JOAN LLAVERIAS LABRÓ (1865-1938)

 Belle Epoque
Firmat : LL
Tinta sobre cartulina
Escrit en el revers : "Figura. Belle Epoque"
21 x 16 cms.
Any ?



Joan Llaverias Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938)

Dibuixant humorístic, il.lustrador i pintor. Fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc.


Joan Llaverias i Labró. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llaverias_i_Labr%C3%B3
Joan Llaverías Labró. Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/llaverias_labro_joan.html
Joan Llaverias i Labró. Barcelona Modernista
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/joan-llaverias-i-labr

MIQUEL SOLÉ BOYLS (1903-1977)



Tertúlia d'artistes
Firmat : Boyls
Aquarel.la i llàpis
24 x 18 cms.
Any ?




Miquel Solé Boyls (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1977)

Dibuixant, pintor i impressor barceloní. Autodidacte. Col.laborà en diverses publicacions: La Mainada, L'Estevet, L'Esquella de la Torratxa i Papitu (que en va ser l'últim director). Caricaturista de crítica punyent. 

1921. Aquell any va començar a dibuixar a la revista Sardana.

Els anys 1926 i 1927 el trobem dedicat a la impressió de Goigs marians.

1931. 19 de desembre. Fou nomenat secretari de l'Associació de Cartellistes de Barcelona : "Han sido presentados al Gobierno civil los estatutos de la Asociación de Cartelistas (Baja de San Pedro, 51, cuarto, segunda). La junta directiva ha quedado constituida como sigue: Presidente, señor Martínez Surroca; vice, señor Alomar; tesorero, señor Morell; contado, señor S. Gómez; secretario, señor Solé Boyls; vice, señor Campillo, archivero, señor Sergio, Cortés; vocales, señores Montaner y Martí aBs." (1)

1932. 28 de desembre. "En el «I Saló d'Humoristes» de la Asociación de Humoristas de Barcelona, que se inaugurará el día 21 de enero próximo, en las Galerías Emporium, tendrán obras expuestas: Anem, Apa, Arnal, Bas-Bofill, Benigani, Bofarull, Calsina, Castanys, Corret, Gastón-Ry, Junceda, Mallol, Mestres, Mora, Moreno, Opisso, Planas, Prat, Quelus, Robert, Roca, Serra-Massana, Shum, Soka, Soler-Boyls y Xirinius". (2)

Del 21 de maig al 3 de juny de 1932 va exposar a la Sala Syra de Barcelona.

Després de la guerra civil Soler Boys va participar en diferents tertúlies de pintors i dibuixants : "En 1924 y en los bajos de la casa Pia Batlló (Gran Via / rambla de Catalunya), proyectada por el arquitecto Josep Vilaseca, fue inaugurado un café bautizado con resonancia wagneriana: Oro del Rhin (...) El café sobrevivió a la guerra incivil. Luego de españolizado el nombre por orden del gobernador González Oliveros, acogió a nuevos tertulianos, al son de la orquesta que entonces dirigía Lluís Rovira. Gasch pasó a otra tertulia de pintores y dibujantes, emigrada del Oasis y luego del café de la Rambla, integrada por Antoni Roca, Josep Escobar, Soléboyls, Àngel Planells y Josep Vinyes". (3)

"(...) Acabada la contienda, Castanys regresó a Barcelona y al poco tiempo abría su tradicional tertulia, ahora en su hotelito sarrianense de la calle Anglí, donde ha muerto. Tanto la tertulia, como- los contertulianos —Junceda, Manuel Amat, su entrañable amigo y a veces colaborador; Antonio Roca, Mallol, Mestres, Opisso, Prat y Ubach, Mestres, Moreno, Benejam, García, Panadés, Solé-Boyls—, estan enraizados a la biografía de Castanys". (4)

1944. 5 de desembre. "Ha quedado inaugurada hoy, en Radio Lérida, una notable Exposición de caricaturas, que permanecerá abierta hasta el próximo día 10, Presentan en ella artísticos originales los artistas Benseny, Cornet, Yvances, Junceda, Mallol, Mestres, Niko, Prat, Roca, Solé Boyls, Tarrago y Vinyes." (5)

El 1945 va dibuixar la portada del llibre El Lago de mis sueños de Storm. Theodor. Col. Norte. Impremta. Ariel de Barcelona.

