Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llàpis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llàpis. Mostrar tots els missatges

27 d’octubre del 2020

JOAN GIL GIL (1900-1984)

 

Figures femenines (dança?)
Signatura: J. Gil 
Llàpis de colors
Mides : 14 x 12 cms.
Any : ?



Joan Gil Gil (Barcelona 1900 - 1984)

Pintor expressionista  format a París i en l'escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on fou professor.

Especialista en paisatges, retrats i com a dibuixant representa imatges de dança.

Les seves obres es troben el Museu d'Art Modern de Barcelona.

Exposicions :

  • 1925. Galeries Laietanes
  • 1935. Sala Busquets.
  • 1943. Sala de Pictoria.
  • 1975. Sala Gaudí de Barcelona.

26 d’octubre del 2020

JORDI VALLBONA SADURNÍ (1953)

 

Tres homes
Signatura : Vallbona
Llàpis d'aigua sobre paper
Mides : 13 x 10 cms.
Any : ?


-

Jordi Vallbona Sadurní (Colònia Viladomiu Vell, Gironella 1953)

Pintor, dibuixant, escultor, professor de pintura i director teatral. 

1953. Va néixer a la Colònia Viladomiu Vell de Gironella (Berguedà).

1971. Als divuit anys va entrar a treballar en el món del tèxtil.

1995-2003. Va entrar a formar part del grup de pintors de la prestigiosa Galeria d'Art Mayte Muñoz, de Barcelona, on hi va fer diferents exposicions.

2001-2014. Vallbona crea i dissenya la representació teatral de l'espectacle L'Onze de Setembre de Gironella, sobre els fets del 1714, amb els actors i actrius del grup de teatre La Gresca.

2003. Vallbona és autor del projecte Historia Viva, racons del nucli antic de Bagà, una carpeta amb 12 dibuixos, amb text de Josep Ureña i un tiratge de 150 exemplars.

2004. Juliol. La Galeria d'Art Laué d'Avenches (Suïssa) li fa l'encàrrec d'una exposició dedicada a l'òpera Carmen dins del reconegut festival d'òpera que es representa en aquesta ciutat.

2005. Març. La Galerie d'art Laué de Suïssa escull Vallbona per participar en la Fira d'art Internacional de Karisruhe (Alemanya).

2006. Maig. La Galerie d'art Laué fa exposar Vallbona a Salzburg (Àustria) amb motiu de l'any Mozart.

2007. Vallbona participa en l'exposició anual d'Avenches (Suïssa).

2008. Febrer. Es presenta el llibre El Berguedà, ressons europeus de Jaume Farguell Sitges (1936), amb il.lustracions de Jordi Vallbona. Del 4 de juliol al 3 d'agost. Vallbona realitza una altra exposició a la Galeria d'art Laué dedicada a l'òpera La Traviata de Verdi. El novembre participa en la Fira d'Art internacional de Madrid (FAIM), i així el presentaven: "el catalan Jordi Vallbona : pintura figurativa, pero de pincelada etérea y sugerente." Aquell any també dibuixa 5 marcapàgines que formen un puzzle del pont de la Vila i l'església de Sant Esteve de Bagà, per encàrrec de la Penya Blaugrana de Bagà.

2009. Exposa a Avenches (Suïssa) i torna a participar a la Fira d'Art Internacional de Madrid (FAIM).

2010. Abril. La Galerie d'art d'Avenches porta una exposició de Vallbona a Montreux.

2012. Abril. L'obra a pastel Detall de Montserrat surt reproduïda en una invitació del X Acte Acadèmic de Montserrat 2012. Arxiu històric de les Ciències de la Salut.

Una lesió a l'espatlla el va fer apartar de la pintura, però aleshores va aparèixer l'escultura com a nova afició.

2013. 15 d'agost. Exposició El sentit de les formes, una col.lecció de peces esotèriques sortides de la natura, a GOTIM Gironella.

2015. Del 7 al 23 de maig. Es cel.lebra una exposició d'escultures orgàniques de Jordi Vallbona amb el nom de Bellesa de la Natura, al Casal d'Europa (Palau de Suècia) de Berga.

2017. Es publiquen els Goigs del Santuari de Santa Maria de la Quar, amb text de Joan Pujol i dibuixos de Jordi Vallbona.

