Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valls. Mostrar tots els missatges

25 de novembre del 2025

JOAN LAHOSA VALIMANYA (1902-1981)

 

Retrat de dona
Signatura : J. Lahosa
Dedicatòria : Al bon amic Piqué amb simpatia i efecte.
Tècnica : Llàpis de color
Mides : 26 x 20,5 cms.
Any : ?


Figures femenines 
(revers dibuix)
Sense signar
Llàpis sobre paper
Mides : 26 x 20,5 cms.


Joan Lahosa Valimanya (Prat de Comte 4 de novembre de 1902 - Barcelona 5 d'octubre de 1981)


Pintor català. Fou el segon fill d'una familia nombrosa que feien de pastors al poble de Prat de Comte (Terra Alta).

El 1923 després de fer el servei militar a Girona, s'instal.la a Barcelona. Allí cursa estudis a l'Escola de Belles Arts la Llotja de Barcelona, finalitzant l'any 1929. Fou alumne del gran pintor Fèlix Mestres Borell (1872-1933). Fou becat i va estudiar a Madrid i a l'estranger.

Del 29 de desembre de 1934 al 12 de gener de 1935 va exposar individualment a les Galeria Syra de Barcelona, aleshores batejat com un "jove artista". 

Del 22 de febrer al 6 de març de 1936 Lahosa va exposar a les Galeries Laiatanes de Barcelona.

El 1938 participa en la batalla de l'Ebre i quan acaba la guerra és empresonat al camp de concentració d'Urduña, al Pais Basc, sent alliberat al cap de pocs mesos.

El 1940 es casa amb Regina Puigferrat, i el 1946 va néixer el seu únic fill, el futur crític de cinema i professor Joan Enric Lahosa Puigferrat (1946-2024).

El 1947 fou nominat professor d'art en l'Escola de la Diputació de Barcelona, on va treballar-hi fins a la seva jubilació. 

Lahosa fou professor del dissenyador colomenc Miquel Grau (1931-2016) a l'Academia Baixas de Barcelona, i d'Enric Soto Farré, entre altres.

Els temes de la seva pintura són sobretot el retrat, la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

El 6 de juliol de 2016 es va inaugurar una exposició pictòrica del pintor Joan Lahosa a la sala de Can Vayreda, a l'Oficina de Turisme de Santa Pau (La Garrotxa). El pintor barceloní tenia vinculació familiar amb Santa Pau.

El 2017 es va publicar el llibre "Joan Lahosa Valimaña. El pintor de Prat de Comte. Prat de Comte 1902. Barcelona 1981" de Diana Rosell Cigarrán.

Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, també a la Sala d'Exposicions permanents de Prat de Comte.


Obres religioses realitzades :

  • Fresc de l'altar del Santuari de Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
  • El retaule de la germandat de Sant Francesc (Valls, Alt Camp) 1947
  • Pintures de l'altar de Montserrat (de Valls?)
  • El triptic de les tres esglésies (Sant Miquel del Sants, Gràcia, Barcelona)
  • Via Crucis de la catedral de Texas (EUA)


Joan Lahosa Valimanya. Wikipedia.org
Joan Lahosa i Valimaña. Enciclopedia.cat
Joan Lahosa i Valimanya. Ilercavonia.fandom.com. 
Joan Lahosa i Valimanya, el pintor de Prat de Comte. Diari de Tarragona
Joan Lahosa Valimanya. Una vocació, una vida. González Cirer. F. Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2000. Núm. 32
Joan Lahosa, el pintor de Prat de Comte. Pep Anton Monner. Catalunyareligio.cat. 06/07/2023
De Francesc Llop a Joan Lahosa, de Font de Quinto a Prat de Comte. Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. 25/03/2023
Museu Joan Lahosa. Catalunya.com
La familia del pintor Jona Lahosa entrega una col.lecció de quadres a Prats de Comte. Aguaita.cat. 02/05/2016
Donen quatre quadres del pintor Joan Lahosa al poble de Prats de Comte. 14/10/2017. Riberaonline.
Una mostra esbossa la trajectòria del dissenyador colomenc Miquel Grau

Posted by Cap comentari:
Labels: , , , , , , , ,

18 d’abril del 2019

MARIA FERRÉS PUIG (1874-1964)

Ball tradicional català
Firmat : Maria Ferrés Puig (Freser)
Aquarel.la i llàpis sobre paper
24 x 17 cms
Any 1944 ?

