Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retrat. Mostrar tots els missatges

25 de novembre del 2025

JOAN LAHOSA VALIMANYA (1902-1981)

 

Retrat de dona
Signatura : J. Lahosa
Dedicatòria : Al bon amic Piqué amb simpatia i efecte.
Tècnica : Llàpis de color
Mides : 26 x 20,5 cms.
Any : ?


Figures femenines 
(revers dibuix)
Sense signar
Llàpis sobre paper
Mides : 26 x 20,5 cms.


Joan Lahosa Valimanya (Prat de Comte 4 de novembre de 1902 - Barcelona 5 d'octubre de 1981)


Pintor català. Fou el segon fill d'una familia nombrosa que feien de pastors al poble de Prat de Comte (Terra Alta).

El 1923 després de fer el servei militar a Girona, s'instal.la a Barcelona. Allí cursa estudis a l'Escola de Belles Arts la Llotja de Barcelona, finalitzant l'any 1929. Fou alumne del gran pintor Fèlix Mestres Borell (1872-1933). Fou becat i va estudiar a Madrid i a l'estranger.

Del 29 de desembre de 1934 al 12 de gener de 1935 va exposar individualment a les Galeria Syra de Barcelona, aleshores batejat com un "jove artista". 

Del 22 de febrer al 6 de març de 1936 Lahosa va exposar a les Galeries Laiatanes de Barcelona.

El 1938 participa en la batalla de l'Ebre i quan acaba la guerra és empresonat al camp de concentració d'Urduña, al Pais Basc, sent alliberat al cap de pocs mesos.

El 1940 es casa amb Regina Puigferrat, i el 1946 va néixer el seu únic fill, el futur crític de cinema i professor Joan Enric Lahosa Puigferrat (1946-2024).

El 1947 fou nominat professor d'art en l'Escola de la Diputació de Barcelona, on va treballar-hi fins a la seva jubilació. 

Lahosa fou professor del dissenyador colomenc Miquel Grau (1931-2016) a l'Academia Baixas de Barcelona, i d'Enric Soto Farré, entre altres.

Els temes de la seva pintura són sobretot el retrat, la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

El 6 de juliol de 2016 es va inaugurar una exposició pictòrica del pintor Joan Lahosa a la sala de Can Vayreda, a l'Oficina de Turisme de Santa Pau (La Garrotxa). El pintor barceloní tenia vinculació familiar amb Santa Pau.

El 2017 es va publicar el llibre "Joan Lahosa Valimaña. El pintor de Prat de Comte. Prat de Comte 1902. Barcelona 1981" de Diana Rosell Cigarrán.

Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, també a la Sala d'Exposicions permanents de Prat de Comte.


Obres religioses realitzades :

  • Fresc de l'altar del Santuari de Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
  • El retaule de la germandat de Sant Francesc (Valls, Alt Camp) 1947
  • Pintures de l'altar de Montserrat (de Valls?)
  • El triptic de les tres esglésies (Sant Miquel del Sants, Gràcia, Barcelona)
  • Via Crucis de la catedral de Texas (EUA)


Joan Lahosa Valimanya. Wikipedia.org
Joan Lahosa i Valimaña. Enciclopedia.cat
Joan Lahosa i Valimanya. Ilercavonia.fandom.com. 
Joan Lahosa i Valimanya, el pintor de Prat de Comte. Diari de Tarragona
Joan Lahosa Valimanya. Una vocació, una vida. González Cirer. F. Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2000. Núm. 32
Joan Lahosa, el pintor de Prat de Comte. Pep Anton Monner. Catalunyareligio.cat. 06/07/2023
De Francesc Llop a Joan Lahosa, de Font de Quinto a Prat de Comte. Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques. 25/03/2023
Museu Joan Lahosa. Catalunya.com
La familia del pintor Jona Lahosa entrega una col.lecció de quadres a Prats de Comte. Aguaita.cat. 02/05/2016
Donen quatre quadres del pintor Joan Lahosa al poble de Prats de Comte. 14/10/2017. Riberaonline.
Una mostra esbossa la trajectòria del dissenyador colomenc Miquel Grau

11 de febrer del 2025

BERNAT SANJUAN TARRÉ (1915-1979)

 

Noia
Signatura : Sanjuan (al revers)
Tècnica mixta
26 x 37 cms
Any ?



Bernat Sanjuan Tarré  (Gracia, Barcelona, 21 de març de 1915 - Deià, Mallorca, 1979)

Pintor i escultor català. Va treballar la ceràmica, els vitralls, l'art religiós, el retrat, la il.lustració de llibres i la fotografia.

Era fill de Bernat Sanjuan Maristany (1890-1929) i Montserrat Tarré Rodrigo. Es va casar amb Concepció Guinovart.

Fins el 1930 va estudiar al col.legi de misioners Sagrat Cor de Maria de Barcelona.

