TERESA BRANYAS MORERA (1905-1989)

 

Títol ?

Firmat T. Branyas

Llàpis i aquarel.la

17 x 23 cms

Any ?

Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?

Teresa Branyas Morera (Mèxic 4/4/1905 - Banyoles 1989)

Dibuixant, pintora, il.lustradora, escriptora i traductora. Teresa Branyas era filla de Josep Branyas (1877-1915) i de Teresa Morera Laqué, i van tenir 4 fills. La Teresa era una dona molt sensible segurament degut a les fortes experiències que va viure al llarg de la seva vida. Va ser membre de la Asociación de Dibujantes Españoles i també socia fundadora de la Asociación Española de Amigos de los Castillos.

El 14 d'ocubre de 1903 el pare de la Teresa, el periodista, escriptor, dibuixant i artista Josep Branyas (1877-1915) tenia 26 anys i en aquella data va fer un viatge a Nova York amb el vaixell Manuel Calvo salpant des del port de Càdis. El juny de 1904 tenim notícies que J. Branyas havia guanyat la medalla de plata en la Exposición Real Internacional de Atenas.

El pare Josep Branyas era un home molt intel.ligent, treballador i emprenedor i per això va decidir fer les Amèriques. Diuen que amb els anys va fer una gran fortuna i que després es va arruïnar.

Va viure a Mèxic, on hi va néixer la nostra dibuixant Teresa Branyas Morera el 1905. També va viure a Nova York, Chicago i a San Francisco (Califòrnia). En aquesta darrera ciutat hi va néixer la seva filla Maria Branyas Morera el 4 de març de 1907. 

El 1909 a l'edat de 32 anys el periodista Josep Branyas sabem que va viatjar amb el vaixell Parismina fins a Nova Orleans (Lousiana, US). El 1912 va tornar a repetir el mateix viatge.

De 1911 a 1915 va exercir de director literari i artístic de la revista Mercurio, una revista mensual il.lustrada i editada a Nova Orleans. En aquells anys va fer molts contactes i rebia correspondència dels grans escriptors espanyols, alguns de la generació del 98 com Jacinto Benavente Martínez, José Echegaray Eizaguirre, Miguel de Unamuno Jugo, i també de Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Ramon Jiménez, Àngel Guimerà Jorge, Salvador Rueda Santos, l'escultor Mariano Benlliure Gil i el compositor Felipe Pedrell Sabaté.

El 5 de juny de 1914 alguns del cònsols llatinoamericans van cel.lebrar a Nova Orleans un banquet d' homenatge a l'escriptor i artista Josep Branyas. Nomès un any després, el 5 de novembre de 1915 la revista Nuevo Mundo es fa ressò de la mort del periodista a l'edat de 37 anys. Va morir durant el viatge en vaixell de tornada a Barcelona, i el seu cadàver fou tirat al mar des del vaixell tal i com es feia en aquell temps. Aleshores la petita Teresa era una nena que tenia 10 anys i aquest fet tant tràgic la va impactar profundament.

La mare de la Teresa Branyas va quedar viuda amb nomès 35 anys i 4 fills per cuidar. Va ser acollida a Banyoles a casa del seu tiet Vicents Laqué, germà de la seva mare Pilar, amb qui s'hi acabaria casant quatre anys després, el 31 de juliol de 1919.

Vicentó Laqué Carbonell (Sarrià 5/03/1860-Banyoles 11/02/1920), era un industrial fundador de l'empresa Ciments Laqué de Banyoles, fill de Jacint Laqué i Teresa Carbonell. Havia estat casat en primeres núpcies amb Matilde Montclús Torres (Barcelona ?-Banyoles 14/11/1915). Aquesta parella va tenir 11 fills però nomès va sobreviure una filla, la Dolors Laqué Montclús (Banyoles 1900-1976), germanastra de la jove Teresa. La Dolors es va casar amb el músic i compositor de sardanes Francesc Gratacós Massanella (8/10/1895-28/07/1972) que durant 17 anys havia treballar a l'orquestra del balneari de Vichy Catalán.

El 1929 la jove dibuixant Teresa Branyas va participar en la segona Exposició dels Amics de les Arts de Girona organitzat a l'Ateneu per les Festes de Sant Narcís. Hi va participar amb tres obres damunt paper amb la tècnica de dibuix i aquarel.la, on ja s'hi reflexava la seva gran sensibilitat. 

