Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galeries Laietanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galeries Laietanes. Mostrar tots els missatges

25 de novembre del 2025

JOAN LAHOSA VALIMANYA (1902-1981)

 

Retrat de dona
Signatura : J. Lahosa
Dedicatòria : Al bon amic Piqué amb simpatia i efecte.
Tècnica : Llàpis de color
Mides : 26 x 20,5 cms.
Any : ?


Figures femenines 
(revers dibuix)
Sense signar
Llàpis sobre paper
Mides : 26 x 20,5 cms.


Joan Lahosa Valimanya (Prat de Comte 4 de novembre de 1902 - Barcelona 5 d'octubre de 1981)


Pintor català. Fou el segon fill d'una familia nombrosa que feien de pastors al poble de Prat de Comte (Terra Alta).

El 1923 després de fer el servei militar a Girona, s'instal.la a Barcelona. Allí cursa estudis a l'Escola de Belles Arts la Llotja de Barcelona, finalitzant l'any 1929. Fou alumne del gran pintor Fèlix Mestres Borell (1872-1933). Fou becat i va estudiar a Madrid i a l'estranger.

Del 29 de desembre de 1934 al 12 de gener de 1935 va exposar individualment a les Galeria Syra de Barcelona, aleshores batejat com un "jove artista". 

Del 22 de febrer al 6 de març de 1936 Lahosa va exposar a les Galeries Laiatanes de Barcelona.

El 1938 participa en la batalla de l'Ebre i quan acaba la guerra és empresonat al camp de concentració d'Urduña, al Pais Basc, sent alliberat al cap de pocs mesos.

El 1940 es casa amb Regina Puigferrat, i el 1946 va néixer el seu únic fill, el futur crític de cinema i professor Joan Enric Lahosa Puigferrat (1946-2024).

El 1947 fou nominat professor d'art en l'Escola de la Diputació de Barcelona, on va treballar-hi fins a la seva jubilació. 

Lahosa fou professor del dissenyador colomenc Miquel Grau (1931-2016) a l'Academia Baixas de Barcelona, i d'Enric Soto Farré, entre altres.

Els temes de la seva pintura són sobretot el retrat, la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

El 6 de juliol de 2016 es va inaugurar una exposició pictòrica del pintor Joan Lahosa a la sala de Can Vayreda, a l'Oficina de Turisme de Santa Pau (La Garrotxa). El pintor barceloní tenia vinculació familiar amb Santa Pau.

El 2017 es va publicar el llibre "Joan Lahosa Valimaña. El pintor de Prat de Comte. Prat de Comte 1902. Barcelona 1981" de Diana Rosell Cigarrán.

Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, també a la Sala d'Exposicions permanents de Prat de Comte.


Obres religioses realitzades :

  • Fresc de l'altar del Santuari de Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
  • El retaule de la germandat de Sant Francesc (Valls, Alt Camp) 1947
  • Pintures de l'altar de Montserrat (de Valls?)
  • El triptic de les tres esglésies (Sant Miquel del Sants, Gràcia, Barcelona)
  • Via Crucis de la catedral de Texas (EUA)


Joan Lahosa Valimanya. Wikipedia.org
Joan Lahosa i Valimaña. Enciclopedia.cat
Joan Lahosa i Valimanya. Ilercavonia.fandom.com. 
Joan Lahosa i Valimanya, el pintor de Prat de Comte. Diari de Tarragona
Joan Lahosa Valimanya. Una vocació, una vida. González Cirer. F. Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2000. Núm. 32
Joan Lahosa, el pintor de Prat de Comte. Pep Anton Monner. Catalunyareligio.cat. 06/07/2023
De Francesc Llop a Joan Lahosa, de Font de Quinto a Prat de Comte. Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. 25/03/2023
Museu Joan Lahosa. Catalunya.com
La familia del pintor Jona Lahosa entrega una col.lecció de quadres a Prats de Comte. Aguaita.cat. 02/05/2016
Donen quatre quadres del pintor Joan Lahosa al poble de Prats de Comte. 14/10/2017. Riberaonline.
Una mostra esbossa la trajectòria del dissenyador colomenc Miquel Grau

15 de maig del 2020

CARME OSÉS HIDALGO (1897-1961)

Retrat femení
Aquarel.la sobre paper
Signatura : Osés
18 x 13'5 cms
Anys 20 ?