De 1930 a1936 va estudiar art a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Del 4 al 17 d'abril de 1934 va exposar a les Galeries Laietanes, junt amb Pere Prat Ubach i Guifré Vilardebó.

El 1936 va participar en el I Saló de Independents.

El 1945 Sanjuan va formar part del grup inicial creador del "Cercle Maillol", sorgit al voltant del l'Institut Francés de Barcelona. Junt amb els artistes Alfred Figueras, Carles Collet, Josep M. de Sucre, Manuel Humbert, Josep Monpou, Xavier Valls, Josep Hurtuna o Ramon Rogent entre altres. 

El 15 d'abril de 1947 va participar en la creació de titelles per l'obra "El Retablo de don Maese Pablo", junt amb els pintors Albert Ràfols-Casamada, Palà, i l'escultor Miquel Gusils, i amb direcció d' orquestra dirigida per Xavier Montsalvatge.  Fou el primer acte del "Cercle Manuel de Falla" de l'Institut Francés de Barcelona.

Els anys 1948 i 1949 Sanjuan va participar al I i II Saló d'Octubre.

Els anys 50 va viatjar a França on va conèixer a Picasso. Un crític d'art francés el va definir com "le peintre décembre rouges".

Els anys 60 i 70 va participar en diferents exposicions col.lectives.

L'abril de 1962 va viatjar a França, a Paray-le-Monial, regió de la Borgonya, a Paris i a l' Alsàcia.

El 1963 es va publicar "Obras Completas" de Rand Ayn amb el llibre "El Manantial" il.lustrat per Sanjuan.

Algunes de les seves obres : 

  • 1970. Verano. Son Dos, Deià, Mallorca.
  • 1972. La Vall, Santa Pau (La Garrotxa). 
  • 1972. La Cafetera.
  • 1972. Bodegón con máscara.
  • 1973. Parque de la Ciudadela (Barcelona)
  • 1974. Dia gris. Son Dos, Deià, Mallorca.
  • 1975. Antonia. Son Dos, Deià, Mallorca.
  • 1976. Recolectora de Fruta. Son Dos. Deià. Mallorca.
  • 1976. L'espelma.
  • 1978. Oliola" (La Noguera). 

El 1980 es va fer una exposició homenatge pòstuma a la Galeria Dera (Palma de Mallorca). Es va fer un catàleg amb 5 obres, i una foto amb Picasso.

El 2008 es va fer una altra exposició individual a Barcelona. i el 2012 una exposició col.lectiva a Barcelona.

La seva obra està repartida en col.leccions privades d'Europa i Estats Units.




Josep A. Martin. El Teatre de Titelles a Catalunya. Biblioteca Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1998
Bernat Sanjuán i Tarré. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Sanjuan_i_Tarr%C3%A9
Patrimonio cultural de la Universidad de Jaén. Sanjuan i Tarré, Bernat.
https://patrimoniocultural.ujaen.es/s/catalogo/item-set/4059
Sanjuan i Tarré, Bernat. Dades dels Països Catalans
https://dadescat.com/2021/04/07/sanjuan-i-tarre-bernat/
Sanjuan Tarré, Bernat. Francesc Mestre Art
https://francescmestreart.com/ca/autor/766-sanjuan-tarre-bernat
Ensenyar l'art. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/art-de-catalunya/ensenyar-lart
Repertori d'exposicons individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938)
Lloc web Familia Tarré Pla

21 d’agost del 2019

FRANCESC VIDAL GOMÀ (1894-1970)

Retrat femení
Firmat : F Vidal Gomà
Llàpis sobre paper
32 x 22 cms
Any ?




Francesc Vidal Gomà (Barcelona 1894, Barcelona 1970)

Pintor català format a l'escola de Francesc d'Assís Galí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va fundar l'Agrupació d'Artistes Catalans, junt amb els pintors Pere Daura i Emili Bosch i Roger.

Passà temps a Paris, admirador del pintor Paul Cézanne i després influït per l'obra de Heny-Eugène Delacroix.

El 1922-23 va dibuixar l'anagrama per l'Unió Jurídica Catalana.

El 1940 va fer un dibuix prepatori per la cúpula de la Fundació Albà a Horta, Barcelona. 

El 1941 va fer un dibuix preparatori per l'església de Santa Maria d'Olost.

Va ser professor de l'Escola Massana de Barcelona desde la seva fundació, mestre entre altres del pintor Jaume Carbonell.

Va pintar retrats, paisatges, natures mortes i sobretot murals religiosos. 


COLECCIONS
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • Col.lecció d'Art del Banc Sabadell.


