Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuba. Mostrar tots els missatges

29 de setembre del 2026

RAFAEL JUTGLAR PUJOL (1889-1961)

 

Retrat de Ludwig van Beethoven
Signatura : R. Jutglar
Tinta sobre paper
Dedicatòria : A la simpatica Sta. Josefa Inés Mir (*) en prueba de consideración 
Mides : 17 x 12 cms.
Any : c. 1950 (?)



(*) Josefa-Inés Mir  fou guionista de còmics i novel.les, casada amb Manuel Lamiel Piqueras. Fou activa en les dècades de 1950 i 1960, treballant per Ediciones Toray S.A. i en els quaderns romàntics "Claro de Luna" de l'Editorial Ibero Mundial de Ediciones de Barcelona.


Rafel Jutglar Pujol (Badalona, 11 d'octubre de 1889 - Barcelona 1961)

Va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. 

De jove va anar a viure a Cuba amb el seu germà Miquel, on va treballar-hi com a dibuixant projectista. Va participar en els treballs del Palacio Presidencial, el Casino Español o el Centro Asturiano de l'Havana.

El 1911 ja participa com a dibuixant en el prestigiós Diario de la Marina de l'Havana, i el 1914 n'era director artístic. Aquells anys va fer exposicions de les seves obres en els salons del Centre Català de l'Havana.  

De febrer a juliol de 1918, va tornar a Badalona treballant com a dibuixant en la Compañia Catalana de Productos Químicos (avui Ercros).

El 1918 fou enviat a treballar a Sabiñánigo (Osca) fent de delineant a Energia e Industrias Aragonesas S.A. (EIA,SA), una empresa impulsada per grups com la familia Urquijo. Es va dedicar al disseny de Salts d'Aigua i edificis industrials.

Entre 1925 i 1927 treballava en la Comandancia Militar de Obras de Huesca, on va col.laborar artísticament en la construcció del Teatro Olimpia, amb l'arquitecte i amic Bruno Farina.

De 1927 a 1930 es va desvincular de l'empresa EIA,SA, i va treballar com a projectista a nivell particular. En aquesta època va disenyar varis edificis d'estil modernista de la població de Sabiñánigo, la majoria malhauradament desapareguts :

  • Casa Lacoma
  • Puente de Sardas
  • Casa Abadias
  • Casa de la Hispano Tensina
  • Casa Alfredo Laguarta, on hi va viure.
  • Casa Pardina
  • Casa de Explosivos
  • Façana neogótica de l'església de Cristo Rey (1929)
  • Casa Rosendo Biescas (1930)

També feia classes de dibuix a Casa Víctor on també hi va residí un temps. Va participar activament en la vida social de Sabiñánigo, col.laborant i dissenyant cartells de festes, segells, factures, capçaleres de cartes i logotips, entre altres.

Els anys 1927 i 1929 va dibuixar el cartell promocional de les festes de Sabiñanigo.

El seu germà Miquel Jutglar es va casar amb la jove Maria Coli Escalona, que era germana de l'alcalde del poble, Leonardo Coli. 

El 1931 Rafael Jutglar va tornar a viure a Barcelona.

Els anys 40 va treballar com a dibuixant a la Comandancia de Obras de la IV Región Militar, a la seu del Gobierno Militar de Barcelona. Allí va fer amistat amb l'Enginyer Guillermo Menéndez de Auléstia, qui li va encarregar un cartell de promoció d' Autarquia, marca pionera en la fabricació de vehicles elèctrics a tot Espanya.

El 1949 va exposar obres a la Sala Caralt de Barcelona.

El 1953 va fer una altra exposició a la Casa de Cultura de Sant Sadurní d'Anoia.

El 1991 l'associació aragonesa Amigos de Serralbo va donar a conèixer algunes obres de Rafael Jutglar a la Sala de Arte de Sabiñánigo.

Actualment trobem obra seva al Museo de Dibujo Julio Gavín del castell de Larrés (Aragó).


