JOAN LAHOSA VALIMANYA (1902-1981)

 

Retrat de dona
Signatura : J. Lahosa
Dedicatòria : Al bon amic Piqué amb simpatia i efecte.
Tècnica : Llàpis de color
Mides : 26 x 20,5 cms.
Any : ?

Figures femenines 

(revers dibuix)

Sense signar

Llàpis sobre paper

Mides : 26 x 20,5 cms.

Joan Lahosa Valimanya (Prat de Comte 4 de novembre de 1902 - Barcelona 5 d'octubre de 1981)

Pintor català. Fou el segon fill d'una familia nombrosa que feien de pastors al poble de Prat de Comte (Terra Alta).

El 1923 després de fer el servei militar a Girona, s'instal.la a Barcelona. Allí cursa estudis a l'Escola de Belles Arts la Llotja de Barcelona, finalitzant l'any 1929. Fou alumne del gran pintor Fèlix Mestres Borell (1872-1933). Fou becat i va estudiar a Madrid i a l'estranger.

Del 29 de desembre de 1934 al 12 de gener de 1935 va exposar individualment a les Galeria Syra de Barcelona, aleshores batejat com un "jove artista". 

Del 22 de febrer al 6 de març de 1936 Lahosa va exposar a les Galeries Laiatanes de Barcelona.

El 1938 participa en la batalla de l'Ebre i quan acaba la guerra és empresonat al camp de concentració d'Urduña, al Pais Basc, sent alliberat al cap de pocs mesos.

El 1940 es casa amb Regina Puigferrat, i el 1946 va néixer el seu únic fill, el futur crític de cinema i professor Joan Enric Lahosa Puigferrat (1946-2024).

El 1947 fou nominat professor d'art en l'Escola de la Diputació de Barcelona, on va treballar-hi fins a la seva jubilació. 

Lahosa fou professor del dissenyador colomenc Miquel Grau (1931-2016) a l'Academia Baixas de Barcelona, i d'Enric Soto Farré, entre altres.

Els temes de la seva pintura són sobretot el retrat, la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

El 6 de juliol de 2016 es va inaugurar una exposició pictòrica del pintor Joan Lahosa a la sala de Can Vayreda, a l'Oficina de Turisme de Santa Pau (La Garrotxa). El pintor barceloní tenia vinculació familiar amb Santa Pau.

El 2017 es va publicar el llibre "Joan Lahosa Valimaña. El pintor de Prat de Comte. Prat de Comte 1902. Barcelona 1981" de Diana Rosell Cigarrán.

Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, també a la Sala d'Exposicions permanents de Prat de Comte.

Obres religioses realitzades :

• Fresc de l'altar del Santuari de Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
• El retaule de la germandat de Sant Francesc (Valls, Alt Camp) 1947
• Pintures de l'altar de Montserrat (de Valls?)
• El triptic de les tres esglésies (Sant Miquel del Sants, Gràcia, Barcelona)
• Via Crucis de la catedral de Texas (EUA)

Joan Lahosa Valimanya. Wikipedia.org

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Lahosa_i_Valimanya 

Joan Lahosa i Valimaña. Enciclopedia.cat

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-lahosa-i-valimana

Joan Lahosa i Valimanya. Ilercavonia.fandom.com. 

https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Joan_Lahosa_i_Valima%C3%B1a

Joan Lahosa i Valimanya, el pintor de Prat de Comte. Diari de Tarragona

https://www.diaridetarragona.com/ebre/177954/joan-lahosa-i-valimanya-el-pintor-de-prat-de-comte-bk15791550.html

Joan Lahosa Valimanya. Una vocació, una vida. González Cirer. F. Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2000. Núm. 32

https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216637

Joan Lahosa, el pintor de Prat de Comte. Pep Anton Monner. Catalunyareligio.cat. 06/07/2023

https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/toponimia-eclesial/joan-lahosa-pintor-prat-comte-306629

De Francesc Llop a Joan Lahosa, de Font de Quinto a Prat de Comte. Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. 25/03/2023

https://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/de-francesc-llop-a-joan-lahosa-de-font-de-quinto-a-prat-de-comte/

Museu Joan Lahosa. Catalunya.com

https://www.catalunya.com/ca/continguts/patrimoni-cultural/museu-joan-lahosa-17-16001-573409

La familia del pintor Jona Lahosa entrega una col.lecció de quadres a Prats de Comte. Aguaita.cat. 02/05/2016

https://www.aguaita.cat/societat/la-familia-del-pintor-joan-lahosa-entrega-una-colleccio-de-quadres-a-prat-de-comte.html

Donen quatre quadres del pintor Joan Lahosa al poble de Prats de Comte. 14/10/2017. Riberaonline.

https://rol-riberaonline.blogspot.com/2017/10/donen-quatre-quadres-del-pintor-joan.html

Una mostra esbossa la trajectòria del dissenyador colomenc Miquel Grau

https://ajuntamentinforma.gramenet.cat/arxiu/detall-info/una-mostra-esbossa-la-trajectoria-del-dissenyador-colomenc-miquel-grau-1/

JOAN SERRA MELGOSA (1899-1970)

Retrat femení

Signatura : J. Serra

Carbonet sobre paper

50 x  36 cms.

Any ?

Joan Serra Melgosa (Lleida 21 de febrer de 1899 - Barcelona 10 de juliol de 1970)

Pintor català fill d'un mestre de Lleida. Tenia 5 germans. El 1909 la familia es trasllada de Lleida a Barcelona. El1915 va estudiar a l'Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona, sent alumne del pintor Francesc Labarta. 

Va participar en el grup Els Evolucionistes.Va fer estada a Madrid (1925) i va viatjar a París (1927).