2018. Maig. Jordi Vallbona publica el llibre Roses que perfumen el paisatge amb il.lustracions d'esglésies romàniques del Berguedà, amb pròleg de l'historiador i arqueòleg berguedà, Jaume Bernades Postils.

Vallbona també és autor del projecte Domus Domini, una carpeta amb 15 dibuixos del Romànic del Berguedà, que tenia un tiratge de 125 exemplars.

El pintor Vallbona ha exposat a Madrid, Girona, Bilbao, Palma de Mallorca, París ...



El pintor de Gironella Jordi Vallbona inaugurarà aquest divendres una exposició a Suïssa. Aquí Berguedà. 01/07/2008
Feria de arte independiente en Madrid. Alicia Mesa
Invitació 2012
Jordi Vallbona, pintor i escultor. Revista Pànxing. Berguedà entrevistes. Maig 2015
Entrevista a Jordi Vallbona. Revista Pànxing. N.199

4 d’agost del 2016

OLEGUER JUNYENT SANS (1876-1956)

Nu femení
Firmat O. Junyent
Llàpis gras sobre paper
26 x 20,5 cms
Any ?





Oleguer Junyent Sans (Barcelona 1876 - 8 de març de 1956)

Fou nét de Sebastià Junyent Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX i germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent Sans (1865-1908). Artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, cartellista, escriptor, col.leccionista d'art, decorador, antiquari i viatger.

1890-1895. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. S'inicià al taller de l'escenògraf Fèlix Urgellès fins al vint anys, després passà al taller de Miquel Moragas i Salvador Alarma, i 3 anys més tard amb Francesc Soler Rovirosa, qui li confià el seu taller.

1897. Fa la portada del catàleg de l'Exposició Industrial de Barcelona.

1898. Va realitzar la escenografia de l'obra Blancaflor d'Adrià Gual i Enric Morera.

1899. Va marxar cap a París on pot treballar a l'Òpera al costat d'Eugène-Louis Carpezat (1833-1912) . Aquell any va pintar una marina a l'oli.

1900. A París va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa. Aquell any també va participar en la decoració de la Casa Burés on hi va fer 6 pintures murals sobre contes infantils d'origen germànic per a la sala dels nens. 

1901. Fa un viatge a Itàlia amb companyia de l'escultor Gustav Skilters.

1902. Com interiorista va realitzar les pintures que decoren la peixera del Cercle del Liceu.

Entre 1903 i 1905 va intervenir en la decoració del Cercle del Liceu.

1904. El el pintor Ramon Casas va fer un dibuix d'Oleguer Junyent, a carbonet i pastel, que anys més tard (1946) Junyent el va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

1905. Estrena l'obra El Comte Arnau de Joan Maragall al Teatre Principal de Barcelona. També l'obra Los maestros cantores de Nuremberg, i  l'obra Faust de Charles Gunod al Liceu.

1906. Va il.lustrar el llibre Cuadros de la ciudad de Sixto Alvarez (Fray Mocho).

1909. Tornant de París compra la casa del carrer Bonavista 22, on viurà i instal.larà el seu taller.

1907. Estrena l'obra La Santa Espina d'Àngel Guimerà al Teatre Principal de Barcelona.

1910. Va publicar el llibre Roda el Món i torna al Born, de Il.lustració Catalana, on explicava el seu viatge per tot el món.

1912. Va il.lustrar el llibre Cartas de mujeres de Jacinto Benavente.

1913. Va acompanyar a Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Va l'estrenar l'obra Parsifal al Liceu.

1917. 19 de Març. Inauguració Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes. Aquell any també va estrenar la representació de l'obra l'Auca del senyor Esteve al Teatre Victòria.

1919. Va publicar el llibre Viaje de un escenógrafo a Egipto.

1920. Va publicar el libre Mallorca, fotografias de la "Illa Daurada."

1923. A Barcelona va col.laborar en l'orgnització de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors.

1924. Adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), i visitarà l'illa sovint per pintar i descansar. Del 25 d'octubre al 7 de novembre. Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1925. Va pintar l'oli Sant Medir (Collserola), que es conserva al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquell any fou nomenat president de Real Cercle Artístic de Barcelona. Del 7 al 20 de novembre exposa a les Galeries Laietanes.