Óscar Latas Alegre. Cien años de fiestas en Sabiñanigo: de Pasqua a Santiago. Revista Serralbo n. 162, marzo 2012
https://www.serrablo.org/wp-content/uploads/2019/10/162.pdf
Vehículos Eléctricos Autarquia. 03-09-2013
Puértolas Coli, Leonardo. Rafael Jutglar, artista. Revista Serralbo. n. 171, marzo 2015
Carlos Blas Bahillo - Sabiñanigo tuvo una fabrica de explosivos. 24-03-2016
https://sabinanigodesdemiventana.blogspot.com/2016/03/sabinanigo-tuvo-una-fabrica-de.html 
Ercros. 100 años de química en Sabiñanigo. Ercos S.A. 2018
Museo de Dibujo Julio Gavín "castillo de Larrés"

4 d’agost del 2023

FRANCESC BARSÓ MORA (1897-1936)

Autoretrat
Signatura : F. BARSÓ XX
Llegenda inferior : Mi Auto
Aquarel.la
30 x 18 cms.
1920
Ref. CF-001-2023


Francesc Barsó Mora (Mataró 1897 - Barcelona, 30 de maig de 1936)

Fill de Miquel Barsó Viñas (1865-1925) i Anna Mora Babot (?-1941). Germà de Maria, Salvador i Josep. 

Els anys 20 va dibuixar i dirigir el butlletí mensual  del casal català de l'illa de Cuba "Vida Catalana."

"En Cuba despuntaban publicistas del talento de Antonio Patiño, Carlos M. Ruiz, Enrique García Cabrera y Jaime Baca Anís. Este último, asociado con Aníbal Graupera, contaba con la colaboración del dibujante Francisco Barsó, influenciado por la moda sensual de Jaime Valls. El arte de Valls, calificado por el periodista y crítico Bernardo G. Barros, como insuperable dibujante de la mujer –situada lo mismo en una escena humorística que en la ilustración de un anuncio– así como el de los jóvenes García Cabrera y Massaguer atraía a los empresarios interesados en promocionar sus ventas y ampliar sus cuotas de mercado". (1)

A partir de 1929 va dibuixar al setmanari humorístic cubà "Karikato".

Es va casar amb Mercè Soler Maymó amb qui va tenir una filla : Mercè Barsó Soler.

De 1933 a 1936 va participar a la revista Lecturas. També sabem que va dibuixar a la revista ALGO.

El 1935 va exposar al Círcol Artístic de Barcelona en una exposicó de cartells, com associat a l'Associació de Cartellistes.

Va morir el maig de 1936, quan vivia al carrer Viladomat 63 de Barcelona.


Alguns treballs realitzats :

  • Dibuix artístic. Cartell de la Compañia de Seguros Mutuos contra incendio "El Iris". Habana. 1 de març de 1921
  • Bodegón japonés. 1924
Llibres :
  • La novela azul numero 16. La serpiente amarilla. Eddgar Wallace. Ed. Juventud. 1935
  • Don Mirócletes. Fernando González. Ed. Juventud. 1934
  • El noventa y tres. Julio Verne. Ed. Molino. 1936
  • Arbustos en flor. Poesias. Hipólito León Jordán. Impremta del memorial de Artilleria. 
  • Cinco semanas en globo. Julio Verne. Ed. Molino. 1954


Francesc Barsó. Ninots, tebeos i dibuixos. R.S.M. Juliol 2020
https://ropto.blogspot.com/2020/07/barso-francec-barso.html
Barsó, Francesc. Francesc Mestre Art. 
https://francescmestreart.com/es/autor/92-barso-francesc
Barsó, Francisco. La Memòria dels dibuixants
http://www.lamemoriadelsdibuixants.cat/2017/05/barso-francisco/
Cartellistes sense cartell. Santi Barjau. 20/07/2020
http://cartellistes.blogspot.com/2020/07/cartellistes-sense-cartell-per-santi.html
Galeria de Grandes Maestros de la Grafica Cubana
http://188.68.49.122/seccion-es-41
José Barsó Mora. Boletín Oficial del Estado num. 234. 14 de setembre de 1957
https://www.boe.es/gazeta/dias/1957/09/14/pdfs/BOE-1957-234.pdf
Boletín Oficial de Marcas y Patentes. Secretaria de Agricultua, Comercio y Trabajo. Año 27. Numero 1. Julio 1932
Karikato. Semanario Humorístico. Cuba Museo
http://cubamuseo.net/inferior-collection/557
Seccion alfabetica. Abonados de Barcelona
https://ddd.uab.cat/pub/guitel/guitelcat/guitelcat_a1936_abonadosBcnA.pdf
Repertori de catàlegs d'exposició col.lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona 2002.
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&lpg=PA283&ots=aRqpCIPhiN&dq=francisco%20bars%C3%B3&hl=ca&pg=PA249#v=onepage&q=bars%C3%B3&f=false
Lecturas. Mª Trinidad Labajo González. Colección literatura Breve 11. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid 2003.