Francesc Vidal Gomà. Wikipedia.org
Francesc Vidal i Gomà. Enciclopedia.cat
Francisco Vidal Gomá. Maestros Españoles del retrato
Francesc Vidal Gomà. Paisajistas españoles del siglo XIX
Joan Ventura Maynou. Francesc Vidal i Gomà. Pintor
Francesc Vidal Goma. Arcadja.com
Francesc Vidal Goma. Invaluable.com

28 de març del 2019

LLUIS MALLAFRÈ GUASCH (1895-1979)

Retrat femení
Firmat LL. Mallafrè
Aquarel.la sobre paper
16 x 23 cms. 
1927


Lluís Mallafrè Guasch (Tarragona, 1895 - Olot, 1979)

Dibuixant, il.lustrador, aquarel.lista, mestre i professor de dibuix. Fill del cirurgià Joan Mallafrè Torres, natural de Barberà de la Conca, i d'Isabel Guasch Martín, nascuda a Rueda de Jalón (Saragossa). Els seus pares van tenir 8 fills : Pere (?-1921), Joan (1896-1961), Lluís (1895-1979), i 5 noies.

El seu germà Joan Mallafrè Guasch (1896-1961), va estudiar medicina i avui té un carrer dedicat a Tarragona. Es va casar amb Llúcia Gimeno Company, filla del general i governador civil i militar de Lleida Juan Gimeno Acosta.

Lluís Mallafrè es va casar amb Pilar Garcia, que regentava una òptica a Tarragona. Va tenir un fill, Lluís, futur advocat.

Lluis Mallafrè va treballar sobretot per l'Editorial Roma de Barcelona i alguns treballs per l'Editorial Bruño de Madrid. Es va especialitzar en la il.lustració de llibres escolars, quaderns d'estiu, llibres infantils y manuals pedagògics per mestres.

El 1943 va dibuixar el cartell de la Festa de Sant Magí de Tarragona.

Va il.lustrar la col.lecció de cromos las Razas de Color de l'empresa de xocolates Casa Amatller, on també hi col.laboraven els dibuixants Alexandre de Riquer, Joaquim Coll Salieti, Joan Llaverias Labró, Albert Mestre Moragas, Gumersindo Sainz de Morales i Josep Segrelles Albert entre altres.

El 1973 va dibuixar en el núm.29 de El Benjamín, publicació de l'Acción Católica de Vic.

El 1979 (o el 1988 segons altres fonts) Lluís Mallafrè va morir a Olot. 


EDITORIAL ROMA (Barcelona)

- Mi primer libro
- Mis primeros dibujos
- Mi primer diccionario. 
- Mis problemas de Aritmética.
- Lo mas facil  en dibujo. Decoración de trabajos escolares
- Iniciación al dibujo lineal. 1960
- Estio. Deberes de vacaciones. 1943
- Estio para el Párvulo
- Tareas Veraniegas
- 2ª Cartilla del Pequeño Escolar 
- 3ª Cartilla del Pequeño Escolar
- Motivos religiosos. 1957
- Ejercicios de lenguaje. 1957
- Ejercicios gráficos de lenguaje
- Dibujemos y describamos los meteroros
- Dibujemos y describamos la tierra
- Dibujemos los minerales. 1930
- Dibujemos las plantas
- Dibujemos razas humanas
- Encerado y clarión. Libro para el maestro. 1944
- Diccionario gráfico infantil. 1967
- Apuntes de Historia de España
- Apuntes de Geografia Astronómica
- Apuntes de Geografia. España. 
- Apuntes de Geografia. Canarias.
- Apuntes de Geografia. Aragón. n.2
- Apuntes de Geografia. Navarra. n.13
- Apuntes de Geografia. Valencia. n. 14
- Apuntes de Geografia. Islas Baleares. 1930
- Apuntes de Historia de España. Primeros pobladores-Edad Antigua-E.Media.
- Apuntes de Historia de España. Edades Moderna y Contemporánea. 
- Apuntes de Geografia. Asturias
- Apunts de Geografia. Catalunya
- Apuntes de Geografia. Pais Vasco-Navarro 
- Escribo y dibujo apuntes de geografia del Continente Americano
- Escribo y dibujo apuntes de geografia. Europa
- Escribo y dibujo Apuntes de Geogafia Astronómica. El Cielo. La Tierra en el espacio
- Atlas de Geografia de España
- Manuales prácticos del Maestro. Lecciones de cosas
- Manuales prácticos del Maestro. Problemas de Aritmética
- Manuales prácticos del Maestro. Motivos religiosos
- Cuaderno de Historia Sagrada. Antiguo Testamento
- Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Ciencias Fisicas y Naturales
- Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Religión Historia Sagrada
- Cuaderno de Deberes Escolares. Dos ejercicios semanales en limpio. 3er grado
- Cuaderno de Trabajos y Deberes Escolares
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Lenguaje. N.5
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Geografia-Historia-Ciencias. N.6
- Dibujitos para calcar
- Ya dibujo. Calco, pinto y escribo
- Pizarra Colorida. 300 dibujos en color para el encerado escolar
- Mapas Escolares Mudos para completar. España. n. 1
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Grado Superior).  n. 2
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Historia) n. 3
- Mapas Escolares Mudos para completar. Cataluña. n. 4
- Mapas Escolares Mudos para completar. Europa. n. 5
- Mapas Escolares Mudos para completar. América Norte. n. 6
- Trazo. Método de iniciación escolar. Dibujo lineal y geométrico
- Leo bonitos cuentos
- Pinto y escribo. Geofrafia. n.8. 1960
- Pinto y escribo. Urbanidad y Civismo. n. 15
- Fabulas escogidas. Vol. I. Linsa. 
- Fabulas escogidas. Vol II. Linsa. 1953
- Imágenes. Libro sin palabras. 
- El Bosque Encantado. Recorte Trias Tras. n. 3
- Colección Lecciones Gráficas. Geologia-Mineralogia
- Grafia. Método práctico de escritura vertical. N. 1 al 5
- Lamina recortable. La primavera en el campo. n. 3
- Lamina recortable. El invierno en el campo. n. 1
- Quiero ser ...
...

