Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

29 de setembre del 2026

RAFAEL JUTGLAR PUJOL (1889-1961)

 

Retrat de Ludwig van Beethoven
Signatura : R. Jutglar
Tinta sobre paper
Dedicatòria : A la simpatica Sta. Josefa Inés Mir (*) en prueba de consideración 
Mides : 17 x 12 cms.
Any : c. 1950 (?)



(*) Josefa-Inés Mir  fou guionista de còmics i novel.les, casada amb Manuel Lamiel Piqueras. Fou activa en les dècades de 1950 i 1960, treballant per Ediciones Toray S.A. i en els quaderns romàntics "Claro de Luna" de l'Editorial Ibero Mundial de Ediciones de Barcelona.


Rafel Jutglar Pujol (Badalona, 11 d'octubre de 1889 - Barcelona 1961)

Va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. 

De jove va anar a viure a Cuba amb el seu germà Miquel, on va treballar-hi com a dibuixant projectista. Va participar en els treballs del Palacio Presidencial, el Casino Español o el Centro Asturiano de l'Havana.

El 1911 ja participa com a dibuixant en el prestigiós Diario de la Marina de l'Havana, i el 1914 n'era director artístic. Aquells anys va fer exposicions de les seves obres en els salons del Centre Català de l'Havana.  

De febrer a juliol de 1918, va tornar a Badalona treballant com a dibuixant en la Compañia Catalana de Productos Químicos (avui Ercros).

El 1918 fou enviat a treballar a Sabiñánigo (Osca) fent de delineant a Energia e Industrias Aragonesas S.A. (EIA,SA), una empresa impulsada per grups com la familia Urquijo. Es va dedicar al disseny de Salts d'Aigua i edificis industrials.

Entre 1925 i 1927 treballava en la Comandancia Militar de Obras de Huesca, on va col.laborar artísticament en la construcció del Teatro Olimpia, amb l'arquitecte i amic Bruno Farina.

De 1927 a 1930 es va desvincular de l'empresa EIA,SA, i va treballar com a projectista a nivell particular. En aquesta època va disenyar varis edificis d'estil modernista de la població de Sabiñánigo, la majoria malhauradament desapareguts :

  • Casa Lacoma
  • Puente de Sardas
  • Casa Abadias
  • Casa de la Hispano Tensina
  • Casa Alfredo Laguarta, on hi va viure.
  • Casa Pardina
  • Casa de Explosivos
  • Façana neogótica de l'església de Cristo Rey (1929)
  • Casa Rosendo Biescas (1930)

També feia classes de dibuix a Casa Víctor on també hi va residí un temps. Va participar activament en la vida social de Sabiñánigo, col.laborant i dissenyant cartells de festes, segells, factures, capçaleres de cartes i logotips, entre altres.

Els anys 1927 i 1929 va dibuixar el cartell promocional de les festes de Sabiñanigo.

El seu germà Miquel Jutglar es va casar amb la jove Maria Coli Escalona, que era germana de l'alcalde del poble, Leonardo Coli. 

El 1931 Rafael Jutglar va tornar a viure a Barcelona.

Els anys 40 va treballar com a dibuixant a la Comandancia de Obras de la IV Región Militar, a la seu del Gobierno Militar de Barcelona. Allí va fer amistat amb l'Enginyer Guillermo Menéndez de Auléstia, qui li va encarregar un cartell de promoció d' Autarquia, marca pionera en la fabricació de vehicles elèctrics a tot Espanya.

El 1949 va exposar obres a la Sala Caralt de Barcelona.

El 1953 va fer una altra exposició a la Casa de Cultura de Sant Sadurní d'Anoia.

El 1991 l'associació aragonesa Amigos de Serralbo va donar a conèixer algunes obres de Rafael Jutglar a la Sala de Arte de Sabiñánigo.

Actualment trobem obra seva al Museo de Dibujo Julio Gavín del castell de Larrés (Aragó).


Óscar Latas Alegre. Cien años de fiestas en Sabiñanigo: de Pasqua a Santiago. Revista Serralbo n. 162, marzo 2012
https://www.serrablo.org/wp-content/uploads/2019/10/162.pdf
Vehículos Eléctricos Autarquia. 03-09-2013
Puértolas Coli, Leonardo. Rafael Jutglar, artista. Revista Serralbo. n. 171, marzo 2015
Carlos Blas Bahillo - Sabiñanigo tuvo una fabrica de explosivos. 24-03-2016
https://sabinanigodesdemiventana.blogspot.com/2016/03/sabinanigo-tuvo-una-fabrica-de.html 
Ercros. 100 años de química en Sabiñanigo. Ercos S.A. 2018
Museo de Dibujo Julio Gavín "castillo de Larrés"

7 de juny del 2022

MARTA RIBAS RABASA (1921-2012)

Retrat femení
Signatura : M. Ribas
Llàpis sobre paper
27 x 22 cms
Any ?




