ANDREU RAGINEL FERRET (1936-2011)

 

Retrat femení
Signatura : Raginel
Llàpis i aquarel.la
Mides : 16 x 13 cms.
Any : ?

Andreu Raginel Ferret (Lió, França 25 d'octubre de 1936 - Barcelona 2011)

Pintor, dibuixant, aquarel.lista. Va ser deixeble del pintor cartellista francès Pierre Commarmond (1897-1983).

Durant 8 anys Raginel va ser profesor de a l'escola Chambre des Metiers de Lyon, en l'especialitat d'història de la indumentària.

1974. S'estableix a Barcelona, on aviat exposa a la Galeria Jayca de Barcelona.

1988. Exposició a la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès : "A la Sala II es podien veure les pintres de l'artista Raginel, aquarel.les d'un cromatisme molt personal, "que combina els colors amb una finesa d'esperit que no es veu massa sovint". El seu llenguatge expressiu que es basa en la figuració, és explicat per zones de color. Algunes d'aquestes figures es resolen en pla i d'altres amb la participació d'imatges que l'autor sintetitza, destacant-ne la figura femenina". (1)

1993. Es publica el llibre El senyor Narcís, un recull dels dibuixos de Raginel publicats al setmanari l'Eco de Sitges, amb text de Jesús Saumell i Valls. Pròleg de Carles Sentís.

1994. Es publica el llibre Raginel de J. Llop S., publicat per Artistes GAL ART. 

2001. A partir d'aquest any, Raginel evolucionà cap a una representació més austera, utilitzant nomès els colors blanc i negre. 

2010. Del 24 d'octubre al 21 de novembre. Selecció del llegat de Raginel, La Pau i la guerra, a l'edifici Miramar de Sitges.

2011. Any de la mort del pintor Andreu Raginel.

2012. 15 de juliol. Es fa la presentació de la placa homenatge al pintor Andreu Raginel a la casa-estudi on va viure l'artista, coneguda com "El Palauet" al carrer Rafael Llopart 82 de Sitges. 

Raginel ha exposat les seves obres a Barcelona (Grifé i Escoda, Rovia, Almirall, Mayte Muñoz, Kreisler, Roglan), Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Mataró, Arenys de Mar, Vic, Olot, Palma de Mallorca, Valencia, Niça ...

"También tomó parte en exposiciones colectivas y certámenes como la Feria del Dibujo de Barcelona, "Maitres Contemporains" de Aix en Provence, etc.

Cuenta en su historial con varios premios del Concurso de Acuarela de Figueres. 

Su obra desarrolla conceptos implícitos en las obras de maestros postimpresionistas como Toulouse Lautrec, particularmente, evolucionando hacia una exaltación fauve del color y una simplificación de formas y recursos plásticos que, en sus últimas formulaciones, linda casi con la abstracción. 

Su temática consiste habitualmente en abigarrados interiores de café o music-hall y en escenas callejeras casi siempre con presencia humana. Alternó procedimientos al óleo y a la acuarela y demostró una notable habilidad como dibujante.  (2)

(1) Història de la Galeria 1986-2003
http://www.canals-art.com/historiacanalscat.html

(2) Diccionari Ràfols d'Artistes Contemporanis de Catalunya i Balears

Andreu Raginel i Ferret. El llegat a Sitges de tota una vida dedicada a l'art. Isidre Roset

https://vdocuments.site/on16.html

Sitges homenatge al pintor i dibuixant Andreu Raginel. Ajuntament de Sitges. 15/07/2012

https://www.sitges.cat/serveis/cultura/actualitat/noticies/sitges-homenatja-al-pintor-i-dibuixant-andreu-raginel

ARTUR CARBONELL CARBONELL (1906-1973)

Noia

Firmat Carbonell

Dibuix a carbó

16 x 12,5 cms

Any ?

ARTUR CARBONELL CARBONELL (Sitges, 31 de gener del 1906 – 1 d'abril del 1973) 

Fou un pintor surrealista, professor i sots-director de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i director teatral. Era fill del comerciant Sitges Pere Carbonell i Mestre (alcalde de Sitges) i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandonà per consagrar-se a la pintura. 

El 1925 exposà obra seva en el marc de l'Exposició Històrica de l'Art Sitgetà que es va fer al Casino Prado Suburense, i fins a l'any 1929 participà en un mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en les revistes locals L'Amic de les Arts i L'Art Novell.

Amb Joaquim Sunyer i de Miró, al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven Sacha Guitry i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l'Orfeu de Jean Cocteau en traducció de Maria Carratalà, que s'estrenà al Casino Prado amb Josep Mirabent i Magrans, Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, La veu humana. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. 

EL 1931 va pintar un oli sobre tela d'una jove nua (81 x 65 cms) que avui forma part d'una col.lecció privada. El 1933 va pintar l'obra Constelación que avui es troba al MNAC. De fet els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia (1936); fou elegit membre de la directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc i assessor de la junta dels Amics de l'Art Nou; i dirigí diverses obres de teatre. També fou en aquest període que J.V.Foix li dedicà una composició al seu llibre KRTU, composició que n'acompanyava dues més dedicades a Dalí i Miró. Una edició moderna de l'obra és J.V.Foix. Obra poètica Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edició de Jaume Vallcorba-Plana. Acabada la guerra, Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'Institut del Teatre.

En la seva faceta de pintor, exposà a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels Gegants de Sitges, en època de l'alcalde Antoni Almirall (1955).A l'any 1952 seria escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb Marta Grau una companyia pròpia, el Teatro del Arte, que representà a Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas de Sara Dowey de J.M.Barrie i El Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca (1943), Eco y Narciso de Calderón (1944, amb Aurora Bautista i Maria Assumpció Balaguer), Medea d'Eurípides (1945, novament amb Aurora Bautista), El tiempo es un sueño de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.

Als anys 50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: Asesinato en la catedral de T. S. Eliot  i Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de Shakespeare (1954), El zoo de cristal deTennessee Williams (1959). Pel conjunt d'una vida dedicada a l'art escènic i a la docència teatral, la Diputació de Barcelona li atorgà al 1971 la "Medalla al Mèrit de l'Institut del Teatre". Amb posterioritat, Artur Carbonell faria donació del seu fons escenogràfic a l'Institut a què tan vinculat havia estat. Aquell any va pintar l'obra "cavalls rebels".

En homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició monogràfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Carbonell_i_Carbonell
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0014822.xml?s.q=artur+carbonell#.UrGGm9LuKSo
http://www.arcadja.com/auctions/es/carbonell_carbonell_artur/artista/261621/
http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=234f6548f30096f1557b2fdb604d4a1311f78bb15f527fe19083302d2a90e8c0?inventoryNumber=214242-000