Carme Osés Hidalgo (Calatayud, 7 d'abril de 1897 - Calatayud, 1961?)


Dibuixant i pintora. Filla del pedagog, escriptor i traductor vasc José Osés Larumbe (Sant Sebastià 1863-?) i de la granadina Encarnación Hidalgo. Era germana de José Osés Hidalgo (1895), del publicista escriptor Juan Osés Hidalgo (1899-?), i de la professora de tall i confecció, Encarnación Osés Hidalgo.

Carmen va nèixer l'any 1897 a Calatayud (Aragó), on el seu pare Juan Osés exercia de professor i també es declarava masó.

La primavera de l'any 1900, quan la Carmen tenia aprox. uns 3 anys, la familia Osés va mudar-se a Barcelona. A la ciutat comtal va estudiar dibuix a l'Escola de Belles Artes de Barcelona, amb els professors Baixas, Climent i Vicenç Borrás Abella (1867-1945). (1)

1920. Exposa al Palau de Belles Arts de Barcelona.

1922. Exposa un bonic retrat a les Sales d'Exposició del Cercle de Sant Lluc. (2)

1925. Va començar la seva relació amorosa amb el professor sevillà Enrique Estévez Ochoa (Puerto de Santa Maria, 1891-Palma, Mallorca 1978), que s'havia separat de la seva primera esposa. La Carmen va ser la musa i companya del pintor, i va quedar sempre eclipsada per ell.

1928. Il.lustra la portada del llibre Flores de Montaña. Costumbres y tradiciones aragonesas. Impremta editorial Gambón (Saragossa), i també il.lustra el llibre Emocionario infantil de Federico Torres, de Libreria la Eduación (Saragossa).

1931. Aquell any va il.lustrar la portada del llibre Historia de dos vidas (Lady Alice) de Emma Marshall, d'Editorial B.Bauzà, i sabem que va dibuixar l'aquarel.la Desnudo femenino. 

21 de març."Hoy, a las cinco de la tarde, en las Galerias Layetanas se efectuará la inauguración de las exposiciones de pintura de los señores Meifrén, Mir Mas de Xexás y señorita Carmen Osés". (3)

1932. Va exposar de forma individual a les Galeries Laietanes :

"En salitas contiguas en cuyos muros penden, esos hechizadores dibujos, hay pinturas de Carmen Oses Hidalgo, inclinada a la esmaltación de la pasta de color, a una técnica que a veces busca delicadezas, cual ocurre en las medias figuras femeninas, en que a un concepto florentino de la depuración lineal, se junta la suavidad y dulzura del mecanismo (...)" (4)

Aquell any, el seu pare José Osés edita el polèmic llibre : "La nación catalana no ha existido nunca".

1933. Va il.ustrar els dibuixos de la novel.la Alejandrina de Laureano Brillas.

1934. 7 gener. La seva germana Encarnacion Hidalgo es candidata a les municipals pel partir radical.(5). El 3 de març exposa a les Galeries Laietanes :

"Hoy, a las cinco de la tarde tendrá efecto en las Galerías Layetanas la Inauguración de las exposiciones de pinturas de los artistas señorita Carmen Oses y Manuel Pigem. y otra da obras procedentes de una importante colección del palacio Grimaldi, todas ellas de nombrados autores tanto nacionales como extranjeros". (6)

La revista Bé Negre se'n fa ressò :

 "La pintora senyoreta Osés Hidalgo que, seguint les doctrines espanyolístiques del seu estimat pare - l'irascible mestre monoglóssic del carrer Joaquim Costa-, encara no s´ha decidit a emprar el català en les seves manifestacions publiques. El catàleg de la seva actual exposició a Les Galeries, naturalment és redactat en castellà. D´això s´en diu aclimatació, simpatía i comprensió". (7)

1935. El seu pare, José Osés, edita el llibre Gramática Castellana por Paluzie, que conté il.lustracions de Carmen Osés (8). Aquell any torna a exposar a la Sala Gaspar del 23 al 6 de novembre :

"Ferran Arasa i Carme Osés a la Sala Gaspar. Després de l’exposició del tortosí Ferran Arasa, home de fuga i de dots innegables de pintor, exhibeix actualment Carme Osés. Si per a l’educació de l’instint del pintor Arasa, fóra convenient el contacte amb els mestres de la pintura contemporània de l’escola de Barcelona, a Carme Osés potser li convindria deseixir-se del contacte de l’escola casticista espanyola, per aprendre de veure les coses d’una manera fresca, és a dir: sense pintoresc ni expressivitats volgudes". (9)

