Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Acadèmia Baixas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Acadèmia Baixas. Mostrar tots els missatges

27 d’agost del 2020

FRANCESC GARCIA ESTRAGUÉS (1914-1985)

 

Santa Maria del Mar (Barcelona)
Signatura : F. Garcia
Tinta sobre paper
28,5 x 21,5 cms
1931



Francesc García Estragués (Barcelona 1914 - Barcelona 1985)

Pintor, dibuixant i il.lustrador català. Es va formar a l'Acadèmia Baixas, a l'Acadèmia Tàrrega, en el Cercle Artístic de Sant Lluc i en els cursos del F.A.D. de Barcelona.

De 1933 a 1935 va utilitzar el pseudònim "Xec" a les revistes Esquitx i Patufet. També a la revista Virolet.

El 1942 va exposar a la sala Casa del Libro.

El 1943 va il.lustrar les Estampas de muerte y resurrección, de Tomàs Roig Llop.

El 1944 va dibuixar la plaça dels Màrtirs de Manresa. Aquell any va dibuixar 12 estampes de temàtica religiosa sobre la vida de la Sagrada Familia. Va il.lustrar el llibre Perfiles de Resurrección, de Jose M. Gibert Felix, publicat per l'Editorial Altés.

El 1945 va restaurar les pintures de la cúpula de la basílica de la Mercè. També va il.lustrar Nadalenques Populars. Canciones navideñas populares para piano, de Ezequiel Martin, de Musical Emporium, Llobet y cia, SA.

El 1946 va fer 3 dibuixos prepartius per la decoració mural del menjador de l'empresa Riviere S.A.

El 1947 va il.lustrar el llibre Estampes i oracions. Versos, del seu germà Pare Jaume Garcia i Estragués. També va il.lustrar el llibre El Valle de la Paz, de José Ramon de Amezola, de l'editor José Porter.

El 1948 va il.lustrar el llibre Pa d'Angels. Versos de primera comunió del seu germà Jaume.

El 1949 va il.lustrar el llibre Mi cajita de música, colección de obras de ballet para piano muy fáciles del maestro Font Palmarola, de l'editorial de música Boileau de Barcelona. (1) També va  dibuixar a Arbúcies.

El 1953 es fa la presentació del grup artístic Inter-Nos al Museu de Granollers, integrat per artistes abstractes de procedència barcelonina, format per Garcia Estragués, Sandalinas, Alcoy, Llopart i Hernández Pijuán. (2). Aquell any il.lustra els dibuixos del llibre de poemes Muriendo en silencio, de Maria Castanyer. (3)

El 1954 il.lustra el llibre Cartilla del tráfico. El niño en la calle, de Manuel Pastor Hernández, Ed. Sintes de Barcelona.

El 1958 va il.lustrar El Príncep Bandoler, de Roser Cardús de l'editorial Arimany de Barcelona.

El 1960 sabem que va  il.lustrar els contes El venedor de peixos, de Josep Vallverdú i El Testamento de un excéntrico, de Julio Verne, editats per Miquel Arimany de Barcelona. També il.lustra els mapes del llibre Arte Español de la comida, de Enrique Sordo, de l'editorial Barna SA.

El 1961 va il.lustrar La Dona d'Aigua i altres contes, d'Andersen, i Espartaco, de R.Dan, publicats també per l'editorial Arimany.

El 1968 es va editar el primer número de la nova revista Patufet, amb antics col·laboradors que encara eren vius: Antoni Batllori, Jofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués ... (4).

El 1975 va fer l'obra Composició abstracta.

El 1976 va fer un dibuix de la platja de Calella.

Del 8 al 21 de novembre de 1977 va exposar dibuixos a la Madei Sala d'Art del Carrer París n. 202 de Barcelona.

El 3 de gener de 1981 es publica a la Vanguardia : "García Estragués, en Calafell. El pintor Francesc Garcia Estragués ha inaugurado una exposición de dibujos y acuarelas en la Galería Dama, de Calafell".


