JULI BOCQUET ORTEGA (1870-d.1929)

Apunts
Firmat : JB
Aquarel.la sobre paper
15,5 x 9,5 cms.
Any ?



Juli Bocquet Ortega (Barcelona, 1870 - Barcelona, després de 1929)

Dibuixant i pintor. Fill de Joan Bocquet i Pilar Ortega Clarac. Germà de Adelina, Amelia, Maria, Margarita i Pilar. Vivia al Carrer Sant Josep 8-10 de Sant Gervasi.

Juli Bocquet va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

1883. A l'edat de 13 anys va dibuixar "Campesinos murcianos." i "Jerezano".

1887. Va pintar el retrat Perfil de Dama.

1894. Bocquet va pintar l'obra "Sant Jeroni" amb dedicatòria al seu amic Ramon Cardona. Aquell any va participar a la Segona Exposició General al Palau de Belles Arts de Barcelona, junt amb la seva germana Adela. (1)

El crític Alfred Opisso escriu : "El Sr. Bocquet, de quien hablé ya con ocasión de su San Jerónimo, tiene en otra sala un bien bosquejado Estudio de navarro, notable por la seguridad y franqueza de la pincelada, Alarde de buen pintor". (2)

1895. Va fer un dibuix per un panell titulat "Galos" pel teatre líric, junt amb els artistes Baixas, Bertán, Campmany, Ramon Casas, Coll, Ferrer, Lluís Graner, Lorenzale, Passos, Pey, Roca, Triadó, etc. L'obra era un encàrrec per un ball de carnaval organitzat pel Cercle Artístic de Barcelona. (3)

1896. El pintor Juli Bocquet forma part del Catàleg il.lustrat de la Tercera Exposició de Belles Arts e Indústries Artístiques de Barcelona. (4)

El 1897 Juli Bocquet segurament també tenia estudis de música, ja que va tocar el violí en una festa privada acompanyat de la seva parella, la Dolors "Lola" Bertrán :

"Don Julio Bocquet, acompañado al piano por la distinguida señorita Lola Bertran, tocó en el violín delicadísimas composiciones de Mendelsshon, que modelaron con gran acierto los ejecutantes, imprimiéndolas aquel carácter señoril y distinguido, propio del mencionado compositor." (5)

1904. Aquell any va néixer el seu fill, el futur il.lustrador i dibuixant Joan Pau Bocquet Bertran (1904-1966).

1907. Va néixer el seu fill Eduard Bocquet Bertran (1907-1961), futur músic violinista. Aquell any sabem que la seva dona Dolors Bertrán tenia accions en la companyia "Sociedad Anónima Linea de Vapores Tintoré", una empresa creada el 1852 i que anys més tard (el 1916) es convertiria en la Companyia Transmediterránea. (6)

1908. 5 de maig. Aquell any va morir la seva mare, la Pilar Ortega Clarac. (7)

1909. Aquell any va morir el seu cunyat, el pintor Pau Maria Bertrán Tintoré (1868-1909).

1912. I tres anys després, va morir la seva dona Dolors Bertrán Tintoré (?-1912).(8)

1916. Després d'uns anys sense pintar, va exposar obras a la Sala Parés junt amb als artistes Rogelio López Fernández (1880-v.1927), i Antoni Ros Güell (1877-1954) : 

"Sala Parés. Tres artistas llenan con sus obras el amplio local: tres pintores. Uno de ellos es un antiguo cultivador del arte que nos ofrece ahora sus manifestaciones más recientes; arte que abandonó durante algún tiempo; y al que ahora vuelve, demostrándonos que en el compás de espera, á que estuvo obligado, no perdió el autor ninguna de las cualidades que antes se le reconocieran. Se trata de don Julio Bocquet, discípulo predilecto que fué de don Luis Franco, que habia figurado en distintas exposiciones, reclamando la atención con sus obras, y que de pronto cesó de pintar.
Transcurridos unos años, sintió añoranza de la paleta; la cual viene a decirnos, al presente, que en el reposo en que estuvo, no se marchitó su frescura, condición ésta que prevalece en sus notas de color expuestas, la mayoria de una gran delicadeza y todas de indiscutible elegancia en el mecanismo.
Paisajes, interiores, estudios de figura revelan un espíritu sensitivo". (9)

