnifica calección particular del laureado pintor Enrique Ochoa, que desde nace un cuarto de siglo tiene su retiro, para descansar de sus tareas y frecuentes viajes en la celebré Cartuja de Valldemosa Deseoso, el ilustre pintor, de que puedan mejor ser conocidas del publico las estupendas obras de pintura antigua y moderna de que es poseedor, incrementándolas a base de nuevas aportaciones en una magnífica casa solariega de la céntrica calle de Apuntadores, muy cerca del popular Paseo del Borne, ha instalado el museo que él modestamente tilda de «Mansión de Arte». En unas cuantas salas ha colgado valiosas telas de afamados pintores, entre las que destaca un Murillo. entre otros maestros clasicos de reconocida fama. También se nutre la «Mansión de Arte» de armas de pintores contemporáneos, sin faltar la de Ochoa y la de su eminente colabora doña Carmen Oses; con instalaciones de vitrinas con valiosísimos objetos y una artística colección de te.
En dicha "Mansión del Arte" han instalado asimismo su estudio Enrique Ochoa y Carmen Oses, como crisol propio para la gestación de futuras obras ai te en un ambiente apropiado para el estímulo y el desarrollo de las inquietudes de ambos artistas, que tantas; muestras tienen dadas de su valía. Antes de la inauguración oficial, que tendrá lugar a mediadas de este mes, ya han desfilado por el Museo muchas personalidades, mallorquínas y una infínidad de extranjeros; complaciéndose todos de la bella aportación realizada por Ochoa en pro del acervo cultural de la isla y augurando los mejores éxitos". (22)

Entre 1956 i 1958 al taller de pintura de Enrique Ochoa i Carmen Osés hi va fer pràctiques el pintor Joan Miquel Roca Fuster (1942-1996). (23)

1966. El programa Estudio de Arte de Radio Barcelona va cel.lebrar una exposició antològica com homenatge pòstum compost de 22 obres, on hi detectem alguns errors biògrafics : 

"Se cierra la temporada de exposiciones de «Estudio de Arte», de Radio Barcelona, con un homenaje postumo a la pintora Carmen Oses, fallecida en 1960, en nuestra ciudad. Era hija de Calatayud, donde nació en 1889, y desde su infancia vivía aquí, trasladada con su familia. Todos los suyos eran personas muy dedicadas a las letras y las artes. Casó con el andaluz Enrique Ochoa, también pintor. En sus estudios fue discípula de Baixas, de Climent y de Borras Abella. Su actividad artística se desarrolló principalmente entre 1933 en que celebró su primera exposición, en Barcelona, y 1954, en que terminó con una exposición en Tetuán su comunicación con el público. Su pintura es reposada y sincera versando sobre diversidad de temas un sentimiento directo y llano. Entre las obras expuestas en esta manifestación, que constituyen una antología de veintidós lienzos, figuran un autorretrato y el de la madre de la artista, que son do s piezas verdaderamente persuasivas . con respecto al arte de Carmen Oses. Una breve serie de bodegones y una mayor cantidad de notas y composiciones de asunto callejero completan la exposición". (1)

2017. 15 de maig. Rubén Pérez Moreno, doctor en Historia de l'Art i professor de l'escola d'art de Saragossa, publica un interessant article amb l'objectiu de donar a conèixer la desconeguda pintora Carme Osés, i rescatar-la d'un absolu oblit.


IL.LUSTRACIÓ DE LLIBRES

  • Emocionario infantil. Federico Torres. Libreria la Educación. Zaragoza
  • ...