"Carme Oses, artista d'agudesa d'esperit i tècnica vigorosa, exposa, a la Sala Gaspar. 24 figures i bodegons que la consagren com un dels millors valors de la pintura femenina contemporània. L'exposició restarà oberta fins al dia 6." (10)

1936. Del 28 de març al 10 d'abril participa a l'Exposició Pro-Nens Necessitats. Valenciano, Barcelona. (11)

1936. 1 de maig. Galeries Laietanes: "La pintora Carmen Oses expone varios óleos y dibujos realizados con singular habilidad y perfecto conocimiento de los cánones estéticos. Carmen Oses demuestra poseer un exacto dominio del trazo y un estilo a todas luces excelente, consiguiendo, mediante una técnica estudiada y minuciosa, efectos plásticos de una notable vivacidad y realismo. Estas composiciones de Carmen Oses ofrecen un evidente interés, por el esmero con que han sido ejecutadas y por la gracia y donaire que su autora ha sabido infundirles; cualidades éstas que la pintora ha realzado acertadamente- al proporcionar a sus obras -óleos y algunos dibujos, -un colorido agradable y armónico". (12)

Maig. Carme Osés dibuixa caricatures de 1. Ernest Ansermet, 2. Walter Frey, 3. Frank
Martin, 4. Pedro Sanjuán, 5. Stefan Frenkel, 6. Marcel Mihalovici, 7. Roman
Palester, 8. Bartolomé Pérez Casas. 9. Rodolfo Halffter, 10. Enrique Fernández Arbós, 11. Pau Casals. (13)


1936. Juliol. "Galeries Laietanes. Carme Osés, que l'any passat passat triomfava a la Sala Gaspar, exposà del 18 d'abril a l'1 de maig, set pintures i tretze dibuixos; en les primeres hi ha molta tècnica i fuga; en els segons, tret de tres dibuixos decoratius amb peixos, hi ha un sentit molt acadèmic de la realitat que mena a l'artista a realitzacions que són troballes de finor." (14)

1940."Carme Oses presenta en Fayans Catalán treinta y ocho obras- pinturas al óleo y dibujos. En la Exposición acredita la artista su dominio del dibujo, muy acusado y notable. Destacan entre las obras presentadas "Mallorquína" (6), "Gitana" (9) y las «Flores», señaladas con el número 11 en el catálogo". (15)

1942. Del 5 al 18 de desembre. (16) Torna a exposar a les Galeries del Fayans Català. La sensibilitat i el sentimentalisme d'una artista femenina, són durament criticats en els foscos temps de la dictadura franquista :

"C. OSES en las «Galerías del Fayans Catalán» ha expuesto veintiocho telas. Es una pintura en donde la sensibilidad muchas veces debe ir en socorro de una técnica no muy conseguida. El artista es discreto dibujante. Su colorido es tímido, un tanto opaco. Es innegable la existencia de logrados aciertos; algunos cuadros poseen un bello sentido decorativo; en otros se advierte un temperamento pronto al sentimentalísmo. Alguien me dice ser una pintura sin pretensiones. ¿Puede un artista dejar de ser ambicioso? Sin la ambición de la belleza conseguida, del afán de perdurar, o, cuanto menos, sin la pequeña y humana ambición del aplauso, ¿cuáles serán los móviles del artista?" (17)

1943. 16 de novembre. Exposa a la Sala Vilomara, Libreria Central, junt amb Benet Domingo i José Baqué. (18)

1944. Exposa individualment a la Sala Vilomara, Paisajes, Bodegones y Flores. (7)

1947. Primera medalla en la exposició oficial de Mallorca. (19)

1948. Carmen Osés viatja a Sevilla. (20)

1949. Abril. Viatja del port de Càdis a Buenos Aires (Argentina), junt amb el seu marit, Enrique Ochoa.  Van viatjar amb l'encàrrec d'entregar un quadre de l'hermandad de la Macarena a Eva Perón, dona del president argentí.

1949. Del 6 al 18 de juny. C. Osés exposa 22 obres a la galeria Müller de Buenos Aires..

1954. Aquell any Carmen Osés exposa a Màlaga.

1955. 1 de gener. Fa una visita a l'exposició de l'amic Blasco Ferrer, a la Galeria Argos de Barcelona.