FONTS CONSULTADES

(1) Rocío. Ballet, n. 1. de Mi Cajita de Música. Editorial de Música Boileau
(2) Gabriel Ureña. Las Vanguardías artística en la postguerra española, 1940-1959... p. 158
(3) Lluis Lucero Comas. Maria Castanyer, superació i independència
(4) Revista Patufet. Segona època (1968-1973)
Enric H.March. 100 anys d'història. 10/02/2011. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Francesc Garcia i Estragués. Enciclopedia.cat


LINKS

García Estragués, Francesc. Galeria Francesc Mestre Art
Xec. Ninots, Tebeos i dibuixos. 06/07/2016
Garcia Estragués. MAMT-Museu d'Art Modern de Tarragona
Francesc Garcia Estragues. Arcadja.com

18 de desembre del 2017

YAGO CÉSAR DE SALVADOR DE SOLÁ (1890-1975)

Pepe Hillo 1768
Signatura : Yagocésar
Tinta sobre paper
"A mi queridisimo hijo Cesar Augusto. Tu padre"
23,5 x 21,5 cms.
Any ?


Noia
Firmat YagoCésar
Dibuix llàpis color
25 x 33 cms
Anys 30?




Santiago César de Salvador de Solá (Madrid 1890 - Barcelona 1975)

Pintor, escultor, gravador, escriptor i crític d'art. Va ser deixeble del professor de dibuix Francesc d'A. Galí i es va inscriure a l'academia Baixas de Barcelona. 

Yago César era fill de César de Salvador de Pagès (1862-02/07/1928) i de Josefa de Solá i Prats de Guardiola (?-30/07/1929), i germà de Felipe de Salvador de Solà.

Exercí de crític d'art a La Esfera, El Noticiero Universal, entre altres. Feia servir el pseudònim de Fray Galán en la publicació de contes, novel.les i poesia, comèdies i drames, sempre en castellà.

El 1914 va escriure el llibre Garra de tigresa. Leyenda loba, bárbara, trágica y extravagante. 

Del 15 al 31 de maig de 1916 va exposar individualment a Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any va visitar el Museo del Greco de Toledo.

El 30 d'abril de 1917 va exposar pintures al Saló Goya. Es va crear un catàleg amb vinyetes signades per César, i en el díptic es van imprimir versos de El Caballero de la mal finada. Leyenda trágica.

Del 17 al 30 de juny de 1918 va tornar a exposar art decoratiu al Saló Goya. 

El juny de 1920 va exposar pintures a la Casa-Estudi de Barcelona.

El 13 de maig de 1922 va exposar a Galeries Laietanes de Barcelona, dues reproduccions de gravats signats per Fray Galán titulats Entre todos lo mataron, i si no son los moros, són las moras.

Aquell any la Revista de Bellas Artes de Madrid va publicar un article sobre el pintor Yago-César : "He aquí un joven artista madrileño, muy joven, pues nació en 1894, que ha pasado el tiempo desde su niñez en una constante inquietud por el estudio de la Bellas Artes; es pintor ilustrador de revistas, algo escultor, crítico de arte, ha hecho muy aceptables comedias dramáticas y últimamente se nos ha mostrado como un excelente aguafortista; en todas estas manifestaciones artísticas, no obstante sus pocos años en las luchas por las dificultades del tecnicismo, él ha puesto de relieve clara y manifiestamente, como un artista inquieto de aquel bello renacimiento italiano, su positivo y notabilísimo temperamento de artista; en todas esas difíciles fases del arte él ha conseguido hacerse aplaudir y admirar por el público y la crítica, y muy sinceramente sentimos no poderle dedicar un detenido juicio crítico a su intensa labor. Yago-César, com o aguafortista, tiene el carácter de los que han seguido la genial tradición de nuestro portentoso pintor D. Francisco de Goya, de este sublime grabador de la «Tauromaquias y de los «Caprichos». Yago ha seguido sus pasos y en él ha aprendido esa técnica clara de rayado conciso, técnica que al ejecutar se va obedeciendo a la exaltación espiritual de lo que hay de positivo y de temperamental en el artista. Hay en las aguafuertes de Yago-César, aún cuando con juvenil tendencia por una noble inquietud artística, un acento de hombre formado por el dolor y el conocimiento de lo que es la psicología de su raza; tendencia intelectual que él sabe traducir cristalizándola en una talla audaz y penetrante que realiza felizmente con el aguafuerte y el buril. Sirvan, pues, estas líneas en honor de su arte y como disculpa a nuestra in ­discreción de descubrir al público de Madrid la personalidad auténtica del aguafortista Fray Galán."