1923. Després d'una llarga enfermetat, va morir la seva filla Maria Pilar :

"Tras de cruel enfermedad que le vino minando su organismo, ha fallecido en esta ciudad la distinguida señorita Pilar Bocquet Bertrán, en quien se reunían la bondad de carácter, envidiable inteligencia y ejemplares virtudes cristianas. Al acto del entierro de la finada asistió numeroso concurso, el cual quiso asociarse a la inmensa pena que agobia a las familias Bocquet y Bertrán, a las cuales, muy en particular a nuestros queridos amigos don Julio Bocquet y don Marcos Jesús Bertrán, enviamos el testimonio de nuestra condolencia". (10)

1929. Va pintar l'obra"Vista noctuna de la Exposición Universal de Montjuïc, Barcelona". El quadre porta la firma apócrifa J. Mir i la firma de Julio Bocquet. Origen : Colecció de la Fundació Privada Bosch i Aymerich de Barcelona.



(1) Francesc Fontbona. Repertori de catàlegs d'Exposicions col.lectives d'art a Catalunya
(2) La Ilustración Ibérica. Año XII. Barcelona 16 de juny de 1894. Num. 598
(3) Cara a cara entre Ramon Casas i Lluís Graner o l'enigme dels panells del teatre líric. 06/04/2016
(4) 1896
(5) Diari la Vanguardia. 07/07/1897 
(6) Libro Registro de Accionistas. Linea de Vapores Tintoré. 08/01/2015 
https://jtintore.wordpress.com/2015/01/08/libro-registro-de-accionistas/101/
(7) Esquela de Pilar Ortega i Clarac (04/05/1908)
(8) Esquela de Dolors Bertran Tintoré (29/09/1912)
(9) Diari la Vanguardia. 03/06/2016



Obres / Subastes

MARIA FERRÉS PUIG (1874-1964)

Ball tradicional català
Firmat : Maria Ferrés Puig (Freser)
Aquarel.la i llàpis sobre paper
24 x 17 cms
Any 1944 ?
Ref. PDC-6-2019


El dibuix surt reproduït a l'entrada: "10 pintors de Tarragona que has de descobrir", encapçalant la biografia de Maria Freser publicada el 22 de maig de 2018 en el diari de Tarragona Digital. 




Maria Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)

Pintora, dibuixant, aquarel.lista i aiguafortista. Filla del capità de vaixells Eduard Ferrés Viada (1839-?) i Elvira Puig Mir (?-1910) de cal Xanti.

Maria nasqué a ca la Duana, una de les cases més riques de Vilassar de Mar. Un dels seus germans fou l'arquitecte modernista Eduard Ferrés Puig (1873-1928). Va ser una dona de personalitat forta i és encara una artista desconeguda pel gran públic.

Pels volts de 1918 va ser deixeble del pintor i gravador mataroní Rafel Estrany Ros.

Maria  formà part del grup Colla d'Artistes del Cu-cut.

El 1899 es casà amb l'arquitecte Lluís Homs Moncusí (Valls,1868-1956)

1905. Nasqué la seva filla i futura pintora Elvira Homs Ferrés (1905-1954).

1922. Exposà a la Sala Parés de Barcelona aquarel.les i aiguaforts junt amb el seu mestre Rafel Estrany Ros.

1924. Va exposar a l'Hotel Ritz, en el III Saló d'humoristes, junt amb Bon, Brunet, Opisso, Castanys, Xirinius, Passarell, etc.

1926. Exposà obres a l'aiguafort a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1927. Galeria Dalmau. Va exposar junt els artistes F. Galofre Suris, Junceda, Oleguer Junyent, entre altres.

1929. Va exposar a les Galeries Laietanes. Va exposar junt els artistes Lola Anglada, Apa, Opisso, Quelus, Calsina, etc.

1931-32. Exposà al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans.