"El pasado sábado tuvo efecto en Galerías Argos la inauguración de una Exposición de escultura, en hierro forjado, del artista E. Blasco Ferrer, que goza de gran renombre en el extranjero. Dicha inauguración constituyó un uténtico acontecimiento artístico, al aue concurrieron gran número de personalidades del mundo de las artes de nuestra ciudad. La Emisora Radio Barcelona, que tenía instalados sus micrófonos en Galerías Argos; retransmitió esa solemnidad, haciendo uso de la palabra los señores Monreal, Marsá, Xifré y la señorita Lina Fon;. Entre las personalidades figuraban los escultores Clará, Rebull, Llauradó y los pintores Sebastián Junyer, E. Ochoa, Carmen Oses y muchos otros, así como los señores Cantavella y José M. de Sucre. (21)

1955. Carmen Osés i el seu marit instal.len un estudi a Mallorca :

"MALLORCA Un nuevo Museo. (...) Palma cuenta desde hace unos días con un nuevo Museo, constituido tomando por base la magnifica calección particular del laureado pintor Enrique Ochoa, que desde nace un cuarto de siglo tiene su retiro, para descansar de sus tareas y frecuentes viajes en la celebré Cartuja de Valldemosa Deseoso, el ilustre pintor, de que puedan mejor ser conocidas del publico las estupendas obras de pintura antigua y moderna de que es poseedor, incrementándolas a base de nuevas aportaciones en una magnífica casa solariega de la céntrica calle de Apuntadores, muy cerca del popular Paseo del Borne, ha instalado el museo que él modestamente tilda de «Mansión de Arte». En unas cuantas salas ha colgado valiosas telas de afamados pintores, entre las que destaca un Murillo. entre otros maestros clasicos de reconocida fama. También se nutre la «Mansión de Arte» de armas de pintores contemporáneos, sin faltar la de Ochoa y la de su eminente colabora doña Carmen Oses; con instalaciones de vitrinas con valiosísimos objetos y una artística colección de te.
En dicha "Mansión del Arte" han instalado asimismo su estudio Enrique Ochoa y Carmen Oses, como crisol propio para la gestación de futuras obras ai te en un ambiente apropiado para el estímulo y el desarrollo de las inquietudes de ambos artistas, que tantas; muestras tienen dadas de su valía. Antes de la inauguración oficial, que tendrá lugar a mediadas de este mes, ya han desfilado por el Museo muchas personalidades, mallorquínas y una infínidad de extranjeros; complaciéndose todos de la bella aportación realizada por Ochoa en pro del acervo cultural de la isla y augurando los mejores éxitos". (22)

Entre 1956 i 1958 al taller de pintura de Enrique Ochoa i Carmen Osés hi va fer pràctiques el pintor Joan Miquel Roca Fuster (1942-1996). (23)

1966. El programa Estudio de Arte de Radio Barcelona va cel.lebrar una exposició antològica com homenatge pòstum compost de 22 obres, on hi detectem alguns errors biògrafics : 

"Se cierra la temporada de exposiciones de «Estudio de Arte», de Radio Barcelona, con un homenaje postumo a la pintora Carmen Oses, fallecida en 1960, en nuestra ciudad. Era hija de Calatayud, donde nació en 1889, y desde su infancia vivía aquí, trasladada con su familia. Todos los suyos eran personas muy dedicadas a las letras y las artes. Casó con el andaluz Enrique Ochoa, también pintor. En sus estudios fue discípula de Baixas, de Climent y de Borras Abella. Su actividad artística se desarrolló principalmente entre 1933 en que celebró su primera exposición, en Barcelona, y 1954, en que terminó con una exposición en Tetuán su comunicación con el público. Su pintura es reposada y sincera versando sobre diversidad de temas un sentimiento directo y llano. Entre las obras expuestas en esta manifestación, que constituyen una antología de veintidós lienzos, figuran un autorretrato y el de la madre de la artista, que son do s piezas verdaderamente persuasivas . con respecto al arte de Carmen Oses. Una breve serie de bodegones y una mayor cantidad de notas y composiciones de asunto callejero completan la exposición". (1)

2017. 15 de maig. Rubén Pérez Moreno, doctor en Historia de l'Art i professor de l'escola d'art de Saragossa, publica un interessant article amb l'objectiu de donar a conèixer la desconeguda pintora Carme Osés, i rescatar-la d'un absolu oblit.





