Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Galí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Galí. Mostrar tots els missatges

18 de desembre del 2017

YAGO CÉSAR DE SALVADOR DE SOLÁ (1890-1975)

Pepe Hillo 1768
Signatura : Yagocésar
Tinta sobre paper
"A mi queridisimo hijo Cesar Augusto. Tu padre"
23,5 x 21,5 cms.
Any ?


Noia
Firmat YagoCésar
Dibuix llàpis color
25 x 33 cms
Anys 30?




Santiago César de Salvador de Solá (Madrid 1890 - Barcelona 1975)

Pintor, escultor, gravador, escriptor i crític d'art. Va ser deixeble del professor de dibuix Francesc d'A. Galí i es va inscriure a l'academia Baixas de Barcelona. 

Yago César era fill de César de Salvador de Pagès (1862-02/07/1928) i de Josefa de Solá i Prats de Guardiola (?-30/07/1929), i germà de Felipe de Salvador de Solà.

Exercí de crític d'art a La Esfera, El Noticiero Universal, entre altres. Feia servir el pseudònim de Fray Galán en la publicació de contes, novel.les i poesia, comèdies i drames, sempre en castellà.

El 1914 va escriure el llibre Garra de tigresa. Leyenda loba, bárbara, trágica y extravagante. 

Del 15 al 31 de maig de 1916 va exposar individualment a Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any va visitar el Museo del Greco de Toledo.

El 30 d'abril de 1917 va exposar pintures al Saló Goya. Es va crear un catàleg amb vinyetes signades per César, i en el díptic es van imprimir versos de El Caballero de la mal finada. Leyenda trágica.

Del 17 al 30 de juny de 1918 va tornar a exposar art decoratiu al Saló Goya. 

El juny de 1920 va exposar pintures a la Casa-Estudi de Barcelona.

El 13 de maig de 1922 va exposar a Galeries Laietanes de Barcelona, dues reproduccions de gravats signats per Fray Galán titulats Entre todos lo mataron, i si no son los moros, són las moras.

Aquell any la Revista de Bellas Artes de Madrid va publicar un article sobre el pintor Yago-César : "He aquí un joven artista madrileño, muy joven, pues nació en 1894, que ha pasado el tiempo desde su niñez en una constante inquietud por el estudio de la Bellas Artes; es pintor ilustrador de revistas, algo escultor, crítico de arte, ha hecho muy aceptables comedias dramáticas y últimamente se nos ha mostrado como un excelente aguafortista; en todas estas manifestaciones artísticas, no obstante sus pocos años en las luchas por las dificultades del tecnicismo, él ha puesto de relieve clara y manifiestamente, como un artista inquieto de aquel bello renacimiento italiano, su positivo y notabilísimo temperamento de artista; en todas esas difíciles fases del arte él ha conseguido hacerse aplaudir y admirar por el público y la crítica, y muy sinceramente sentimos no poderle dedicar un detenido juicio crítico a su intensa labor. Yago-César, com o aguafortista, tiene el carácter de los que han seguido la genial tradición de nuestro portentoso pintor D. Francisco de Goya, de este sublime grabador de la «Tauromaquias y de los «Caprichos». Yago ha seguido sus pasos y en él ha aprendido esa técnica clara de rayado conciso, técnica que al ejecutar se va obedeciendo a la exaltación espiritual de lo que hay de positivo y de temperamental en el artista. Hay en las aguafuertes de Yago-César, aún cuando con juvenil tendencia por una noble inquietud artística, un acento de hombre formado por el dolor y el conocimiento de lo que es la psicología de su raza; tendencia intelectual que él sabe traducir cristalizándola en una talla audaz y penetrante que realiza felizmente con el aguafuerte y el buril. Sirvan, pues, estas líneas en honor de su arte y como disculpa a nuestra in ­discreción de descubrir al público de Madrid la personalidad auténtica del aguafortista Fray Galán."

El 1924 el pintor es va presentar a la Biennal de Venècia. Aquell any va pintar la pintura "La bailarina de las muñecas."

El 1925 va publicar el llibre "Mi Amada Muerta. Libro de Hidalguía y de muerte", editat per la Impremta de Francisco Borrás de Santiago de Compostela. 