1949. 21 de juny. "Actualmente, un grupo de humoristas celebra una exposición en «La Pinacoteca». Preside el conjunto un pequeño grupo de obras del maravilloso Juan G. Junceda, piadoso, recuerdo a la memoria del excelente compañero. Los demás expositores son Borrell, Castanys, Mallol, Mestres, Morató, Opisso, Prat, Puigmiquel, Roca, Serra i Soléboyls. (...) Mestres y Soléboyls cultivan el género del apunte psicológico, que el segundo presenta con su serie de «Los grandes castigadores". (6)

El 1975 va pintar l'oli La crema de la capella Marcús.

Coma dibuixant signà amb el segon cognom Boyls. Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant SoleBoyls 




(1) Diari la Vanguardia. 19/12/1931
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-9/33175665/pdf.html
(2) Diari la Vanguardia. 28/12/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-9/33194122/pdf.html
(3) Lluís Permanyer. El oro del Rhin tenia classe. Diari la Vanguardia. 09/07/2005
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/07/09/pagina-7/40538877/pdf.html
(4) Diari la Vanguardia. 12/09/1965
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-29/33561690/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia. 05/12/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-17/33120387/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia. 21/06/1949
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-5/32827455/pdf.html


Miquel Solé i Boÿls. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063370.xml
Francesc Foguet. Tria de textos "dramatitzables" publicats al Papitu durant la guerra i la revolució

MARIA ROSA GARCIA CASAS (1923-2018)

Visite España
Aquarel.la sobre paper
48'5 x 31 cms
Anys 50-60




Maria Rosa Garcia Casas (?, 1923 - Barcelona, 2018)

Dibuixant, i.lustradora, cartellista i aquarel.lista catalana. Molt poques dades hem aconseguit de la seva biografia.

Va treballar en la il.lustració de postals regionals, figurins per teatre, felicitacions de nadal, estampes religioses, calendaris, àlbums de comunió, cartells, etc.

També va il.lustrar comtes infantils i novela juvenil per editorials de Barcelona, com l'Editorial Garza, l'Editorial Vilamala, Ed. Vilafranca, Arts Gràfiques Cobas, i l'editorial C.y.Z.

A finals dels anys 50 i la dècada del 60, es va dedicar a il.lustració de figurins per teatre. El 1959 va dibuixar concretament el Figurí per l'obra de teatre Tia Mame. Es localitzen un total de 51 obres de figurins en el Fons Maria Rosa Garcia Casas, i també en la col.lecció Anna Orozco, que formen part del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre, un fons indispensable per entendre la història de la indumentària en el món del teatre. (1)

El 8 de març de 2017 en el dia internacional de la dona, Escena Digital va publicar una llista de dones figurinistes : Lola Anglada, Maria Araujo, Lidia Azzopardi, Montserrat Barenys, Roser Caritx, Maria Rosa Garcia Casas, Mercè Paloma, Àurea Plou i Nina Pawlosky. (2)

El 23 d'abril de 2017 el bloc italià Soloillustratori publica la primera entrada dedicada a Maria Rosa Garcia a partir d'imatges trobades a Pinterest. Troben extrany que darrera tanta obra editada, no aconsegueixin trobar cap noticia d'aquesta autora tan enigmàtica. Al dia següent van publicar una segona entrada amb més obres. (3)


> Signatures  : m.r.g. / M.Rosa Garcia


Una mostra de les obres realitzades :