Cuentos Marisol

- 1. Marisol. 
- 2. El Conejito de Trapo
- 3. La pastorcilla y el lobo
- 4. El gato y el zorro
- 5. El añillo de boda
- 6. Tolín y el Hada Encantada. 1950
- 7. El enano piñoncete
- 8. Tonete busca fortuna
- 9. El rey de la Selva
- 10. El sombrero volador
- 11. El pequeño héroe
- 12. Florinda


EDITORIAL BRUÑO (Madrid)

- Historia Sagrada Infantil o sea sesenta hechos bíblicos ilustrados. Antiguo y Nuevo Testamento
- Tratado de Aritmética. 2º grado. 
...



Mallafrè Guasch, Lluis. Tebeosfera.com
Currículums ocults i materials didàctics d'abans d'ahir. La Panxa del Bou. 2014
Mallafrè Guasch, Lluís. Frances Mestre Art
Mallafré, Lluís. Worldcat Identities
http://worldcat.org/identities/viaf-307161763/
Teresa M. Sala. Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions i adiccions a la Barcelona de 1900. Col.lecció Singularitats. Gracmon. Universitat de Barcelona. 2012

JOAN MALLAFRÈ GUASCH
Joan Mallafrè i Guasch. Galeria de metges catalans
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EEEM
Falten diners i voluntat política en recerca. Fet a Tarragona.cat. 24/03/2016
http://www.fetatarragona.cat/2016/03/24/falten-diners-i-voluntat-politica-en-recerca/

5 de maig del 2016

EUDALD SERRA GÜELL (1911-2002)

Retrat
Signatura : E. Serra
Llàpis gras sobre paper
Mides ?
Any ?




Eudald Serra Güell (Barcelona 1911- Barcelona 2002)

Escultor i etnòleg.




Eudald Serra i Güell. Museu Etnològic i de Cultures del món
Eudald Serra i Güell. Wiquipèdia


23 de setembre del 2014

RAMON CALSINA BARÓ (1901 -1992)

 
Retrat de Rosa Garcés 
(muller de Ramon Calsina)
Firmat Calsina
Llàpis sobre paper
29 x 20 cms
Any ?

Nu femení de Rosa Garcés
(muller de Ramon Calsina)
Firmat Calsina
Llàpis sobre paper 
27 x 22 cms
Any ?




RAMON CALSINA BARÓ (Barcelona 26 de febrer de 1901 - 26 de novembre de 1992)

Als 12 anys va començar a estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas i dos anys després va entrar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1932 va guanyar una beca per anar a estudiar a París i el 1934 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El 1965 va guanyar el prestigiós premi Guillot Inglada de dibuix. El seu estil es definit com a realisme màgic.


Fundació Ramon Calsina. Biografia
Fundació Ramon Calsina. Facebook
Wikipedia. Ramon Calsina i Baró
Calsina.org. Biografia.
Calsina. Humoristan.org
Ramon Calsina Baró
Calsina
Museu Deu. Calsina Baró, Ramon
Sicoris Art. Exposició Ramon Calsina


10 de juliol del 2014

RAMON PICHOT SOLER (1924-1996)

Retrat de Roser Vilar Aymerich
 Firmat R. Vilar (apòcrifa) 
Atribuït a Ramon Pichot Soler
 Dibuix a llàpis
16,5 x 23 cms
Any ?




RAMON PICHOT SOLER (Figueres 1924 - Barcelona 24 de maig de 1996)

Fill del viol.loncelista Ricard Pichot Gironès (deixeble de Pau Casals) i d'Àngela Soler Bofil. Era nebot del violinista Lluís Pichot i del pintor Ramon Pichot Gironès (1871-1925) i de la Mezzosoprano Maria Gay. Era germà del pintor Antoni Pitxot Soler (1934-2015).