(1) Para un baño de belleza ...  Salud y publicidad infantil desde la prensa en Cuba (1902-1959). Pedagogia y Saberes. Yoel Cordobí. Universidad Pedagógica Nacional. Bogotá. Colombia
https://www.redalyc.org/pdf/6140/614064827018.pdf
Films Selectos. 29 de junio de 1935
http://www.memoriademadrid.es/doc_anexos/Workflow/0/43519/hem_filmsselectos_19350629.pdf


30 de gener del 2021

RAMON PALMAROLA ROMEU (1877-1954)

 

Retrat de noia
Llàpis de colors
Signatura: R. Palmarola R.
46 x 31 cms
Any ?



Ramon Palmarola Romeu (Barcelona, 1877 - Barcelona, 14 de desembre de 1954)


Fou un reconegut pintor retratista. També va pintar alguns paisatges.

Va ser alumne dels professors Ramon Martí Alsina (1826-1894) i del seu fill, Ricard Martí Aguiló (1857-1935).

L'abril de 1902 va exposar a la Sala Parés de Barcelona un retrat, junt amb el pintor Isidre Nonell Monturiol (1872-1911), que presentava un quadre de petites dimensions, i el pintor Ricard Martí Aguiló. (1)

L’any 1904 se li va premiar la seva obra Muerte de un Pastor.

El 1905 va marxar a París on hi va viure fins el 1914 i va participar en diverses exposicions nacionals franceses.  

El 1906 va pintar l'obra Autoretrat. 

Va participar en la Exposición de auto-retratos de artistas españoles. Barcelona 1907-1908, al Círcol Artístic de Barcelona.

Al tornar a Espanya va residir uns anys a Madrid on va pintar diversos retrats per a la família reial. El més famós fou un quadre del rei a cavall, que l'acompanyà en moltes exposicions, obra que va estar a punt de cremar-se en un incendi a Amèrica del Sud, on hi va perdre molts quadres. Palmarola fou nomenat Caballero de la Orden de Alfonso XII.

El 1922 va pintar a l'almirant anglès Sir Cristopher Cradock, obra que avui forma part de les joyes del Museo Marítimo Nacional de Chile.(2)

El 1923 va exposar obras com Las dos rivales, en el Casino Español de Lima (Perú). Palmarola aleshores vivia a les Corts 629 de Barcelona. (3)

El 1925 va exposar a la ciutat de Mendoza (Argentina), junt amb el pintor lleidetà Baldomer Gili Roig (1873-1926).

El juny de 1926  Palmarola va exposar al Salón Fasce de Córdoba (Argentina) i el desembre a la Galeria Witcomb. (4)

El 1 de gener de 1930 va fer una exposició en el Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid (5). Aquell any Palmarola tenia el seu estudi a Sant Cugat del Vallès. 

El 3 de novembre de 1931 va patir lesions en una explosió de gas al seu domicili del carrer de Gracia de Barcelona. (6)

L'octubre de 1932 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, junt amb els pintors Agapito Casas Abarca (1874-1964) i Pere Mayol Borrell (1906-1986)

El novembre de 1934 va exposar als Salons de l'Hotel Ritz de Barcelona, i va repetir l'any següent.

L'octubre de 1939 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona.

L’any 1943 va exposar individualment a la Sala Parés de Barcelona.

El  maig de 1944 va exposar a l'Académia de Bellas Artes de Sabadell, i aquell mateix any va exposar obres a Madrid. 

A principis del anys 50 fou un dels artistes fundadors del Foment Gracient de les Arts, junt amb Josep Mª Camps Arnau, Lambert Escaler Milà, Xavier Llobet Hewitson, i Jordi Baijet Achon entre altres.

Durant la seva vida va viatjar per Europa i Amèrica del Sud, on hi va fer moltes exposicions. 

L'obra de Palmarola és present en el fons d'art català del Museu de Bellas Artes de la Habana (Cuba), junt amb els detacats pintors Ramon Casas, Joaquim Mir, i Anglada-Camarasa... També té una obra en el Museo Regional de Magallanes (Chile).



(1) Glòria Escala i Romeu. La relació d'Isidre Nonell amb el pintor Joan Ossó.
(2) Joyas del Museo Martítimo Nacional
(3) Fernando Villegas Torres. Vínculos artísticos entre España y Perú (1892-1929)
https://eprints.ucm.es/id/eprint/23154/1/T34818.pdf
(4) Paulina Iglesias. Pettoruti en contexto: instituciones, redes artístico-intelectuales y culturas visuales (Córdoba, 1926)
(5) Más. Diario gráfico independiente 18-01-1930