- Estampa recordatorio. Linares. Jaén. 1956
- Estampa recordatoria. Málaga. 1959
- San Martín de Porres. Editorial Vilamala. 1960
- La azucena de los Mohawks. Editorial Vilamala. 1961
- En la cumbre del Nishizaca. Editorial Vilamala. Any ?
- Mi primera comunión. 1962
- Felicitación navideña. 1962
- India, Japón, Filipinas. El Cielo. Editorial Vilamala. 1964
- Fuego entre nieve. Editorial Vilamala. 1964
- San Felipe de Jesús. Editorial Vilamala
- La Bella durmiente. Artes Gráficas Cobas. 1979
- Un capitán de 15 años. Julio Verne. Editorial Garza. 1984
- Calendari de 1986. Obres benéfiques de San Joan de Déu. 1986
- Los hijos del Capitán Grant. Julio Verne. Artes Gráficas Cobas. 1986
- Blancanieves. Colección cuentos clásicos. Editorial Vilafranca. 
- La Cenicienta. Artes Gráficas Cobas
(...)



(1) Fons Maria Rosa Garcia Casas. Escena Digital
> Esquela de Maria Rosa Garcia Casas

FRANCESC VIDAL GOMÀ (1894-1970)

Retrat femení
Firmat : F Vidal Gomà
Llàpis sobre paper
32 x 22 cms
Any ?




Francesc Vidal Gomà (Barcelona 1894, Barcelona 1970)

Pintor català format a l'escola de Francesc d'Assís Galí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va fundar l'Agrupació d'Artistes Catalans, junt amb els pintors Pere Daura i Emili Bosch i Roger.

Passà temps a Paris, admirador del pintor Paul Cézanne i després influït per l'obra de Heny-Eugène Delacroix.

Va ser professor de l'Escola Massana de Barcelona desde la seva fundació, mestre entre altres del pintor Jaume Carbonell.

Va pintar retrats, paisatges, natures mortes i sobretot murals religiosos. Algunes de les seves obres formen part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya i de la Col.lecció d'Art del Banc Sabadell.


Francesc Vidal Gomà. Wikipedia.org
Francesc Vidal i Gomà. Enciclopedia.cat
Francisco Vidal Gomá. Maestros Españoles del retrato
Francesc Vidal Gomà. Paisajistas españoles del siglo XIX
Joan Ventura Maynou. Francesc Vidal i Gomà. Pintor
Francesc Vidal Goma. Arcadja.com
Francesc Vidal Goma. Invaluable.com

ALEXANDRE CARDUNETS CAZORLA (1871-1944)

Personatge català
Firma : A. Cardunets
Tinta sobre paper
9 x 6,5 cms
Juny 1923



Alexandre Cardunets Cazorla (Barcelona, 13 de novembre de 1871 - Badalona, 5 de setembre de 1944)

Dibuixant, gravador i pintor. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Llotja. Fou deixeble del mestre gravador Miquel Carpí. Fou un dels fundadors dels Amics de l'Art Vell.

1900. Aquell any va néixer la seva filla América Cardunets Tallada, futura esmaltadora i ceramista.

1904. Va dibuixar la portada de la revista Catalunya Artística, amb l'obra titulada Contemplació.

1905. A la revista Il.lustració Catalana es publiquen dibuixos seus de Castellterçol. Va dibuixar un ex-libris per Joaquim Malats.

1906. Va pintar a l'oli al poble de Llavaneres.

1907. Surten publicades les obres realitzades a Sant Andreu de Llavaneres a la revista Il.lustració Catalana.

1908. Dibuixa la portada del llibre Vida de San Juan de Dios de Fra. Luziano del Pozo, publicat per l'editorial Luis Gili.

1909. Va dibuixar un ex-libris per a Fernando Tallada.

1910. Va il.lustrar una postal de la Fàbrica de calçat de Ramon Armengou, ubicat al carrer de la Gleva 9-11 i 13.

1912. Fa dibuixos per l'obra del Dr. Anton Vila Sala. Vida popular del gloriós Sant Joan de Deu. Llibreria Católica Internacional Lluís Gili. Coberta de Cardunets. Barcelona. 