Marta Ribas Rabasa (Belver de Cinca, 0sca, 3 de març de 1921- Barcelona 26 d'octubre de 2012)

Va néixer el 1921, filla de Joan Ribas Morera (Monistrol 1886-1955) i de Rosa Rabasa Torras (Esparreguera 1887-1946). Quan era petita la seva familia es va traslladar al barri d'Horta de Barcelona. El seu pare feia de ferrer.

Als 16 anys treballava en una empresa de nines de porcelana, i la seva feina era pintar les faccions de les cares. Allà va aprendre a dibuixar i a pintar de forma autodidacta.

El 1944 es va casar amb Joan, un inmigrant rus-jueu. Aquell any la Vanguardia parla de Marta Ribas en relació a Los artistas del Libro : "Marta Ribas, especializada en la ilustración y ya de justa fama en su juventud". (1)

El 1947 va fer un retrat femení dedicat a Josep Carbonell.

El 1950 es trasllada amb la seva familia a viure a Jerusalem. Aquell any es publica un llibre amb dibuixos de Junceda , Marta Ribas i Collado.

1953. 19 de desembre. Exposició a Madrid sobre Terra Santa. "Una sala se dedicará a pintura moderna. En ella se instalarán 70 cuadros pintados por Marta Ribas, artista catalana, residente en Jerusalén muchos años, que reproducirán paisajes y tipos actuales". (2)

El 1956 va tornar a Barcelona, on va treballar per l'Editorial Busquets, fent sobretot recordatoris de comunió i felicitacions de Nadal. També va treballar per Bergas industrias gráficas, edicions Sabadell, ediciones Art-Carrt, Oscar-color, Altamira,Tuset, Gruart i Hallmark.

Però al llarg de tota la seva carrera va treballar per moltes editorials : Montaner y Simón, Orbis, Mariano José Larra, José Porter editor, SA Horta Impressions, Juventud, Labor, Cumbre (de Mèxic), Lema, Borràs i Vergara.