1926. Va il.lustrar el llibre Salomé de Oscar Wilde.

1927. Del 15 al 27 de gener. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1929. Va pintar un cartell de l'Exposició Internacional de Barcelona, amb la figura de la dama d'Elx.

1930. Va guanyar el concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes." Del 3 al 16 de maig va exposar a Galeries Laietanes.

1931. Va fer la portada i les il.lustracions del llibre Nits de Barcelona de Josep Mª Planes, amb pròleg de Josep Maria de Segarra. Llibreria Catalònia.

1932. Exposició d'obres a Galeries Laietanes. Aquell any va realitzar una aquarel.la de la illa de Losinj (Croàcia)

1933. Del 12 al 26 de març. Va estrenar l'obra Amor Brujo. Del 15 al 28 d'abril va exposar a la Sala Busquets de Barcelona pintures i dibuixos de l'Adriàtic des del Catalònia. Entre 1933 i 1956 es dedica sobretot a la pintura.

1934. Aquell any va fer les il.lustracions del llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia. També va pintar els olis El temple de Súnion, l'Acrópolis i el Partenó.

1935. Va fer el dibuix a llàpis titulat escoltant el manà. El 15 de febrer va morir a causa del grip la seva companya Teresa Vidal Puig. Es casa amb ella in articulo mortis. Del 9 al 22 de març va exposar a la Sala Busquets  un total de125 apunts i dibuixos acolorits de les costes italianes i iuguslaves, de l'Adriàtica, de l'arxipèlag grec i de la Grècia continental.

1941. Va fer un dibuix a llàpis dedicat a d'Adalina.

1942. Va pintar un quadre a l'oli a Caldes de Malavella.

1949. Va pintar un quadre a l'oli de Barcelona.

1955. Va il.lustrar la sobrecoberta del llibre Guia de la Costa Brava de Josep Pla.

1961. Febrer-Març. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent al Palau de la Virreina de Barcelona a càrrec de la Junta de Museus. Es va editar un catàleg de 88 pàgines amb coberta de Ramon Casas.

1968. Es va publicar el llibre Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal de Joan Planas i Martí amb il.lustracions d'Oleguer Junyent.

1994. Francesc Miralles publica el llibre "Oleguer Junyent" d'Edicions Cetir.

1995. Abril. Exposició d'Oleguer Junyent a la Galeria Anna Ruiz a Caldes de Malavella.



Oleguer Junyent i Sans. Wikipedia.org



4 de juny del 2016

JOAN VILÀ MONCAU (1924-2013)

Nu femení
Firmat Vilà Moncau
Llapis gras sobre paper
48 x 32 cms
Any ?





Joan Vilà Moncau (Vic 1924 - Olot, setembre 2013)

Va néixer a Vic on va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal de dibuix amb els mestres Pere Puntí i Llucià Costa.

A Barcelona adquireix habilitats en restauració en el taller del senyor Baldirà. Assisteix a classes de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Més tard es va inscriure a la Llotja de Barcelona on es va graduar en l'especialitat de pintura. Va començar a treballar en el disseny de decoracions d'establiments comercials.

Entre 1941 i 1948 va residir a Palma de Mallorca a causa del servei militar. A la illa coneix al pintor Casimir Tarrassó que li realitzà un retrat de gran format i van forjar una gran amistat.

1942. Primera exposició individual a la Galeria Costa de Palma de Mallorca.

De 1949 fins 1958. Forma part del grup "Els 8 de Vic", per tal d'impulsar l'art i la cultura amb idees modernes

1951. Dedica un retrat a J.Batalla a la Santa Cova.

1954. Va estudiar a l'Ecole du Louvre de París i resideix a la ciutat universitària d'aquella ciutat.

Quan torna de París Vilà Moncau s'estableix al carrer de la Fusina de Vic.

Quan es va casar amb Rosa Jordà Tornamira aleshores va anar a viure a Olot. La parella va tenir dues filles.

1957. Va exposar individualment a Sabadell

1962. Va exposar a Madrid i a Vic

1964. Va exposar a Vic

1967. Va exposar a Barcelona

1970-1987. Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot. Durant anys també va ser regidor de Cultura per CiU a l'Ajuntament d'Olot.

1974. Va exposar a Figueres. Aquell any també va participar en una important Exposició de gravats organitzat per Sala Gaspar de Barcelona a la Galeria Rizzoli de Nova York. Va compartir espai amb Picasso, Miró, Villèlia i Chillida entre altres.