Va iniciar els seus estudis de violoncelcomençar a pintar a l'edat de 16 anys.

Va anar a viure a París, on es va formar dins la corrent postimpressionista.

1939. Va començar a exposar a Barcelona individualment.

Es va casar amb Anna Sagi, amb qui va tenir 2 filles, Gemma (pintora i dissenyadora de joies i Sara (mare de l'actor Bruno Oro).

1951 -53. Va participar a les Exposicions Municipals.

1954. Va exposar en el Circulo de Bellas Artes de Madrid. Aquell any va pintar Retrat d'Àngela Soler (Museu de l'Empordà de Figueres)

1964. Va exposar a la Galeria Trosby de Palm Beach, Florida (Estats Units)

1966. Va exposar a les Galeries Hammer de Nova York amb gran èxit, i ho va fer en repetides ocasions fins el 1981.

1981. Va pintar Panorámica de Barcelona

1994. Va pintar El Pi Gran (Museu de l'Empordà de Figueres)


Ramon Pichot Soler. Enciclopedia Catalana
Ramon Pichot Soler. Maestros del retrato
Ramon Pichot Soler. Pintores Catalanes
Ramon Pichot Soler. Círculo del Arte
Ramon Pichot Soler. Artnet.com
Ramon Pichot Gironès


ROSER VILAR AYMERICH (Tarragona 1925 - Figueres 2011)

Pintora nascuda a Tarragona l'any 1925 en el si d'una familia benestant. Era filla del notari Josep Maria Vilar de Orovio y de Dolors Aymerich Giné (1901-10 de desembre 1979). Els seus germans eren la Maria Josefa i el Josep Maria Vilar Aymerich. El seu pare fou notari de Barcelona y a partir de 1958 també ho va ser de Badalona, fins que es va jubilar l'any 1969. 

Quan tenia 17 anys la Roser Vilar va fer de model pel pintor de Figueres Ramon Pichot Soler (1924-1996) i sabem que almenys la va retratar a llàpis en dues ocasions. Es va casar amb Lluís Dalfó Pagès (?-1982) que fou regidor de l'Ajuntament de Figueres, i en segones núpcies amb Àngel Garrido Gutiérrez. El 1968 va realitzar la seva primera exposició individual a la ciutat de Figueres. 

Més tard es va donar a conèixer a la Galeria Rhodas de la mateixa ciutat, els anys 1977 i 1979. També va exposar a Lugano (Suissa) l'any 1975, a Barcelona el 1979, Banyoles el 1980, Olot el 1980 i el 1986, Palma de Mallorca el 1983. També va participar en algunes exposicions col.lectives. Va morir a Figueres l'agost del 2011. 



12 de juny del 2014

MANEL CUYÀS DURAN (1922-2005)

Retrat d'un noi
Firmat Cuyàs
llàpis sobre paper 
20 x 14 cms.
Any ?




MANEL CUYÀS DURAN (Mataró 1922-2005)

Dibuixant de còmics, il.lustrador i publicista. Fill d'una familia benestant de Mataró, va estudiar als Salesians i quan era un adolescent va quedar orfe de pare. De petit va aprendre a llegir amb les revistes "Virulet", "Patufet", "Papitu" i "l'Esquitx".

L'avi que era comerciant de vins, el va inscriure en l'Academia d'Arts i Oficis i és allí on va aprendre a dibuixar. Els seus referents foren els grans dibuixants catalans anteriors a la guerra civil, principalment el dibuixant Junceda. Va exposar per primera vegada els seus dibuixos al Museu de Mataró. 

Els anys 50 va començar a treballar per una Agència de Publicitat de la ciutat comtal, i cada dia feia el viatge en tren de Mataró a Barcelona. Com a publicista va dibuixar anuncis per les marques "Bru", "Colchón Relax" i "Westinghouse" entre altres.

Va treballar per l'Editorial Mateu i l'any 1961 passà a treballar per la coneguda Editorial Bruguera.Va dibuixar per les revistes : Blanca, Mundo Juvenil, Marisol, Sissí, Lily. El 1968 va il.lustrar una adaptació de "Pulgarcito" feta per Alicia Romero per l'editorial Bruguera. Destaquen les il.lustracions que va fer de "La isla del Tesoro" de Col.lección Historias Selección l'any 1969.

Durant una llarga temporada va treballar fent els dibuixos de la revista per noies "Landers School" i que es publicava a Gran Bretanya, país que ell mai va trepitjar. Editorial Bruguera la va publicar aquí amb el nom de "Cristina y sus amigas".

També va dibuixar el cómic "Astroman" de forma intermitent per les revistes DDT i Mortadelo, amb guió de Victor Mora i Andreu Martín. Va il.lustrar novel.les famoses com "Oliver Twist", "Hombrecitos", "Miguel Strogoff", "Ojo de Halcón", i els llibres "el principe feliz" i "Simbad el Marino".