EXPOSICIONS

• Sala Parés (Barcelona) a partir de 1928
• Madrid
• Bilbao
• Valencia
• Sant Sebastià
• Lleida

Joan Serra Melgosa. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Serra_i_Melgosa
Joan Serra i Melgosa. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0062047.xml
Serra Melgosa, Joan. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
http://www.eeif.cat/veus/Serra-Melgosa-Joan/
Joan Serra Melgosa. Real Academia de la Historia
https://dbe.rah.es/biografias/49636/joan-serra-melgosa
Joan Serra Melgosa. Ivlia.org
https://ivlia.org/serra-melgosa-joan.html
Serra Melgosa, Joan
https://www.francescmestreart-shopping.com/es/4308-serra-melgosa-joan

COL.LECCIONS

Joan Serra i Melgosa. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

https://coleccioncarmenthyssen.es/artist/joan-serra-i-melgosa/
Joan Serra Melgosa. Colección Banco Sabadell
https://www.coleccionbancosabadell.com/artist/joan-serra-melgosa/
Joan Serra Melgosa. Colecció d'art de crèdit andorrà
https://artcreditandorra.com/obra/sant-gervasi/

JOAN PALET BATISTE (1911-1996)

 
Retrat femení

Signatura: Palet 75

Ceres sobre paper
33 x 41 cms.
1975

Joan Palet Batiste (Barcelona, 28 de març de 1911 - Barcelona, 19 d'agost de 1996)

Il.lustrador de llibres, dibuixant i pintor. Fill d'una familia d'escultors on s'inicia en el món artístic i ja de ben petit mostrava dots especial pel dibuix.

1930. Es matricula a Llotja, l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els seus professors van ser Ramon Calsina, Fèlix Mestres, Labarta, i Antoni Vila Arrufat.

1932. Es fa membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del Real Cercle Artístic de Barcelona.

Durant la guerra fou movilitzat al front i s'incorpora a l'Estat Major com a cartògraf. El febrer de 1936 va creuar la frontera i es internat al camp de refugiats de Barcarès, on segueix dibuixant i pintant.

Torna a Barcelona i als anys 40, incia una relació i col.laboració amb el poeta i editor Josep Janés fins a a la seva mort el 1959.

Aquells anys es publica un dibuix inèdit seu, al núm. 10 de la revista Ariel, junt a un poema de Joan Triadú. A la revista apareix com a dibuixant junt amb artistes com Picasso, Apel.les Fenosa i Pau Roig.

El 1942 participa en una exposició col.lectiva a l'Exposició Nacional de Bellas Artes de Barcelona.

El 1944 va dibuixar la maqueta i la coberta del primer número de la revista Poesia, de Palau i Fabre, la primera revista en català de la postguerra.

El 1948 viatja a Mallorca amb el pintor Casimir Tarrassó on s'instal.len quatre mesos, seguint els pasos dels pintors Joaquim Mir i Santiago Rusiñol. Després va viatjar a Ibissa junt els pintors Mallol Suazo i Miquel Villà.

El 1949 Palet fa una exposició individual a les Galeries Argos de Barcelona.

Als anys 50, Palet era un dels il.lustradors de llibres més conegut a Barcelona. També destacava com a retratista.

Als anys 60 segueix treballant en la il.lustració de llibres principalment per les editorials Plaza y Janés, Seix Barral i Editorial Planeta. 

El 1973 abandona els treballs d'il.lustrador i es dedica plenament a la pintura i el dibuix.

El 2006 s'edita el llibre Joan Palet. Una mirada íntima, de l'editorial Fundació Palau.

El 2011 Ignacio Vidal-Folch publica un article en el diari El País, sobre la relació de Palet, Palau i Picasso.

Algunes obres realitzades :