Carme
Oses. Artista
avançada
en el
seu art, amb bones condicions
de
fermesa
en
l'equilibri
total
dels seus
quadros i en la
visió
de
llurs colors
:
en
els paisatges sobretot
i en
els
bodegons.
Aquests darrers són interpretats amb força encert
i
gust.
io.—
Girona,
9,
els
bodegons 6 i 8, i el
dibuix
22.
El
seu treball
en la figura
és també força ben
orien-
tat, i, remarcadament en la
part tècnica, trobem
en
aquesta
artista
com
una
seriosa
entesa
en el
seu treball pictòric

FONTS CONSULTADES
(4) Diari La Vanguardia 27/03/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/03/27/pagina-5/33197216/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia  7/01/1934
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1976/11/16/pagina-6/33157208/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia 03/03/1934
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/01/04/pagina-7/33155567/pdf.html
(7) Rubén Pérez Moreno. Carmen Osés Hidalgo (1897-1961). Un caso de Damnatio Memoriae. AACA. 15/05/2017
(8) Diari la Vanguardia 16/06/1935
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1966/06/24/pagina-6/33148736/pdf.html
(9) Cròniques art 1934-36. Fundació Rafael Benet. p. 289. 27/11/1935. p. 10
http://www.fundaciorafaelbenet.com/wp-content/uploads/2010/07/croniques_art_34_36.pdf
(10) La Veu de Catalunya. 01/12/1935
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1270597&posicion=1
(11) Repertori de catàlegs d'exposicions. 
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA266&lpg=PA266&dq=%22os%C3%A9s,+carme%22&source=bl&ots=aQpyBAQnpK&sig=ACfU3U0lZkctR0DZaOevpHe03nbBefET5g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjK-7ycxKbpAhXR8eAKHVJ7CU8Q6AEwAHoECAUQAQ#v=onepage&q=%22os%C3%A9s%2C%20carme%22&f=false
(12) Diari la Vanguardia 01/05/1936
(13) N. 98. Dibujos impresos, detalles. «Figuras destacadas del Congreso Internacional de Musicología celebrado en Barcelona»,
POM, Boletín-Revista Musical (órgano de la Asociación General de Profesores de Orquesta y Música de Madrid), año II, núm. 8, Madrid, mayo de 1936, p. 10 (Madrid, Biblioteca Nacional de España)
La música de España en el siglo XX
https://www.caja-pdf.es/2013/01/30/intro/
(14) Publicació de la Junta municipal d'Art. Juliol 1936
(15) Diari la Vanguardia 29/03/1940
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/01/04/pagina-6/33114462/pdf.html
(16) Invitación Catálogo Exposición de Pinturas. Fayans Catalan. 1942. Todocoleccion.com
(17) Diari la Vanguardia 13/12/1942
(22) Diari la Vanguardia 28/09/1955
(23)  Joan Miquel Roca Fuster
http://www.galeriagabrielvanrell.com/artistas/59/


Fundación pintor Enrique Ochoa
http://enriqueochoa.com/
Enrique Estévez Ochoa
https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_Est%C3%A9vez_Ochoa

OBRES

Osés, Carmen. Museu Maricel (Sitges). Col.lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
https://www.museuobert.cat/ca/museu-de-maricel/cerca/os%C3%A9s
Osés, Carmen. Galeria Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/es/606_os%C3%A9s-carmen
Carmen Osés Hidalgo. Maestros españoles del retrato
https://maestrosdelretrato.blogspot.com/search/label/Carmen%20Os%C3%A9s%20Hidalgo
Valldemosa, Mallorca
https://www.worthpoint.com/worthopedia/carmen-oses-spanish-female-artist-460996114
Carmen Osés Hidalgo. Invaluable.com
https://www.invaluable.com/auction-lot/carmen-oses-hidalgo-calatayud-1898-1961-autorretr-1725-c-7cf43a2869
Carmen Osés. Wikiart.org
https://www.wikiart.org/es/carmen-oses-hidalgo
Carmen Osés. The-Saleroom.com
https://www.the-saleroom.com/en-gb/auction-catalogues/arce-subastas/catalogue-id-srarce10001/lot-4ea38138-b987-4d62-a21b-a42700fc18d8
Bodegas Franco Españolas
https://orbisantiqueprints.com/en/watercolours/20518-carmen-oses-1868-1961-acuarela-de-las-bodegas-francoespanolas-en-la-rioja.html


FOTOGRAFIES

Autor : Tomás Gómez Bosch. Any 1946
Oses, Carmen. Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
https://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.do?control=BVPB20160693638

15 de març del 2018

AGUSTÍ ANTIGA MONNER (1874-1942)

Nú femení
Firmat a.antiga
Sanguina sobre paper
29 x 20 cms.
Anys 20 ?