1914. Va fer la portada de la novela Europa se va .. de Eduardo Zamacois de l'Editorial Iris.

1915. Es publiquen en una revista dibuixos fets al poble de Moià. Va dibuixar el Riu Ter de Girona.

1916. Surten publicats els seus dibuixos de Caldes de Malavella a la revista Il.lustració Catalana. A la revista Blanco y Negro hi apareix un dibuix de la Plaza de Palacio de Barcelona.

1918. Una revista publica el reportatge titulat Un paisajista catalan. Alejandro Cardunets.

1919. Va fer un dibuix del poble de Sant Cebrià de Vallalta.

1920 -30?. Dibuixa la portada del llibres de la Biblioteca Amena Juventud, publicats per Llibreria Salesiana.

1921 o 1927?. Fou president del Cercle Artístic de Barcelona. Va pintar l'obra a l'oli titulada Santes Creus.

1923. Fou president del Foment de les Arts Decoratives. Aquell va dibuixar el poble de Sant Cristófol de Tosses i un ex-libris per l'Unió d'Exlibristes Ibérics de Barcelona.

1927. Del 7 al 20 de maig va exposar pintures i dibuixos a Galeries Laietanes. Al Juliol va aparéixer la seva obra Santes Creus a la portada de la revista d'Ací i d'Allà

1928. Va il.lustrar l'obra de Pere Casals. Poemes del Port i de la Mar. Poemes de ciutat. Barcelona.

1929. Va fer els dibuixos de les accions del Banc de Catalunya. Va dibuixar l'obra Pallejà.

1930. Es publiquen 10 dibuixos originals de Cardunets a l'obra Barcelona Artística Monumental.

1931. Va dibuixar la portada del llibre Montserrat vist pels pintors catalans.

1932. Es cel.lebra al saló del consistori de l'Ajuntament de Badalona un concert dedicat a l'artista Alexandre Cardunets amb motiu de la clausura de la seva exposició Vells aspectes de Badalona.

1934. 21 de novembre. A la revista l'Esplai de la Il.lustració Catalana l'article titulat La Barcelona d'Alexandre Cardunets. Va dibuixar a Pompeu Fabra a la portada del fulletó homenatge a Pompeu Fabra de l'Associació de Premsa de Badalona.

1940. Va pintar a l'oli l'obra Pomar (Badalona).

1944. 6 de setembre. El diari la Vanguardia es fa ressò de la mort del pintor: "Ha fallecido en esta ciudad don Alejandro Cardunets Cazorla, destacadísima personalidad en el mundo artístico, que por espacio de varios años había ocupado la presidencia del Círculo Artístico y del Fomento de las Artes Decorativas. Había nacido en Barcelona el 13 de noviembre de 1871, y estudiado las Bellas Artes en la Escuela Provincial. Fue Cardunets un excelente grabador y ün gran dibujante. Fue, asimismo, pintor muy notable; pero su especialidad indiscutible y sobresaliente la constituyó la magnífica solección de dibujos al lápiz de los más típicos rincones de su ciudad natal y los más bellos lugares de Cataluña, en forma que llegó a formar escuela, que siguieron no pocos dibujantes y también pintores que cultivaron las notas ciudadanas. En los dibujos de Cardunets quedaba aprisionada un poco del alma de los lugares que su lápiz captaba, y todo en ellos era poesía. En el terreno particular, Cardunets era afabilísimo, y en su conversación brillaba siempre su gran cultura artística".
Cardunets també va il.lustrar un cartell per l'empresa Viatges Marsans, un cartell menú del café Sport Restaurant amb publicitat d'anís del Mono, la tarjeta publicitaria de l'Hotel Restaurant Reina Elisenda de l'Avinguda de Pearson de Pedralbes, partitures músicals, o una tarjeta record de Vallvidrera amb la imatge de Jacint Verdaguer publicats per l'editorial Seix&Barral.

Es conserven obres seves al Museu de Badalona.