• Mireya. Federico Mistral. 41 dibujos de Palet. 1941
• Cuentos hindues de los cinco libros de la India. Ediciones Ayma. Barcelona. 1942
• Retrato de un espejo. Charles Morgan. José Janés. Barcelona. 1942
• La historia de España. S. del Monte. Colección de primeras lecturas. Ilustrado por Palet. Seix Barral. 1943.
• Poesias de Santa Teresa de Jesús. Con diez ilustaciones de Juan Palet. Barcelona. 1943
• La nueva arca de Noé. Andre Demaison. 1943
• La princesa blanca. Maurice Baring. 1943
• El fantasma azul. Joseph Mª Velter. Ed. Seix Barral. 1944
• Yo, pronombre. José Maria Camps. Ediciones la Gacela. Barcelona. 1944
• Elisabeth vuela conmigo. Walter Ackermann. 1944
• Las cárceles del alma. Zilahy, Lajos. Ediciones Lauro. Barcelona. 1944
• Jerome 60º Latitud Norte. Bedel Maurice. Lauro. Barcelona
• Primer libro de lectura. Seix Barral. Barcelona. 1947
• Contra los dioses del oro. D. Gammon. Seix Barral. Barcelona. 1950
• Herencia en Africa. Robertson, Wilfrid. Seix & Barral Hnos. Barcelona. 1950
• La máquina de leer los pensamientos, Maurois. Los escritores de ahora. Colección Leda. Janés. 1950
• Vientos de terror, Hodding Carter, Los escritores de ahora. Colección Leda. Janés. 1950
• Galahad, John Erskine, Los escritores de ahora. Colección Leda. Janés.1950
• Sangre de Rey, Sinclair Lewis, Los escritores de ahora. Colección Leda. Janés.1950
• El sello que naufragó (después el Sello de Antigua), Robert Graves, Los escritores de ahora. Colección Leda. Janés.1950
• Retorn a la Vall. Maria Dolors Orriols i Montset. 1950
• Sonets. Elegie del mite. Nits. Més enllà del somni. Josep Romeu i Figueras. Edicions de l'Óssa Menor. 1950
• La pedra de toc, Rabindranath Tagore, Filograf. 1951
• Combat del Somni. Janés i Olivé. Barcelona. 1952
• Poemes de l'Alquimista. Josep Palau i Fabre. Editorial la Sirena. 1952
• La princesita de que tenia los dedos mágicos, Maria Luisa Gefaell. José Janés Editor. 1953
• La hora veinticinco. Gheorghiu Constantin Virgil. Luis de Caralt. Barcelona. 1954
• Muerte en falso. Jean Hougron. 1955
• El Jinete de In Saud. Jean Vergriete. Marfil. Alcoy. 1955
• La llegenda de Guillem Ramon de Montcada. Miquel Coll i Alentorn. N.12. Colecció Guió d'Or. Aymá. 1958
• John Steinbeck. Obra I (5 obras). 1958
• Mi libro encantado. 1959
• Ben Hur. Lewis Wallace. Portada e ilustraciones de Palet. Ediciones Comar. Barcelona.1960
• Algo flota sobre el agua. Lajos Zilahy. Plaza & Janés. Barcelona. 1961
• El pozo de las tres verdades. Jean-Jacques Gautier. Plaza & Janés. Barcelona. 1962
• Los sueños. Enrique Sordo. Ediciones GP. Barcelona. 1962
• El teatro y su historia. Jean Jonviet. Ediciones GP. Barcelona. 1963
• Dentro de un mes, dentro de un año. Françoise Sagan. GP Plaza. 1964
• Margarita Gautier. La dama de las camelias. Alejandro Dumas. Delos-Aymá. Barcelona. 1964
• Don Quijote de la Mancha. Cervantes. Ilustrada por Juan Palet. Comar. Barcelona. 1964
• El caballero de Lagardère (el Jorobado). Paul Feval. Editora Delos-Deyma. Barcelona. 1964
• La otra comedia. Somerset Maughan, W. Ediciones GP. Barcelona. 1966
• Una furgoneta en España. Parkinson Keyes, Frances. G.P. Alcotán. Barcelona. 1966
• La Tarnowska. Habe Hans. Plaza & Janés. Barcelona. 1966
• El engaño. Alberto Moravia. Ed. Plaza & Janés. Barcelona. 1967
• El señor huracan. Louis Golding. Ed. Plaza & Janés. Barcelona. 1967
• Camino de Bitinia. Frank G. Slaughter. Planeta. Barcelona. 1967
• Años de lucha, años de triunfo. Hobson, Laura Z. Planeta. 1967
• Quien vive? Lanzmann, Jacques. Plaza & Janés. Barcelona. 1967
• La guerra y la paz. León Tolstoi. Tomo I. 1968
• Narraciones de todo el mundo (44 cuentos). Taya Zinkin. Ilustraciones de Graham Oakley y Juan Palet. Plaza Janés. Barcelona. 1969
• A las siete de la mañana. Eric Malpass. Plaza & Janés. Barcelona. 1970
• Mireia. Federico Misttral. Ilustrado con láminas de Juan Palet. 1971
• La catedral del odio. Guy des Cars. Ediciones GP. Barcelona. 1973
• Poemas (Miguel Hernández). Ed. Plaza & Janés. Barcelona. 1978
• Cuerpos y almas (II). Maxence van der Meersch. Ediciones GP. Barcelona. 1978

Data desconeguda :

• Canción al niño Jesús y illa de la Virgen Maria. Gerardo Diego. 
• Leyendas de Occidente. José Manuel de la Prada. 
• La escopeta de dos cañones. Vialar Paul. 
• Tú y yo. Paul Géraldy. Ilustraciones de Juan Palet. Ediciones Aymá. Barcelona. 
• La Mare de Déu de l'Estany. Les imatges de la Verge i els Sants a Catalunya.

Biografia. Joan Palet

https://www.joanpalet.com/biografia-cast

Joan Palet. Pintor, dibuixant, ilustrador

https://joanpalet.wordpress.com/biografia/

Primera aproximación a la obra de Joan Palet como ilustrador de libros

https://negritasycursivas.wordpress.com/2015/09/04/primera-aproximacion-a-la-obra-de-joan-palet-como-ilustrador-de-libros/

Ignacio Vidal-Folch. Palet, Palau y Picasso. Diario El Pais. 26/12/2011

https://elpais.com/ccaa/2011/12/23/catalunya/1324670850_760387.html

RAMON JOU SENABRE (1893-1978)

Retrat masculí

Firmat : Senabre

Ceres sobre paper

32,5 x 22,5 cms

Any ?

Ramon Jou Senabre (Gràcia, Barcelona 1893 - Barcelona 1978)

Dibuixant, humorista gràfic, il.lustrador i pintor. Va estudiar a l'escola de Belles Arts de la Llotja i al Cercle Artístic. Va ser becat per estudiar a París, ciutat on vivia el seu germà gran, el gravador i dibuixant Lluis Jou Senabre (1882-1968).

El 1919 va exposar al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona. El 1 de febrer de 1936 va exposar al Museu Nacional de Buenos Aires (1) .Va mantenir correspondència continuada per carta amb la dibuixant Lola Anglada. (2) Va exposar a la Galeria Dau al Set.

Publicacions catalanes : L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, El Diluvio Ilustrado, Fantasio, La Figa, Papitu.

Publicacions franceses : Pages Folles, Le Rires, La Vergella

Algunes obres :

• Portrait of a Lady (1920)
• Indolencia (1920)
• The Proposal (1921)
• Musicienne arabe (1923)
• Le Couple (1924)
• Port de Tolosa (1926)
• Trois personnages sur fond de ville
• Portrait de Dame au Chapeau
• Portrait of a Russian Nobleman
• Pescador
• Pueblo costero
• Moros
• Jarrón con flores (1956)
• Composición (1956)
• Personaje y Torre del Cairo (1976)
• ...

(1) https://www.amigosmuseoreinasofia.org

(2) https://www.bnc.cat/content/download/99526/1529362/CARTESANGLADA.pdf

Jou. Humoristan.org

http://humoristan.org/ca/autores/jou/

http://www.svvfarrando.com/html/fiche.jsp?id=7758496&np=&lng=fr&npp=150&ordre=&aff=&r=

ANTONI REYNÉS GURGUÍ (1853-1910)

Retrat femení

Llapis sobre paper

Firmat Reynés

48 x 30,5 cms

Any ?

Retrat femení

Llapis sobre paper

Firmat Reynés

48 x 30,5 cms

Any ?