Detall d'església
Firmat Antiga
Plumilla sobre paper
18 x 19 cms
Segle XIX ?

Agustí Antiga Monner (1874-1942)

Pintor, aquarel.lista, dibuixant i actor. Era fill de l'actor Enric Antiga i de l'actriu Anna Monner (1850-1914).

Es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va ser premiat amb diversos diplomes i medalles.Va cultivar el retrat, el paisatge, les marines i el bodegó. Durant la seva vida va patir greus problemes de salut que no li van impedir seguir dibuixant i pintant.

El 1907 va dibuixar una Postal de Bones Festes per la revista Cu-cut!.

El 1926 va exposar uns interessant dibuixos sobre aspectes urbans de la ciutat de Barcelona a les Galeries Dalmau de Barcelona. "En las Galerias Layetanas se anuncia la inauguración de sendas exposiciones en pintura de la señora M. Muntadas de Capará, de don Aurelio Tolosa, y de don Agustín Antiga Monner". Tot i que la crítica no li va fer gaire cas : (...) Discretos apuntes a la pluma y unas pinturas expone en otro departamento don Agustín Antiga Monner" (1)


El 15 de febrer la revista Gaseta de les Arts publica : "Agustí Antiga. Heu's quí un dibuixant destre, que estima el pintorec de les escenes de carrer. Dessota aquest traçat, un xic superficial, hi ha però un pintor sorprenent. "El nen adormit" és una obra pictòrica plena d'emoció i de qualitats. Agustí Antiga mereix un elogi pel qué ha fet i una respetuosa atenció pel qué pot fer i segurament fará." (2)

El 1930 va dibuixar l'obra Runes del Castell. Del 5 al 18 de març de 1932 exposa a la V Exposició Art Vivent a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell any va dibuixar l'interessant Cartell de la XV Exposició de Joguines i articles de Basar al Palau Metalurgia del Parc de Montjuic.

Del 29 de desembre de 1933 al 12 de gener de 1934 exposa a la VII Exposició Art Vivent a la Sala Busquets. El 16 de febrer exposa a les Galeries Laietanes : "Hoy, a las cinco de la tarde, se inaugurarán en las Galerías Layetanas, las exposiciones de pintura de los artistas Dionisio Baixeras, Prudencio Bertrana, Agustín Antiga, Ramón Calsina y otra de la señorita Josefa Maynadé de dibujos y escultura". (3)

Del 18 al 25 de març de 1934 exposa a la secció d'Art del Centre de Lectura de Reus. Del 29 de desembre al 11 de gener de 1935 exposa a la VIII Exposició de Pintura Catalana a la Sala Busquets de Barcelona.

El 9 de febrer de 1935 exposa a les Galeries Laietanes. El diari la Vanguardia se'n fa ressò : "Mañana a las 5 de la tarde, se efectuará en las Galerias Layetanas la inauguración de las exposiciones de pintura de los artistas Juan Cardona, Agustín Antiga, Rafael Areñes y Santiago Soto ..." (4)

Del 19 de maig al 7 de juliol de 1935 participa a l'Exposició de Primavera al Saló de l'Art Modern al Parc de Montjuic. Del 10 de novembre de 1938 exposa al Casal de la Cultura de Barcelona.

Del 24 d'octubre al 13 de novembre de 1942 se li fa una Exposició homenatge a les Galeries Costa.

Llegim que una de les seves obres més conegudes és una Maria Magdalena. Altres obres es troben en col.leccions particulars i en el Museu d'art Modern de Barcelona (avui MNAC).