(revers del dibuix)




Maria Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)

Pintora, dibuixant, aquarel.lista i aiguafortista. Filla del capità de vaixells Eduard Ferrés Viada (1839-?) i Elvira Puig Mir (?-1910) de cal Xanti.

Maria nasqué a ca la Duana, una de les cases més riques de Vilassar de Mar. Un dels seus germans fou l'arquitecte modernista Eduard Ferrés Puig (1873-1928). Va ser una dona de personalitat forta i és encara una artista desconeguda pel gran públic.

Pels volts de 1918 va ser deixeble del pintor i gravador mataroní Rafel Estrany Ros. Maria  formà part del grup Colla d'Artistes del Cu-cut.

El 1899 es casà amb l'arquitecte Lluís Homs Moncusí (Valls,1868-1956)

El 1905 nasqué la seva filla i futura pintora Elvira Homs Ferrés (1905-1954).

1922. Va exposar a la Sala Parés de Barcelona aquarel.les i aiguaforts junt amb el seu mestre Rafel Estrany Ros.

1924. Va exposar a l'Hotel Ritz, en el III Saló d'humoristes, junt amb Bon, Brunet, Opisso, Castanys, Xirinius, Passarell, etc.

1926. Exposà obres a l'aiguafort a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1927. Galeria Dalmau. Va exposar junt els artistes F. Galofre Suris, Junceda, Oleguer Junyent, entre altres.

1929. Va exposar a les Galeries Laietanes. Va exposar junt els artistes Lola Anglada, Apa, Opisso, Quelus, Calsina, etc.

1931-32. Exposà al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans.

1933. Va exposà obres a la Sala Busquets.

1936. Aquell any va exposar a la Galeries Syra de Barcelona. En els anys de guerra va fer dibuixos de milicians i temes relacionats amb el conflicte bèl.lic.

1944. "MARÍA FRESSER Y MORERA, en Librería Mediterránea.—María Fresser expone una notable colección de acuarelas y dibujos acuarelados. Con particular acierto, la artista ha sabido captar toda suerte de figuras en movimiento. Los «Xiquets de Valls» construyendo sus castillos humanos o ejecutando el baile «dels bastons», y las danzarinas punteando sus aladas coreografías, han sido para María Fresser abundosa cantera de donde extraer lo mejor de sus «aguadas». Lo mismo que dijimos acerca de otros pintores, podríamos repetirlo aquí: la pintura a la aguada es tanto más bella cuanto más simple. En la presente Exposisión podréis comprobarlo. ..."

1945. Tardor. Participà en la primera exposició del Grup d'Artistes Vallencs, junt amb Jaume Mercadé, Pau Mercader, Eduard Castells i l'escultor Josep Busquets.

1999. Octubre. Exposició d'un centenar de dibuixos i aquarel.les de Maria Freser en els anys 20, 30 i 40. Apunts del natural de les representacions del Gran Teatre del Liceu, del fons del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

2000. Es publica el llibre Maria Freser. Apunts del Liceu. 1918-1948, d' Edicions Galerada. 62 pàgs.

2016. El professor Antonio Salcedo Miliani publica el llibre "Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950", i s'inaugura una exposició al Museu d'Art Modern de Tarragona. Maria Freser encapçala la llista de les dones artistes.

 > Pseudònims utilitzats : Maria Freser, MF, Senyora Homs, Mari-Clo.



