Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges

17 d’octubre del 2016

TERESA BRANYAS MORERA (1905-1989)

 
Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?

Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?




Teresa Branyas Morera (Mèxic 4/4/1905 - Banyoles 1989)

Dibuixant, pintora, il.lustradora, escriptora i traductora. Teresa Branyas era filla de Josep Branyas (1877-1915) i de Teresa Morera Laqué, i van tenir 4 fills. La Teresa era una dona molt sensible segurament degut a les fortes experiències que va viure al llarg de la seva vida. Va ser membre de la Asociación de Dibujantes Españoles i també socia fundadora de la Asociación Española de Amigos de los Castillos.

El 14 d'ocubre de 1903 el pare de la Teresa, el periodista, escriptor, dibuixant i artista Josep Branyas (1877-1915) tenia 26 anys i en aquella data va fer un viatge a Nova York amb el vaixell Manuel Calvo salpant des del port de Càdis. El juny de 1904 tenim notícies que J. Branyas havia guanyat la medalla de plata en la Exposición Real Internacional de Atenas.

El pare Josep Branyas era un home molt intel.ligent, treballador i emprenedor i per això va decidir fer les Amèriques. Diuen que amb els anys va fer una gran fortuna i que després es va arruïnar.

Va viure a Mèxic, on hi va néixer la nostra dibuixant Teresa Branyas Morera el 1905. També va viure a Nova York, Chicago i a San Francisco (Califòrnia). En aquesta darrera ciutat hi va néixer la seva filla Maria Branyas Morera el 4 de març de 1907. 

El 1909 a l'edat de 32 anys el periodista Josep Branyas sabem que va viatjar amb el vaixell Parismina fins a Nova Orleans (Lousiana, US). El 1912 va tornar a repetir el mateix viatge.

De 1911 a 1915 va exercir de director literari i artístic de la revista Mercurio, una revista mensual il.lustrada i editada a Nova Orleans. En aquells anys va fer molts contactes i rebia correspondència dels grans escriptors espanyols, alguns de la generació del 98 com Jacinto Benavente Martínez, José Echegaray Eizaguirre, Miguel de Unamuno Jugo, i també de Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Ramon Jiménez, Àngel Guimerà Jorge, Salvador Rueda Santos, l'escultor Mariano Benlliure Gil i el compositor Felipe Pedrell Sabaté.


El 5 de juny de 1914 alguns del cònsols llatinoamericans van cel.lebrar a Nova Orleans un banquet d' homenatge a l'escriptor i artista Josep Branyas. Nomès un any després, el 5 de novembre de 1915 la revista Nuevo Mundo es fa ressò de la mort del periodista a l'edat de 37 anys. Va morir durant el viatge en vaixell de tornada a Barcelona, i el seu cadàver fou tirat al mar des del vaixell tal i com es feia en aquell temps. Aleshores la petita Teresa era una nena que tenia 10 anys i aquest fet tant tràgic la va impactar profundament.

La mare de la Teresa Branyas va quedar viuda amb nomès 35 anys i 4 fills per cuidar. Va ser acollida a Banyoles a casa del seu tiet Vicents Laqué, germà de la seva mare Pilar, amb qui s'hi acabaria casant quatre anys després, el 31 de juliol de 1919.

Vicentó Laqué Carbonell (Sarrià 5/03/1860-Banyoles 11/02/1920), era un industrial fundador de l'empresa Ciments Laqué de Banyoles, fill de Jacint Laqué i Teresa Carbonell. Havia estat casat en primeres núpcies amb Matilde Montclús Torres (Barcelona ?-Banyoles 14/11/1915). Aquesta parella va tenir 11 fills però nomès va sobreviure una filla, la Dolors Laqué Montclús (Banyoles 1900-1976), germanastra de la jove Teresa. La Dolors es va casar amb el músic i compositor de sardanes Francesc Gratacós Massanella (8/10/1895-28/07/1972) que durant 17 anys havia treballar a l'orquestra del balneari de Vichy Catalán.