TREBALLS REALITZATS :
  • Memorias de Enrique Esmond. W. M. Thackeray. Montaner y Simón. 1943
  • Episodios de una vida tunante. Eichendorff. Montaner y Simón. 1943
  • Jarilla. Carolina Coronado. Montaner y Simón. 1943
  • El amigo Fritz. Erckmann-Chatrian. Montaner y Simón. 1944
  • Confidencias de un clarinete. Chatrian Erckmann. Montaner y Simón. 1944
  • Quo Vadis? narración histórica de tiempo de Nerón. Sienkiewicz. Ed. Montaner y Simón. 1944
  • Shakespeare. Ed. Montaner y Simón. 1944
  • Carmen. Prosper Merimee. Editorial Orbis. Barcelona. 1945
  • El pobrecito hablador. Mariano José Larra. Barcelona. Hora LUEN. 1945
  • Trilby. Charles Nodier. Montaner y Simón. 1945
  • El camino de la felicidad. Paul Heyse. Ed. Montaner y Simón. 1945
  • Montserrat, montaña santa. Juan Baldoma Alos. Editorial Borràs. 1945
  • María. Jorge Isaacs. Ed Montaner y Simón. 1946
  • Lerke. Ludwig Tügel. Ed. Montaner y Simón. 1946
  • Despedida del paraiso. Frank Thiess. Montaner y Simón. 1946
  • Novelas a Marcia Leonarda. Lope de Vega. Horta.1947
  • La Argentina vista por Josep Clara. El Arte y la época de Antonia Mercé. Nestor Luján. Xavier Montsalvatge. Horta. Barcelona. 1948
  • Primer llibre de goigs. Hilari, pare d'Arenys de Mar. Montaner y Simón. 1949
  • Sonetos con un aguafuerte de Marta Ribas. Sebastian Sánchez Juan. José Porter 1949
  • Ballet. Variacions líriques sobre uns temes de Verlaine, Debusysy i Degas. Ricard Permanyer. Josep Mompou / 1 aiguafort de Marta Ribas. Quaderns Edicions. SA Horta. 1949
  • España es mia. José Muntada Bach. Ilustraciones de Junceda y Marta Ribas. Ed. Barcelona. 1950
  • El caballo salvaje. Zane Grey. Anys 50. (Publicada?)
  • El pessebre de Sant Francesc : Poemes. P. Hilari. Horta d'Impressions SA. 1953
  • Montalba. Novela catalano rossellonesa. Carles Bosch de la Trinxeria. 10 puntas secas de Marta Ribas. Horta. 1954
  • El collar de perlas y otras novelas cortas. Somerset Maugham. Editorial Juventud. 1956
  • Historia de la muñeca Lisel. W. Matthiensen. 1956
  • Graziella Rafael. Alfonso de Lamartine. Cumbre. Mèxic. 1957
  • El fantasma de Canterville y otras narraciones. Oscar Wilde. Editorial Juventud. 1957
  • Y mañana es navidad. Selección de canciones navideñas. 1957
  • Persuasión. Jane Austen. Ed. Juventud. 1958
  • Instruir deleitando. Golondrinas, palomas, ruiseñores, mariposas. Maria Guardia. Lema 1958
  • Cuentos. Andersen Hans Christ. Cumbre. Mèxic. 1959
  • Mi libro encantado. Vol. III. Las Hadas. Editorial Cumbre. 1959
  • Las aventuras de Pinocho. Carlos Collodi. Ed. Juventud. Barcelona. 1961
  • Cuentos fantásticos de E.T.A Hoffmann. Ernst T.A. Hoffmann. Editorial Labor. 1962
  • Cuentos de Andersen. Grolier Internacional. 1965
  • Rednose the Elf. William Giuliano. Ed. Marand. Pub. 1966
  • Las llaves del reino. J.A. Cronin. Editorial Juventud. 1967
  • La Guerra y la Paz. (Tomo 2). León Tolstoi. Ed. Vergara. 1968
  • El príncipe que todo lo aprendió en los libros. Jacinto Benavente. Editorial Juventud 1986
Data desconeguda
  • El parvulito artista. Merin. La Escolar
  • Dibujitos. Merin. La Escolar
  • Mi primera comunión
  • Goigs a llaor de Nostra Dona Santa Maria de Gràcia. Hilari d'Arenys de Mar
  • Goigs a llaor de la Verge de la Renclusa. Hilari d'Arenys de Mar
  • Goigs i passades devotes a la Verge del Carme. Hilari d'Arenys de Mar


(1) Diari la Vanguardia. 21/12/1944
(2) Diari la Vanguardia. 19/12/1953
Drawing from the heart. Binichic.com. 09/2012
Ribas Rabassa, Marta. Tebeosfera.com
Marta Ribas. Jane Austen
Ribas, Marta (1921-?). Datos.bne.es. 
Pinterest

27 de març del 2021

MONTSERRAT BARTA PRATS (1906-1988)

 

Retrat femení
Treball publicitari per Blancaflor?
Tècnica mixat sobre paper
Signatura : Montserrat B.
38 x 31 cms
Any ?


Retrat femení (autoretrat ?)
Signatura: Montserrat B.
Llàpis de colors sobre paper
35 x 26,5 cms.
Any ?




Montserrat Barta Prats (24 de setembre de 1906 o 1907? - 17 de març de 1988)


Pintora i dibuixant catalana. Va estudiar a  l'escola de Belles Arts de Barcelona.  

En l'exposició d'Art de Barcelona de 1921 al Palau de Belles Arts, trobem a Montserrat Barta que exposava l'obra Aurora pàlida (ploma), amb el núm. 520. I també hi exposava Mercè Barta amb l'obra Dansarina (ploma), núm. 521, i Josep Barta Prats, amb les obres Castellderocs (Pirineu Català), núm. 416 i Collint bolets (Vallvidrera), núm. 417. Tots vivien al mateix domicili al carrer Boqueria  núm. 26, pral de Barcelona. (1)

Als anys 30 Montserrat Barta es va casar amb el pintor madrileny Gumersindo Sainz Morales (1900-1976).

El 1938 Montserrat Barta va participar en una Exposició del dibuix i del gravat  organitzada per la Junta d'Exposicions d'Art de Catalunya, juntament amb la Generalitat de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona, que es cel.lebrava al Casal de Cultura. (2)

El 9 de gener de 1958 va morir el seu germà, el pintor Josep Barta Prats, a l'edat de 58 anys. (3)

Trobem la noticia que el Instituto Nacional de Artes de Valencia li va encarregar la il.lustració del llibre El Quijote. (4). Montserrat Barta tenia el seu estudi en el carrer Muntaner núm. 233 de Barcelona.