Alexandre Cardunets Cazorla. Wikipedia.org
Alexandre Cardunets, Cargols. L'Art de l'apunt, el dibuix com a expressió artística completa. 28/04/2015
Alexandre Cardunets Cazorla. Paisajistas españoles del siglo XIX y XX
Alexandre Cardunets Cazorla (1871-1944). Mallorca Pintada
Cardunets, Alexandre. Francesc Mestre Art
Cardunets Cazorla, Alexandre. Arcadja.com
Hemeroteca de la Vanguardia. 06/09/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2019/06/23/pagina-7/33116079/pdf.html
José Francés. De la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Un artista puro. Alejandro Cardunets. 15/09/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/01/20/pagina-7/33116631/pdf.html

JULI BOCQUET ORTEGA (1870-d.1929)

Apunts
Firmat : JB
Aquarel.la sobre paper
15,5 x 9,5 cms.
Any ?



Juli Bocquet Ortega (Barcelona, 1870 - Barcelona, després de 1929)

Dibuixant i pintor. Fill de Joan Bocquet i Pilar Ortega Clarac. Germà de Adelina, Amelia, Maria, Margarita i Pilar. Vivia al Carrer Sant Josep 8-10 de Sant Gervasi.

Juli Bocquet va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

1883. A l'edat de 13 anys va dibuixar "Campesinos murcianos." i "Jerezano".

1887. Va pintar el retrat Perfil de Dama.

1894. Bocquet va pintar l'obra "Sant Jeroni" amb dedicatòria al seu amic Ramon Cardona. Aquell any va participar a la Segona Exposició General al Palau de Belles Arts de Barcelona, junt amb la seva germana Adela. (1)

El crític Alfred Opisso escriu : "El Sr. Bocquet, de quien hablé ya con ocasión de su San Jerónimo, tiene en otra sala un bien bosquejado Estudio de navarro, notable por la seguridad y franqueza de la pincelada, Alarde de buen pintor". (2)

1895. Va fer un dibuix per un panell titulat "Galos" pel teatre líric, junt amb els artistes Baixas, Bertán, Campmany, Ramon Casas, Coll, Ferrer, Lluís Graner, Lorenzale, Passos, Pey, Roca, Triadó, etc. L'obra era un encàrrec per un ball de carnaval organitzat pel Cercle Artístic de Barcelona. (3)

1896. El pintor Juli Bocquet forma part del Catàleg il.lustrat de la Tercera Exposició de Belles Arts e Indústries Artístiques de Barcelona. (4)

El 1897 Juli Bocquet segurament també tenia estudis de música, ja que va tocar el violí en una festa privada acompanyat de la seva parella, la Dolors "Lola" Bertrán :

"Don Julio Bocquet, acompañado al piano por la distinguida señorita Lola Bertran, tocó en el violín delicadísimas composiciones de Mendelsshon, que modelaron con gran acierto los ejecutantes, imprimiéndolas aquel carácter señoril y distinguido, propio del mencionado compositor." (5)

1904. Aquell any va néixer el seu fill, el futur il.lustrador i dibuixant Joan Pau Bocquet Bertran (1904-1966).

1907. Va néixer el seu fill Eduard Bocquet Bertran (1907-1961), futur músic violinista. Aquell any sabem que la seva dona Dolors Bertrán tenia accions en la companyia "Sociedad Anónima Linea de Vapores Tintoré", una empresa creada el 1852 i que anys més tard (el 1916) es convertiria en la Companyia Transmediterránea. (6)

1908. 5 de maig. Aquell any va morir la seva mare, la Pilar Ortega Clarac. (7)

1909. Aquell any va morir el seu cunyat, el pintor Pau Maria Bertrán Tintoré (1868-1909).

1912. I tres anys després, va morir la seva dona Dolors Bertrán Tintoré (?-1912).(8)

1916. Després d'uns anys sense pintar, va exposar obras a la Sala Parés junt amb als artistes Rogelio López Fernández (1880-v.1927), i Antoni Ros Güell (1877-1954) : 