1933. Va exposà obres a la Sala Busquets.

1936. Aquell any va exposar a la Galeries Syra de Barcelona. En els anys de guerra va fer dibuixos de milicians i temes relacionats amb el conflicte bèl.lic.

1944. "MARÍA FRESSER Y MORERA, en Librería Mediterránea.—María Fresser expone una notable colección de acuarelas y dibujos acuarelados. Con particular acierto, la artista ha sabido captar toda suerte de figuras en movimiento. Los «Xiquets de Valls» construyendo sus castillos humanos o ejecutando el baile «dels bastons», y las danzarinas punteando sus aladas coreografías, han sido para María Fresser abundosa cantera de donde extraer lo mejor de sus «aguadas». Lo mismo que dijimos acerca de otros pintores, podríamos repetirlo aquí: la pintura a la aguada es tanto más bella cuanto más simple. En la presente Exposisión podréis comprobarlo. ..."

1945. Tardor. Participà en la primera exposició del Grup d'Artistes Vallencs, junt amb Jaume Mercadé, Pau Mercader, Eduard Castells i l'escultor Josep Busquets.

1999. Octubre. Exposició d'un centenar de dibuixos i aquarel.les de Maria Freser en els anys 20, 30 i 40. Apunts del natural de les representacions del Gran Teatre del Liceu, del fons del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

2000. Es publica el llibre Maria Freser. Apunts del Liceu. 1918-1948, d' Edicions Galerada. 62 pàgs.

2016. El professor Antonio Salcedo Miliani publica el llibre "Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950", i s'inaugura una exposició al Museu d'Art Modern de Tarragona. Maria Freser encapçala la llista de les dones artistes.

> Pseudònims utilitzats : Maria Freser, MF, Senyora Homs, Mari-Clo.



10 pintors de Tarragona que has de descobrir. 22/05/2018
https://visit.tarragonadigital.com/fets-i-gent/10-pintors-de-tarragona
El dibuix i l'aquarel.la de Maria Freser. Emblecat. Teresa Camps Miró. Universitat Autònoma de Barcelona. Recerques. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat. N.5. 2016
https://www.emblecat.com/wp-content/uploads/2016/07/Emblecat_revista_2016_5_7_Teresa.pdf
Agnés Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. Maria Freser. Cróniques des del balcó. Quaderns de Vilaniu, 43. pàgs. 109-129. Any 2003
L'Exposició-homenatge "Maria Freser". 
https://core.ac.uk/download/pdf/39130502.pdf
Maria Ferrés Puig. Diccionari biogràfic de dones. Núria Rius.
http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=695
Maria Freser. Diputació de Tarragona.cat

DIBUIXOS
Maria Ferrés Puig. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/305_ferr%C3%A9s-puig-maria
Reproducció d'un dibuix de Maria Freser de Joan Magriñà en un ballet. Escena digital. Institut del Teatre
http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:391024 
Gravat de bruixes
https://www.todocoleccion.net/arte-grabados/maria-freser-vilassar-1874-valls-1964-grabado-brujas~x111809399

FOTO
Arxiu del Museu de Valls. Col.lecció familia Homs

LLUIS MALLAFRÈ GUASCH (1895-1979)

Retrat femení
Firmat LL. Mallafrè
Aquarel.la sobre paper
16 x 23 cms. 
1927


Lluís Mallafrè Guasch (Tarragona, 1895 - Olot, 1979)

Dibuixant, il.lustrador, aquarel..lista, mestre i professor de dibuix. Fill del cirurgià Joan Mallafrè Torres, natural de Barberà de la Conca, i d'Isabel Guasch Martín, nascuda a Rueda de Jalón (Saragossa). Els seus pares van tenir 8 fills : Pere (?-1921), Joan (1896-1961), Lluís (1895-1979), i 5 noies.

El seu germà Joan Mallafrè Guasch (1896-1961), va estudiar medicina i avui té un carrer dedicat a Tarragona. Joan es va casar amb Llúcia Gimeno Company, filla del general i governador civil i militar de Lleida Juan Gimeno Acosta.