(1) Hemeroteca de la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/02/20/pagina-10/33248583/pdf.html
(2) Gaseta de les Arts. Any III. Núm. 43
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/gasetarts/id/87
(3) Hemeroteca de la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/02/20/pagina-9/33153653/pdf.html
(4) Hemeroteca de la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/02/20/pagina-9/33139569/pdf.html
José Maria Garrut. Dos siglos de Pintura Catalana XIX-XX
Antònia Montmany. Montserrat Navarro. Narta Tort. Direcció Francesc Fontbono. Repertori d'Exposcions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans. 1999

http://www.contrapunt.cat/documents/revista/diari_437.pdf
https://www.sommollet.cat/documents/revistes/diari_369.pdf

https://www.ebay.com/itm/Agusti-ANTIGA-MONNER-1874-1942-Lavis-Original-Manresa-Catalonia-Barcelona/112774004003?hash=item1a41dabd23:g:PEYAAOSwoRBaZ6Hd
https://www.euroartsubastas.es/item.php?menu=28&page=5&item=5235
https://www.todocoleccion.net/app/indices/detalle?seo=1503&s=4
http://www.arcadja.com/auctions/es/antiga_monner_agusti/artista/109756/
https://es.artprice.com/artista/109756/agusti-antiga-monner
http://www.askart.com/artist/Agustin_Antiga_Monner/11085745/Agustin_Antiga_Monner.aspx

Actor de Teatre
https://www.teatreromeapropietat.cat/ca/arxiu-digital/espectacles?view=espectaculo&id=977

16 de setembre del 2017

ANTONI DE FERRATER FELIU (1868-1942)

Retrat femení
Retrat d'una de les filles del pintor (?)
Carbonet sobre paper
Firmat Ferrater
32 x 31 cms
Any ?

Retrat de perfil
Llàpis sobre paper
Firmat : Ferrater
31 x 21,5 cms
Any ?




Antoni de Ferrater Feliu (Barcelona 1868 - Barcelona 1942)

Era fill d'Antoni de Ferrater i de Llauder. Es va casar amb Maria de la Concepció Llorach Dolsa (1872-1944). La parella va tenir 7 fills : Montserrat (1900-1992), Antoni (1901-1965), Santiago (1911-2003), Mª Teresa, Mercè, Núria i Elisabet.

De Ferrater va pintar paisatges i jardins seguint la línea temàtica del pintor modernista Santiago Rusiñol Prats (1861-1931), però les seves obres són de format més reduït. 

Va exercir molts anys de mestre de Belles Arts a l'Escola Llotja de Barcelona. L'any 1897 va obrir l'Acadèmia Velàzquez de Barcelona, de dibuix i pintura juntament amb l'artista Manuel Feliu de Lemus (1865-1922)

Entre 1897 i 1899 el pintor i amic Ramon Casas li va fer un retrat que avui es guarda al MNAC. Fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires.

El 1909 va fer una exposició individual a la Casa Esteva de Barcelona. Pels volts de 1913 va pintar a la seva filla de 13 anys en el quadre "Casa, jardí i nena a la porta", que avui forma part de la Colecció Carmen Thyssen.

A partir de 1921 fins l'any 1933 va exposar les seves obres a les Galeries Laietanes de Barcelona.

La seva germana Amèlia de Ferrater Feliu (?-1929) es va casar amb el general de divisió José Garcia-Navarro (?-1902), antic governador general de la provincia de Barcelona.




4 de maig del 2016

FRANCESC GALOFRE SURIS (1900-1986)

Retrat d'una jove
Firmat F. Galofre Suris
Llàpis de color sobre paper
48,5 x 34,5 cms
Any 1933



FRANCESC GALOFRE SURÍS (Barcelona 1900 - Borges del Camp 1985)

Va néixer a Barcelona el 1900, sent fill del pintor Francesc Galofre Oller (Valls 14/07/1864-Barcelona 08/01/1942) i Maria Mercè Suris Morera (?-Barcelona 27/10/1936). Tenia 3 germans : Maria Lluissa, Esteve i Josep Maria.

Francesc Galofre va començar els seus estudis de Belles Arts a la Llotja de Barcelona amb el mestre Josep Mongrell.

1922. Quan tenia 22 anys es va incorporar a l'Associació d'Aquarel.listes de Catalunya. 

En aquells anys es va casar amb Pura Dalfo Pagès, filla de Joan Maria i Aurèlia de Figueres. La parella va tenir 2 fills.

1925. Març. A la Sala Parés va exposar dibuixos acol.lorits dins la onzena exposició de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya.

1927. Amb el seu pare van pintar el mural "Colom rebut pels Reis Catòlics" al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Per aquells anys pare i fill també van pintar les pintures murals del real santuari de nostra Senyora de Bonanova de Barcelona.