Antoni Reynés Gurguí (Barcelona 1853 - 1910)

Pintor nascut a Barcelona el 1853. Es va casar amb Jacinta Buxareu Juncadella (?-20/04/1943), filla de l'industrial barceloní Joan Buxareu Farran (?-1888) i d'Eulàlia Juncadella Uliva (?-1910).

A partir de 1879 els Buxareu estiuejaven a la casa Quinta Eulàlia de Puigcerdà, abans propietat del comerciant i polític Joan Fabra Floreta, i que avui és la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.

El 1880 Antoni Reynés va pintar un retrat d'Antonia de Ferrer de Nadal, muller de José Maria de Nadal Vilardaga, regidor i després alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

El 31 de març de 1882 foren premiats els pintors Antoni Reynés Gurguí, Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943) i el mallorquí Joan Bauzà Mas (1844-1915), i van ser escollits per pintar els quadres per decorar el paranimf de la nova Universitat de Barcelona. El 12 de maig de 1884 Antoni Reynés va acabar de pintar l'esbós titulat "Els estudis impulsats per la Junta de Comerç de Barcelona".

El seu germà, l'escultor Josep Reynés Gurguí (1850- 4/06/1926), s'havia format a l'escola Llotja de Barcelona amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, i al taller Jean Baptiste Carpeaux de París (1873-1876). Josep Reynés s'havia casat amb Joaquima Boada Nadal.

Un altre germà, Raymundo Reynés, veí de Barcelona i que estiuejava a Cardedeu, fou el promotor de les reformes que es van fer a la Casa Reynés.

> Antoni Reynés Gurguí (1853-1910)

https://pintorescatalanes.blogspot.com.es/2008/04/antoni-reyns.html

https://www.latinamericanart.com/es/obras-de-arte/antoni-reynes-en-la-fragua.html

http://www.arcadja.com/auctions/es/reynes_antonio/artista/439270/

http://www.martinsarachaga.com/detallelote.php?lote=88800
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1916/09/17/pagina-5/34702549/pdf.html
Santiago Alcolea. Pinturas de la Universidad de Barcelona. Catálogo...
https://books.google.es/books?id=1DGEjppzbLUC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=reyn%C3%A9s+bauza&source=bl&ots=eTD0IRl486&sig=qiXdg1NdQFNiZnvvoM4AkNhfenQ&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwjLseP6iYnYAhUGuRoKHQqhAH0Q6AEIUTAK#v=onepage&q=reyn%C3%A9s%20bauza&f=false

Familia Buxareu
Consell Comarcal de la Cerdanya. Una casa, 4 noms. 1879. La Quinta Eulàlia.
http://www.cerdanya.cat/index.php/el-consell/una-casa-quatre-noms
La familia Boxareu lliura una col.lecció d'imatges i documentació a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya
https://www.naciodigital.cat/cerdanya/noticia/808/familia/buxareu/lliura/colleccio/imatges/documentacio/arxiu/comarcal/cerdanya

> Josep Reynés Gurguí (1850-1926)
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055185.xml
https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Reyn%C3%A9s
http://www.gaudiallgaudi.com/josep-reynes-gurgui-1850-1926/

> Raymundo Reynés Gurguí
http://www.diba.cat/documents/429042/6eb553f1-b1f0-4f93-9747-0d1c5355d2dd

MIQUEL MASSOT TETAS (1883-1968)

Apunt del natural

Firmat Massot

Tècnica mixta. Llàpis i carbonet

42 x 29 cms

ca. 1905

Miquel Massot Tetas (Barcelona 1883 - París, França 1968)

Pintor i decorador. Format a l'Escola Llotja de Barcelona. El 1902 va rebre el premi de pintura decorativa de la Llotja impulsat per La Academia Provincial de Bellas Artes.

Després va estudiar a Londres i va residir a París. Es va especialitzar en natures mortes i paisatges. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El 1908 va participar al Saló de París junt amb Ramon Pichot i Bonaventura Puig entre altres. Aquell mateix any Massot publica el Proyecto de Decoración Moderna a la revista Materiaux et Documents d'Art Espagnol editada per la Llibreria Parera de Barcelona.

El 1909 va tornar a participar al Saló de París junt amb Juli González, Arístides Mallol o Ramon Pichot.

El 1910 va pintar la única pintura mural del Palau de la Música de Barcelona, ubicada al vestíbul i titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influit pel classicisme noucentista. Aquell any va participar de nou al Saló de París junt amb Lluís Masriera, Gaspar Miró o Pere Ysern .

El 1912 Massot va fer el disseny d'una rajola hidràulica o mosaic per interiors per la Casa Escofet de Barcelona (àlbum núm.8).

El 1914 va tornar a participar al Saló de París junt amb els artistes Juli Gonzalez, Ramon Pichot, Ismael Smith o Pere Ysern.

Del 29 d'octubre al 11 de novembre de 1921 va fer una exposició de pintures a Galeries Laietanes de Barcelona. Entre els dies 18 i 31 de maig de 1935 va exposar a la Sala Pinacoteca de Barcelona .

L'any 1942 l'empresari Josep de Navas i Escudé (1903-1975) va fer construïr una torre senyorial d'estiueg, El Bell Recó d'Argentona, que fou decorada amb pintures de Miquel Massot, Josep Maria Sert, Francesc Labarta i Josep Obiols.

El 1945 Massot va continuar pintant l'obra inacabada del pintor Josep Maria Sert a la Catedral de Vic. Per aquest motiu Massot és considerat deixeble, ajudant i continuador de l'obra de Sert.

Massot també va pintar i decorar les capelles de Santa Juliana i Santa Semproniana de la Basílica de Santa Maria del Mataró. El 1948 les teles del pintor Miquel Massot són instal.lades a la capella de les Santes.