El 1931 es va casar la seva germana Maria Branyas amb Joan Moret, metge de Llagostera. La parella va tenir 3 fills : Maria Teresa, Rosa i August.

Cinc anys després, el maig de 1936 la Teresa Branyas es va casar a Girona amb un oficial de l'exèrcit. Van anar a viure a Barcelona a la residència d'Oficials de Pedralbes. Amb l'esclat de la guerra civil, el 19 de juliol, el seu marit va caure a mans dels republicans i morí afussellat. Aquest fou el segon fet tràgic que va impactar sobre la sensible Teresa.

El seu germà Josep Branyas Morera tenia a Banyoles una empresa de transports de mercaderies. Es va casar amb Pilar Arpa Serra (1918-12/02/2014) i van tenir 4 fills : Joan, Pilar, Josep i August.

El març de 1947 la Teresa va realitzar una exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb obres que traspuaven sensibilitat i amb una omnipresent presència femenina. El 3 de març de 1948 es va constituïr l'Agrupació d'Amics de Joan Maragall formada pels escriptors Josep Maria Rovira Artigas, Octavi Saltor, Pilar Tous de Cirera, Lluís Jordà, Maria Perpinyà, la il.lustradora Teresa Branyas i la miniaturista Elisa Lagoma, Josep Roch Llorens i Tomàs Roig Llop.

L'octubre de 1949 la Teresa va tornar a fer una altra exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb dibuixos acolorits amb aquarel.la com a protagonistes. Als anys 50 T. Branyas tenia el seu estudi al Carrer Tallers núm. 44, principal 2ª de Barcelona.

El 9 de febrer de 1952 el setmanari comarcal Igualada es feia ressò de la publicació del llibre Medalles de Pilar Tous de Cirera  i de les il.lustraciones deien : "Los dibujos són de Teresa Branyas, exquisita artista, cuya compenetración con la autora del texto se pone de manifiesto en todas y cada una de las il.lustraciones que enriquecen el texto."  El 24 de novembre de 1954 la Teresa va escriure una dedicatòria a l'amic i poeta Sebastià Sànchez-Juan, arran de la publicació de l'obra Miralls.

Als anys 50 i 60 Branyas també va treballar per l'Editorial Molino fent traduccions de llibres de l'anglès al català d'autors com Enid Blyton, Rex Stout, Jay Bennett, Ursula Curtiss, Jean Potts, W.Todhunter Ballard, J.H.Wallis, John Creasey, William Murdoch Duncan, Florence Agnew, Robert Agnew, Thomas Walsh, Bryan Edgard Wallace, Mike Lantry, Víctor Gunn, Charles Williams, Anne Hocking, Roger Simons, M.M.Kaye, E.C.Spykman, Charles Alden Seltzer, Peter Chambers, Bruce Hamilton,

Els anys 1959 i 1960 la Teresa fa col.laboracions literàries a Magda, revista de bellesa, moda, perfums, cine i varietat. El 24 d'octubre de 1960 es va presentar al V Concurso Provincial de Arte, premios Inmortal Gerona de la Diputació Provincial de Girona, amb un oli del castell de Elisinore de Dinamarca.

El 20 de maig de 1973 la Teresa viatja a Marbella. Aquell mateix any també fa un viatge per Itàlia, visitant entre altres ciutats, Pompeia i Nàpols (on s'allotja a l'hotel Luna d'Amalfi). A principis de 1974 la Teresa agraeix al poeta i amic Sebastià Sànchez-Juan que li hagi dedicat el poema Lines. El juny d'aquell any estiueja a Tossa de Mar.

Teresa Branyas va il.lustrar llibres d'autors catalans, sobretot de poesia i temàtica religiosa i alguns contes infantils, postals i àlbums de comunió que es van fer molt populars. Els seus dibuixos són sovint de temàtica infantil on la figura femenina hi té molt protagonisme.

El 19 d'agost de 2024 va morir a Olot la seva germana Maria Branyas Morera, a l'edat de 117 anys, sent la persona més gran del món en aquells moments.

Teresa Branyas firmava els seus dibuixos amb els inicials : T.B. o T.Branyas.