29 de gener del 2014

RAMON MARTÍ ALSINA (1826-1894)

  Retrat de Dolors Oliva (model i amant)
Signatura : R. Martí Alsina
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
Mides ?
Entre 1872 i 1880




RAMON MARTÍ ALSINA (Barcelona 10 d'agost de 1826 - 1894)

"Considerat el pintor realista més important de la seva època i una peça clau per poder entendre la pintura moderna catalana. Va cursar estudis de filosofia al mateix temps que anava a classes nocturnes de dibuix a Llotja amb els mestres Antoni Ferrant, Claudi Lorenzale o Lluís Rigalt.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Mart%C3%AD_i_Alsina   
http://pensaipinta.blogspot.com.es/2011/03/ramon-marti-i-alsina-realismo-s-xix.html
http://www.tdx.cat/handle/10803/5201



18 de gener del 2014

JAUME PIZÀ ROIG (1892-1968)

Retrat de Mossèn Cinto Verdaguer 
Firmat J. Pizà Roig
Tinta sobre paper
17 x 20 cms
Any ?


Dibuix a tinta d'un retrat del poeta Mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles 1845-Barcelona 1902), obra de Jaume Pizà Roig.

Aquest dibuix original el trobem reproduït a :

Therenci Thos i Codina (1841-1903) i Jacint Verdaguer (1845-1902). Ombres, somnis, paraules .... de Xavier Cateura Valls. 14/07/2013
https://paremontseny.blogspot.com/2012/11/terenci-thos-i-codina-1841-1903-i.html
Associació d'Escriptors en llengua catalana. Jacint Verdaguer 1845-1902. 
Verdaguer a la gran pantalla. Toni Coromina. 08/04/2019
El misteri Verdaguer - Misteris amb Sebastià d'Arbó. 03/01/2017 
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Jacint Verdaguer. Rincón del Vago 
http://html.rincondelvago.com/jacint-verdaguer_9.html
Verdaguer, verdaguerians i verdagueristes. Toni Coromina. La Resistència.cat


Tot sembla indicar que el dibuix, i també un quadre a l'oli foren creats a partir d'una fotografia uns quants anys després de la mort del poeta de Folgueroles. 

El pintor Jaume Pizà Roig es suma així a la llista privilegiada dels pintors i gravadors que van dibuixar i pintar a Verdaguer :
  • Simó Gómez Polo, oli fet pels volts de 1870
  • Simó Gómez Polo, dibuix
  • Marià de Picó Valls, oli sobre metall de 1870 (Museu Espiscopal de Vic)
  • Josep Mª Marquès Garcia, dibuix a la mina de plom fet el 1880 
  • Ramon Miró Folguera, dibuix caricatura publicat a l'Esquella de la Torratxa el 1886
  • Manuel P.Pérez Martínez, retrat publicat a la Gazzette des Touristes el 1886
  • Joan Brull Vinyoles, dibuix al carbó de 1895
  • Antoni Castelucho Vendrell, retrat publicat a "lo Teatro Regional " el 1894
  • Pacià Ross, retrat publicat a "la Publicidad" el 1895
  • Ramon Casas Carbó, "Retrat de Jacint Verdaguer", dibuix fet entre 1896 i 1898 (MNAC)
  • Ramon Casas Carbó, dibuix fet el 1902 (Museu Espiscopal de Vic)
  • Josep Maria Tambourini Dalmau, dibuix de 1906 (Galeria de Catalans Il.lustres)
  • Pau Olivella, dibuix de 1909 (Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC)
  • Pau Olivella, oli "Verdaguer i Sant Francesc" de 1905 (Museu Salvador Vilaseca de Reus)
  • Laureà Barrau Buñol, dibuix





JAUME PIZÀ ROIG (Buenos Aires 1892 - Barcelona 1968)

Dibuixant, retratista i pintor nascut a Buenos Aires però va passar la seva infància a Barcelona. Es va formar artisticament a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi, i el seu mestre fou Modest Urgell. El 1907 va pintar les obres "estanc" i "la cantera blava" realitzats a l'oli sobre tela i cartró.

Tres anys després, el 1910, va participar en una exposició col.lectiva de retrats i dibuixos al Palau de les Belles Arts de Barcelona. Aquell any va presentar dos retrats a llàpis en l'Exposició de retrats antics i moderns que es va cel.lebrar a Barcelona. El 1913 va exposar a la Casa de América de Barcelona junt amb altres pintors, i al maig del mateix any fou present en l'exposició de primavera del Cercle Artístic.