Massot va residir a la ciutat de París durant molts anys fins l'any de la seva mort.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Massot_i_Tetas

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0041231.xml

http://www.arcadja.com/auctions/es/massot_miguel/artista/311990/

https://www.setdart.com/subasta/popup/pintura-siglo-xx/pid=541271.html
http://www.setdart.com/subasta/popup/pintura-siglo-xix/pid=511700/iview=web.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1902/03/04/pagina-2/33385339/pdf.html
http://argentona.cat/document.php?id=23126&per_imprimir=1
http://www.cataloniasacra.cat/llocs/basilica-de-santa-maria-de-mataro/77/l_ca

FRANCESC SOLER ROVIROSA (1836-1900)

Un carrer d'Arbúcies

"Arbúcias. Un callejón"

Firmat FSR

Aquarel.la sobre paper

Orígen : Col.lecció particular de Raimon Casellas Dou (1855-1910)

Mides : 23,5 x 18,5 cms

22 de maig de 1855

Francesc Soler Rovirosa (Barcelona 24 de juny de 1836 - 1900)

Va estudiar dibuix i pintura a Llotja de Barcelona. Va aprendre l'ofici d'escenògraf de Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, de Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia, i de Marià Carreres al Teatre Odeon. Va renovar l'escenografia espanyola que era italianitzada cap el realisme.

1855. Va col.laborar en obres d'escenografia amb Joan Ballester i Iguals de Izco

1856. Amb Joan Ballester van fer decoracions pel Teatre del Circ Barcelonès. Aquell any viatjaren a França, Bèlgica i Anglaterra.

1857. Soler va fer un dibuix del carrer de Breda de Madrid.

1862. Decideix marxar a París on va treballar al taller de Charles-Antoine Cambon per l'Opera i pels teatres més prestigiosos, i on va conèixer els escenògrafs francesos més importants del moment. A París hi va viure set anys.

1867. Va pintar el repertori del teatre de Nantes.

1869. Retorna definitivament a Barcelona

1870. Va dibuixar sis decorats per l'òpera Don Carlos de Giuseppe Verdi, que es va representar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 

1873. Aquell any va viatjar a Madrid.

1876. Va pintar els repertoris del Teatre de Reus i del Teatre Principal de Sarragossa.

Va conèixer el coreògraf Ricard Moragas i van començar a col.laborar plegats. Van fer algunes obres de ball i òpera per teatres d'Espanya, Cuba i Puerto Rico, sobretot obres wagnerianes.

1881. Soler Rovirosa esdevé l'escenògraf titular del Teatre Líric del Passeig de Gràcia. Els anys 80 va viatjar a l'Havana, Mèxic, i Nova York on munta Castles in Spain. 

1885. Quan torna a Barcelona obre un taller propi al carrer Diputació i va esdevenir assessor per l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona.

1930. Aquell any a Barcelona es rendeix homenatge a la figura de Francesc Soler-Rovirosa amb un monument realitzat per l'escultor Frederic Marès.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Soler_i_Rovirosa

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063432.xml

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=4956

http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/academicismes-del-segle-xix/291-francesc-soler-rovirosa

https://ddd.uab.cat/pub/llibres/1931/72960/vidobrsol_a1931x1.pdf

ALBERT GUIRIGUET ANDRÉS (1911-1961)

Paisatge rural

Firmat Guiriguet

Llàpis i aquarel.la

Dedicada al seu amic Josep Vinyes Sabatés

40 x 28 cms

Any 1947

Albert Guiriguet Andrés (Barcelona (?) 1911 - 5 de juny de 1961)

Va ser pallasso, caricaturista, cartellista, dibuixant i aquarel.lista. Fill d'una familia de classe mitja-alta, el seu pare era químic i la seva mare professora de piano.Va estudiar Belles Arts a l'Escola Llotja de Barcelona i quatre anys al teatre a l'escola del Gran Teatre del Liceu.

1932. Feia de ninotaire en algunes revistes, com la revista Fornal, que aquell any publicava en portada el seu dibuix "Bohemis a Barcelona". Aquell mateix any Guiriguet va crear la companyia de pallassos "Toni, Cuk & Cia."

1936. Guiriguet era membre del Sindicat de dibuixants professionals (SDP) i quan va començar la guerra va ser enviat al front de la guerra pel bàndol republicà.

1937. Setembre. Durant la guerra Guiriguet mantenia correspondència amb la Francesca, una noia de 16 anys que no coneixia personalment, utilitzant primer el pseudònim Albert Joanola. Li va explicar que feia de pallasso, conegut amb el nom de Cuk, i que era un enamorat de la pintura. Aquell mateix any va realitzar el cartell "Protecció als perseguits del feixisme".

1940-41. Després de la guerra passà un temps a a la "Prisión provisional de Pueblo Nuevo", on va fer un dibuix dedicat al doctor Solé, metge de la presó.

1941. Novembre. Dibuixa un autoretrat amb llàpis de colors, amb el  nom Pallasso Cuc dedicat a la Francesca i la seva família.

1945. Octubre. Guiriguet actua com a pallasso a la Sala Mozart de Barcelona amb l'espectacle "Guiri, el lápiz sabio".

1956. Aquell any treballava de pallasso a la Sala Versalles.

1957. Guiriguet va publicar "El payaso y el niño" on fa un repàs de la trajectòria dels pallassos en els espectacles infantils de Barcelona.

1961. 5 de juny. Mor Albert Guiriguet a l'edat de 49 anys. Fins aleshores tenia el seu domicili a Santa Rosa núm.12 de Barcelona.