1975. Va exposar a Barcelona

1982. Dona classes de gravat a l'Escola de Belles Arts de Girona.

1985. S'edita un punt de llibre de la galeria 4 cantons amb retaules de Vilà Moncau.

1987. Desembre. Exposició Palau Marc. Barcelona.

1991. Va rebre la Creu de Sant Jordi a mans del president de la Generalitat de Catalunya.

1992. El semanari de Ausona el nombra osonès de l'any.

1995. Exposició col.lectiva a la Galeria Rizzoli de Nova York, on la seva obra va compartir espai amb peces de Tàpies, Miró i Picasso.

2001. S'edita el llibre "Vilà Moncau". Editorial Vicenç Corominas.

2007. 23 de febrer a 18 de març. Es va celebrar una exposició retrospectiva del pintor Vilà Moncau a la Llotja del Blat de Vic, que fou inaugurada el 2 de març per l'escriptor Màrius Carol.

2009. 4 de juliol al 23 d'agost. La Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa li va dedicar una retrospectiva en el marc del cicle La Generació del mig.

2011. Fins 27 d'octubre. Exposició Bells Marcs.

2013. Setembre. Va morir a Olot.

2014. 17 de febrer. Inaguració de l'Exposició "Galeria de Complicitats" al Museu de l'Empordà de Figueres amb obres de Vilà Moncau.


MURALS REALITZATS
  • Ermita de Sant Jaume de Tuixén (Josa i Tuixén, Alt Urgell)
  • Mural del presbiteri per emmarcar el retaule gòtic de Santa Maria i el Sant Dubte que presideixen l'altar. Església de Sant Cugat d'Ivorra (La Segarra)
  • Fresc de la Mare de Déu del Carme, Vic
  • Retaules dedicats a Santa Llúcia i a Santa Teresa. Església de Sant Domènec, Vic.
  • Mural Església de Batet, Olot.
  • Mural Real Monestir de Ripoll
  • Retaules de la capella de Santa Eulàlia, Cardona.
  • Mural Parador Nacional de Vic
  • Sant Jordi. Palau de la Generalitat de Catalunya
La seva obra es troba repartida en diferents museus i col.leccions particulars :
  • Museu de l'Empordà, Figueres
  • Pinacoteca de la Diputació Provincial de Girona
  • Ajuntament de Vic
  • Ajuntament d'Olot
  • Arxiu de l'abadia de Montserrat
  • Museu i Documentaria de Leiden, Holanda.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vil%C3%A0_i_Moncau
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070623.xml
http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/678321-joan-vila-moncau.html
http://www.hitofumu.es/artistas/Services/show/vila-moncau-joan-242
https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/diccionari_d_artistes_vigatans/155

5 d’octubre del 2015

DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER (1862-1943)

Esboç per un retrat
Firmat Baixeras (darrera)
Llàpis i oli sobre tàblex
30 x 18,5 cms
Any ?

Noia sentada
Firmat D. Baixeras
Carbó sobre paper
23 x 15 cms
Any ?

Àvia camperola
Firmat D. Baixeras
Llàpis gras sobre paper
47 x 31 cms.
Any 1885



Dionís Baixeras Verdaguer (Barcelona 23 de juny de 1862- 9 de setembre de 1943)

Va ingressar a l'escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona quan tenia 15 anys i va aprendre amb els mestres Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina, Antoni Caba i Claudi Lorenzale. Fou un alumne molt disciplinat i assolí una gran tècnica. També es va deixar influir per l'escola d'Olot i pel realisme i naturalisme francès sobretot de la mà de Jean François-Millet.

El 1879 va guanyar el premi de paleta i pincells de plata de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.

El 1882, a l'edat de 20 anys va exposar a la Sala Parés, i també va guanyar un concurs per a decorar el Paranimf de la Universitat de Barcelona, junt amb els pintors Antoni Reynés Gurguí (1853-1910) i el mallorquí Joan Bauzà Mas (1844-1915).

El 1883 va pintar el quadre Sortida de misa a l'Església de Sant Esteve de Llanars (Ripollès), el mateix any que va dibuixar una il.lustració en motiu de la primera representació a Barcelona de l'òpera Lohengrin de Richard Wagner. El 1883 també va pintar l'obra Escena de platja (Col.lecció de pintura del Banc de Sabadell)

El 1884 va guanyar la tercera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid.