El juny de 1916 hi va tornar però ara per exposar individuament, amb retrats i paisatges fets a París i a diferents indrets de Catalunya. Romà Jori es fa ressó de l'exposició i ho publica a la revista "Vell i Nou", on comenta : "Les notes del paisatge, lleus, donen testimoni d'una major disposició per les arts pictòriques que no els estudis de figura humana".

Però els seus retrats femenins degueren tenir bona acceptació, ja que pels volts dels anys 20 edicions Victoria va fer-ne postals. Aquell mateix any el crític Arbó va publicar una crítica a l'Esquetlla de la Torratxa on comentava : "Pizà Roig lo hace demasiado bonito (...) es aplicado, elegante".  

El 1918 i 1919 va presentar les obres "Cementerio de Begoña", "Moisés" i varis retrats. El 1922 exposa novament al Palau de Belles Arts del Parc de la Ciutadella de Barcelona. El maig i juny de 1927 ho repeteix al Cercle Artístic. Aquell any va fer un dibuix de l'escut heràldic del Banco Vitalicio de España. Els anys 1932 i 1933 participa novament en les exposicions de primavera que es feien al Palau Nacional.

Va viatjar a Mallorca on va pintar-ne els seus paisatges. Jaume Pizá Roig també va fer un retrat molt pulcre del poeta Joan Maragall a partir d'una foto d'Adolf Mas (el dibuix no està localitzat, però el clixé de la foto es troba a l'Institut Amatller d'Art Hispànic). L'any 1942 va presentar una obra que fou guardonada sent distingit amb el segon premi de dibuix en l'Exposició de Primavera.




Pintura Mallorca. Jaume Pizà Roig
http://pinturamallorca.blogspot.com.es/2013/09/jaume-piza-roig.html
Mallorca Pintada. Jaume Pizà Roig (1898-1968)
http://mallorca-pintada.blogspot.com.es/2013/10/jaume-piza-roig-1898-1968.html
Maestros del Retrato. Jaume Pizà Roig
http://maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2012/12/jaume-piza-roig.html
Pintores Catalanes. Jaume Pizà Roig
http://pintorescatalanes.blogspot.com.es/search/label/Jaume%20Piz%C3%A1%20Roig
Arcadja.com. Auctions. Pizà Roig, Jaume
http://www.arcadja.com/auctions/es/piza_roig_jaume/artista/153091/
Mutualart.com. Jaume Pizà Roig
http://www.mutualart.com/Artist/Jaume-Piza-Roig/CFF0536DAD6E4C54

http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritAB/id/76249/rec/187
http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/download/67985/86822
http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/viewFile/67946/86169
http://www.bnc.cat/expos/expo_verdaguer/verdaguer.swf
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/vellnou/id/508/rec/38

2 de gener del 2014

JOAN COMMELERAN CARRERA (1902-1992)

Retrat
Firmat Commeleran
Tinta sobre paper 
22 x 17 cms
Any 1929

Retrat
Firmat Commeleran
Llàpis gras sobre paper
28 x 21 cms
Any 1931




JOAN COMMELERAN CARRERA (Barcelona, 1902 - Barcelona, 1992)

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou dibuixant, pintor i aquarel.lista. Visqué a Madrid (1927-28), i després es donà a conèixer a Barcelona. Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc. 

El 1932 va participar en una subasta col.lectiva a la Sala Parés de Barcelona. Del 14 al 27 d'octubre de 1933 fou present novament a la Sala Parés junt amb altres pintors, en la cel.lebració del cinquentanari d'aquesta sala, i del 11 al 24 de novembre va tornar a exposar la seva obra a la Galeria Syra, en un altre exposició col.lectiva. 

El 1934 va participar a l'Exposició de Primavera al Saló de l'Art Modern situat al Parc de Montjuïc de Barcelona, on hi va portar tres obres : "Interior amb una figura", "davant el mirall" i "paisatge urbà".

El dia 28 de juny de 1935 va realitzar una conferència amb el títol de "Els darrers vint anys de pintura catalana" a les Galeries Syra com a cloenda d'unes conferències d'art, junt amb l'escultor Josep Granyer, i el pintor Camps-Ribera.  Sabem que el 1936 va dibuixar algunes escenes de la Sala Apolo de Barcelona  i un any després va realitzar una exposició individual a la Galeria Syra. 

El 1942 es trobava a Saragossa on va dibuixar a llàpis i aquarel.la "el Pilar desde la plaza de la Seo" i el 1943 va fer dibuixos de l'interior del bar de l'Hotel Suizo de Barcelona. El 1944 va pintar un oli d'un paisatge urbà que uns anys després, el 1949,  fou cedit al Cercle Artístic de Barcelona per una exposició col.lectiva per recaptar fons pels hospitals. A la postguerra Commeleran es dedicà especialment a la pintura mural religiosa, però malhauradament pocs d'aquests murals han sobreviscut fins avui :
  • Capella del Santíssim de Santa Maria del Mar (1945)
  • Capella de l'església de l'hospital de Canet de Mar. 
  • Frontis de l'altar major de l'ermita de Santa Maria de Bellvitge (antic terme de Sta Eulàlia de Provençana) de l'Hospitalet de Llobregat
  • Altar de St Llorenç de l'església parroquial de Maçanet de la Selva
El 1944 va fer dibuixos a la població d'Artajona (Navarra) i també el 1948, i a la Corunya va pintar l'aquarel.la "Ponferrada". El 1952 es trobava a Burgos on va pintar l'aquarel.la "El carro de las hermanas de la Caridad".

