Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista Patufet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista Patufet. Mostrar tots els missatges

27 d’agost del 2020

FRANCESC GARCIA ESTRAGUÉS (1914-1985)

 

Santa Maria del Mar (Barcelona)
Signatura : F. Garcia
Tinta sobre paper
28,5 x 21,5 cms
1931



Francesc García Estragués (Barcelona 1914 - Barcelona 1985)

Pintor, dibuixant i il.lustrador català. Es va formar a l'Acadèmia Baixas, a l'Acadèmia Tàrrega, en el Cercle Artístic de Sant Lluc i en els cursos del F.A.D. de Barcelona.

De 1933 a 1935 va utilitzar el pseudònim "Xec" a les revistes Esquitx i Patufet. També a la revista Virolet.

El 1942 va exposar a la sala Casa del Libro.

El 1943 va il.lustrar les Estampas de muerte y resurrección, de Tomàs Roig Llop.

El 1944 va dibuixar la plaça dels Màrtirs de Manresa. Aquell any va dibuixar 12 estampes de temàtica religiosa sobre la vida de la Sagrada Familia. Va il.lustrar el llibre Perfiles de Resurrección, de Jose M. Gibert Felix, publicat per l'Editorial Altés.

El 1945 va restaurar les pintures de la cúpula de la basílica de la Mercè. També va il.lustrar Nadalenques Populars. Canciones navideñas populares para piano, de Ezequiel Martin, de Musical Emporium, Llobet y cia, SA.

El 1946 va fer 3 dibuixos prepartius per la decoració mural del menjador de l'empresa Riviere S.A.

El 1947 va il.lustrar el llibre Estampes i oracions. Versos, del seu germà Pare Jaume Garcia i Estragués. També va il.lustrar el llibre El Valle de la Paz, de José Ramon de Amezola, de l'editor José Porter.

El 1948 va il.lustrar el llibre Pa d'Angels. Versos de primera comunió del seu germà Jaume.

El 1949 va il.lustrar el llibre Mi cajita de música, colección de obras de ballet para piano muy fáciles del maestro Font Palmarola, de l'editorial de música Boileau de Barcelona. (1) També va  dibuixar a Arbúcies.

El 1953 es fa la presentació del grup artístic Inter-Nos al Museu de Granollers, integrat per artistes abstractes de procedència barcelonina, format per Garcia Estragués, Sandalinas, Alcoy, Llopart i Hernández Pijuán. (2). Aquell any il.lustra els dibuixos del llibre de poemes Muriendo en silencio, de Maria Castanyer. (3)

El 1954 il.lustra el llibre Cartilla del tráfico. El niño en la calle, de Manuel Pastor Hernández, Ed. Sintes de Barcelona.

El 1958 va il.lustrar El Príncep Bandoler, de Roser Cardús de l'editorial Arimany de Barcelona.

El 1960 sabem que va  il.lustrar els contes El venedor de peixos, de Josep Vallverdú i El Testamento de un excéntrico, de Julio Verne, editats per Miquel Arimany de Barcelona. També il.lustra els mapes del llibre Arte Español de la comida, de Enrique Sordo, de l'editorial Barna SA.

El 1961 va il.lustrar La Dona d'Aigua i altres contes, d'Andersen, i Espartaco, de R.Dan, publicats també per l'editorial Arimany.

El 1968 es va editar el primer número de la nova revista Patufet, amb antics col·laboradors que encara eren vius: Antoni Batllori, Jofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués ... (4).

El 1975 va fer l'obra Composició abstracta.

El 1976 va fer un dibuix de la platja de Calella.

Del 8 al 21 de novembre de 1977 va exposar dibuixos a la Madei Sala d'Art del Carrer París n. 202 de Barcelona.

El 3 de gener de 1981 es publica a la Vanguardia : "García Estragués, en Calafell. El pintor Francesc Garcia Estragués ha inaugurado una exposición de dibujos y acuarelas en la Galería Dama, de Calafell".