10 pintors de Tarragona que has de descobrir. 22/05/2018
https://visit.tarragonadigital.com/fets-i-gent/10-pintors-de-tarragona
El dibuix i l'aquarel.la de Maria Freser. Emblecat. Teresa Camps Miró. Universitat Autònoma de Barcelona. Recerques. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat. N.5. 2016
https://www.emblecat.com/wp-content/uploads/2016/07/Emblecat_revista_2016_5_7_Teresa.pdf
Agnés Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. Maria Freser. Cróniques des del balcó. Quaderns de Vilaniu, 43. pàgs. 109-129. Any 2003
L'Exposició-homenatge "Maria Freser". 
https://core.ac.uk/download/pdf/39130502.pdf
Maria Ferrés Puig. Diccionari biogràfic de dones. Núria Rius.
http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=695
Maria Freser. Diputació de Tarragona.cat

DIBUIXOS
Maria Ferrés Puig. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/305_ferr%C3%A9s-puig-maria
Reproducció d'un dibuix de Maria Freser de Joan Magriñà en un ballet. Escena digital. Institut del Teatre
http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:391024 
Gravat de bruixes
https://www.todocoleccion.net/arte-grabados/maria-freser-vilassar-1874-valls-1964-grabado-brujas~x111809399

 FOTO
Arxiu del Museu de Valls. Col.lecció familia Homs


El dibuix també surt reproduït a l'entrada: "10 pintors de Tarragona que has de descobrir", encapçalant la biografia de Maria Freser publicada el 22 de maig de 2018 en el diari de Tarragona Digital. 
Posted by Cap comentari:
Labels: , , , , , , , , , ,

3 de setembre del 2016

JAUME MERCADÉ QUERALT (1889-1967)

Retrat femení
Firmat J. Mercadé
Dibuix litrogràfic ?
49 x 32 cms.
Any ?




 Jaume Mercadé Queralt (Valls 22 de juliol de 1889- Barcelona 27 d'abril de 1967)

Pintor, orfebre i coleccionista. Va néixer a Valls l'any 1889 (algunes fonts diuen l'any 1887). De jove ja tenia dots pel dibuix i la pintura, i ja s'encarregava de pintar els decorats dels pastorets quan estudiava als Escolapis.

Fou deixeble del pintor i professor Francesc d'Assís Galí Fabra (1880-1965) compartint classe amb els alumnes Ignasi Mallol, Josep Aragay, Francesc Vayreda i Antoni Puig-Giralt entre altres.

1905. Mercadé es trasllada a Barcelona a treballar d'aprenent al taller de Jaume Sunyer i al Gremi de joiers de Barcelona.

1909. Torna a Valls i en aquell temps ja havia obert una botiga amb taller i un estudi on va començar a pintar al mateix temps que dissenyava joies.

1916. Va realitzar la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes.

1917. Primer viatge a París on va rebre la lliçó de Cézanne i de Matisse. Aquell any va obrir a Barcelona el seu primer taller de joieria.

1919. Fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

1920. Exposició Jaume Mercadé: Joies i Pintures a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell any pinta l'obra Carrer de poble.

1921. Aquell any Jaume Mercadé visita Italia.

1922. Es casa amb Rosa Farrés.

1923. 21 de desembre. Neix el seu fill Jordi Mercadé Farrés (1925-2005), que també fou pintor.

1924. Jaume Mercadé pinta l'obra el Torrent de la Mineta. Aquell any va guanyar el diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París, per la seva obra d'orfebre i renovació que va fer d'aquest art.

1926. Es publica el llibre Jaume Mercade. 34 reproduccions d'orfebreria de Joan Sacs. Monografies Sala Parés. Taller Omega de Barcelona.

1928. Pinta el famós quadre El Zeppelin, premiat per la Diputació de Barcelona en el concurs Barcelona vist pels seus artistes. Aquell any s'edita el llibre Jaume Mercadé de Alexandre Plana, per Edicions Joan Merlí de Barcelona, dins les monografies d'art (pintura).

1929. Va guanyar el gran premi medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona.

1930. Pinta l'obra Els Garidells

1932. Es publica el llibre Exposició d'Argenteria Jaume Mercadé de Mercadé S.A. Sala Parés, establiments Maragall. A càrrec de Pere Català Pic, Josep Sala, Josep Maria Junoy, Joan Sacs, Rafael Benet, etc.