1961. Juliol. La revista Circo es fa ressò de la mort de Guiriguet.



Rafael Camps Moré. De "CUK" a "GUIRI", el lápiz sabio. Juny 2016
http://guiriguet-pallasso-guerracivil.blogspot.com.es/
Rafael Camps Moré. Cartes a Francesca 1938-1943
http://cartes-a-francesca-1938-1943.blogspot.com.es./
Les imatges del trimestre (Hivern-2016)- per Santi Barjau. Els meus cartellistes. 19 de març 2016

http://cartellistes.blogspot.com.es/2016/03/les-imatges-del-trimestre-hivern-2016.html
La Sala Mozart. Diari la Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130909/54381204023/la-sala-mozart.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/10/15/pagina-17/92434326/pdf.html
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130915/54383549402/sala-mozart.html
Albert Guirguet, un payaso y dibujante catalan durante la epoca de la guerra civil. Clown Planet
http://clownplanet.com/albert-guiriguet-un-payaso-y-dibujante-catalan-durante-la-epoca-de-la-guerra-civil/
Buidat articles revista Circo
https://issuu.com/bbarcelonanb/docs/buidat_articles_revista_circo/15
Registre de defuncions 1961-65. Barcelona
https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-66Z8-9

FRANCESC GALOFRE SURIS (1900-1986)

Retrat d'una jove

Firmat F. Galofre Suris

Llàpis de color sobre paper

48,5 x 34,5 cms

Any 1933

FRANCESC GALOFRE SURÍS (Barcelona 1900 - Borges del Camp 1985)

Va néixer a Barcelona el 1900, sent fill del pintor Francesc Galofre Oller (Valls 14/07/1864-Barcelona 08/01/1942) i Maria Mercè Suris Morera (?-Barcelona 27/10/1936). Tenia 3 germans : Maria Lluissa, Esteve i Josep Maria.

Francesc Galofre va començar els seus estudis de Belles Arts a la Llotja de Barcelona amb el mestre Josep Mongrell.

1922. Quan tenia 22 anys es va incorporar a l'Associació d'Aquarel.listes de Catalunya. 

En aquells anys es va casar amb Pura Dalfo Pagès, filla de Joan Maria i Aurèlia de Figueres. La parella va tenir 2 fills.

1925. Març. A la Sala Parés va exposar dibuixos acol.lorits dins la onzena exposició de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya.

1927. Amb el seu pare van pintar el mural "Colom rebut pels Reis Catòlics" al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Per aquells anys pare i fill també van pintar les pintures murals del real santuari de nostra Senyora de Bonanova de Barcelona.

1929. Galofre Suris va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona.

1931. 10 al 23 de gener. Exposa a Galeries Laietanes de Barcelona.

1932. Del 6 al 19 de febrer exposa 25 obres a les Galeries Laietanes. Del 24 de desembre al 6 de gener de l'any 1933 torna a exposar a les Galeries Laietanes junt amb el seu pare.

1933. 11 al 24 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes

1934. 10 al 23 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes.

1936. 11 de gener. Exposa a Galeries Laietanes

1937. Aquell any va pintar un paisatge a Sant Romà de Sau

1944. Gener. Exposa a la Sala Gaspar, i ho sabem per un article de la revista ARTE

1949. Del 19 de novembre al 2 de desembre. Exposa a les Galeries d'art Lars

Anys 50. La familia de Galofré s'instal.la en el mas Villa San Francisco en el municipi de l'Albiol.

1952. Del 1 al 14 de maig. Exposa a la Sala Pinacoteca

1953. Participa en la Biennal Hispano-Americana d'Art de Madrid, juntament amb Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.

1962. Aquell any el pintor Francesc Galofre fixa la seva residència a Reus.

1963. Va pintar un paisatge de Nullan (Lugo) i un paisatge a l'Ebre.

1966. Va pintar un paisatge de la Musara.

1977. Va pintar un quadre de la Platja de Sant Feliu de Guíxols

1978. Va pintar un paisatge de Cadaqués

1979. Maig. Homenatge a la Sala Rebull de Barcelona.

1986. A la Sala Rebull de Barcelona es va fer un homenatge del 8 al 21 de maig. Mor a les Borges del Camp.

http://www.albiol.info/?p=807

http://maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2009/10/francisco-galofre-suris-barcelona-1900.html

http://pintorescatalanes.blogspot.com.es/2015/10/francesc-galofre-suris.html

http://www.arcadja.com/auctions/es/galofre_suris_francesc/artista/10700/

http://spain-painters.blogspot.com.es/2014/03/francisco-galofre-suris.html

http://paintings-cadaques.blogspot.com.es/2015/11/francesc-galofre-suris.html

Montserrat Navarro, Narta Tort, Francesc Fontbona - Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona. 1999

DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER (1862-1943)

Esboç per un retrat

Firmat Baixeras (darrera)

Llàpis i oli sobre tàblex

30 x 18,5 cms

Any ?

Noia sentada

Firmat D. Baixeras

Carbó sobre paper

23 x 15 cms

Any ?

Àvia camperola
Firmat D. Baixeras

Llàpis gras sobre paper

47 x 31 cms.

Any 1885

Dionís Baixeras Verdaguer (Barcelona 23 de juny de 1862- 9 de setembre de 1943)

Va ingressar a l'escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona quan tenia 15 anys i va aprendre amb els mestres Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina, Antoni Caba i Claudi Lorenzale. Fou un alumne molt disciplinat i assolí una gran tècnica. També es va deixar influir per l'escola d'Olot i pel realisme i naturalisme francès sobretot de la mà de Jean François-Millet.

El 1879 va guanyar el premi de paleta i pincells de plata de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.

El 1882, a l'edat de 20 anys va exposar a la Sala Parés, i també va guanyar un concurs per a decorar el Paranimf de la Universitat de Barcelona, junt amb els pintors Antoni Reynés Gurguí (1853-1910) i el mallorquí Joan Bauzà Mas (1844-1915).

El 1883 va pintar el quadre Sortida de misa a l'Església de Sant Esteve de Llanars (Ripollès), el mateix any que va dibuixar una il.lustració en motiu de la primera representació a Barcelona de l'òpera Lohengrin de Richard Wagner. El 1883 també va pintar l'obra Escena de platja (Col.lecció de pintura del Banc de Sabadell)

El 1884 va guanyar la tercera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid.

El 1885, quan tenia 23 anys va dibuixar el dibuix d'una àvia camperola que avui us presentem encapçalant aquesta entrada. Aquell mateix any va pintar Muergo (retrat d'un dels protagonistes de la novela Sutileza de l'escriptor José Maria de Pereda) i també va pintar el Pescador, entre altres obres.