El 1929 la jove dibuixant Teresa Branyas va participar en la segona Exposició dels Amics de les Arts de Girona organitzat a l'Ateneu per les Festes de Sant Narcís. Hi va participar amb tres obres damunt paper amb la tècnica de dibuix i aquarel.la, on ja s'hi reflexava la seva gran sensibilitat. 

El 1931 es va casar la seva germana Maria Branyas amb Joan Moret, metge de Llagostera. La parella va tenir 3 fills : Maria Teresa, Rosa i August.

Cinc anys després, el maig de 1936 la Teresa Branyas es va casar a Girona amb un oficial de l'exèrcit. Van anar a viure a Barcelona a la residència d'Oficials de Pedralbes. Amb l'esclat de la guerra civil, el 19 de juliol, el seu marit va caure a mans dels republicans i morí afussellat. Aquest fou el segon fet tràgic que va impactar sobre la sensible Teresa.

El seu germà Josep Branyas Morera tenia a Banyoles una empresa de transports de mercaderies. Es va casar amb Pilar Arpa Serra (1918-12/02/2014) i van tenir 4 fills : Joan, Pilar, Josep i August.

El març de 1947 la Teresa va realitzar una exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb obres que traspuaven sensibilitat i amb una omnipresent presència femenina. El 3 de març de 1948 es va constituïr l'Agrupació d'Amics de Joan Maragall formada pels escriptors Josep Maria Rovira Artigas, Octavi Saltor, Pilar Tous de Cirera, Lluís Jordà, Maria Perpinyà, la il.lustradora Teresa Branyas i la miniaturista Elisa Lagoma, Josep Roch Llorens i Tomàs Roig Llop.

L'octubre de 1949 la Teresa va tornar a fer una altra exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb dibuixos acolorits amb aquarel.la com a protagonistes. Als anys 50 T. Branyas tenia el seu estudi al Carrer Tallers núm. 44, principal 2ª de Barcelona.

El 9 de febrer de 1952 el setmanari comarcal Igualada es feia ressò de la publicació del llibre Medalles de Pilar Tous de Cirera  i de les il.lustraciones deien : "Los dibujos són de Teresa Branyas, exquisita artista, cuya compenetración con la autora del texto se pone de manifiesto en todas y cada una de las il.lustraciones que enriquecen el texto."  El 24 de novembre de 1954 la Teresa va escriure una dedicatòria a l'amic i poeta Sebastià Sànchez-Juan, arran de la publicació de l'obra Miralls.

Als anys 50 i 60 Branyas també va treballar per l'Editorial Molino fent traduccions de llibres de l'anglès al català d'autors com Enid Blyton, Rex Stout, Jay Bennett, Ursula Curtiss, Jean Potts, W.Todhunter Ballard, J.H.Wallis, John Creasey, William Murdoch Duncan, Florence Agnew, Robert Agnew, Thomas Walsh, Bryan Edgard Wallace, Mike Lantry, Víctor Gunn, Charles Williams, Anne Hocking, Roger Simons, M.M.Kaye, E.C.Spykman, Charles Alden Seltzer, Peter Chambers, Bruce Hamilton,

Els anys 1959 i 1960 la Teresa fa col.laboracions literàries a Magda, revista de bellesa, moda, perfums, cine i varietat. El 24 d'octubre de 1960 es va presentar al V Concurso Provincial de Arte, premios Inmortal Gerona de la Diputació Provincial de Girona, amb un oli del castell de Elisinore de Dinamarca.

El 20 de maig de 1973 la Teresa viatja a Marbella. Aquell mateix any també fa un viatge per Itàlia, visitant entre altres ciutats, Pompeia i Nàpols (on s'allotja a l'hotel Luna d'Amalfi). A principis de 1974 la Teresa agraeix al poeta i amic Sebastià Sànchez-Juan que li hagi dedicat el poema Lines. El juny d'aquell any estiueja a Tossa de Mar.

Teresa Branyas va il.lustrar llibres d'autors catalans, sobretot de poesia i temàtica religiosa i alguns contes infantils, postals i àlbums de comunió que es van fer molt populars. Els seus dibuixos són sovint de temàtica infantil on la figura femenina hi té molt protagonisme.