Montserrat Barta es va especialitzar en dibuixar escenes de ballet, dansa i coreografia, i va dibuixar figurins per la Revista El Hogar y la Moda (1946). També va fer treballs publicitaris per l'empresa Blancaflor de la Garriga, dissenyant etiquetes de productes i cartells publicitaris. 

Va il.lustrar moltes postals de temàtiques variades per diferents editorials de Barcelona : Edición Colón-Politipia. Artística Benisi, Ediciones Artigas, Ediciones AA (Archivo de Arte), Ediciones JPD, Ediciones Gramont, i Ediciones Ancla i Ed. Ancora.

Va il.lustrar contes infantils, novel.les i llibres per encàrrec de les editorials Juventud, Hymsa,  Roma, o Ediciones Artigas de Barcelona :

  • Otra vez Mariali. Novela para niñas. Förster, Christian. Ed. Juventud (1947)
  • Las zapatillas rojas. Novela para niñas. Ed. Juventud (1951)
  • La Golondrina en el Espino. Matilde Muñoz. Ed. Hymsa. (1952)
  • Las muñecas en vacaciones. Pilar Sepúlveda, d'Ediciones Hymsa. Barcelona. (1953)
  • Mi primera comunión
  • La muerte por amor de Mariano Jos de Larra (Fígaro). Soler Serrano, Joaquin. Estampas Románticas. Ed. Hymsa. (1942)
  • El Milagro de Fátima. Editorial infantil año Jubilar Mariano 1953-1954. (1953)
  • Blanca y sus vecinitos. Ed. Roma. (1953)
  • Qué divertido. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 1. Ed. Roma. 
  • El probecito de la esquina. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 2. Ed. Roma. 
  • La ovejita negra. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 3. Ed. Roma. 
  • El pastel de mantequilla. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 4. Ed. Roma. 
  • ¿Que haces los lunes? Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 5. Ed. Roma.
  • Yo ya se rezar. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 6. Ed. Roma. 
  • Historia de un gatito. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 7. Ed. Roma. 
  • El duendecillo. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 9. Ed. Roma. 
  • Las botas nuevas. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 10. Ed. Roma. 
  • El Furgón. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 11. Ed. Roma.
  • El Secreto. Biblioteca Sueños Inocentes. Vol. 12.  Ed. Roma. 
  • La pequeña Robinsón. Carmen Martel. Ed. Hymsa. (1954)
  • Cuatro corazones. Constanza Vick. Ed. Hymsa. (1957)
  • Manzanita de Oro. Ed. Hymsa. Barcelona. (1959)
  • 1. La petite classe. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • 2. Les bonnes choses. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • 3. Les enfants dans le parc. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • 4. La fête de Noël. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • 5. La chambre des enfants. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • 6. La mer et la montagne. Petits enfants. Germana Pujulà Rebours. Ediciones Mon Livre de Français. Imp. Farré. Barcelona
  • La nena de les Mitenes per Fabiola. Ed. Artigas. Barcelona. (1964)
  • ...

EXPOSICIONS
  • Galeries Costa (1942)
  • Galeries Atenea (1942)
  • Sala Rovira (1943)
  • Galeries Laietanes (1944)
  • Galeries Argos (1948)
  • Galeries Augusta, de forma individual (1943, 1951)
  • Salón de Arte Maricel, Sitges (1959)
  • Galeries Augusta (1948, 1957, 1958, 1959, 1960, 1968, 1969, 1972, 1973, 1975)
  • Galerias Españolas (1962, 1964, 1965, 1966)

COL.LECCIONS


(1) Exposició d'Art. Barcelona. Catàleg il.lustrat 1921. Junta de 
(2) Exposiciones y concursos en el periodo 1936-1939 en Barcelona. Immaculada Julian
(3) La Vanguardia 10/01/1958
(4) Dona i Art a Espanya : Artistes d'abans de 1936. Obra exposada. Obra desapareguda. Vicent Ibiza Osca. Universitat de Valencia

L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra
Barta Montserrat. Soloillustratori. 27/12/2017
Montserrat Barta Prats. Nord-est Llibertari. 24/09/2020
El Pou calent n. 11
Montserrat Barta. Arnot Gallery
Hemeroteca la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1959/06/05/pagina-24/32740003/pdf.html
DICCIONARIO "RAFOLS" DE ARTISTAS CONTEMPORANEOS DE CATALUNYA I BALEARS

