Codi

18 de novembre del 2026

JOSEP LLOVERA BUFILL (1846-1896)

 
Retrat d'una jove amb mantellina
Signatura : J. Llovera
Aquarel.la
Mides : 28 x 24 cms.
Any : ?



Josep Llovera Bufill (Reus, 17 de gener de 1846 - Reus, 7 de novembre de 1896)

Pintor català. Doctor en farmàcia.

Va néixer al carrer de Jesús núm. 2 de la ciutat de Reus. Era fill del metge Josep Llovera Ribot, i de Tecla Bufill Augé. 

Va estudiar amb els Escolapis de Reus els primers anys de batxillerat. El gener de 1864 va acabar el batxillerat a Tarragona.

A Reus es va apuntar l'Escola de dibuix i pintura del pintor i comerciant de vins Domènec Soberano Mestres (1825-1909). En aquesta escola hi van estudiar artistes locals com Baldomer Galofré, Josep Tapiró Baró (1836-1913), l'escultor Joan Roig Solé (1835-1918) o Ramon Costa Nolla (1877-1952) entre altres.

Va cursar estudis de farmacia a Barcelona, com el seu germà Artur. S'apuntà a l'Academia la Llotja amb el mestre pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894). 

Fou descobert com artista per l'editor Innocenci López Bernagossi (1829-1895). El 1865 publicà les seves caricatures amb el nom de Album Humorístico, utilitzant el pseudònim Sr. Petrequín.

En l'època d'estudiant va publicar caricatures a les revistes de Barcelona  La Campana de Gràcia, l'Esquella de la Torratxa, La Ilustració Catalana, L'Ase i Un tros de paper. 

Es va traslladar a Madrid per finalitzar els estudis de Farmacia. Va fer varies visites al Museu Nacional de Pintura i Escultura, on hi va descobrir l'obra del pintor Francisco de Goya, que va exercir una forta influència sobre ell. També va coincidir amb el pintor i amic Marià Fortuny Marsal (1838-1874), que també el va influir perquè es dediqués a la pintura. 

A Madrid va publicar caricatures a la revista Gil Blas. 

El 28 de novembre de 1868 es va doctorar en Farmàcia a Madrid. Va tornar a Reus per obrir una farmacia seguint la voluntat del seu pare.

Sabem que es va casar amb Teresa Roca i van tenir 2 fills.

El 1872 va obrir un estudi de pintura al carrer Pelai de Barcelona, i aquell mateix any va fer una exposició d'aquarel.les.

Va fer viatges a París, Berlín, i a Tànger per visitar l'estudi de l'amic pintor orientalista Josep Tapiró Baró (1836-1913).

El 1881 fou nombrat membre honorari de la Real Societat Belga d'Aquarel.listes.

El 1887 es va establir un temps a Barcelona. El negoci farmacèutic el portava a través d'un regent.

El 1888 va participar junt amb altres artistes en un número extraordinari de La Campana de Gràcia. 

El 1890 va pintar desde Roma, i al morir la seva mare va tornar a viure a Reus.

El gener de 1891 va publicar dibuixos a la revista Reus Artistich.

Entre el 4 de gener i el 4 de febrer de 1896 va exposar a París en un mostra monogràfica a la Galeria del marxant d'Art Georges Petit. Aquell mateix any va morir a Reus a l'edat de 50 anys.

Durant la seva vida va intercanviar correspondència, entre altres, amb l'amic i polifacètic Eduard Toda Güell (1855-1941) impulsor de la Reinaxença catalana.

La ciutat de Reus va anomenar a Josep Llovera fill il.lustre de la ciutat, i li va dedicar el nom d'un carrer : el carrer de Llovera, i a Barcelona l'any 1939 li van dedicar el Passatge de Josep Llovera.

Exposicions col.lectives :

  • Roma
  • Barcelona
  • Madrid
  • Reus

Obres en col.leccions privades :
  • Museu d'art i història de Reus
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • Museu d'Història de Catalunya
  • Museu de Valls
  • Museu de l'Empordà
  • Col.lecció Banca Vilella
  • Museé d'Orsay

