Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virolet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virolet. Mostrar tots els missatges

27 d’agost del 2020

FRANCESC GARCIA ESTRAGUÉS (1914-1985)

 

Santa Maria del Mar (Barcelona)
Signatura : F. Garcia
Tinta sobre paper
28,5 x 21,5 cms
1931



Francesc García Estragués (Barcelona 1914 - Barcelona 1985)

Pintor, dibuixant i il.lustrador català. Es va formar a l'Acadèmia Baixas, a l'Acadèmia Tàrrega, en el Cercle Artístic de Sant Lluc i en els cursos del F.A.D. de Barcelona.

De 1933 a 1935 va utilitzar el pseudònim "Xec" a les revistes Esquitx i Patufet. També a la revista Virolet.

El 1942 va exposar a la sala Casa del Libro.

El 1943 va il.lustrar les Estampas de muerte y resurrección, de Tomàs Roig Llop.

El 1944 va dibuixar la plaça dels Màrtirs de Manresa. Aquell any va dibuixar 12 estampes de temàtica religiosa sobre la vida de la Sagrada Familia. Va il.lustrar el llibre Perfiles de Resurrección, de Jose M. Gibert Felix, publicat per l'Editorial Altés.

El 1945 va restaurar les pintures de la cúpula de la basílica de la Mercè. També va il.lustrar Nadalenques Populars. Canciones navideñas populares para piano, de Ezequiel Martin, de Musical Emporium, Llobet y cia, SA.

El 1946 va fer 3 dibuixos prepartius per la decoració mural del menjador de l'empresa Riviere S.A.

El 1947 va il.lustrar el llibre Estampes i oracions. Versos, del seu germà Pare Jaume Garcia i Estragués. També va il.lustrar el llibre El Valle de la Paz, de José Ramon de Amezola, de l'editor José Porter.

El 1948 va il.lustrar el llibre Pa d'Angels. Versos de primera comunió del seu germà Jaume.

El 1949 va il.lustrar el llibre Mi cajita de música, colección de obras de ballet para piano muy fáciles del maestro Font Palmarola, de l'editorial de música Boileau de Barcelona. (1) També va  dibuixar a Arbúcies.

El 1953 es fa la presentació del grup artístic Inter-Nos al Museu de Granollers, integrat per artistes abstractes de procedència barcelonina, format per Garcia Estragués, Sandalinas, Alcoy, Llopart i Hernández Pijuán. (2). Aquell any il.lustra els dibuixos del llibre de poemes Muriendo en silencio, de Maria Castanyer. (3)

El 1954 il.lustra el llibre Cartilla del tráfico. El niño en la calle, de Manuel Pastor Hernández, Ed. Sintes de Barcelona.

El 1958 va il.lustrar El Príncep Bandoler, de Roser Cardús de l'editorial Arimany de Barcelona.

El 1960 sabem que va  il.lustrar els contes El venedor de peixos, de Josep Vallverdú i El Testamento de un excéntrico, de Julio Verne, editats per Miquel Arimany de Barcelona. També il.lustra els mapes del llibre Arte Español de la comida, de Enrique Sordo, de l'editorial Barna SA.

El 1961 va il.lustrar La Dona d'Aigua i altres contes, d'Andersen, i Espartaco, de R.Dan, publicats també per l'editorial Arimany.

El 1968 es va editar el primer número de la nova revista Patufet, amb antics col·laboradors que encara eren vius: Antoni Batllori, Jofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués ... (4).

El 1975 va fer l'obra Composició abstracta.

El 1976 va fer un dibuix de la platja de Calella.

Del 8 al 21 de novembre de 1977 va exposar dibuixos a la Madei Sala d'Art del Carrer París n. 202 de Barcelona.

El 3 de gener de 1981 es publica a la Vanguardia : "García Estragués, en Calafell. El pintor Francesc Garcia Estragués ha inaugurado una exposición de dibujos y acuarelas en la Galería Dama, de Calafell".