7 de novembre del 2020

GUMERSINDO SAINZ MORALES DE CASTILLA (1900-1976)

Coberta de la novel.la Mansedumbre
Signatura: Sainz de Morales
Tècnica mixta
30 x 22 cms.
1930


Mansedumbre
Juan F. Muñoz y Pabón
La novela Rosa N. 157
Publicación quincenal. Año VII
Editorial Juventud S.A.
1 de juliol de 1930



Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Madrid, 12 de maig de 1900 - Barcelona, 3 d'octubre de 1976)

Dibuixant, cartellista i il.lustrador. Fill de Gumersindo Sáinz López de Barrera i de María de los Dolores Patricia Morales de Castilla Serna. Va estudiar a la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Quan va morir el seu pare, es va traslladar a viure a Barcelona, junt amb el seu germà periodista Luis Sainz Morales de Castilla.

Anys 30. Es va casar amb la dibuixant i pintora Montserrat Barta Prats (1906-1988).

És autor d'alguns cartells propagandístics de la guerra civil, com La Guerra, distribuits pel Sindicat de la Industria del Espectaculo, i el cartell La Anarquia es la mas alta expresión del orden.

1956. Dimecres. Exposició a les Galeries Augusta.  Juan Cortés escriu a la Vanguardia : 
"Con su estilo garboso y abocetado, persecutor sagaz de la línea y del movimiento, evocador en grado sumo, se presenta de nuevo a nuestra consideración e1 pintor Gumersindo Sáinz, que vuelve a sus figuras de gitanas y a sus escenas pintorescas, entre las cuales ha intercalado algunos paisajes ciudadanos barceloneses y de vistas de París. Reitera Sáinz la buena calificación que tiene ganada de pintor espontáneo brioso y sensible. Su afición a los colores sombríos, que sabe animar con toques vivaces de tonos enteros, te hace obtener efectos de muy bien hallada armonía, sin descender al documento pintoresquista con todo y la explícita solicitación de la mayoría de sus temas".

Va utilitzar el pseudònim Gumsay en algunes ocasions.


EXPOSICIONS
  • Sala Pinacoteca (1938) 
  • Galeries Augusta. (1949, 1954, 1956, 1957)
  • Salón de Arte Maricel de Sitges (1959)
  • II Festival Internacional dels Artistes. Casino Club de Mar de Sitges. (1960)
  • Galeria Guifré & Escoda (1964)

Va il.lustrar llibres i sobretot novel.les romàntiques :