Llibres il.lustrats

• El Huerto familiar. La pequeña horticultura en ayuda de la economia familiar. Joaquim Buigas. Portada de Benejam. Ed. B. Bauzá. Barcelona. 1943?
• Tradicions de Catalunya. Tomàs Caballé Clos. Editorial Freixenet. Barcelona. 1945
• La Religión explicada a los mayorcitos. Juan Tusquets i Terrats. Daniel Llorente. Edit. Lumen. Barcelona. 1946
• Ombres i clarors. Tomàs Roig Llop. Edicions Airecel / Editorial Lumen. Barcelona. 1946
• Petits poemes de la Llar. Tomàs Roig Llop. Impremta Altés. 1947
• Camí de Maria. Rossend Perelló. Ed. Torrel de Reus. Barcelona. 1948
• Leyendas Orientales. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
• 1943. Un año barcelonés célebre. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
• Tu en sociedad. Teresa Branyas. Autoedició. Ed. Artes Gráficas. Santa Coloma de Farnés. 1950
• Una vegada era un rei. Rondalles llegendàries. Joan Puig Dalmau. Gràfiques Trayter. Figueres Arts. 1950
• Medalles. Pilar Tous de Cirera. Ed. Torrell de Reus. Barcelona. 1951
• El Belen catalán: espejo del belen mundial. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona 1951 
• Claror. Antologia poètica 1930-1939. Sebastià Sànchez-Juan. Ed. Porter. Barcelona. 1952
• D'altre temps. Cl Bassols Iglesias. Dibuixos de Teresa Branyas i Jordi Pagans Montsalvatje. Ed. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1952
• Veler de somnis. Teresa Castellà Valls. Impremta Arts Gràfiques. Santa Coloma de Farnés. 1952
• Siluetes epigramàtiques. II Volum. Tomàs Roig Llop i caricatures de Josep Maria Serra. Ed. Airecel. Barcelona. 1952
• Libro de la madre. (editorial?) 1953(?)
• Bebé. (editorial?) 1953 (?)
• Poemes de la Pobla de Claramunt. Florenci Cornet. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1953
• Miralls. Versions de Lírica Europea. Juan Sebastià Sànchez. Josep Porter Editor. Barcelona. 1954
• Homenatge als passats (converses desde l'escó pairal). Ramon Puigpelat Bosch. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1954
• Records d'un pelegrí de la Verge. Tomàs Roig Llop. Ed. Airecel. Barcelona. 1954
• Càntic a la Mare de Déu de la Mercè i al seu carrer Petritxol. Gràfiques Martorell. Martorell. 1955
• Llaors i ofrenes. Miquel S. Salrich Torrents. Ed. Sala Vich. Barcelona. 1956
• La leyenda de Montesinos. Con una breves notas históricas sobre el castillo de Rocafrida y la cueva de Montesinos, en Ciudad Real. Edit. Cervantes. Barcelona. 1958
• La torre de las infantas. Washington Irving. Ed. Cervantes. Barcelona. 1958
• Tradicion y vida local en Gracia. Pregón de la fiesta mayor pronunciado el 11 de agosto de 1956. Juan Ignacio Bermejo Girones. Grabados en rojo de T. Branyas. Oliva de Vilanova. Barcelona. 1960

Contes infantils

• Riquitín. Toray. Barcelona. 1950 (?)
• Pocholo. Toray. Barcelona. 1950 (?)
• Clorinda. Toray. Barcelona. 1950 (?)
• Currito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1950
• Nº 1. Salto-Lindo. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
• Nº 2. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
• Nº 3. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
• Tolin y Pedrito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1956
• Pirulón y Pirulillo. Colección Chiquitín. Ed. Hymsa. Barcelona. 1960
• Blancanieves. Editorial Símbolo. Texte i dibuixos. Barcelona
• Tinita. Ilustracions i texte. Barcelona

Llibres de comunió

• Mi primera comunión. Àlbum infantil religiós. Ed. Molino. Barcelona. 1955 / 1961 /1986 ...
• Recuerdo de Mi primera comunión. (editorial?) (any?)