1934. Mercadé fou seleccionat per l'Exposició Carnegie de Pittsburg.

1935. Va pintar El monestir de Poblet

1936. Pinta l'obra Mediterrani i Banyistes.

1937. J. Mercadé pinta un autoretrat seu  i les obres Fira a Gracia, Racó de Sant Gervasi (Barcelona)

1938. Març. Mercadé es refugia a Viladrau. Aquell any pinta el Retrat de la sra. Joana Bofill de Lloret, el retrat de la Srta.Carme Garcia, retrat amb finestra, retrat d'Anna Maria i el retrat de la dona del pintor entre altres.

1939. Pinta Carrer de Torres (Viladrau). Després de la guerra deixa Viladrau i torna a viure a Barcelona.

1942. Aquell any pinta l'obra Boscos de Valls.

1944. Pinta el quadre Descans de la model.

1947. Mercadé va cel.lebrar en una exposició els seus 25 anys de pintura.

1948. Pinta el Retrat de la senyora, i també el Racó del meu jardí del bosc.

1951. Pinta Casetes i arbres i a Tarragona pinta La cantera romana la dama i la Torre dels Escipions. Aquell any guanya la Medalla d'or de la IX Triennal de Milà

1953. Pinta el Retrat de l'escriptor Sebastià Gasch (Museu Nacional), i l'obra La Cuina.

1954. Pinta el quadre Garrofer.

 1955. Guanya el Gran Premi de la III Bienal Hispano-Americana de Arte a Barcelona en ofebreria.

 1957. Obtingué el Gran Premi Juan Gris amb l'obra Paisatge

1958. Pinta l'obra Era trilladora

1959. Obtingué la medalla de bronze de pintura a la biennal d'Alexandria. Alexandre Cirici Pellicer va escriure a Revista que Jaume Mercadé era el patriarca de la pintura catalana.

1960. Va guanyar la segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes.

1963. A Hospitalet de Llobregat es va cel.lebrar una magna exposició i es va fer entrega de la medalla d'or. Aquell any s'edita a Madrid el llibre Jaime Mercadé, amb text de Carlos Antonio Aréan, dins la col.lecció Cuadernos de Arte del Ateneo de Madrid, editat per la Impremta Nacional del Boletín Oficial del Estado (BOE).

1966. Medalla de l'Ajuntament de Madrid.

1967. Juny. Alexandre Cirici escriu a la revista Serra d'Or on diu que Mercadé "era el més gran paisatgista de la nostra pintura d'aquest segle".

1972. S'edita el llibre Jaume Mercadé, monografia de Juan Antonio Gaya Nuño dins la col.lecció de Panorama de la pintura Contemporánea. Ibérico Europea de Ediciones de Madrid

1973. S'edita el llibre Dibujos de Jaume Mercadé de Carlos Arean. Editorial Ibérico Europea de Ediciones SA de Madrid. Col.lección Cuadernos de Arte. Colección Maestros.

1974. La Galeria Arturo Ramon publica elcatàleg Jaume Mercadé (1889-1967).

1975. S'edita el llibre Jaume Mercadé de José Corredor Matheos per la Col.lecció Artistas Españoles Contemporáneos i editat a Madrid per la Dirección General del Patrimonio.

1977. Enric Jardí publica el llibre Jaume Mercadé: pintor de una tierra a càrrec d'Edicions Polígrafa de Barcelona.

1978. S'edita el llibre Jaume Mercadé i Queralt, pintor i orfebre de Daniel Ventura Solé. Editorial Graficas Moncunill de Valls.

1983. Es realitza una Exposició antológica del pintor a la Sala de Cultura de Caja Madrid

1987. Febrer. S'edita el díptic de l'Exposició Jaume Mercadé a la Galeria d'art Dau al Set de Barcelona

1998. S'edita el catàleg Jaume Mercadé. Catálogo exposición en Centro Cultural Conde Duque (Madrid) de J. Corredor Matheos i Albert Mercadé. Exposició de la Fundació Banc Sabadell i el Museu Diocesà.

2005. S'edita el catàleg Jaume Mercadé pintor i orfebre editat per la Fundació Caixa de Girona



Posted by Cap comentari:
Labels: , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)