Estigué molt vinculat a Caldes d'Estrac, on hi va viure molts anys. La seva dona era germana d'Antoni Graupera, un pintor, fotògraf, il.lustrador i apassionat cronista de l'història local de Caldes d'Estrac. En aquesta població Commeleran va pintar sobretot marines, moltes de les quals es troben penjades en domicilis particulars i també hi ha obres seves a l'Ajuntament de Caldes.

L'any 1956 va fer una sèrie de dibuixos de temàtica nadalenca (Christmas) que foren editats per Marcelí Moreta Amat, i tenim constància que també en va fer els anys 1966, 1967 i 1968. L'any 1968, mentres exercia de professor a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, va participar en una exposició col.lectiva a la Galeria Syra amb dibuixos del món del Circ. També fou un reconegut  il.lustrador de llibres :
  • Quan mataven pels carrers, de Joan Oller. Quaderns literaris. Barcelona (1934)
  • Soñadores, de Knut Hamsun. Editorial Emporión. Madrid (1941)
  • El Señor de San Francisco, de Ivan Bunin. Ediciones de la Gacela, Madrid (1941)
  • Las Quintaesencias, de Bernard Shaw. Ediciones de La Gacela. Madrid (1942)
  • La edad feliz, de Sigrid Undset. Ediciones Ánfora. Barcelona (1942)
  • Las lagunas de la double, de Genevieve Fauconnier. Ediciones Ánfora. Barcelona (1942)
  • Un hombre se asoma a su pasado, de Weyer M.Constantin. Ed. de la Gacela. Madrid (1942)
  • La luz escondida, de Sebastián Juan Arbó. Iberia. Joaquín Gil Ed. Col. la Veleta. Barcelona (1943)
  • Salteri de la Mare de Déu de Montserrat, de Manuel Brunet. Editorial Áncora. Barcelona (1948)
  • Barcelona tal com és, Andreu-Avel.lí Artís. Aymà Editor. Barcelona (1948)
  • Poemet de Claustre, de Joan M. Guash. Estel - Mª Montserrat Borrat. Barcelona (1948)
  • San Martín, su pobre y su caballo, de Josep Maria Junoy. Imp.Horta. Barcelona (1950)
  • Poema dels tres reis, de Carles Fages de Climent. Ed. Pérgamo. Barcelona (1951)
  • Cataluña en vacaciones, varis autors. Barcelona (1951)
  • Poema de Cataluña (Ritmes). Vol XIV. L'Obra canònica del Sistma, d'Agustí Esclasans. Sistema de Ritmologia de Barcelona. Edició Príncep. Barcelona (1956)
  • Poesies de Joan Bta. Solervicens, de Joan Bta. Solervicens. Emporium. Barcelona (1962)
  • Ruta de Santiago (1965) on hi féu 56 dibuixos. 
  • Aliento Remansado, poemas de José Jurado Morales. Ediciones Ronda. Barcelona (1974)
  • La Penya del Colon a l'Agut d'Avignon, de Rafael Manzano. Barcelona (1980)
  • Remansada Armonia, Poemas de José Jurado Morales. Ediciones Ronda. Barcelona (1982)


JM Santacreu Soler. El compromís artític de Joan Commeleran (1902-1992). Any 2019
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/90612/1/Cataleg-Digital-Commeleran.pdf


http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0019075.xml?s.q=joan+commeleran#.Uses69LuKSo
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/05/31/pagina-7/33148197/pdf.html?
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/05/31/pagina-31/34317648/pdf.html?
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1968/09/28/pagina-25/34340104/pdf.html?
La tristíssima história dels murals de Commeleran
http://avbellvitge.wordpress.com/2009/11/08/la-tristissima-historia-dels-murals-de-commeleran/
Capella de la Divina Pastora de Canet de Mar
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/capella-de-la-divina-pastora-de-canet.html
http://relatsencatala.cat/relat/es-lesglesia-de-la-marededeu-de-la-divina-pastora-de-canet-de-mar/1046321

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/251226/show/251035/rec/5
http://negritasycursivas.wordpress.com/2013/09/13/tuits-en-tapa-dura-y-bellamente-decorados/
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1934/60055/exppri_a1934.pdf
http://www.artsilletres.org/materials/materials001.htm