Lluís Mallafrè es va casar amb Pilar Garcia, que regentava una òptica a Tarragona (on avui hi ha el cafè Viena). Va tenir un fill, l'advocat Lluís Mallafrè, que havia treballat pel Gas de Barcelona.

Lluis Mallafrè va treballar sobretot per l'Editorial Roma de Barcelona i alguns treballs per l'Editorial Bruño de Madrid. Es va especialitzar en la il.lustració de llibres escolars, quaderns d'estiu, llibres infantils y manuals pedagògics per mestres.

El 1943 va dibuixar el cartell de la Festa de Sant Magí de Tarragona.

Va il.lustrar la col.lecció de cromos las Razas de Color de l'empresa de xocolates Casa Amatller, on també hi col.laboraven els dibuixants Alexandre de Riquer, Joaquim Coll Salieti, Joan Llaverias Labró, Albert Mestre Moragas, Gumersindo Sainz de Morales i Josep Segrelles Albert entre altres.

El 1973 va dibuixar en el núm.29 de El Benjamín, publicació de l' Acción Católica de Vic.

El 1979 (o el 1988 segons altres fonts) Lluís Mallafrè va morir a Olot. 


EDITORIAL ROMA (Barcelona)

- Mi primer libro
- Mis primeros dibujos
- Mi primer diccionario. 
- Mis problemas de Aritmética.
- Lo mas facil  en dibujo. Decoración de trabajos escolares
- Iniciación al dibujo lineal. 1960
- Estio. Deberes de vacaciones. 1943
- Estio para el Párvulo
- Tareas Veraniegas
- 2ª Cartilla del Pequeño Escolar 
- 3ª Cartilla del Pequeño Escolar
- Motivos religiosos. 1957
- Ejercicios de lenguaje. 1957
- Ejercicios gráficos de lenguaje
- Dibujemos y describamos los meteroros
Dibujemos y describamos la tierra
- Dibujemos los minerales. 1930
- Dibujemos las plantas
- Dibujemos razas humanas
- Encerado y clarión. Libro para el maestro. 1944
- Diccionario gráfico infantil. 1967
Apuntes de Historia de España
- Apuntes de Geografia Astronómica
- Apuntes de Geografia. España. 
- Apuntes de Geografia. Canarias.
- Apuntes de Geografia. Aragón. n.2
- Apuntes de Geografia. Navarra. n.13
- Apuntes de Geografia. Valencia. n. 14
- Apuntes de Geografia. Islas Baleares. 1930
- Apuntes de Historia de España. Primeros pobladores-Edad Antigua-E.Media.
- Apuntes de Historia de España. Edades Moderna y Contemporánea. 
- Apuntes de Geografia. Asturias
- Apunts de Geografia. Catalunya
- Apuntes de Geografia. Pais Vasco-Navarro 
- Escribo y dibujo apuntes de geografia del Continente Americano
- Escribo y dibujo apuntes de geografia. Europa
- Escribo y dibujo Apuntes de Geogafia Astronómica. El Cielo. La Tierra en el espacio
- Atlas de Geografia de España
- Manuales prácticos del Maestro. Lecciones de cosas
- Manuales prácticos del Maestro. Problemas de Aritmética
- Manuales prácticos del Maestro. Motivos religiosos
- Cuaderno de Historia Sagrada. Antiguo Testamento
- Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Ciencias Fisicas y Naturales
Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Religión Historia Sagrada
- Cuaderno de Deberes Escolares. Dos ejercicios semanales en limpio. 3er grado
- Cuaderno de Trabajos y Deberes Escolares
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Lenguaje. N.5
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Geografia-Historia-Ciencias. N.6
- Dibujitos para calcar
- Ya dibujo. Calco, pinto y escribo
- Pizarra Colorida. 300 dibujos en color para el encerado escolar
- Mapas Escolares Mudos para completar. España. n. 1
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Grado Superior).  n. 2
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Historia) n. 3
- Mapas Escolares Mudos para completar. Cataluña. n. 4
- Mapas Escolares Mudos para completar. Europa. n. 5
- Mapas Escolares Mudos para completar. América Norte. n. 6
- Trazo. Método de iniciación escolar. Dibujo lineal y geométrico
- Leo bonitos cuentos
- Pinto y escribo. Geofrafia. n.8. 1960
- Pinto y escribo. Urbanidad y Civismo. n. 15
- Fabulas escogidas. Vol. I. Linsa. 
- Fabulas escogidas. Vol II. Linsa. 1953
- Imágenes. Libro sin palabras. 
- El Bosque Encantado. Recorte Trias Tras. n. 3
- Colección Lecciones Gráficas. Geologia-Mineralogia
- Grafia. Método práctico de escritura vertical. N. 1 al 5
- Lamina recortable. La primavera en el campo. n. 3
- Lamina recortable. El invierno en el campo. n. 1
- Quiero ser ...
...