FONTS CONSULTADES

(1) Rocío. Ballet, n. 1. de Mi Cajita de Música. Editorial de Música Boileau
(2) Gabriel Ureña. Las Vanguardías artística en la postguerra española, 1940-1959... p. 158
(3) Lluis Lucero Comas. Maria Castanyer, superació i independència
(4) Revista Patufet. Segona època (1968-1973)
Enric H.March. 100 anys d'història. 10/02/2011. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Francesc Garcia i Estragués. Enciclopedia.cat


LINKS

García Estragués, Francesc. Galeria Francesc Mestre Art
Xec. Ninots, Tebeos i dibuixos. 06/07/2016
Garcia Estragués. MAMT-Museu d'Art Modern de Tarragona
Francesc Garcia Estragues. Arcadja.com

23 de febrer del 2019

MIQUEL CARDONA MARTÍ (1903-1964)

Personatge
Signatura : Quelus
Tinta sobre paper
22 x 14,5 cms
Any ?




Miquel Cardona Martí (Barcelona, 7 de maig de 1903 - Caracas, 25 de maig de 1964)

Dibuixant, cartellista, guionista, humorista gràfic i estudiós de folklore. Fill del taquígraf Rafael Cardona Mercader, va estudiar a les Escoles Pies de Barcelona. També va anar a classes d'art al Polytecnicum i a la Llotja.

Es va declarar admirador dels dibuixants Xavier Nogués i Josep Obiols. Signava els seus dibuixos amb els pseudònim Quelus.

Va col.laborar amb la majoria de revistes de l'època : Bella Terra, D'ací i D'allà, El Borinot, En Patufet, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, L'Estevet, La Mainada, Papitu, Virolet, el Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Jordi, etc.

L'abril de 1923 va exposar junt amb els dibuixants Apel.les Mestres, Apa, Lola Anglada, Acit, Prat, Cornet, Castanys, d'Ivori, Junceda, Llaverias, Miret, Opisso i Serra Massana.

En la dècada de 1930 va ser un dels dibuixants més prolífics del TBO.

El 1935 va exposar a la Sala Gaspar junt amb Ramon Calsina, Castanys, Cornet, Junceda, Llaverias, Mestres, Moreno, Opisso, Prat i Roca.

El 1939 es va exiliar a París (França). Va col.laborar amb revistes catalanes de l'exili com Catalunya i Per Catalunya.

El 1947 va viatjar de Paris a Caracas (Veneçuela) on s'hi va establir. Allà va dedicar-se a estudiar el folklore veneçolà, arribant a ser nombrat subdirector de l'institut de folklore de Caracas.

El 1964 Miquel Cardona va morir a Caracas.





Quelus, Miquel Cardona i Martí. Grafopata.com
Quelus. Humoristan.org
Quelus. La Memoria dels dibuixants
Retrat d'Amadeu Vives

14 de gener del 2019

JAUME PASSARELL RIBÓ (1889-1975)

Vista urbana
Firmat Jaume Passarell
Aquarel.la sobre paper
34 x 47 cms
1945




Jaume Passarell Ribó (Badalona, 2 de novembre de 1889 -  Barcelona, 5 de febrer de 1975)

Dibuixant humorític, periodista i escriptor. 



Jaume Passarell i Ribó. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049340.xml
Passarell. Ninots, Tebeos i Dibuixos. 03/07/2015
https://ropto.blogspot.com/2015/07/passarell.html
Passarell Ribó, Jaume. Tebeosfera.com
http://humoristan.org/ca/autores/passarell/
Passarell, Jaume. La Memoria dels dibuixants
http://tellurianmonkey.blogspot.com/2009/09/jaume-passarell.html
Caricatura de Pompeu Fabra, de Jaume Passarell Ribó. Museu de Badalona
http://www.museudebadalona.cat/es/colecciones/26
Fabra segons Passarell. Gazophylacium. 29/10/2009
http://lexicografia.blogspot.com/2009/10/fabra-segons-passarell.html
Jaume Passarell. Margarida Abras Pou. Carrer dels arbres, revista anuari del Museu de Badalona. N. 1. 1990
https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294771/383305
Jaume Passarell, del ninot a la literatura. Margarida Abras i Pou. Març 1992.
https://core.ac.uk/download/pdf/84998359.pdf
El Cerhisec organitza una xerrada sobre Jaume Passarell, periodista del Paral.lel. 4/02/2013
http://el3.cat/old-post-15392/
Jaume Passarell Ribó. Endrets.cat
Jaume Passarell, el paral.lel i el poble-sec. Júlia Costa. 10/09/2012
http://balcopoblesec.blogspot.com/2012/09/jaume-passarell-el-parallel-i-el-poble.html