Postals

• Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 2
• Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 3
• Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 4
• Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 5
• Postal publicitaria Castellblanch Champaña 

Branyas i Morera, Teresa. Grafopata
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=71
http://grafopata.com/pdf/noticias/llibreTBO.pdf
https://lospapelesdeelvira.wordpress.com/tag/teresa-branyas/
Dones de belles Arts rescatades a Girona ...
https://issuu.com/ajuntament_girona/docs/2008_artagirona_segles_xix-xx_rosapoustenas/33
Rosa Pous Tenas. L'art a Girona als segles XIX i XX
http://www2.girona.cat/documents/11622/137974/2008_ArtaGirona_XIX-XX_RosaPous.pdf
https://issuu.com/ajuntamentdegirona/docs/2008_art_a_girona_segles_xix_xx_-_rosa_pous_tenas1
Tomàs Roig Llop. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005
https://books.google.es/books?id=5dchJt6NRMAC&pg=PA21&dq=teresa+branyas&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=teresa&f=false
Boneslletres.cat
http://www.boneslletres.cat/publicacions/Altres_publicacions/b37556526_14%20de%2014.pdf
Diputación Provincial de Gerona. V Concurso de pintura, escultura, grabado y dibujo. Premios Inmortal Gerona.Oct-nov.1960
http://guixols.cat/files/0002.pdf
Memorias secretas de una ...
http://megaslides.es/doc/858972/ediciones-tbo-%C2%BFd%C3%ADgame%3F-memorias-secretas-de-una
Fons personal Sebastià Sànchez Juan
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/sanchezjuan/cerca.php?au=Branyas%20Morera,%20Teresa
Carles Puncernau. Can Laqué, una fàbrica de ciment. Els meus escrits. Recull dels articles que he anat escrivint. 1/03/2014
http://elsmeusescritscpf.blogspot.com.es/2014/03/can-laque-una-fabrica-de-ciment-i.html

Teresa Branyas Morera. 05/2017. Soloillustratori

http://soloillustratori.blogspot.com.es/2017/05/teresa-branyas-morera.html

JOSEP BRANYAS (1877-1915)
Homenaje a un español. Diari ABC
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1914/06/05/013.html
El Poble català
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/17017

MARIA BRANYAS MORERA (4/03/1907) 

https://proyectobranyas.com/ca/maria-branyas/
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Supercentenarios_espa%C3%B1oles
http://olottv.alacarta.cat/girona-mes/capitol/girona-mes-del-31-01-2018
http://www.residenciatura.org/es/noticia/celebracion-mas-centenaria
http://segundacentena.blogspot.com.es/2012/01/2012-lista-de-personas-espanolas.html

FRANCESC CAMPS RIBERA (1895-1991)

Cap femení

Firmat Camps-Ribera

Llàpis sobre paper

18 x 13,5 cms

c. 1934

Francesc Camps Ribera (Barcelona 1895 - 28 d'agost de 1991)

Va néixer l'any 1895 al barri de Sant Pere de Barcelona i va estudiar a l'Escola Horaciana, escola lliure creada el 1905. Fou deixeble de Josep Dalmau Rafel i Manuel Ainaud Sánchez, i també va formar-se al taller del pintor Isidre Nonell els anys 1907 i 1908. Va freqüentar les sesions del Real Circulo Artístico. Va treballar un temps com a dissenyador ceramista en els Estudis Cocurny de Barcelona.

El 1915 va fer la seva primera exposició a l'Ateneu dels Treballadors. És considerat un pintor de la generació de 1917. Fou capdavanter del grup avantguardista del Saló Nou Ambient, creat el 1919, junt amb Vidal Galícia i Antoni Roca .

El 1921 es va publicar el llibre Exposició d'Art: Catàleg il.lustrat 1921, editat per la Junta Municipal, on es reproduïen obres de Camps-Ribera, i d'Aguilar, Cardona, Duran Altimira, Gargallo i Xavier Nogués. L'octubre d'aquell any va pintar l'obra Palco a los toros que fou exhibida al tercer Saló de Tardor de Barcelona el gener de 1922. El 1923 va pintar l'obra La Pedrera. 