Algunes obres i gravats :
  • Josep Llovera. An Actor (1866)
  • El dia del juicio (1868)
  • En el parque (1877)
  • El sueño de un patinador (1878)
  • Una Joven (1879)
  • Admiring the picture (1879)
  • Escena familiar (1881)
  • Una botilleria en 1808 (1881)
  • Retrato de una niña (1883)
  • Alegoria de Francisco de Goya (1883)
  • Cazador de parada (1883)
  • Rosa de Andalucia (1883)
  • Fin de fiesta (1884)
  • En diciembre (1885)
  • En las carreras (1885)
  • De vuelta del sarao (1886)
  • La comedia casera (1888)
  • Santa Cecilia (1890)
  • Dama antigua con parasol (1891)
  • Retrato de 2 damas (1891)
  • Dama con flores (1891)
  • Soledad (1891)
  • Pintura personaje (1894)
  • La danza de las flores (1895)
  • A donde va lo bueno (1896)
  • Leyendo la opinion (1898)
  • La puerta de Lardy
  • Imitadores de Fortuny
  • El mes de febrero
  • El mes de marzo
  • Primavera
  • La Buenaventura
  • El estudio del artista
  • El paso de la procesión
  • La Maya
  • Indolente (Cercle de Reus)
  • Baile en un patio
  • Una exhibición
  • Café Tablao
  • Hablando con el loro
  • Amaestrando al perrito
  • La merienda
  • Abanicos
  • Carruaje
  • Una chula
  • La Playera
  • El Prado en el dia del juicio final
  • El baile del Candil (Un ball de llàntia) (1883)
  • Jovenes con mantilla en un parque
  • Elegan lady in the garden
  • Damas en el Hipodromo
  • Retrato de Tereseta, esposa del pintor
  • Retrato de Blanquita
  • Maja con abanico
  • Soldado árabe a caballo
  • Figures
  • Retrato de una joven
  • Damas en carruaje
  • Genre scene
  • Dancers drama
  • Fiesta flamenca
  • Ball flamenc
  • Caceria de pollos en jauja
  • Las sotas
  • Esperant una processó
  • Damisel.les en el balcó
  • Tornant de bateig
  • ...


Josep Llovera i Bufill. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llovera_i_Bufill
Josep Llovera i Bofill. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-llovera-i-bofill
Josep Llovera Bofill. Museu de l' Empordà
https://www.museuemporda.org/?autors=josep-llovera-bofill
Josep Llovera. De farmaceutico a acuarelista único. Diari de Tarragona. Sandra Pérez. 02/08/2022
https://www.diaridetarragona.com/reus/154990/josep-llovera-de-farmaceutico-a-acuarelista-unico-ba11884984.html
Gente de mi ciudad (V) : Josep Llovera un pintor que es mucho más que quin da nombre a una calle. La caida de Constantinopla. Juan Preddis. 04/06/2014
https://lacaidadeconstantinopla2.blogspot.com/2014/06/gente-de-mi-ciudad-v-josep-llovera-un.html
José Llovera y Bofill : La peça Ball Flamenc. Som a temps. 22/02/2015
https://somatemps.me/2015/02/22/jose-llovera-y-bofill/
José Llovera Bofill. Farmaceuticos. Consejo General de Colegios Farmacéuticos de España
La ciutat dels artistes. Reus Digital. 02/01/2021
Sr. Petrequín. Humoristan.org
Salvador Carrera. Album salón : revista quincenal ibero-americana de literatura y arte : primera ilustración española en colores: Año 2, no. 14 (16 Marzo 1898)
Josep Llovera. Tebeosfera.com. 2020

29 de setembre del 2026

RAFAEL JUTGLAR PUJOL (1889-1961)

 

Retrat de Ludwig van Beethoven
Signatura : R. Jutglar
Tinta sobre paper
Dedicatòria : A la simpatica Sta. Josefa Inés Mir (*) en prueba de consideración 
Mides : 17 x 12 cms.
Any : c. 1950 (?)



(*) Josefa-Inés Mir  fou guionista de còmics i novel.les, casada amb Manuel Lamiel Piqueras. Fou activa en les dècades de 1950 i 1960, treballant per Ediciones Toray S.A. i en els quaderns romàntics "Claro de Luna" de l'Editorial Ibero Mundial de Ediciones de Barcelona.


Rafael Jutglar Pujol (Badalona, 11 d'octubre de 1889 - Barcelona 1961)

Va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. 

De jove va anar a viure a Cuba amb el seu germà Miquel, on va treballar-hi com a dibuixant projectista. Va participar en els treballs del Palacio Presidencial, el Casino Español o el Centro Asturiano de l'Havana.

El 1911 ja participa com a dibuixant en el prestigiós Diario de la Marina de l'Havana, i el 1914 n'era director artístic. Aquells anys va fer exposicions en els salons del Centre Català de l'Havana.  

De febrer a juliol de 1918, va tornar a Badalona treballant com a dibuixant en la Compañia Catalana de Productos Químicos (avui Ercros).