El 1924 el pintor es va presentar a la Biennal de Venècia. Aquell any va pintar la pintura "La bailarina de las muñecas."

El 1925 va publicar el llibre "Mi Amada Muerta. Libro de Hidalguía y de muerte", editat per la Impremta de Francisco Borrás de Santiago de Compostela. 

Del 28 de gener al 10 de febrer de 1933 a la Sala Parés de Barcelona es va fer l'exposició les "3 èpoques de Yago César".

El 1935 va participar en una exposició a la Sala Barcino : "Continua obteniendo un gran éxito la exposición que de los grandes pintores Yago-César y Eu, hay abierta en la Sala Barcino. Se considera que es la exposición más completa que los dos artistas han presentado. El arte de Yago-César se encuentra actualmente en un período de evolución que da un nuevo interés al conjunto de las obras expuestas." Aquell mateix any també va exposar a la Sala Gaspar.

El 1943 va escriure el llibre Sabor y Pìntura. Estampas de la Barcelona ochocentista, publicat per la llibreria Dalmau. El 1944 va fer un viatge per Galicia.

El 1946 va exposar olis i aiguaforts a les Galeries Pons Llobet. El juny de 1948 va exposar Siluetas a El Gran Teatre del Liceu.

El 1949 va exposar obres a la Galeria d'Art Gifré & Escoda de Barcelona. EL 1950 va exposar a les Galeries Cristina de Passeig de Gracia amb el nom Yagocesar-Rosell.

El 2 al 15 d'octubre de 1951 Yago César va exposar els seus escrits junt amb Joaquin Ciervo, al Círculo de Bellas Artes de Mallorca.

El 30 de desembre de 1966 es va fer a les Galeries Syra una gran Exposició d'homenatge al pintor, escriptor i crític d'art, Yagocésar.


23 de setembre del 2014

RAMON CALSINA BARÓ (1901 -1992)

 
Retrat de Rosa Garcés 
(muller de Ramon Calsina)
Firmat Calsina
Llàpis sobre paper
29 x 20 cms
Any ?

Nu femení de Rosa Garcés
(muller de Ramon Calsina)
Firmat Calsina
Llàpis sobre paper 
27 x 22 cms
Any ?




RAMON CALSINA BARÓ (Barcelona 26 de febrer de 1901 - 26 de novembre de 1992)

Als 12 anys va començar a estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas i dos anys després va entrar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1932 va guanyar una beca per anar a estudiar a París i el 1934 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El 1965 va guanyar el prestigiós premi Guillot Inglada de dibuix. El seu estil es definit com a realisme màgic.


Fundació Ramon Calsina. Biografia
Fundació Ramon Calsina. Facebook
Wikipedia. Ramon Calsina i Baró
Calsina.org. Biografia.
Calsina. Humoristan.org
Ramon Calsina Baró
Calsina
Museu Deu. Calsina Baró, Ramon
Sicoris Art. Exposició Ramon Calsina


16 de juliol del 2014

MERCÈ LLIMONA RAYMAT (1914-1997)

Nu femení
Firmat M. Llimona
Dibuix a llàpis
26 x 32 cms
Any ?