Cuentos Marisol

- 1. Marisol. 
- 2. El Conejito de Trapo
- 3. La pastorcilla y el lobo
- 4. El gato y el zorro
- 5. El añillo de boda
- 6. Tolín y el Hada Encantada. 1950
- 7. El enano piñoncete
- 8. Tonete busca fortuna
- 9. El rey de la Selva
- 10. El sombrero volador
- 11. El pequeño héroe
- 12. Florinda


EDITORIAL BRUÑO (Madrid)

- Historia Sagrada Infantil o sea sesenta hechos bíblicos ilustrados. Antiguo y Nuevo Testamento
- Tratado de Aritmética. 2º grado. 
...



Mallafrè Guasch, Lluis. Tebeosfera.com
Currículums ocults i materials didàctics d'abans d'ahir. La Panxa del Bou. 2014
Mallafrè Guasch, Lluís. Frances Mestre Art
Mallafré, Lluís. Worldcat Identities
http://worldcat.org/identities/viaf-307161763/
Teresa M. Sala. Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions i adiccions a la Barcelona de 1900. Col.lecció Singularitats. Gracmon. Universitat de Barcelona. 2012

JOAN MALLAFRÈ GUASCH
Joan Mallafrè i Guasch. Galeria de metges catalans
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EEEM
Falten diners i voluntat política en recerca. Fet a Tarragona.cat. 24/03/2016
http://www.fetatarragona.cat/2016/03/24/falten-diners-i-voluntat-politica-en-recerca/

MIQUEL CARDONA MARTÍ (1903-1964)

Personatge
Firmat Quelus
Tinta sobre paper
22 x 14,5 cms
Any ?




Miquel Cardona Martí (Barcelona, 7 de maig de 1903 - Caracas, 25 de maig de 1964)

Dibuixant, cartellista, guionista, humorista gràfic i estudiós de folklore. Fill del taquígraf Rafael Cardona Mercader, va estudiar a les Escoles Pies de Barcelona. També va anar a classes d'art al Polytecnicum i a la Llotja.

Es va declarar admirador dels dibuixants Xavier Nogués i Josep Obiols. Signava els seus dibuixos amb els pseudònim Quelus.

Va col.laborar amb la majoria de revistes de l'època : Bella Terra, D'ací i D'allà, El Borinot, En Patufet, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, L'Estevet, La Mainada, Papitu, Virolet, el Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Jordi, etc.

L'abril de 1923 va exposar junt amb els dibuixants Apel.les Mestres, Apa, Lola Anglada, Acit, Prat, Cornet, Castanys, d'Ivori, Junceda, Llaverias, Miret, Opisso i Serra Massana.

En la dècada de 1930 va ser un dels dibuixants més prolífics del TBO.

El 1935 va exposar a la Sala Gaspar junt amb Ramon Calsina, Castanys, Cornet, Junceda, Llaverias, Mestres, Moreno, Opisso, Prat i Roca.

El 1939 es va exiliar a París (França). Va col.laborar amb revistes catalanes de l'exili com Catalunya i Per Catalunya.

El 1947 va viatjar de Paris a Caracas (Veneçuela) on s'hi va establir. Allà va dedicar-se a estudiar el folklore veneçolà, arribant a ser nombrat subdirector de l'institut de folklore de Caracas.

El 1964 Miquel Cardona va morir a Caracas.