• Del 9 al 28 de febrer de 1924 va exposar a la Sala del Camarín com a membre del Saló Nou Ambient. Aquell any va pintar el quadre Vista de Barcelona.
• Del 28 de febrer al 13 de març de 1925 Va exposar individualment junt amb el joier Emili Store Allosa a les Galeries Dalmau. Aquell any va pintar l'obra Mujer con mantón.
• El 1926 va pintar un autoretrat
• Del 5 al 18 de maig de 1928 va exposar pintures i divuixos a la Sala Parés. Va pintar l'obra Paisatge amb figures.
• El 1929 va pintar l'obra Nena amb nina i el quadre Gitanita. Del 28 de desembre de 1929 al 24 de gener de 1930 va exposar a la Sala Joan Merli, a les Galeries Laietanes. 
• Del 6 al 19 de juny de 1931 va exposar a la Sala Parés. 
• Del 16 al 31 de gener de 1932 va exposar a les Galeries Syra. Aquell any va pintar Bodegó amb fruites.
• El 1933 va pintar l'obra Retrat d'Elisa i Bodegón con hortalizas 
• L'agost de 1932 es va presentar el projecte del Grup d'Artistes Independents (GAI), on hi trobem a Camps-Ribera i els pintors Joan Commeleran Carrera, Josep Gausachs Armengol, Josep Granyer Giralt i l'escultor Martí Llauradó Mariscot. Aquell any Camps-Ribera va exposar a Madrid amb el grup dels Evolucionistes. 

Sabem que l'any 1934 el pintor vivia al carrer Magallanes núm. 49 de Barcelona. Del 24 de març al 6 d'abril va exposar obres a la Sala Parés, junt amb sis retrats fets a Camps-Ribera i que eren signats pels pintors Joan Colom, M. Pidelaserra, Bosch Roger, Sunyer, Commeleran i Créixams.

 

Camps-Ribera va participar amb tres obres (Aurèlia, Pilareta i flors) a  l'Exposició de Primavera al Saló d'Art Modern de Monjuic de Barcelona que es va cel.lebrar del 20 de maig al 8 de juliol de 1934. Aquell any també feia funcions de secretari a la Junta directiva del Saló de Montjuic, sent president el pintor Manuel Humbert. El mateix any va fer el pròleg del llibre Contes Confidencials de Ixa Thabellor amb dibuixos d'Alloza.

El 28 de juny de 1935 Camps-Ribera va realitzar una conferència amb el títol de "Els darrers vint anys de pintura catalana" a les Galeries Syra com a cloenda d'unes conferències d'art, junt amb Joan Commeleran i l'escultor Josep Granyer.

El 22 de setembre de 1936 es va crear el Consell de Belles Arts i Arts Aplicades de Catalunya integrat per Francesc Galí , Jaume Mercader i J.Lluís Sert, representants del Front Popular i  Francesc Camps-Ribera i A.Armengol representaven a la U.G.T.  

El 1937 quan ja havia començat la guerra civil Camps-Ribera va exiliar-se a França. El 1938 el trobem establert a París on va pintar l'obra Dame Espagnole que era un retrat de la seva muller i el dibuix Escenas Parisinas. El 1939  es va establir a Mèxic i allí va pintar les obres El Dique, i l'indígena banyant-se.

El 1940 va exposar a la Casa de la Cultura Espanyola. El 1942 va pintar l'obra Alegoria Veracruzana. El 1945 hi va organitzar el Círculo de Bellas Artes. En aquell país va fer escultures, va restaurar quadres i també va exercir la docència a la Escuela Nacional de Artes Plásticas, on va formar a varies generacions d'artistes mexicans. 

El 1952 va pintar el quadre Desnudo femenino. L'abril de 1958 es va publicar el número 66 de la revista Pont Blau, revista editada a Mèxic de literatura, arts i informació, amb una portada d'un obra de Camps-Ribera, el Llac de Chapultepec.  

El 1963 va pintar l'obra Balcón al mar Mozimba i el Ajusco, i el juny-juliol del mateix any  es va publicar el núm.124 de  la revista Pont Blau, amb portada per l'obra Autoretrat 1926 . El 1964 F.Camps-Ribera va pintar l'obra Sierra Madre i Collage, i el 1965 va pintar la Cruz de Palenque. El 1968 va pintar Xochimilco i el 1969 l'obra Nit en el Tròpic.  

El 1971 es va publicar el llibre Pintura, Verdad y Mito. Conversaciones con Camps-Ribera, de l'editorial Libros de Mexico. El 1972 Camps-Ribera va dibuixar el Retrato de Vicente Armendariz i va pintar el Paisaje de Méjico. De l'any 1973 és l'obra Desde Galleguitos. El 1975 va pintar La Rambla. Calle Fernando. El 1976 es va fer un autoretrat a llàpis.