El 19 d'agost de 2024 va morir a Olot la seva germana Maria Branyas Morera, a l'edat de 117 anys, sent la persona més gran del món en aquells moments.

Teresa Branyas firmava els seus dibuixos amb els inicials : T.B. o T.Branyas.

Llibres il.lustrats

  • El Huerto familiar. La pequeña horticultura en ayuda de la economia familiar. Joaquim Buigas. Portada de Benejam. Ed. B. Bauzá. Barcelona. 1943?
  • Tradicions de Catalunya. Tomàs Caballé Clos. Editorial Freixenet. Barcelona. 1945
  • La Religión explicada a los mayorcitos. Juan Tusquets i Terrats. Daniel Llorente. Edit. Lumen. Barcelona. 1946
  • Ombres i clarors. Tomàs Roig Llop. Edicions Airecel / Editorial Lumen. Barcelona. 1946
  • Petits poemes de la Llar. Tomàs Roig Llop. Impremta Altés. 1947
  • Camí de Maria. Rossend Perelló. Ed. Torrel de Reus. Barcelona. 1948
  • Leyendas Orientales. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • 1943. Un año barcelonés célebre. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • Tu en sociedad. Teresa Branyas. Autoedició. Ed. Artes Gráficas. Santa Coloma de Farnés. 1950
  • Una vegada era un rei. Rondalles llegendàries. Joan Puig Dalmau. Gràfiques Trayter. Figueres Arts. 1950
  • Medalles. Pilar Tous de Cirera. Ed. Torrell de Reus. Barcelona. 1951
  • El Belen catalán: espejo del belen mundial. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona 1951 
  • Claror. Antologia poètica 1930-1939. Sebastià Sànchez-Juan. Ed. Porter. Barcelona. 1952
  • D'altre temps. Cl Bassols Iglesias. Dibuixos de Teresa Branyas i Jordi Pagans Montsalvatje. Ed. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1952
  • Veler de somnis. Teresa Castellà Valls. Impremta Arts Gràfiques. Santa Coloma de Farnés. 1952
  • Siluetes epigramàtiques. II Volum. Tomàs Roig Llop i caricatures de Josep Maria Serra. Ed. Airecel. Barcelona. 1952
  • Libro de la madre. (editorial?) 1953(?)
  • Bebé. (editorial?) 1953 (?)
  • Poemes de la Pobla de Claramunt. Florenci Cornet. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1953
  • Miralls. Versions de Lírica Europea. Juan Sebastià Sànchez. Josep Porter Editor. Barcelona. 1954
  • Homenatge als passats (converses desde l'escó pairal). Ramon Puigpelat Bosch. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1954
  • Records d'un pelegrí de la Verge. Tomàs Roig Llop. Ed. Airecel. Barcelona. 1954
  • Càntic a la Mare de Déu de la Mercè i al seu carrer Petritxol. Gràfiques Martorell. Martorell. 1955
  • Llaors i ofrenes. Miquel S. Salrich Torrents. Ed. Sala Vich. Barcelona. 1956
  • La leyenda de Montesinos. Con una breves notas históricas sobre el castillo de Rocafrida y la cueva de Montesinos, en Ciudad Real. Edit. Cervantes. Barcelona. 1958
  • La torre de las infantas. Washington Irving. Ed. Cervantes. Barcelona. 1958
  • Tradicion y vida local en Gracia. Pregón de la fiesta mayor pronunciado el 11 de agosto de 1956. Juan Ignacio Bermejo Girones. Grabados en rojo de T. Branyas. Oliva de Vilanova. Barcelona. 1960

Contes infantils

  • Riquitín. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Pocholo. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Clorinda. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Currito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1950
  • Nº 1. Salto-Lindo. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 2. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 3. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Tolin y Pedrito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1956
  • Pirulón y Pirulillo. Colección Chiquitín. Ed. Hymsa. Barcelona. 1960
  • Blancanieves. Editorial Símbolo. Texte i dibuixos. Barcelona
  • Tinita. Ilustracions i texte. Barcelona

Llibres de comunió

  • Mi primera comunión. Àlbum infantil religiós. Ed. Molino. Barcelona. 1955 / 1961 /1986 ...
  • Recuerdo de Mi primera comunión. (editorial?) (any?)