  • Fi Fi. Gonzalo del Toro y Mihura. Editor de Música. Madrid (c.1920)
  • El amor que vuelve, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1921)
  • Memórias de un hombre de acción. Los caminos del mundo, de Pio Baroja. Rafael Caro Raggio. Madrid (1921)
  • Mimi Bluette Flor de mi Jardín, de Guido da Verona. Ed. Mundo Latino. Madrid (1922)
  • El loco de Candalaor, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • Yvelise, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • Rayo de sol, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • El caballero del Espíritu Santo, de Guido da Verona. Editorial Mundo Latino. Madrid (1923)
  • El peligro de las Perlas, de Federico Moore. Aventuras. N. 72. Prensa moderna 8º. Madrid. (Anys 20 o 30?)
  • Misterio, de Hugo Conway. Biblioteca Selecta Vol. 3. Ed. Iberia. Barcelona (1927)
  • Mi Tio Anghel, de Panait Istrati. Editorial Lux. Barcelona (1927)
  • El cielo envenenado, de Artur Conan Doyle. Editorial Iberia. Barcelona (1928)
  • La Danza de los Caníbales. La Narración de un viaje a través de la Guinea, de Mihai Tican Rumano. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • Perdidos entre las fieras. Narración de mi viaje al Africa Central, de Mihai Tican Rumano. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • Dinero para uno, de Berta Ruck. La Novela Selecta. N. 1. Mentora (1928)
  • Pared por medio, de Florencia L. Barclay. La Novela Selecta. N. 2. Mentora (1928)
  • Los salvajes, de M.P. Arzybachief.  J. Sanxo Editor. Barcelona (1928)
  • El hombre mono y sus mujeres. Narración de un viaje a través de la selva vírgen, de Mihái Tican. Ed. Lux. Barcelona (1928)
  • El lago de los elefantes, de Mihai Tican Rumano. Editorial Lux. Barcelona (1928)
  • El Rey de los buscadores de oro, de Gustavo Aimard. Novela de aventuras N. 15. Ilustraciones de Sainz de Morales. Ed. Iberia. Barcelona (1928)
  • Indiana, de Jorge Sand. Publicaciones Mundial. Barcelona (1929)
  • Tres Pipas. Memorias noveladas, de Mario Verdaguer. Ed. Lux. Barcelona (1929)
  • Casada por dinero, de Concordia Merrel. Nueva Colección Hogar. Barcelona (1929)
  • El Tutor, de Carlos Foley. Editorial B. Bauzá. Barcelona (ca.1930)
  • Elevació, de Enric Barbusse. Col.lecció Balaguer. Imp. la Ibérica. (ca.1930)
  • 3 ensayos socialistas, de Eugenio Pagan. Colección Balagué. Armengol. Barcelona. (años 30)
  • Ofensas a la moral, de O. Lary. Colección Ideal. Sección Humorismo. Editorial B. Bauzá. Barcelona (1930)
  • Mansedumbre, de Juan F. Muñoz Pabón. La Novela Rosa. N.157. Ed. Juventud. Barcelona (juliol 1930)
  • La vida de los forzados, de Eugenio Dieudonne. Publicaciones Mundial. Barcelona (1930)
  • El Diluvio. Almanaques para 1931. Barcelona (1930)
  • La Bolchevique enamorada, de Manuel Chaves. La Novela Aster. Barcelona (1930)
  • Su buena estrella, de Concordia Merrel. La Novela Rosa N. 233. Ed. Juventud. Barcelona (1930)
  • Los archivos rojos. Papeles del Estado Ruso y otros documentos relacionados con los años 1915-1918, de C.E. Vulliamy. Imp. Costa. Barcelona (1930)
  • El antepasado, de Eveline Le Maire. Colección Novela Rosa N. 164. Barcelona (octubre 1930)
  • El Arte del Coktelero Europeo. Manera de preparar los coktails, ponches y demás bebidas exóticas. Ignacio Doménech. Libros de cocina y pastelería. Tipografia Bonet de Quintilla y Cardona. Barcelona (1931)
  • Fin de una aventura, de J. Carreño Vargas. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Hija de Hidalgos, de William Mac Leod Raine. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Carmita de Laura Cortinas. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • Los amadores de Manqueses, de Joaquin Arderius. Ashter. Barcelona (1931)
  • Bajo el velo del anónimo, de Courths Mahler. Ediciones Edita. Barcelona (1931)
  • El beso perturbador, de May Cristie. Ediciones Edita. Barcelona (1931)
  • El collar de perlas, de Courths Mahler. Editorial Juventud. Barcelona (1931)
  • El revolver cargado. Jose M. Salaverria. La Novela de Hoy. Madrid. (1931)
  • Guarnición en Siberia, de Rodion Markovits. Publicaciones Mundial. Barcelona (1931)
  • El relicario, de H. Courths-Mahler. La Novela Rosa n. 75. Ed. Juventud. Barcelona (1931)
  • La partida de los madrugadores (Romance en prosa de la Guerra Carlista), de Alardo Prats y Beltran. La Novela Ashter. Barcelona (1931)
  • Cautiverio de almas, de Luis G. Manegat. Colección Novela Rosa N. 246. Barcelona (Diciembre 1931)
  • Revista Ford. N. 16. Barcelona (1932)
  • Almanac del Be Negre 1932. Nagsa BCA. Barcelona (1932)
  • Corazones orgullosos, de Maria Mercedes Ortoll. Colección la Novela Rosa. Juventud. Barcelona (1932)
  • Venga usted a casa en primavera, de Mariano Tomás. Ed. Edita. Barcelona. (1933)
  • Conspiradores, de Benigno Bejarano. Ediciones Juvenal. Barcelona (1933)
  • Kyra Kyralina : Las narraciones de Adrian Zograffi, de Panait Istrati. Vilella, BCA. Barcelona (1933)
  • Enseñanza : religiosa y laica, de A. Orts-Ramos. Ed. Villaroel. Barcelona (1933)
  • La tumba de las vírgenes, de Alejandro Kuprin. Biblioteca Nuevo Surco. J. Sanxo Editor. Barcelona (1928)
  • Los locos amores de Doña Juana y Don Felipe, de Regina Opisso Llorens. La novelita n. 7. Editorial ?. Barcelona (Any ?)
  • La torre del Ksar, de Paul Darcy. La Aventura moderna. Editorial Sanxo. Barcelona (Any ?)
  • S.O.S. La Aventura moderna. Editorial J. Sanxo. Barcelona (Any ?)
  • 160 platos de arroz, de Ignacio Domenech. Gumsay. Ed. Quintilla y Cardona. Barcelona (Any?)
  • El vicari de Wakefield, de O. Goldsmith. 2 volums. Llibreria Catalònia. Barcelona (1934)
  • Laia (Retaule de siluetes d'arran la mar), de Salvador Espriu Castelló. Quaderns Literaris. Barcelona (1934)
  • La illa del Tresor, de Robert L. Stevenson. 2ª edició. Editorial Joventut. Barcelona (1934)
  • Desembre, de Baptista Xuriguera. Edicions Balagué. Barcelona (1934)
  • Revista Ford. N. 31. Barcelona (1934)
  • La mujer que quiso ser hombre. Memórias de una lesbiana, de Francisco Oliva. Nuñez. Barcelona (1934)
  • Las ciudades del pecado, de Hendrik de Leew. Editorial Molino. Barcelona (1934)
  • Casada por dinero, de Concordia Merrel. Colección Novela Rosa N.324. Barcelona (1938)
  • Estampas de la España que sufre y Lucha. Gumsay. Ed. Comité Regional Juventudes Libertarias de Cataluña (abans de 1939)
  • (...)