"Sala Parés. Tres artistas llenan con sus obras el amplio local: tres pintores. Uno de ellos es un antiguo cultivador del arte que nos ofrece ahora sus manifestaciones más recientes; arte que abandonó durante algún tiempo; y al que ahora vuelve, demostrándonos que en el compás de espera, á que estuvo obligado, no perdió el autor ninguna de las cualidades que antes se le reconocieran. Se trata de don Julio Bocquet, discípulo predilecto que fué de don Luis Franco, que habia figurado en distintas exposiciones, reclamando la atención con sus obras, y que de pronto cesó de pintar.
Transcurridos unos años, sintió añoranza de la paleta; la cual viene a decirnos, al presente, que en el reposo en que estuvo, no se marchitó su frescura, condición ésta que prevalece en sus notas de color expuestas, la mayoria de una gran delicadeza y todas de indiscutible elegancia en el mecanismo.
Paisajes, interiores, estudios de figura revelan un espíritu sensitivo". (9)

1923. Després d'una llarga enfermetat, va morir la seva filla Maria Pilar :

"Tras de cruel enfermedad que le vino minando su organismo, ha fallecido en esta ciudad la distinguida señorita Pilar Bocquet Bertrán, en quien se reunían la bondad de carácter, envidiable inteligencia y ejemplares virtudes cristianas. Al acto del entierro de la finada asistió numeroso concurso, el cual quiso asociarse a la inmensa pena que agobia a las familias Bocquet y Bertrán, a las cuales, muy en particular a nuestros queridos amigos don Julio Bocquet y don Marcos Jesús Bertrán, enviamos el testimonio de nuestra condolencia". (10)

1929. Va pintar l'obra"Vista noctuna de la Exposición Universal de Montjuïc, Barcelona". El quadre porta la firma apócrifa J. Mir i la firma de Julio Bocquet. Origen : Colecció de la Fundació Privada Bosch i Aymerich de Barcelona.



(1) Francesc Fontbona. Repertori de catàlegs d'Exposicions col.lectives d'art a Catalunya
(2) La Ilustración Ibérica. Año XII. Barcelona 16 de juny de 1894. Num. 598
(3) Cara a cara entre Ramon Casas i Lluís Graner o l'enigme dels panells del teatre líric. 06/04/2016
(4) 1896
(5) Diari la Vanguardia. 07/07/1897 
(6) Libro Registro de Accionistas. Linea de Vapores Tintoré. 08/01/2015 
https://jtintore.wordpress.com/2015/01/08/libro-registro-de-accionistas/101/
(7) Esquela de Pilar Ortega i Clarac (04/05/1908)
(8) Esquela de Dolors Bertran Tintoré (29/09/1912)
(9) Diari la Vanguardia. 03/06/2016



Obres / Subastes

MARIA FERRÉS PUIG (1874-1964)

Ball tradicional català
Firmat : Maria Ferrés Puig (Freser)
Aquarel.la i llàpis sobre paper
24 x 17 cms
Any 1944 ?
Ref. PDC-6-2019


El dibuix també surt reproduït a l'entrada: "10 pintors de Tarragona que has de descobrir", encapçalant la biografia de Maria Freser publicada el 22 de maig de 2018 en el diari de Tarragona Digital. 




Maria Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)

Pintora, dibuixant, aquarel.lista i aiguafortista. Filla del capità de vaixells Eduard Ferrés Viada (1839-?) i Elvira Puig Mir (?-1910) de cal Xanti.

Maria nasqué a ca la Duana, una de les cases més riques de Vilassar de Mar. Un dels seus germans fou l'arquitecte modernista Eduard Ferrés Puig (1873-1928). Va ser una dona de personalitat forta i és encara una artista desconeguda pel gran públic.

Pels volts de 1918 va ser deixeble del pintor i gravador mataroní Rafel Estrany Ros. Maria  formà part del grup Colla d'Artistes del Cu-cut.