Quelus, Miquel Cardona i Martí. Grafopata.com
Quelus. Humoristan.org
Quelus. La Memoria dels dibuixants
Retrat d'Amadeu Vives

JORDI CURÓS VENTURA (1930-2017)

Retrat femení
Firmat J.Curós
Ceres sobre cartulina
49 x 34 cms
Any ?




Jordi Curós Ventura (Olot, 4 de març de 1930 - Barcelona, 14 de juny de 2017)





Jordi Curós Ventura.Wikipedia.org
Jordi Curós. Enciclopedia.cat
Jordi Curós. Fundació Vila Casas
Jordi Curós. Colección DarteDarte. Pierre Coupin
Vida i obra del pintor catalan Jordi Curós. Monografias.com
Jordi Curós, el pintor que es va amagar. El temps.cat. Francesc Fontbona
Jordi Curós. Arte Hitofumuu
Jordi Curós Ventura. Reial Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/32666/jordi-curos-ventura
Mor Jordi Curós, pioner de l'avanguarda olotina. El Punt Avui.cat. 15/06/2017
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1169093-mor-jordi-curos-pioner-de-l-avantguarda-olotina.html
Olot fa un homenatge al pintor Jordi Curós per les Festes. Diari de Girona.cat. 30/08/2017

RAMON JOU SENABRE (1893-1978)

Retrat masculí
Firmat : Senabre
Ceres sobre paper
32,5 x 22,5 cms
Any ?



Ramon Jou Senabre (Gràcia, Barcelona 1893 - Barcelona 1978)

Dibuixant, humorista gràfic, il.lustrador i pintor. Va estudiar a l'escola de Belles Arts de la Llotja i al Cercle Artístic. Va ser becat per estudiar a París, ciutat on vivia el seu germà gran, el gravador i dibuixant Lluis Jou Senabre (1882-1968).

El 1919 va exposar al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona. El 1 de febrer de 1936 va exposar al Museu Nacional de Buenos Aires (1) .Va mantenir correspondència continuada per carta amb la dibuixant Lola Anglada. (2) Va exposar a la Galeria Dau al Set.

Publicacions catalanes : L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, El Diluvio Ilustrado, Fantasio, La Figa, Papitu.

Publicacions franceses : Pages Folles, Le Rires, La Vergella

Algunes obres :

JAUME PASSARELL RIBÓ (1889-1975)

Vista urbana
Firmat Jaume Passarell
Aquarel.la sobre paper
34 x 47 cms
1945




Jaume Passarell Ribó (Badalona, 2 de novembre de 1889 -  Barcelona, 5 de febrer de 1975)

Dibuixant humorític, periodista i escriptor. 



Jaume Passarell i Ribó. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049340.xml
Passarell. Ninots, Tebeos i Dibuixos. 03/07/2015
https://ropto.blogspot.com/2015/07/passarell.html
Passarell Ribó, Jaume. Tebeosfera.com
http://humoristan.org/ca/autores/passarell/
Passarell, Jaume. La Memoria dels dibuixants
http://tellurianmonkey.blogspot.com/2009/09/jaume-passarell.html
Caricatura de Pompeu Fabra, de Jaume Passarell Ribó. Museu de Badalona
http://www.museudebadalona.cat/es/colecciones/26
Fabra segons Passarell. Gazophylacium. 29/10/2009
http://lexicografia.blogspot.com/2009/10/fabra-segons-passarell.html
Jaume Passarell. Margarida Abras Pou. Carrer dels arbres, revista anuari del Museu de Badalona. N. 1. 1990
https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294771/383305
Jaume Passarell, del ninot a la literatura. Margarida Abras i Pou. Març 1992.
https://core.ac.uk/download/pdf/84998359.pdf
El Cerhisec organitza una xerrada sobre Jaume Passarell, periodista del Paral.lel. 4/02/2013
http://el3.cat/old-post-15392/
Jaume Passarell Ribó. Endrets.cat
Jaume Passarell, el paral.lel i el poble-sec. Júlia Costa. 10/09/2012
http://balcopoblesec.blogspot.com/2012/09/jaume-passarell-el-parallel-i-el-poble.html