Postals
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 2
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 3
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 4
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 5
  • Postal publicitaria Castellblanch Champaña 


Branyas i Morera, Teresa. Grafopata
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=71
http://grafopata.com/pdf/noticias/llibreTBO.pdf
https://lospapelesdeelvira.wordpress.com/tag/teresa-branyas/
Dones de belles Arts rescatades a Girona ...
https://issuu.com/ajuntament_girona/docs/2008_artagirona_segles_xix-xx_rosapoustenas/33
Rosa Pous Tenas. L'art a Girona als segles XIX i XX
http://www2.girona.cat/documents/11622/137974/2008_ArtaGirona_XIX-XX_RosaPous.pdf
https://issuu.com/ajuntamentdegirona/docs/2008_art_a_girona_segles_xix_xx_-_rosa_pous_tenas1
Tomàs Roig Llop. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005
https://books.google.es/books?id=5dchJt6NRMAC&pg=PA21&dq=teresa+branyas&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=teresa&f=false
Boneslletres.cat
http://www.boneslletres.cat/publicacions/Altres_publicacions/b37556526_14%20de%2014.pdf
Diputación Provincial de Gerona. V Concurso de pintura, escultura, grabado y dibujo. Premios Inmortal Gerona.Oct-nov.1960
http://guixols.cat/files/0002.pdf
Memorias secretas de una ...
http://megaslides.es/doc/858972/ediciones-tbo-%C2%BFd%C3%ADgame%3F-memorias-secretas-de-una
Fons personal Sebastià Sànchez Juan
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/sanchezjuan/cerca.php?au=Branyas%20Morera,%20Teresa
Carles Puncernau. Can Laqué, una fàbrica de ciment. Els meus escrits. Recull dels articles que he anat escrivint. 1/03/2014
http://elsmeusescritscpf.blogspot.com.es/2014/03/can-laque-una-fabrica-de-ciment-i.html

Teresa Branyas Morera. 05/2017. Soloillustratori
http://soloillustratori.blogspot.com.es/2017/05/teresa-branyas-morera.html

JOSEP BRANYAS (1877-1915)
Homenaje a un español. Diari ABC
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1914/06/05/013.html
El Poble català
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/17017

MARIA BRANYAS MORERA (4/03/1907) 

3 de desembre del 2013

LLUÍS MORATÓ GUERRERO (1903-1963)

Retrat de noia. Felicitació de Nadal
Firmat : Morató
Tinta sobre paper
Mides : 16 x 10,5 cms
1959

Nena
Firmat Morató
Tinta sobre paper
18 x 13,5 cms
c. 1935




Era fill del periodista Josep Morató i Grau i de Concepció Guerrero Miró. Entre els 13 i 16 anys es va formar a l'acadèmia de dibuix i pintura d'Ignasi Mallol i amb Francesc d’Assís Galí. Excel·lí en les caricatures personals; en féu de la majoria de personalitats catalanes de la seva època. Demostrà bones qualitats com a retratista.

Entre l'agost de 1920 i l'abril de 1921, quan tenia17 anys va provar de fer fortuna a Nova York i va treballar en tot tipus de feines fins que va caure malalt de reumatisme. Va coincidir amb els pintors Joaquin Torres-Garcia i Rafael Sala. Va col.laborar amb el Centre Nacionalista Català de Nova York.

El 1929 va exposar obra a les Galeries Dalmau a la Exposición de Arte Moderno Nacional y Extranjero.

El 1931 va exposar a la Sala Robert de Barcelona el mateix any que es va proclamar la Segona República.

El 1931-32 va participar al Concurs de Pintura Montserrat vist pels pintors catalans al Palau de les Arts Decoratives. El maig també va exposar al Palau Nacional de Montjuïc. El 5 de juliol de 1932 va exposar a les Arts de Barcelona.

El 1933 va participar a l'Exposició de Primavera al Palau de Projeccions de Montjuïc, va exposar a la Sala Busquets de Barcelona i va ser present en el cinquantenari de la Sala Parés.