FONTS CONSULTADES

(1) Rocío. Ballet, n. 1. de Mi Cajita de Música. Editorial de Música Boileau
(2) Gabriel Ureña. Las Vanguardías artística en la postguerra española, 1940-1959... p. 158
(3) Lluis Lucero Comas. Maria Castanyer, superació i independència
(4) Revista Patufet. Segona època (1968-1973)
Enric H.March. 100 anys d'història. 10/02/2011. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Francesc Garcia i Estragués. Enciclopedia.cat


LINKS

García Estragués, Francesc. Galeria Francesc Mestre Art
Xec. Ninots, Tebeos i dibuixos. 06/07/2016
Garcia Estragués. MAMT-Museu d'Art Modern de Tarragona
Francesc Garcia Estragues. Arcadja.com

12 de febrer del 2018

JOAQUIM MUNTAÑOLA PUIG (1914-2012)

Caricatura de Fernando Fernan Gómez
Firmat M. (Joaquim Muntañola)
Llàpis i rotulador sobre paper
 "Poner al pie: F. Fernan Gómez"
Mides : 29,5 x 21 cms
Any ?






Joaquim Muntañola Puig (Barcelona 1914 - 5 de març 2012)

Dibuixant i il.lustrador barceloní, publicista i escriptor. Va ser col.laborador habitual en revistes com Xut!, L'Esquitx, En Patufet, TBO o El Be Negre.



Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/muntanola_puig_joaquin.html
Humoristan.org
http://humoristan.org/ca/autores/muntanola/imagenes/
Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Munta%C3%B1ola_i_Puig
Ccma.cat. Joaquim Muntañola. Programa "Converses" del 19 d'agost de 2009
http://www.ccma.cat/catradio/joaquim-muntanola/fitxa-programa/1390/
Ara.cat. Mor el dibuixant Joaquim Muntañola, històric de la premsa a Catalunya
https://www.ara.cat/cultura/Joaquim_Muntanola_0_658134294.html
El Pais.com. Joaquim Muntañola. Humor antes i después de la guerra civil. 6/03/2012
https://elpais.com/cultura/2012/03/06/actualidad/1330990786_920671.html
De todo un poco. Joaquim Muntañola i Puig. 07/03/2012
http://unamiajilladeto.blogspot.com.es/2012/03/joaquim-muntanola-i-puig.html

3 de desembre del 2013

FREDERIC MASRIERA VILA (1890-1943)

Retrat d'Artur Masriera Colomer (1860-1929)
 Firmat "Masvila" (pseudònim)
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
58 x 42 cms
Any 1926


Trobem el dibuix reproduït a les webs :




FREDERIC MASRIERA VILA (Barcelona 1890 - París 1943)

Pintor i dibuixant. Era fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens (1846-1932) i d'Antònia Vila. Format a la Llotja de Barcelona va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich Petre (1871-1945).

De molt jove va començar dibuixant caricatures de forma esporàdica a la revista satírica Cu-cut, editada entre 1902 i 1912, amb el pseudònim "Fricus", com també ho féren els dibuixants Muntañola, Joan Llimona, Bagaria, i Lola Anglada entre altres. A partir de 1906 va fer alguns pocs dibuixos a la revista Patufet, junt amb els dibuixants Gispert, Ras i Urbà.

El 1908 dibuixa dins el calendari Metralla, suplement del setmanari d'humor del mateix nom editat entre el 1907 i el 1909, junt amb els dibuixants Junceda, Llamp, Ras i Tarrés. El 1911 se li va concedir el premi del Cercle Artístic. El 1912 fa un retrat femení, el rostre, que el dedica al seu cosí l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1929).

Exposa per primera vegada les seves obres l'any 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, utilitzant el pseudònim "Masvila" amb una sèrie de retrats, paisatges i natures mortes. Entre els retrats exposats destaquen els del doctor Ignasi Melé Farré (1859-1928) de Tossa de Mar, el de la Dama Negra, de l'avi Frederic Masriera Vidal (1810-1875), de l'advocat Ripoll, del crític musical Frederic Lliurat Carreras (1876-1956), de la senyora Sunyer, i del seu germà Víctor Masriera Vila (1875-1938), artista i pedagog de l'art de Sabadell.

El 16 de maig de 1926 el diari ABC publica un article sobre pintura il.lustrat amb un retrat realitzat per Masvila al pintor Bonaventura Puig Perucho (1886-1977). El 9 de juny, un retrat seu li fa guanyar la tercera medalla dels premis de la Exposición Nacional de Bellas Artes. L'octubre del mateix any exposa a la Sala Parés de Barcelona la pintura titulada "Calle de Tossa". Aquell fa un dibuix de l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1829).

Dos anys després, el setembre de 1928, va viatjar a l'Argentina per exposar les seves pintures i els seus retrats. El 18 de maig de 1936 el pintor es trobava residint a Paris, on va donar una conferència titulada "Los caracteres esenciales de la pintura española" en el Club Hispano. En aquesta ciutat hi va morir l'any 1943.