El 1885, quan tenia 23 anys va dibuixar el dibuix d'una àvia camperola que avui us presentem encapçalant aquesta entrada. Aquell mateix any va pintar Muergo (retrat d'un dels protagonistes de la novela Sutileza de l'escriptor José Maria de Pereda) i també va pintar el Pescador, entre altres obres.

El 1886 va viatjar a França on va presentar l'obra Barquilleros en el puerto de Barcelona, guanyant una menció honorífica a l'Exposició de París. Deu ser la mateixa obra que avui s'exposa al Metropolitan de Nova York amb el nom de Boatmen of Barcelona. Aquell mateix any va pintar l'obra Mercat d'Arbúcies, i Felicidad (Col.lecció del Museo de Bellas Artes de Asturias)

El 1888 va decorar l'Hotel Internacional de l'Exposició Universal junt amb els pintors Joan Llimona Bruguera i Alexandre de Riquer. També va realitzar el model de diploma per l'adjudicació dels premis de l'Exposició Universal.

El 1889 va pintar el quadre Records, que avui forma part de la Col.lecció del MNAC de Barcelona.

El 1890 va pintar Retrat d'un boter a la Barceloneta, exposat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i l'obra Muchacha payesa (Museu de Montserrat)

El 1892 va pintar el quadre Marina de madrugada (Col.leccions de pintura de l'Abadia de Montserrat). Va exposar l'obra Idilio al Saló Parés de Barcelona

El 1893 va col.laborar en la revista Navidad del Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquell any va exposar l'obra Pastor del Pirineo a la 10ª Exposició Extraordinària del Saló Parés

El 1895 Baixeras va exposar als jardins de Champ-de-Mars de París les obres Amorçant l'appelet (fent palangrons) i Mercat d'Arbúcies (1886)

El 1896 va guanyar un premi extraordinari de 1.250 pessetes amb l'obra Primavera en la Tercera Exposición General de Bellas Artes e Industrías Artísticas 

Entre 1896 i 1899 va fer la decoració amb pintures i escultures de l'església del camí de la Cova del Santuari del Monestir de Montserrat

El 1899 va pintar el camerí de la Verge de Montserrat en un altar de l'església del Sant Esperit de Terrassa. Uns anys abans ja havia realitzat les obres Noves de la Guerra, Cazadores de Isarts, i Haciendo calceta.
(...)

Un apunt biogràfic de Dionís Baixeras
http://dionisbaixeras.blogspot.com.es/2012/07/un-apunt-biografic-de-dionis-baixeras.html
Dionís Baixeras i Verdaguer. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dion%C3%ADs_Baixeras_i_Verdaguer
Dionís Baixeras. Vida y obra de un gran naturalista catalán. MMBCN Blog
http://www.mmbcn.cat/es/blog/dionis-baixeras-vida-y-obra-de-un-gran-naturalista-catalan/
Dionís Baixeras i Verdauger. Gran Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006832.xml
Baixeras Verdaguer, Dionís (Barcelona 1862-1943). Blog Sedart.com
http://blog.setdart.com/baixeras-verdaguer-dionis-barcelona-1862-1943-lote-34001352/
Dionís Baixeras. Associació Wagneriana
http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/dinisbaixeres.pdf
Boatmen of Barcelona (1886)
http://www.metmuseum.org/collection/the-collection-online/search/435599
Oriol Soler Canals. Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943)
http://www.pjasoler.com/wp-content/uploads/2014/12/Dion%C3%ADs-Baixeras-Verdaguer.pdf
Maria Eloísa Sendra Salillas. Dionís Baixeras i Verdaguer (1862-1943)
http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/99760/150791
Alfredo Opisso. Arte y Artistas catalanes. Hemeroteca de la Vanguardia. 25 de juny de 1899
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/08/12/pagina-4/33396301/pdf.html?search=dionisio%20baixeras

11 de desembre del 2013

RAMON SANVICENS MARFULL (1917-1987)

Nu femení
Firmat Sanvicens
Llàpis i aquarel.la sobre paper 
20 x 30 cms
Any ?