El 1886 va viatjar a França on va presentar l'obra Barquilleros en el puerto de Barcelona, guanyant una menció honorífica a l'Exposició de París. Deu ser la mateixa obra que avui s'exposa al Metropolitan de Nova York amb el nom de Boatmen of Barcelona. Aquell mateix any va pintar l'obra Mercat d'Arbúcies, i Felicidad (Col.lecció del Museo de Bellas Artes de Asturias)

El 1888 va decorar l'Hotel Internacional de l'Exposició Universal junt amb els pintors Joan Llimona Bruguera i Alexandre de Riquer. També va realitzar el model de diploma per l'adjudicació dels premis de l'Exposició Universal.

El 1889 va pintar el quadre Records, que avui forma part de la Col.lecció del MNAC de Barcelona.

El 1890 va pintar Retrat d'un boter a la Barceloneta, exposat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i l'obra Muchacha payesa (Museu de Montserrat)

El 1892 va pintar el quadre Marina de madrugada (Col.leccions de pintura de l'Abadia de Montserrat). Va exposar l'obra Idilio al Saló Parés de Barcelona

El 1893 va col.laborar en la revista Navidad del Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquell any va exposar l'obra Pastor del Pirineo a la 10ª Exposició Extraordinària del Saló Parés

El 1895 Baixeras va exposar als jardins de Champ-de-Mars de París les obres Amorçant l'appelet (fent palangrons) i Mercat d'Arbúcies (1886)

El 1896 va guanyar un premi extraordinari de 1.250 pessetes amb l'obra Primavera en la Tercera Exposición General de Bellas Artes e Industrías Artísticas 

Entre 1896 i 1899 va fer la decoració amb pintures i escultures de l'església del camí de la Cova del Santuari del Monestir de Montserrat

El 1899 va pintar el camerí de la Verge de Montserrat en un altar de l'església del Sant Esperit de Terrassa. Uns anys abans ja havia realitzat les obres Noves de la Guerra, Cazadores de Isarts, i Haciendo calceta.
(...)

Un apunt biogràfic de Dionís Baixeras
http://dionisbaixeras.blogspot.com.es/2012/07/un-apunt-biografic-de-dionis-baixeras.html
Dionís Baixeras i Verdaguer. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dion%C3%ADs_Baixeras_i_Verdaguer
Dionís Baixeras. Vida y obra de un gran naturalista catalán. MMBCN Blog
http://www.mmbcn.cat/es/blog/dionis-baixeras-vida-y-obra-de-un-gran-naturalista-catalan/
Dionís Baixeras i Verdauger. Gran Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006832.xml
Baixeras Verdaguer, Dionís (Barcelona 1862-1943). Blog Sedart.com
http://blog.setdart.com/baixeras-verdaguer-dionis-barcelona-1862-1943-lote-34001352/
Dionís Baixeras. Associació Wagneriana
http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/dinisbaixeres.pdf
Boatmen of Barcelona (1886)
http://www.metmuseum.org/collection/the-collection-online/search/435599
Oriol Soler Canals. Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943)
http://www.pjasoler.com/wp-content/uploads/2014/12/Dion%C3%ADs-Baixeras-Verdaguer.pdf
Maria Eloísa Sendra Salillas. Dionís Baixeras i Verdaguer (1862-1943)
http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/99760/150791

Alfredo Opisso. Arte y Artistas catalanes. Hemeroteca de la Vanguardia. 25 de juny de 1899
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/08/12/pagina-4/33396301/pdf.html?search=dionisio%20baixeras

IGNASI VIDAL MOLNÉ (1904-1988)

Dama

Firmat Ignasi Vidal

Llàpis i aquarel.la sobre paper

23,8 x 19 cms

Any ?

Paisatge

Firmat Ignasi Vidal

Llàpis i aquarel.la sobre paper

21,7 x 29 cms

Any ?

Podeu veure aquesta obra reproduïda en el blog Mirador. Blog de Joan Miró, Cultura y Arte, por Antonio Boix, en l'entrada titulada El artista español Ignasi Vidal (1904-1988) y su relación con Joan Miró publicada el 7 de maig de 2016.

IGNASI VIDAL MOLNÉ (Barcelona 1904 - Niça, Provença 1988)

Com a dibuixant es va formar a Llotja, a Sant Lluc i a l'institut de les Arts del Llibre. Va fer exposicions individuals i col.lectives, a Barcelona i a Madrid. Ell i el seu germà Lluís van crear l'empresa Vidal-Molné dibuixants SL, i pels volts de l'any 1920 van editar el llibre "Catalunya. 12 vistes de llocs típics de la terra", amb 12 gravats a la fusta acolorits a mà il.lustrats per l'Ignasi. Aquell mateix any va anar a pintar a Paris. 

El 1931 va dissenyar un dels cartells de la república, titulat "Per Catalunya, allista-t'hi", imprès per les gràfiques S. Martinez. Aquell mateix any va il.lustrar el conte per nens "Alí-Babà i els quaranta lladres", el primer número de la col.lecció Orient de la Llibreria Catalonia. 

Entre el 22 de maig i el 3 de juliol de l'any 1932 va participar a l'Exposició d'Art de Primavera al Palau Nacional de Montjuic amb les obres : "Dones que es banyen" i "Dona de la mona". A finals d'aquell any, entre el 26 de novembre i el 12 de desembre va exposar a la Sala Avinyó de Barcelona. Per aquelles dates també va il.lustrar el programa de mà de les Festes de la Patum de Berga.

Va exposar els seus dibuixos entre el 21 i el 31 de maig de 1936 a l'Ateneu Enciclopèdic, dins la secció d'Arts i lletres, que tenia la seva seu al primer pis del carrer Prat de la Riba 31-33 de Sant Boi de Llobregat. L'any 1937 va fer les vinyetes il.lustrant la reedició del recull de contes "La gent del Llamp", escrits pel seu pare Cosme Vidal Rossich (Josep Aladern). El 1938 va il.lustrar amb figures de l'auca el "Llibre de les belles coses i costums del barceloní i de tota la terra catalana", amb versos de Joan Fidel i editat a l'Impremta Vidal de Vilaboí (Sant Boi).