L'any 1978 va tornar definitivament a Barcelona. El 1979 va fer un dibuix de Santa Ana. California. El 1980 va pintar el quadre Costa Brava Catalana, entre Tossa de Mar i San Feliu de Guixols.  El 1982 va pintar l'obra Tramuntana, any en que li fou dedicada una mostra antològica al Museu de l'Empordà de Figures. El 1983 va dibuixar al poble de Rupit (La Garrotxa). 

El pintor Camps-Ribera va morir l'any 1991 per una afecció bronquial. El 1995 Jaume Soler va publicar el llibre Centenari Francesc Camps-Ribera (1895-1995). Fou un pintor realista de paisatges, natura morta i figures, i les seves obres tenien derivacions cap el surrealisme i l'expressionisme. Va realitzar exposicions a Cuba, Puerto Rico, Estats Units.

La seva obra forma part de col.leccions de la Ciutadella de Barcelona, Museu d'Art Modern de Barcelona,  i al Museu d'Art Contemporani de Mèxic DF, i a pinacoteques de Madrid, Santander, Sevilla i a paisos com França, Mèxic i Estats Units.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Camps_i_Ribera

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014088.xml

http://angeltarrac.com/guest-artists/Camps02/biografia-camps.htm

http://angeltarrac.com/guest-artists/Camps02/Camps-3Sp.htm

http://www.artnet.com/artists/francisco-camps-ribera/past-auction-results

http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/es_ES/index3f25.html?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=7531110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES

http://www.europeana.eu/portal/record/2022701/oai_catedramariustorres_udl_cat_ex_text_2392.html

 

JOSEP MARIA GIMÉNEZ-BOTEY (1911-1974)

Autoretrat 
Firmat Giménez-Botey
Llàpis gras sobre paper
50 x 33 cms
Any 1936

JOSEP MARIA GIMÉNEZ-BOTEY (Barcelona 1911, Barcelona 1974)

Pintor, dibuixant, escultor i decorador d'interiors. El curs 1928-29 era alumne de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els seus companys d'estudis eren Pere Calders i Avelí Artís Gener amb qui coincidiria anys més tard en l'exili. Els anys 1931 i 1932 va guanyar medalles de plata. El 1932 i 1934 va guanyar el premi Comte de Lavern en la modalitat d'escultura.

El 1934 va fundar l'empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística (ICCA Films) junt el seu germà Domènec, però el projecte es va interrompre amb l'inici de la guerra civil. Fou soci fundador del primer Saló d'Artistes Independents de Barcelona l'any 1936.

El 1937 quan tenia 26 anys va fer una breu estada a Estats Units i es va instal.lar a Mèxic D.F. on va viure exiliat de forma continuada entre els anys 1940 a 1966. Va fundar el Ateneo Español de México, i va realitzar diverses exposicions de pintura i escultura, i avui és considerat un dels artistes catalans exiliats a Mèxic més destacats del segle XX.

De 1941 a 1952 es va instal.lar a Cuernavaca (Morelos). Es dedicava aleshores a la decoració interior d'establiments hotelers, bars i botigues en diferents ciutats del país (Cuernavaca, Monterrey, Acapulco, Puebla, Tuxpan, Veracruz, etc). Com a dibuixant va treballar per diferents editorials : UTEHA, Botas Fournier y Minerva. Entre 1941 i 1945 va fundar el taller d'ebanisteria Muebles y Decoración y el d'Arts Gràfiques Arts-Dec. El 1944 va conèixer a l'escultor Germán Cueto.

De 1952 al 1966 es va instal.lar novament a México D.F. Del setembre de 1952 al desembre de 1963 fou assessor i director artístic de la revista Pont Blau, revista de literatura, arts i informació, publicada pels catalans residents a Mèxic. La direcció de la revista estava a mans de Vicenç Riera Llorca (Barcelona 1903-Pineda 1991). A la revista va il.lustrar, entre altres l'obra Divertimento de Maria Aurèlia Capmany, el Somni d'una nit de Pasqua de Victor Abril, Nadal amarg de Lluís Gassó i Carbonell, i Prometeu a Dniepropetrovsk, il.lustracions per l'obra de teatre d'Antoni Ribera.