El 1935 va participar a l'Exposició de Primavera al Saló d'Art Modern de Montjuïc

El febrer de 1939 va creuar la frontera del Pertús malalt de tifus, i va tornar per la frontera de Irún. Fou reclòs al camp de concentració de San Pedro de Cardeña (Burgos), i a finals d'abril retornà a Barcelona.

El gener de 1950 va exposar a la Sala Syra de Barcelona junt amb Jaume Planas Gallés, Siches, Blasco i Garcia Martin. El juny hi va tornar junt amb Jaume Planas Gallés, Baixeras, Siches, Mercadé, Sacharoff, etc.

El 25 de maig de 1952 es trobava a París amb els amics Francesc Serra i Frederic Lloveras. Els tres van enviar una postal a l'amic M. Solé-Boyls. Aquell mateix any va rebre el Premi Sant Jordi. 

El 1954 va rebre el premi Municipal de Belles Arts i del Reial Cercle Artístic.

El 1964 es va fer el III Saló de Barcelona Homenatge a Lluís Morató Guerrero i Manuel Reguant

Cal recordar que el Fons Manolo Hugué aplega algunes caricatures de Lluís Morató, i que el Fons personal de Lluís Morató es troba dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.


Llibres il.lustrats :

  • El retorn. Novela original i inèdita. Angel Marsà. Il.lustracions de Morató. Impremta l'Avenç Gràfic. Barcelona. 1924
  • Lovel el Vidu. W.M. Thackeray. Portada de Morató. Lliberia Catalònia. Barcelona. 1935
  • Tú eres la paz. Gregorio Martinez Sierra. Ilustraciones de Luis Morató. Ed. Montaner y Simón. Barcelona. 1944
  • Primer llibre de Goigs. Pare Hilari d'Arenys de Mar. Ed. Montaner y Simón. 1949

Escrits de caràcter autobiogràfic (Fons personal) :
  • Coses meves
  • Impressió del meu viatge als Estats Units
  • Evocació (dedicat al seu pare)

Obres pictòriques :
  • Retrat femení. 1932
  • Bodegó de fruites. 1946
  • Retrat de la colla de l'Or del Rhin. 1946
  • Pont de Saint-Michel. 1952
  • Autoretrat. 1958
  • El mirall
  • ...

Postals :
  • Postal de l'obra El mirall. Ed. Artigas.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Morat%C3%B3_i_Guerrero
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0044286.xml#.UqMwVdLuKSo
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA230&lpg=PA230&dq=lluis+morat%C3%B3+guerrero&source=bl&ots=aPowEBQiiI&sig=4f_JsLH76f8AbtPg2dClRxW2tL4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjU5vO19PPPAhUCRhQKHSrkDBE4ChDoAQgiMAE#v=onepage&q=morat%C3%B3&f=false 


JOSEP SIMONT GUILLÉN (1875-1968)

Perfil femení
Firmat Simont
Carbonet sobre paper
47 x 33,5 cms
Any ?

Retrat de dona 
Firmat Simont
Carbonet sobre paper 
31,5 x 23,5 cms 
Any ?




JOSEP SIMONT GUILLÉN (Barcelona, 1875- Caracas, Venezuela 1968)

Era fill de Josep Simont Marquet i Justa Guillén Pertegaz. Es va formar a Llotja de Barcelona amb Ramon Martí i Alsina (1826-1894)

Va anar a París quan tenia vint-i-dos anys. Col·laborà a La Croix, Le Monde Illustré, La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration (1901-21 i 1932-45). El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor. Els seus dibuixos aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung. Es va casar amb Dolors Basté i van tenir un fill : Marcel (Marc) Simont.

Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant. Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958. Amb estil hàbil, detallista i funcional, fou un dels millors exponents internacionals del reportatge dibuixat. 



FONTS CONSULTADES :

Josep Simont. Enciclopedia.cat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Simont_i_Guill%C3%A9n
Jose Simont (1875-1968). Trois decennies d'il.lustrations a l'ilustration