MERCÈ LLIMONA RAYMAT (Barcelona 16 d'abril de 1914- 29 de novembre de 1997)

Era filla del pintor Joan Llimona Bruguera (1860-1926) i neboda de l'escultor Josep Llimona. Als quinze anys assistia a les classes de Llotja, i com que li agradava més el dibuix que la pintura va formar-se a les acadèmies Dalmases i Baixas, i a l'estudi del tiet Josep Llimona. Als 18 anys ingressa al Cercle Artístic de Sant Lluc.



Llimona. Ninots, Tebeos i dibuixos. 20/09/2010
Bcn.cat. Biografia de Mercè Llimona
Wikipedia.org. Mercè Llimona i Raymat
Montserrat Castillo. Memòria : Mercè Llimona no t'oblidem
Alberto Urdiales. Paisaje de la Literatura Infantil y Juvenil en España. Mercè Llimona

4 de desembre del 2013

PERE SOULERE MARTÍ (1912-1969)

Dona sentada
Firmat Soulere
Guaix sobre cartulina
50 x 42 cms 
Any ?



PERE SOULERE MARTÍ (Barcelona 1912 - 10 de maig de 1969)

Pintor, dibuixant i escultor. Era fill de Pere Soulere Bové (?-1946) i de Francisca Marti Sabat.

El 1924 va cursar estudis artístics a l'escola de Belles Arts i més tard va practicar la pintura a l’acadèmia Baixas de Barcelona. 

El 1933 li fou premiada l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona.

El 1935 va viatjar a Paris per ampliar estudis de pintura a l’acadèmia Julian.

El 1940 va exposar les seves obres a les Galerias Layetanas. El 1941 va exposar a la Sala Greco de Barcelona, i va participar en exposicions col.lectives com la del C.E.C. i en l'Institut Francès i en Exposicions Nacionals.

A partir de 1942 va treballar de professor de modelatge i buidatge a l’Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i també va ser professor de l'Escola Municipal del Bosc de Montjuïc.

El 1948 es va presentar com a dibuixant a les Galeries Syra. El 1949 el pintor i dibuixant Lluis Morató Guerrero va fer un dibuix on hi figuren diferents personatges, entre ells hi ha Pere Soulere acompanyat de l'escultor Anton Casamor, els pintors Alfred Opisso, Miquel Solé Boyls i Josep Alumà, el caricaturista Josep Roca, Lluís Maria Güell, el mateix Lluís Morató, Francesc Serra Castellet, Antoni Garcia Morales, Jacint Oliver i el crític d'art Joan Cortés.

El 1950 va tornar a exposar a les Galeries Syra. El 1952 va exposar pintura a la Sala Busquets. 

Acualment hi ha una col.lecció privada de pintures de Pere Soulere a la segona planta del mas les Planes que es troba situat a Riudecols (Baix Camp).


http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0063818.xml?s.q=soulere+mart%C3%AD#.UqRDxdLuKSo
Esquela publicada a la Vanguardia 
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1969/05/13/pagina-33/33583234/pdf.html
http://www.arcadja.com/auctions/es/pere_soulere/artista/343467/
http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1956/328/A07445-07445.pdf
http://www.reialcercleartistic.cat/w/des_pdf/Reial_Cercle_revista_1i2.pdf
http://www.voltes1602.com/descripcio/


3 de desembre del 2013

SIMÓ BUSOM GRAU (1927-2020)

Retrat
Firmat Busom
Carbonet sobre paper
27,5 x 22,5 cms
Any ?




Simó Busom Grau (Barcelona 1927 - Barcelona 25 de novembre de 2020)

Va estudiar a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Els anys 1947 i 48 es va dedicar a l'aquarel.la i més tard va començar a pintar a l'oli i al dibuix. 
L'any 1969 va pintar els paisatges de Cadaqués i Port de la Selva. 
El 1981 va guanyar el premi de dibuix Ynglada-Guillot. És un dels pintors que formen el grup de la Sala Parés.



Wikipedia.org. Simó Busom i Grau
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3_Busom_i_Grau
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0012921.xml#.UqRWD9LuKSo
http://www.articula.cat/obras.php?id=891