Del 28 de gener al 10 de febrer de 1933 a la Sala Parés de Barcelona es va fer l'exposició les "3 èpoques de Yago César".

El 1935 va participar en una exposició a la Sala Barcino : "Continua obteniendo un gran éxito la exposición que de los grandes pintores Yago-César y Eu, hay abierta en la Sala Barcino. Se considera que es la exposición más completa que los dos artistas han presentado. El arte de Yago-César se encuentra actualmente en un período de evolución que da un nuevo interés al conjunto de las obras expuestas." Aquell mateix any també va exposar a la Sala Gaspar.

El 1943 va escriure el llibre Sabor y Pìntura. Estampas de la Barcelona ochocentista, publicat per la llibreria Dalmau. El 1944 va fer un viatge per Galicia.

El 1946 va exposar olis i aiguaforts a les Galeries Pons Llobet. El juny de 1948 va exposar Siluetas a El Gran Teatre del Liceu.

El 1949 va exposar obres a la Galeria d'Art Gifré & Escoda de Barcelona. EL 1950 va exposar a les Galeries Cristina de Passeig de Gracia amb el nom Yagocesar-Rosell.

El 2 al 15 d'octubre de 1951 Yago César va exposar els seus escrits junt amb Joaquin Ciervo, al Círculo de Bellas Artes de Mallorca.

El 30 de desembre de 1966 es va fer a les Galeries Syra una gran Exposició d'homenatge al pintor, escriptor i crític d'art, Yagocésar.


3 de setembre del 2016

JAUME MERCADÉ QUERALT (1889-1967)

Retrat femení
Firmat J. Mercadé
Dibuix litrogràfic ?
49 x 32 cms.
Any ?




Jaume Mercadé Queralt (Valls 22 de juliol de 1889- Barcelona 27 d'abril de 1967)

Pintor, orfebre i coleccionista. Va néixer a Valls l'any 1889 (algunes fonts diuen l'any 1887). De jove ja tenia dots pel dibuix i la pintura, i ja s'encarregava de pintar els decorats dels pastorets quan estudiava als Escolapis.

Fou deixeble del pintor i professor Francesc d'Assís Galí Fabra (1880-1965) compartint classe amb els alumnes Ignasi Mallol, Josep Aragay, Francesc Vayreda i Antoni Puig-Giralt entre altres.

1905. Mercadé es trasllada a Barcelona a treballar d'aprenent al taller de Jaume Sunyer i al Gremi de joiers de Barcelona.

1909. Torna a Valls i en aquell temps ja havia obert una botiga amb taller i un estudi on va començar a pintar al mateix temps que dissenyava joies.

1916. Va realitzar la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes.

1917. Primer viatge a París on va rebre la lliçó de Cézanne i de Matisse. Aquell any va obrir a Barcelona el seu primer taller de joieria.

1919. Fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

1920. Exposició Jaume Mercadé: Joies i Pintures a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell any pinta l'obra Carrer de poble.

1921. Aquell any Jaume Mercadé visita Italia.

1922. Es casa amb Rosa Farrés.

1923. 21 de desembre. Neix el seu fill Jordi Mercadé Farrés (1925-2005), que també fou pintor.

1924. Jaume Mercadé pinta l'obra el Torrent de la Mineta. Aquell any va guanyar el diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París, per la seva obra d'orfebre i renovació que va fer d'aquest art.

1926. Es publica el llibre Jaume Mercade. 34 reproduccions d'orfebreria de Joan Sacs. Monografies Sala Parés. Taller Omega de Barcelona.

1928. Pinta el famós quadre El Zeppelin, premiat per la Diputació de Barcelona en el concurs Barcelona vist pels seus artistes. Aquell any s'edita el llibre Jaume Mercadé de Alexandre Plana, per Edicions Joan Merlí de Barcelona, dins les monografies d'art (pintura).

1929. Va guanyar el gran premi medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona.

1930. Pinta l'obra Els Garidells

1932. Es publica el llibre Exposició d'Argenteria Jaume Mercadé de Mercadé S.A. Sala Parés, establiments Maragall. A càrrec de Pere Català Pic, Josep Sala, Josep Maria Junoy, Joan Sacs, Rafael Benet, etc.