1929. Galofre Suris va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona.

1931. 10 al 23 de gener. Exposa a Galeries Laietanes de Barcelona.

1932. Del 6 al 19 de febrer exposa 25 obres a les Galeries Laietanes. Del 24 de desembre al 6 de gener de l'any 1933 torna a exposar a les Galeries Laietanes junt amb el seu pare.

1933. 11 al 24 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes

1934. 10 al 23 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes.

1936. 11 de gener. Exposa a Galeries Laietanes

1937. Aquell any va pintar un paisatge a Sant Romà de Sau

1944. Gener. Exposa a la Sala Gaspar, i ho sabem per un article de la revista ARTE

1949. Del 19 de novembre al 2 de desembre. Exposa a les Galeries d'art Lars

Anys 50. La familia de Galofré s'instal.la en el mas Villa San Francisco en el municipi de l'Albiol.

1952. Del 1 al 14 de maig. Exposa a la Sala Pinacoteca

1953. Participa en la Biennal Hispano-Americana d'Art de Madrid, juntament amb Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.

1962. Aquell any el pintor Francesc Galofre fixa la seva residència a Reus.

1963. Va pintar un paisatge de Nullan (Lugo) i un paisatge a l'Ebre.

1966. Va pintar un paisatge de la Musara.

1977. Va pintar un quadre de la Platja de Sant Feliu de Guíxols

1978. Va pintar un paisatge de Cadaqués

1979. Maig. Homenatge a la Sala Rebull de Barcelona.

1986. A la Sala Rebull de Barcelona es va fer un homenatge del 8 al 21 de maig. Mor a les Borges del Camp.






3 de desembre del 2013

FREDERIC MASRIERA VILA (1890-1943)

Retrat d'Artur Masriera Colomer (1860-1929)
 Firmat "Masvila" (pseudònim)
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
58 x 42 cms
Any 1926


Trobem el dibuix reproduït a les webs :




FREDERIC MASRIERA VILA (Barcelona 1890 - París 1943)

Pintor i dibuixant. Era fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens (1846-1932) i d'Antònia Vila. Format a la Llotja de Barcelona va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich Petre (1871-1945).

De molt jove va començar dibuixant caricatures de forma esporàdica a la revista satírica Cu-cut, editada entre 1902 i 1912, amb el pseudònim "Fricus", com també ho féren els dibuixants Muntañola, Joan Llimona, Bagaria, i Lola Anglada entre altres. A partir de 1906 va fer alguns pocs dibuixos a la revista Patufet, junt amb els dibuixants Gispert, Ras i Urbà.

El 1908 dibuixa dins el calendari Metralla, suplement del setmanari d'humor del mateix nom editat entre el 1907 i el 1909, junt amb els dibuixants Junceda, Llamp, Ras i Tarrés. El 1911 se li va concedir el premi del Cercle Artístic. El 1912 fa un retrat femení, el rostre, que el dedica al seu cosí l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1929).

Exposa per primera vegada les seves obres l'any 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, utilitzant el pseudònim "Masvila" amb una sèrie de retrats, paisatges i natures mortes. Entre els retrats exposats destaquen els del doctor Ignasi Melé Farré (1859-1928) de Tossa de Mar, el de la Dama Negra, de l'avi Frederic Masriera Vidal (1810-1875), de l'advocat Ripoll, del crític musical Frederic Lliurat Carreras (1876-1956), de la senyora Sunyer, i del seu germà Víctor Masriera Vila (1875-1938), artista i pedagog de l'art de Sabadell.

El 16 de maig de 1926 el diari ABC publica un article sobre pintura il.lustrat amb un retrat realitzat per Masvila al pintor Bonaventura Puig Perucho (1886-1977). El 9 de juny, un retrat seu li fa guanyar la tercera medalla dels premis de la Exposición Nacional de Bellas Artes. L'octubre del mateix any exposa a la Sala Parés de Barcelona la pintura titulada "Calle de Tossa". Aquell fa un dibuix de l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1829).

Dos anys després, el setembre de 1928, va viatjar a l'Argentina per exposar les seves pintures i els seus retrats. El 18 de maig de 1936 el pintor es trobava residint a Paris, on va donar una conferència titulada "Los caracteres esenciales de la pintura española" en el Club Hispano. En aquesta ciutat hi va morir l'any 1943.