Nu femení
Sense firmar
Llàpis sobre paper
(Revers del full)
20 x 30 cms
Any ?




Ramon Sanvicens Marfull (Barcelona 1917, Barcelona 1987)

El 1933 ingressà a l'escola d'Arts i Oficis del Clot on fou deixeble de Domènec Soler.

El 1935 va estudiar a l'escola a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona amb el professor Lluís Muntané. Després de la guerra civil va entrar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, sent deixeble de Monreal i Tejada, Miquel Farré, Ernest Santasusagna, Pérez Dolz, Francesc Labarta i Enric Monjo.

El 1944 va realitzar la seva primera exposició individual a les Galerias Españolas de Barcelona.

El 1945 va anar a viure a Paris, on va estudiar les obres de Van Gogh, Cézanne, Gauguin i Bonnard.

El 1946 va anar a viure a Holanda, on va estudiar Rembrandt, Vermeer i Franz Hals.



http://sanvisens.diderot.info/esp/biografia.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Sanvisens_i_Marfull
http://blog.setdart.com/sanvisens-marfull-ramon-barcelona-1917-1987-lote-30203412/



3 de desembre del 2013

FRANCESC CAMPS RIBERA (1895-1991)

Cap femení
Firmat Camps-Ribera
Llàpis sobre paper
18 x 13,5 cms
c. 1934




Francesc Camps Ribera (Barcelona 1895 - 28 d'agost de 1991)

Va néixer l'any 1895 al barri de Sant Pere de Barcelona i va estudiar a l'Escola Horaciana, escola lliure creada el 1905. Fou deixeble de Josep Dalmau Rafel i Manuel Ainaud Sánchez, i també va formar-se al taller del pintor Isidre Nonell els anys 1907 i 1908. Va freqüentar les sesions del Real Circulo Artístico. Va treballar un temps com a dissenyador ceramista en els Estudis Cocurny de Barcelona.

El 1915 va fer la seva primera exposició a l'Ateneu dels Treballadors. És considerat un pintor de la generació de 1917. Fou capdavanter del grup avantguardista del Saló Nou Ambient, creat el 1919, junt amb Vidal Galícia i Antoni Roca .
El 1921 es va publicar el llibre Exposició d'Art: Catàleg il.lustrat 1921, editat per la Junta Municipal, on es reproduïen obres de Camps-Ribera, i d'Aguilar, Cardona, Duran Altimira, Gargallo i Xavier Nogués. L'octubre d'aquell any va pintar l'obra Palco a los toros que fou exhibida al tercer Saló de Tardor de Barcelona el gener de 1922. El 1923 va pintar l'obra La Pedrera. 
  • Del 9 al 28 de febrer de 1924 va exposar a la Sala del Camarín com a membre del Saló Nou Ambient. Aquell any va pintar el quadre Vista de Barcelona.
  • Del 28 de febrer al 13 de març de 1925 Va exposar individualment junt amb el joier Emili Store Allosa a les Galeries Dalmau. Aquell any va pintar l'obra Mujer con mantón.
  • El 1926 va pintar un autoretrat
  • Del 5 al 18 de maig de 1928 va exposar pintures i divuixos a la Sala Parés. Va pintar l'obra Paisatge amb figures.
  • El 1929 va pintar l'obra Nena amb nina i el quadre Gitanita. Del 28 de desembre de 1929 al 24 de gener de 1930 va exposar a la Sala Joan Merli, a les Galeries Laietanes. 
  • Del 6 al 19 de juny de 1931 va exposar a la Sala Parés. 
  • Del 16 al 31 de gener de 1932 va exposar a les Galeries Syra. Aquell any va pintar Bodegó amb fruites.
  • El 1933 va pintar l'obra Retrat d'Elisa i Bodegón con hortalizas 
  • L'agost de 1932 es va presentar el projecte del Grup d'Artistes Independents (GAI), on hi trobem a Camps-Ribera i els pintors Joan Commeleran Carrera, Josep Gausachs Armengol, Josep Granyer Giralt i l'escultor Martí Llauradó Mariscot. Aquell any Camps-Ribera va exposar a Madrid amb el grup dels Evolucionistes. 