A mitjans dels anys 50 Giménez-Botey deixa la figuració per entrar en l'abstracció, utilitzant un llenguatge expressionista. El 1954 va guanyar un premi de cartellisme que otorgava la Secretaría de Agricultura y Ganadería de Méjico, i fou triat per ser el representant de Mèxic en un concurs a la Tate Gallery de Londres. Del diumenge 17 de juny al diumenge 8 de juliol de 1956 es va cel.lebrar la Exposición de Pintura Mexicana al Museo de Bellas Artes de Caracas amb obres de Giménez-Botey.


Llibres il.lustrats :

• Canto Panorámico de la Revolución. María del Mar. 7 dibujos illustrados de José Maria Giménez Botey (1911-1974). Primer Premio Juegos Florales de la Revolución. México D.F. 1952 
• Odisseu. Agustí Bartra. Coberta de Pere Calders. Il.lustracions de Giménez-Botey. Edicions Catalanes. Exili Ilustradores. Mèxic. 1953
• Unes quantes dones. Odo Hurtado. Premi Narcís Oller. Il.lustracions de J.M.Giménez-Botey, Joan Giménez Giménez i Tísner. Editorial Xaloc. Mèxic. 1954. 
• Giménez-Botey, 53/7, esculturas, pinturas y dibujos. Varios artistas. Introducción de Ceferino Palencia. Il.lustracions de Giménez-Botey. Ed. Xaloc. Mèxic. 1957
• La Tierra Pródiga d'Agustín Yáñez. Coberta de Giménez-Botey. Publicat pel Fondo de Cultura Económica. Mèxic. 1960
• El Estado del futuro. Gunnar Myrdal. Coberta de Gimènez-Botey. Fondo de Cultura de Económica. Méxic. 1961
• Escucha, Yanki (Liste, Yankee). La revolución en Cuba. Charles Wright Mills. Coberta de Giménez-Botey. Fondo de Cultura Económica. Méxic. 1961 

El 1964 va tornar a Barcelona on va treballar de grafista. Llibres publicats :

• Giménez Botey o la forma contra el vacio. José Emilio Pacheco. Editorial Fournier. Mèxic. 1964 
• Giménez Botey escultura. José Emilio Pacheco. Editorial Fournier. Mèxic. 1964
• 9 Nou obstinats. Vicenç Riera Llorca. Ed. Selecta. 9 personatges catalans:  Maurici Serrahima, Domenec Guanse, Odo Hurtado, J.M.Miquel i Verges, J.M.Giménez-Botey, Jaume Picas, Victor Alba, Avelí-Artís Gener, Manuel de Pedrolo. Barcelona. 1971
• Odisseu. Agustí Bartra. Il.lustracions de J.M. Giménez-Botey. 1ª Edició català. Edicions del Mall. Hospitalet de Llobregat. Abril 1986
• José Maria Giménez Botey. Texto y selección de i.lustraciones : Arturo Camacho. Colegio de Jalisco. Jalisco. 1997

Obres escultòriques :

• Buho i Pájaros
• El sacerdote Azteca
• Quetzalcóatl
• Chac Mool
• Narigón (volts de 1940)
• Coexistencia (1964)

En la seva trajectòria artística hi ha una primera etapa formalista, seguida per una etapa no figurativa i quan va tornar a Catalunya es produeix una síntesi de mediterranisme abstracte.

Josep Maria Giménez-Botey. Wikipedia.org
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gim%C3%A9nez-Botey

Josep Maria Giménez i Botey. Enciclopedia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029988.xml
Revista Pont Blau. Arts Plàstiques. La maduresa de J.M.Giménez Botey. p.327

http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_1750.pdf
Cristina Rodríguez Samaniego. Tradición, abstracción e Hibridación en la obra de Mexicana de J.M.Giménez Botey (1911-1974)
http://asri.eumed.net/11/hibridacion.html
Els cartellistes del Sindicat de Professionals Liberals (dibuixants CNT)- i 2. Per Santi Barjau. Els meus Cartellistes
http://cartellistes.blogspot.com.es/2012/11/els-cartellistes-del-sindicat-de_20.html