1934. Mercadé fou seleccionat per l'Exposició Carnegie de Pittsburg.

1935. Va pintar El monestir de Poblet

1936. Pinta l'obra Mediterrani i Banyistes.

1937. J. Mercadé pinta un autoretrat seu  i les obres Fira a Gracia, Racó de Sant Gervasi (Barcelona)

1938. Març. Mercadé es refugia a Viladrau. Aquell any pinta el Retrat de la sra. Joana Bofill de Lloret, el retrat de la Srta.Carme Garcia, retrat amb finestra, retrat d'Anna Maria i el retrat de la dona del pintor entre altres.

1939. Pinta Carrer de Torres (Viladrau). Després de la guerra deixa Viladrau i torna a viure a Barcelona.

1942. Aquell any pinta l'obra Boscos de Valls.

1944. Pinta el quadre Descans de la model.

1947. Mercadé va cel.lebrar en una exposició els seus 25 anys de pintura.

1948. Pinta el Retrat de la senyora, i també el Racó del meu jardí del bosc.

1951. Pinta Casetes i arbres i a Tarragona pinta La cantera romana la dama i la Torre dels Escipions. Aquell any guanya la Medalla d'or de la IX Triennal de Milà

1953. Pinta el Retrat de l'escriptor Sebastià Gasch (Museu Nacional), i l'obra La Cuina.

1954. Pinta el quadre Garrofer.

1955. Guanya el Gran Premi de la III Bienal Hispano-Americana de Arte a Barcelona en ofebreria.

1957. Obtingué el Gran Premi Juan Gris amb l'obra Paisatge

1958. Pinta l'obra Era trilladora

1959. Obtingué la medalla de bronze de pintura a la biennal d'Alexandria. Alexandre Cirici Pellicer va escriure a Revista que Jaume Mercadé era el patriarca de la pintura catalana.

1960. Va guanyar la segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes.

1963. A Hospitalet de Llobregat es va cel.lebrar una magna exposició i es va fer entrega de la medalla d'or. Aquell any s'edita a Madrid el llibre Jaime Mercadé, amb text de Carlos Antonio Aréan, dins la col.lecció Cuadernos de Arte del Ateneo de Madrid, editat per la Impremta Nacional del Boletín Oficial del Estado (BOE).

1966. Medalla de l'Ajuntament de Madrid.

1967. Juny. Alexandre Cirici escriu a la revista Serra d'Or on diu que Mercadé "era el més gran paisatgista de la nostra pintura d'aquest segle".

1972. S'edita el llibre Jaume Mercadé, monografia de Juan Antonio Gaya Nuño dins la col.lecció de Panorama de la pintura Contemporánea. Ibérico Europea de Ediciones de Madrid

1973. S'edita el llibre Dibujos de Jaume Mercadé de Carlos Arean. Editorial Ibérico Europea de Ediciones SA de Madrid. Col.lección Cuadernos de Arte. Colección Maestros.

1974. La Galeria Arturo Ramon publica elcatàleg Jaume Mercadé (1889-1967).

1975. S'edita el llibre Jaume Mercadé de José Corredor Matheos per la Col.lecció Artistas Españoles Contemporáneos i editat a Madrid per la Dirección General del Patrimonio.

1977. Enric Jardí publica el llibre Jaume Mercadé: pintor de una tierra a càrrec d'Edicions Polígrafa de Barcelona.

1978. S'edita el llibre Jaume Mercadé i Queralt, pintor i orfebre de Daniel Ventura Solé. Editorial Graficas Moncunill de Valls.

1983. Es realitza una Exposició antológica del pintor a la Sala de Cultura de Caja Madrid

1987. Febrer. S'edita el díptic de l'Exposició Jaume Mercadé a la Galeria d'art Dau al Set de Barcelona

1998. S'edita el catàleg Jaume Mercadé. Catálogo exposición en Centro Cultural Conde Duque (Madrid) de J. Corredor Matheos i Albert Mercadé. Exposició de la Fundació Banc Sabadell i el Museu Diocesà.

2005. S'edita el catàleg Jaume Mercadé pintor i orfebre editat per la Fundació Caixa de Girona