El 1918 fou enviat a treballar a Sabiñánigo (Osca) fent de delineant a Energia e Industrias Aragonesas S.A. (EIA,SA), una empresa impulsada per grups com la familia Urquijo. Es va dedicar al disseny de Salts d'Aigua i edificis industrials.

Entre 1925 i 1927 treballava en la Comandancia Militar de Obras de Huesca, on va col.laborar artísticament en la construcció del Teatro Olimpia, amb l'arquitecte i amic Bruno Farina.

De 1927 a 1930 es va desvincular de l'empresa EIA,SA, i va treballar com a projectista a nivell particular. En aquesta època va disenyar varis edificis d'estil modernista de la població de Sabiñánigo, la majoria malhauradament desapareguts :

  • Casa Lacoma
  • Puente de Sardas
  • Casa Abadias
  • Casa de la Hispano Tensina
  • Casa Alfredo Laguarta, on hi va viure.
  • Casa Pardina
  • Casa Vidales
  • Casa de Explosivos
  • Façana neogótica de l'església de Cristo Rey (1929)
  • Casa Rosendo Biescas (1930)

També feia classes de dibuix a Casa Víctor on també hi va residí un temps. Va participar activament en la vida social de Sabiñánigo, col.laborant i dissenyant cartells de festes, segells, factures, capçaleres de cartes i logotips, entre altres.

Els anys 1927 i 1929 va dibuixar el cartell promocional de les festes de Sabiñánigo.

El seu germà Miquel Jutglar es va casar amb la jove Maria Coli Escalona, que era germana de l'alcalde del poble, Leonardo Coli. 

El 1931 Rafael Jutglar va tornar a viure a Barcelona.

Els anys 40 va treballar com a dibuixant a la Comandancia de Obras de la IV Región Militar, a la seu del Gobierno Militar de Barcelona. Allí va fer amistat amb l'Enginyer Guillermo Menéndez de Auléstia, qui li va encarregar un cartell de promoció d' Autarquia, marca pionera en la fabricació de vehicles elèctrics a tot Espanya.

El 1949 va exposar obres a la Sala Caralt de Barcelona.

El 1953 va fer una altra exposició a la Casa de Cultura de Sant Sadurní d'Anoia.

El 1991 l'associació aragonesa Amigos de Serralbo va donar a conèixer algunes obres de Rafael Jutglar a la Sala de Arte de Sabiñánigo.

Trobem obra de Jutglar al Museo de Dibujo Julio Gavín del castell de Larrés (Aragó).


Óscar Latas Alegre. Cien años de fiestas en Sabiñanigo: de Pasqua a Santiago. Revista Serralbo n. 162, marzo 2012
https://www.serrablo.org/wp-content/uploads/2019/10/162.pdf
Vehículos Eléctricos Autarquia. 03-09-2013
Puértolas Coli, Leonardo. Rafael Jutglar, artista. Revista Serralbo. n. 171, marzo 2015
Carlos Blas Bahillo - Sabiñanigo tuvo una fabrica de explosivos. 24-03-2016
https://sabinanigodesdemiventana.blogspot.com/2016/03/sabinanigo-tuvo-una-fabrica-de.html 
Ercros. 100 años de química en Sabiñanigo. Ercos S.A. 2018
Museo de Dibujo Julio Gavín "castillo de Larrés"

25 de novembre del 2025

JOAN LAHOSA VALIMANYA (1902-1981)

 

Retrat de dona
Signatura : J. Lahosa
Dedicatòria : Al bon amic Piqué amb simpatia i efecte.
Tècnica : Llàpis de color
Mides : 26 x 20,5 cms.
Any : ?


Figures femenines 
(revers dibuix)
Sense signar
Llàpis sobre paper
Mides : 26 x 20,5 cms.


Joan Lahosa Valimanya (Prat de Comte 4 de novembre de 1902 - Barcelona 5 d'octubre de 1981)


Pintor català. Fou el segon fill d'una familia nombrosa que feien de pastors al poble de Prat de Comte (Terra Alta).

El 1923 després de fer el servei militar a Girona, s'instal.la a Barcelona. Allí cursa estudis a l'Escola de Belles Arts la Llotja de Barcelona, finalitzant l'any 1929. Fou alumne del gran pintor Fèlix Mestres Borell (1872-1933). Fou becat i va estudiar a Madrid i a l'estranger.

Del 29 de desembre de 1934 al 12 de gener de 1935 va exposar individualment a les Galeria Syra de Barcelona, aleshores batejat com un "jove artista". 