L'empresa dels Vidal-Molné Dibuixants estava ubicada en un local del carrer Enric Granados núm. 52 de Barcelona. L'Ignasi també es va dedicar al cartellisme i va fer dibuixos publicitaris, però sobretot va il.lustrar una gran quantitat de ex-libris. 

L'any 1939, quan finalitzava la guerra civil, els dos germans van marxar de Barcelona i es van exiliar a Mònaco, on van acabar obrint un taller de dibuix a Montecarlo. El 1945 l'ignasi va participar en les il.lustracions de la revista "Per Catalunya" que s'editava a Niça, on va treballar amb els millors artistes catalans del moment : Miquel Almirall, Apa, Quelus, Pere Créixams, Emili Grau Sala, Josep Picó, etc. En aquesta revista hi van col.laborar escriptors de primer nivell com Albert Camus i Jean-Paul Sartre.

El mateix any 1945 els germans Vidal-Molné van participar en un exposició d'artistes a la Galeria Altarriba de Paris, al costat d'artistes consagrats com Picasso, Créixems, Grau Sala, Picó, Feliu Elias, etc en un acte impulsat per Solidaritat Catalana en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Al número 2 de la revista Per Catalunya podem llegir : "el jove Ignasi Vidal juga valentment amb els colors i els volums en les seves dues teles". El 1950 va realitzar l'aquarel.la "Les deux amours". A Niça (França), a Mònaco i a Itàlia va il.lustrar alguns llibres :

• Arts antiques de l'Asie Occidentale a partir du Ive Millenaire. A Rozantal (Nice 1948)
• Ofrena a París dels intelectuals catalans a l'exili. Ed. Paris-Barcelona (1948)
• Les ballades de Maistre Françoys Villon (Nice 1949) 
• Les fleurs du mal de Baudalaire (1958)
• La Chastelaine de Vergy. Joseph Pardo (1950)
• Fêtes Galantes. Verlaine Paul (1959)
• Dialogues des courtisanes & Lucius ou l'Ane. Lucien de Samosate (1960 / 1961)
• Histoire de la Principaute de Monaco par ses timbres-poste. Chiavassa H. (1955 /1961)
• Gargantua. Adaptació de Joseph Pardo (1965)
• Centenari de Josep Aladern (1869-1908). Ed. Picazo. Il.lustracions d'Ignasi Vidal, Lluís Vial, Irene Pagès, Picarol i Francesc Almuni. (1970)
• Toutes ses femmes. Birabeau Andre (1973)

Al Principat de Mònaco va arribar a ser un artista reconegut, amic del princep Rainiero i la princesa Grace Kelly. Va arribar a ser dibuixant de la Impremta Nacional de Mònaco, i també fou escollit vice-president del Comité d'Arts Plàstiques de la UNESCO en representació de Mònaco. El seu fill Frederic Vidal (Fred) va anar viure als Estats Units, i a Los Angeles (Califòrnia) va fundar el IGNASI VIDAL INSTITUTE en memòria del seu pare.

Vidal i Molné, germans. Per Santi Barjau. 20/04/16. Els  meus cartellistes.
http://cartellistes.blogspot.com.es/2016/04/vidal-i-molne-germans-per-santi-barjau.html
Enciclopedia catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070436.xml
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/pavellorepu/id/42
Ignasi Vidal. Wikipedia.org
http://en.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Vidal
Ignasi Vidal Institute
https://www.facebook.com/pages/IGNASI-VIDAL-INSTITUTE/53441150795
Ali Baba i els quaranta lladres. El gabinet negre
http://elgabinetnegre.blogspot.com.es/2009/11/ali-baba-i-els-quaranta-lladres.html
Ignasi Vidal. Flickr.com
https://www.flickr.com/photos/ignasividal/3265815663/
Vidal Molné, Ignasi. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/3958-vidal-moln-ignasi
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1932/60053/exppri_a1932.pdf
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000033/00000032.pdf
Revista Per Catalunya, any 1945, nº 2
https://ddd.uab.cat/pub/ppc/percat/percat_a1945m7n2.pdf

RAMON CALSINA BARÓ (1901 -1992)

 

Retrat de Rosa Garcés 

(muller de Ramon Calsina)

Firmat Calsina

Llàpis sobre paper

29 x 20 cms

Any ?

Nu femení de Rosa Garcés

(muller de Ramon Calsina)

Firmat Calsina

Llàpis sobre paper 

27 x 22 cms

Any ?

RAMON CALSINA BARÓ (Barcelona 26 de febrer de 1901 - 26 de novembre de 1992)

Als 12 anys va començar a estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas i dos anys després va entrar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1932 va guanyar una beca per anar a estudiar a París i el 1934 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El 1965 va guanyar el prestigiós premi Guillot Inglada de dibuix. El seu estil es definit com a realisme màgic.

Fundació Ramon Calsina. Biografia

http://www.fundaciocalsina.org/1_documents/rcalsina_biografia.html

Fundació Ramon Calsina. Facebook

https://www.facebook.com/FundacioRamonCalsina

Wikipedia. Ramon Calsina i Baró

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Calsina_i_Bar%C3%B3

Calsina.org. Biografia.

http://calsina.org/Critiques/biografia.html

Calsina. Humoristan.org

http://humoristan.org/ca/autores/calsina/

Ramon Calsina Baró

http://pintorescatalanes.blogspot.com.es/2007/12/ramn-calsina-baro.html

Calsina

http://www.arte.sbhac.net/Plasticos/Calsina/Calsina.htm

Museu Deu. Calsina Baró, Ramon

http://www.museudeu.com/col-leccions-del-museu/pintura/calsina-bar%C3%B3-ramon/

Sicoris Art. Exposició Ramon Calsina

http://www.sicorisart.com/Calsina/ObraCalsina.html