El 1899 es casà amb l'arquitecte Lluís Homs Moncusí (Valls,1868-1956)

El 1905 nasqué la seva filla i futura pintora Elvira Homs Ferrés (1905-1954).

1922. Va exposar a la Sala Parés de Barcelona aquarel.les i aiguaforts junt amb el seu mestre Rafel Estrany Ros.

1924. Va exposar a l'Hotel Ritz, en el III Saló d'humoristes, junt amb Bon, Brunet, Opisso, Castanys, Xirinius, Passarell, etc.

1926. Exposà obres a l'aiguafort a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1927. Galeria Dalmau. Va exposar junt els artistes F. Galofre Suris, Junceda, Oleguer Junyent, entre altres.

1929. Va exposar a les Galeries Laietanes. Va exposar junt els artistes Lola Anglada, Apa, Opisso, Quelus, Calsina, etc.

1931-32. Exposà al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans.

1933. Va exposà obres a la Sala Busquets.

1936. Aquell any va exposar a la Galeries Syra de Barcelona. En els anys de guerra va fer dibuixos de milicians i temes relacionats amb el conflicte bèl.lic.

1944. "MARÍA FRESSER Y MORERA, en Librería Mediterránea.—María Fresser expone una notable colección de acuarelas y dibujos acuarelados. Con particular acierto, la artista ha sabido captar toda suerte de figuras en movimiento. Los «Xiquets de Valls» construyendo sus castillos humanos o ejecutando el baile «dels bastons», y las danzarinas punteando sus aladas coreografías, han sido para María Fresser abundosa cantera de donde extraer lo mejor de sus «aguadas». Lo mismo que dijimos acerca de otros pintores, podríamos repetirlo aquí: la pintura a la aguada es tanto más bella cuanto más simple. En la presente Exposisión podréis comprobarlo. ..."

1945. Tardor. Participà en la primera exposició del Grup d'Artistes Vallencs, junt amb Jaume Mercadé, Pau Mercader, Eduard Castells i l'escultor Josep Busquets.

1999. Octubre. Exposició d'un centenar de dibuixos i aquarel.les de Maria Freser en els anys 20, 30 i 40. Apunts del natural de les representacions del Gran Teatre del Liceu, del fons del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

2000. Es publica el llibre Maria Freser. Apunts del Liceu. 1918-1948, d' Edicions Galerada. 62 pàgs.

2016. El professor Antonio Salcedo Miliani publica el llibre "Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950", i s'inaugura una exposició al Museu d'Art Modern de Tarragona. Maria Freser encapçala la llista de les dones artistes.

> Pseudònims utilitzats : Maria Freser, MF, Senyora Homs, Mari-Clo.



10 pintors de Tarragona que has de descobrir. 22/05/2018
https://visit.tarragonadigital.com/fets-i-gent/10-pintors-de-tarragona
El dibuix i l'aquarel.la de Maria Freser. Emblecat. Teresa Camps Miró. Universitat Autònoma de Barcelona. Recerques. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat. N.5. 2016
https://www.emblecat.com/wp-content/uploads/2016/07/Emblecat_revista_2016_5_7_Teresa.pdf
Agnés Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. Maria Freser. Cróniques des del balcó. Quaderns de Vilaniu, 43. pàgs. 109-129. Any 2003
L'Exposició-homenatge "Maria Freser". 
https://core.ac.uk/download/pdf/39130502.pdf
Maria Ferrés Puig. Diccionari biogràfic de dones. Núria Rius.
http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=695
Maria Freser. Diputació de Tarragona.cat

DIBUIXOS
Maria Ferrés Puig. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/305_ferr%C3%A9s-puig-maria
Reproducció d'un dibuix de Maria Freser de Joan Magriñà en un ballet. Escena digital. Institut del Teatre
http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:391024 
Gravat de bruixes
https://www.todocoleccion.net/arte-grabados/maria-freser-vilassar-1874-valls-1964-grabado-brujas~x111809399

FOTO
Arxiu del Museu de Valls. Col.lecció familia Homs