La Vanguardia 01-11-1949
La Vanguardia 17-12-1954
La Vanguardia 14-11-1956
La Vanguardia 22-10-1957
La Vanguardia 02-03-1938
La Vanguardia 02-09-1960
La Vanguardia 19-04-1964

Gumersindo Sainz de Morales que firma : Gumsay (1900-1976). Los carteles de los luchadores de la libertad. España 1936 http://affiches-combattants-liberte.org/es/29__gumsay 
Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Gumsay) (Vida y obra). Joselito. 3-10-2018. Sobre la Anarquia y otros temas https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/10/03/gumersindo-sainz-morales-de-castilla-gumsay-1900-1976/ 
Les imatges del trimestre (estiu 2016) - per Santi Barjau. 21-09-2016. Els meus cartellistes. El blog d'història del cartell de Santi Barjau
Sainz de Morales, Gumersindo. Francesc Mestre Art 
Gumersindo Sáinz de Morales, Gumsay 1900-1976. Publicacions on va aparèixer http://www.graficaanarquista.com/autor/gumsay/ 
John Silver. 26/07/2011
La mujer que quiso ser hombre (memorias de una lesbiana). Francisco Oliva 15-01-2015. Coberta de Sainz de Morales. Galeria d'imatges Galderich-Leblansky-Hernando-H.March 

26 d’octubre del 2020

JORDI VALLBONA SADURNÍ (1953)

 

Tres homes
Signatura : Vallbona
Llàpis d'aigua sobre paper
Mides : 13 x 10 cms.
Any : ?


-

Jordi Vallbona Sadurní (Colònia Viladomiu Vell, Gironella 1953)

Pintor, dibuixant, escultor, professor de pintura i director teatral. 

1953. Va néixer a la Colònia Viladomiu Vell de Gironella (Berguedà).

1971. Als divuit anys va entrar a treballar en el món del tèxtil.

1995-2003. Va entrar a formar part del grup de pintors de la prestigiosa Galeria d'Art Mayte Muñoz, de Barcelona, on hi va fer diferents exposicions.

2001-2014. Vallbona crea i dissenya la representació teatral de l'espectacle L'Onze de Setembre de Gironella, sobre els fets del 1714, amb els actors i actrius del grup de teatre La Gresca.

2003. Vallbona és autor del projecte Historia Viva, racons del nucli antic de Bagà, una carpeta amb 12 dibuixos, amb text de Josep Ureña i un tiratge de 150 exemplars.

2004. Juliol. La Galeria d'Art Laué d'Avenches (Suïssa) li fa l'encàrrec d'una exposició dedicada a l'òpera Carmen dins del reconegut festival d'òpera que es representa en aquesta ciutat.

2005. Març. La Galerie d'art Laué de Suïssa escull Vallbona per participar en la Fira d'art Internacional de Karisruhe (Alemanya).