Carme
Oses. Artista
avançada
en el
seu art, amb bones condicions
de
fermesa
en
l'equilibri
total
dels seus
quadros i en la
visió
de
llurs colors
:
en
els paisatges sobretot
i en
els
bodegons.
Aquests darrers són interpretats amb força encert
i
gust.
io.—
Girona,
9,
els
bodegons 6 i 8, i el
dibuix
22.
El
seu treball
en la figura
és també força ben
orien-
tat, i, remarcadament en la
part tècnica, trobem
en
aquesta
artista
com
una
seriosa
entesa
en el
seu treball pictòric

FONTS CONSULTADES
(4) Diari La Vanguardia 27/03/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/03/27/pagina-5/33197216/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia  7/01/1934
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1976/11/16/pagina-6/33157208/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia 03/03/1934
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/01/04/pagina-7/33155567/pdf.html
(7) Rubén Pérez Moreno. Carmen Osés Hidalgo (1897-1961). Un caso de Damnatio Memoriae. AACA. 15/05/2017
(8) Diari la Vanguardia 16/06/1935
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1966/06/24/pagina-6/33148736/pdf.html
(9) Cròniques art 1934-36. Fundació Rafael Benet. p. 289. 27/11/1935. p. 10
http://www.fundaciorafaelbenet.com/wp-content/uploads/2010/07/croniques_art_34_36.pdf
(10) La Veu de Catalunya. 01/12/1935
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1270597&posicion=1
(11) Repertori de catàlegs d'exposicions. 
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA266&lpg=PA266&dq=%22os%C3%A9s,+carme%22&source=bl&ots=aQpyBAQnpK&sig=ACfU3U0lZkctR0DZaOevpHe03nbBefET5g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjK-7ycxKbpAhXR8eAKHVJ7CU8Q6AEwAHoECAUQAQ#v=onepage&q=%22os%C3%A9s%2C%20carme%22&f=false
(12) Diari la Vanguardia 01/05/1936
(13) N. 98. Dibujos impresos, detalles. «Figuras destacadas del Congreso Internacional de Musicología celebrado en Barcelona»,
POM, Boletín-Revista Musical (órgano de la Asociación General de Profesores de Orquesta y Música de Madrid), año II, núm. 8, Madrid, mayo de 1936, p. 10 (Madrid, Biblioteca Nacional de España)
La música de España en el siglo XX
https://www.caja-pdf.es/2013/01/30/intro/
(14) Publicació de la Junta municipal d'Art. Juliol 1936
(15) Diari la Vanguardia 29/03/1940
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/01/04/pagina-6/33114462/pdf.html
(16) Invitación Catálogo Exposición de Pinturas. Fayans Catalan. 1942. Todocoleccion.com
(17) Diari la Vanguardia 13/12/1942
(22) Diari la Vanguardia 28/09/1955
(23)  Joan Miquel Roca Fuster
http://www.galeriagabrielvanrell.com/artistas/59/


Fundación pintor Enrique Ochoa
http://enriqueochoa.com/
Enrique Estévez Ochoa
https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_Est%C3%A9vez_Ochoa

OBRES

Osés, Carmen. Museu Maricel (Sitges). Col.lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
https://www.museuobert.cat/ca/museu-de-maricel/cerca/os%C3%A9s
Osés, Carmen. Galeria Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/es/606_os%C3%A9s-carmen
Carmen Osés Hidalgo. Maestros españoles del retrato
https://maestrosdelretrato.blogspot.com/search/label/Carmen%20Os%C3%A9s%20Hidalgo
Valldemosa, Mallorca
https://www.worthpoint.com/worthopedia/carmen-oses-spanish-female-artist-460996114
Carmen Osés Hidalgo. Invaluable.com
https://www.invaluable.com/auction-lot/carmen-oses-hidalgo-calatayud-1898-1961-autorretr-1725-c-7cf43a2869
Carmen Osés. Wikiart.org
https://www.wikiart.org/es/carmen-oses-hidalgo
Carmen Osés. The-Saleroom.com
https://www.the-saleroom.com/en-gb/auction-catalogues/arce-subastas/catalogue-id-srarce10001/lot-4ea38138-b987-4d62-a21b-a42700fc18d8
Bodegas Franco Españolas
https://orbisantiqueprints.com/en/watercolours/20518-carmen-oses-1868-1961-acuarela-de-las-bodegas-francoespanolas-en-la-rioja.html


FOTOGRAFIES

Autor : Tomás Gómez Bosch. Any 1946
Oses, Carmen. Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
https://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.do?control=BVPB20160693638