Del 22 de febrer al 6 de març de 1936 Lahosa va exposar a les Galeries Laiatanes de Barcelona.

El 1938 participa en la batalla de l'Ebre i quan acaba la guerra és empresonat al camp de concentració d'Urduña, al Pais Basc, sent alliberat al cap de pocs mesos.

El 1940 es casa amb Regina Puigferrat, i el 1946 va néixer el seu únic fill, el futur crític de cinema i professor Joan Enric Lahosa Puigferrat (1946-2024).

El 1947 fou nominat professor d'art en l'Escola de la Diputació de Barcelona, on va treballar-hi fins a la seva jubilació. 

Lahosa fou professor del dissenyador colomenc Miquel Grau (1931-2016) a l'Academia Baixas de Barcelona, i d'Enric Soto Farré, entre altres.

Els temes de la seva pintura són sobretot el retrat, la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

El 6 de juliol de 2016 es va inaugurar una exposició pictòrica del pintor Joan Lahosa a la sala de Can Vayreda, a l'Oficina de Turisme de Santa Pau (La Garrotxa). El pintor barceloní tenia vinculació familiar amb Santa Pau.

El 2017 es va publicar el llibre "Joan Lahosa Valimaña. El pintor de Prat de Comte. Prat de Comte 1902. Barcelona 1981" de Diana Rosell Cigarrán.

Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, també a la Sala d'Exposicions permanents de Prat de Comte.


Obres religioses realitzades :

  • Fresc de l'altar del Santuari de Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
  • El retaule de la germandat de Sant Francesc (Valls, Alt Camp) 1947
  • Pintures de l'altar de Montserrat (de Valls?)
  • El triptic de les tres esglésies (Sant Miquel del Sants, Gràcia, Barcelona)
  • Via Crucis de la catedral de Texas (EUA)


Joan Lahosa Valimanya. Wikipedia.org
Joan Lahosa i Valimaña. Enciclopedia.cat
Joan Lahosa i Valimanya. Ilercavonia.fandom.com. 
Joan Lahosa i Valimanya, el pintor de Prat de Comte. Diari de Tarragona
Joan Lahosa Valimanya. Una vocació, una vida. González Cirer. F. Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2000. Núm. 32
Joan Lahosa, el pintor de Prat de Comte. Pep Anton Monner. Catalunyareligio.cat. 06/07/2023
De Francesc Llop a Joan Lahosa, de Font de Quinto a Prat de Comte. Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. 25/03/2023
Museu Joan Lahosa. Catalunya.com
La familia del pintor Jona Lahosa entrega una col.lecció de quadres a Prats de Comte. Aguaita.cat. 02/05/2016
Donen quatre quadres del pintor Joan Lahosa al poble de Prats de Comte. 14/10/2017. Riberaonline.
Una mostra esbossa la trajectòria del dissenyador colomenc Miquel Grau

17 de novembre del 2025

LLUÍS CANALS LLADÓ (1947)

 

Ballarina
Tècnica : Ceres de colors
Signatura : Lluís Canals Lladó
Mides : 24 x 34 cms.
Any : 1994





Lluís Canals Lladó (Berga 1947)

És rellotger de professió i amant de la pintura des de fa més de 50 anys. 
El 2014 va il.lustrar la portada de la revista Gal-Art.



Lluís Canals. Instagram
Canals Lladó. Pinterest

Un quadre del berguedà Lluís Canals il.lustra la portada de Gal-Art. Revista Aquí Berguedà. 22/08/2014.
El berguedà Lluís Canals Lladó exposa a l'espai d'art la Duana fins el 18 de juny. Revista Aqui Berguedà. 07/05/2015.


JAUME CARDONA COMELLAS (?)

Arbre de Graugés
Signatura : Cardona
Tècnica mixta sobre fusta
Mides : 49 x 69 cms.
Any : 2023


Els Plens. La Patum de Berga
Signatura : Cardona
Tècnica : Acrílic sobre tela
Any : 2005





Jaume Cardona Comellas 

Va iniciar-se en la pintura l'any 1986 en l'estudi del pintor Joan Ferrer Gasol (1937-2021). 
De professió mecànic fins a la seva jubilació. 
Forma part del col.lectiu de pintors de la Sala Verdaguer 7, ubicada al carrer Major de Berga.



Espai d'Art, nova sala d'exposicions a Berga. Revista Aquí Berguedà. 09-07-2010
Una dotzena de pintors del grup Verdaguer 7 omplen d'art el carrer Major de Berga. Nació Digital. 05-04-2017
M'agrada pintar de tot, però la Patum em dona molt joc. Diari Regió 7. 21-06-2019