Sabem que l'any 1934 el pintor vivia al carrer Magallanes núm. 49 de Barcelona. Del 24 de març al 6 d'abril va exposar obres a la Sala Parés, junt amb sis retrats fets a Camps-Ribera i que eren signats pels pintors Joan Colom, M. Pidelaserra, Bosch Roger, Sunyer, Commeleran i Créixams.
 
Camps-Ribera va participar amb tres obres (Aurèlia, Pilareta i flors) a  l'Exposició de Primavera al Saló d'Art Modern de Monjuic de Barcelona que es va cel.lebrar del 20 de maig al 8 de juliol de 1934. Aquell any també feia funcions de secretari a la Junta directiva del Saló de Montjuic, sent president el pintor Manuel Humbert. El mateix any va fer el pròleg del llibre Contes Confidencials de Ixa Thabellor amb dibuixos d'Alloza.

El 28 de juny de 1935 Camps-Ribera va realitzar una conferència amb el títol de "Els darrers vint anys de pintura catalana" a les Galeries Syra com a cloenda d'unes conferències d'art, junt amb Joan Commeleran i l'escultor Josep Granyer.

El 22 de setembre de 1936 es va crear el Consell de Belles Arts i Arts Aplicades de Catalunya integrat per Francesc Galí , Jaume Mercader i J.Lluís Sert, representants del Front Popular i  Francesc Camps-Ribera i A.Armengol representaven a la U.G.T.  

El 1937 quan ja havia començat la guerra civil Camps-Ribera va exiliar-se a França. El 1938 el trobem establert a París on va pintar l'obra Dame Espagnole que era un retrat de la seva muller i el dibuix Escenas Parisinas. El 1939  es va establir a Mèxic i allí va pintar les obres El Dique, i l'indígena banyant-se.

El 1940 va exposar a la Casa de la Cultura Espanyola. El 1942 va pintar l'obra Alegoria Veracruzana. El 1945 hi va organitzar el Círculo de Bellas Artes. En aquell país va fer escultures, va restaurar quadres i també va exercir la docència a la Escuela Nacional de Artes Plásticas, on va formar a varies generacions d'artistes mexicans. 

El 1952 va pintar el quadre Desnudo femenino. L'abril de 1958 es va publicar el número 66 de la revista Pont Blau, revista editada a Mèxic de literatura, arts i informació, amb una portada d'un obra de Camps-Ribera, el Llac de Chapultepec.  

El 1963 va pintar l'obra Balcón al mar Mozimba i el Ajusco, i el juny-juliol del mateix any  es va publicar el núm.124 de  la revista Pont Blau, amb portada per l'obra Autoretrat 1926 . El 1964 F.Camps-Ribera va pintar l'obra Sierra Madre i Collage, i el 1965 va pintar la Cruz de Palenque. El 1968 va pintar Xochimilco i el 1969 l'obra Nit en el Tròpic.  

El 1971 es va publicar el llibre Pintura, Verdad y Mito. Conversaciones con Camps-Ribera, de l'editorial Libros de Mexico. El 1972 Camps-Ribera va dibuixar el Retrato de Vicente Armendariz i va pintar el Paisaje de Méjico. De l'any 1973 és l'obra Desde Galleguitos. El 1975 va pintar La Rambla. Calle Fernando. El 1976 es va fer un autoretrat a llàpis.

L'any 1978 va tornar definitivament a Barcelona. El 1979 va fer un dibuix de Santa Ana. California. El 1980 va pintar el quadre Costa Brava Catalana, entre Tossa de Mar i San Feliu de Guixols.  El 1982 va pintar l'obra Tramuntana, any en que li fou dedicada una mostra antològica al Museu de l'Empordà de Figures. El 1983 va dibuixar al poble de Rupit (La Garrotxa). 

El pintor Camps-Ribera va morir l'any 1991 per una afecció bronquial. El 1995 Jaume Soler va publicar el llibre Centenari Francesc Camps-Ribera (1895-1995). Fou un pintor realista de paisatges, natura morta i figures, i les seves obres tenien derivacions cap el surrealisme i l'expressionisme. Va realitzar exposicions a Cuba, Puerto Rico, Estats Units.

La seva obra forma part de col.leccions de la Ciutadella de Barcelona, Museu d'Art Modern de Barcelona,  i al Museu d'Art Contemporani de Mèxic DF, i a pinacoteques de Madrid, Santander, Sevilla i a paisos com França, Mèxic i Estats Units.