2006. Maig. La Galerie d'art Laué fa exposar Vallbona a Salzburg (Àustria) amb motiu de l'any Mozart.

2007. Vallbona participa en l'exposició anual d'Avenches (Suïssa).

2008. Febrer. Es presenta el llibre El Berguedà, ressons europeus de Jaume Farguell Sitges (1936), amb il.lustracions de Jordi Vallbona. Del 4 de juliol al 3 d'agost. Vallbona realitza una altra exposició a la Galeria d'art Laué dedicada a l'òpera La Traviata de Verdi. El novembre participa en la Fira d'Art internacional de Madrid (FAIM), i així el presentaven: "el catalan Jordi Vallbona : pintura figurativa, pero de pincelada etérea y sugerente." Aquell any també dibuixa 5 marcapàgines que formen un puzzle del pont de la Vila i l'església de Sant Esteve de Bagà, per encàrrec de la Penya Blaugrana de Bagà.

2009. Exposa a Avenches (Suïssa) i torna a participar a la Fira d'Art Internacional de Madrid (FAIM).

2010. Abril. La Galerie d'art d'Avenches porta una exposició de Vallbona a Montreux.

2012. Abril. L'obra a pastel Detall de Montserrat surt reproduïda en una invitació del X Acte Acadèmic de Montserrat 2012. Arxiu històric de les Ciències de la Salut.

Una lesió a l'espatlla el va fer apartar de la pintura, però aleshores va aparèixer l'escultura com a nova afició.

2013. 15 d'agost. Exposició El sentit de les formes, una col.lecció de peces esotèriques sortides de la natura, a GOTIM Gironella.

2015. Del 7 al 23 de maig. Es cel.lebra una exposició d'escultures orgàniques de Jordi Vallbona amb el nom de Bellesa de la Natura, al Casal d'Europa (Palau de Suècia) de Berga.

2017. Es publiquen els Goigs del Santuari de Santa Maria de la Quar, amb text de Joan Pujol i dibuixos de Jordi Vallbona.

2018. Maig. Jordi Vallbona publica el llibre Roses que perfumen el paisatge amb il.lustracions d'esglésies romàniques del Berguedà, amb pròleg de l'historiador i arqueòleg berguedà, Jaume Bernades Postils.

Vallbona també és autor del projecte Domus Domini, una carpeta amb 15 dibuixos del Romànic del Berguedà, que tenia un tiratge de 125 exemplars.

El pintor Vallbona ha exposat a Madrid, Girona, Bilbao, Palma de Mallorca, París ...



El pintor de Gironella Jordi Vallbona inaugurarà aquest divendres una exposició a Suïssa. Aquí Berguedà. 01/07/2008
Feria de arte independiente en Madrid. Alicia Mesa
Invitació 2012
Jordi Vallbona, pintor i escultor. Revista Pànxing. Berguedà entrevistes. Maig 2015
Entrevista a Jordi Vallbona. Revista Pànxing. N.199

9 d’octubre del 2020

JAUME PAHISSA LAPORTA (1846-1928)

"Don Quijote de la Mancha"
Signatura: Pahissa
Tinta sobre paper (xilografia?)
19 x 26 cms.
1910

Cromo D. Quijote de la Mancha. Serie B. N. 44
 "Viéndose, pues, D. Quijote libre y desembarazado de tantas pendencias, 
así de su escuder como suyas, se fué á poner de hinojos ante Dorotea."
Cromo Chocolate Amatller
8 x 13 cms.
ca. 1916



Jaume Pahissa Laporta (Sants, 20 d'abril de 1846 - Barcelona, 22 de gener de 1928)

Dibuixant il.lustrador barceloní i paisatgista. 

Fill de Jaume Pahissa i Rosa Laporta. Germà de Llorenç i Josefa. El seu pare feia de fuster, i va quedar orfe als 10 anys, sent tutelat pel seu tiet, el mestre d'instrucció primària Francesc Laporta Cladellas.

En els seus anys de juventut va conèixer al pintor Baldomer Galofre, veí de Sants.

Va ser alumne eventual junt amb Vayreda, Armet i amb Torrescassana del professor Ramon Martí Alsina.

Entre 1880 i 1920 va fer dibuixos a la revista La Il.lustració Catalana, a vegades utilitzant el pseudònim Tomàs Pijoliu.

També va dibuixar a la revista L'Esquella de la Torratxa.

1868. Va participar en una exposició col.lectiva a Barcelona.

1877. 29 de març. Es cel.lebra el casament amb Anna Jo Prat. 

1880. 8 d'octubre. Naixement del seu fill, el futur músic i compositor Jaume Pahisa Jo (1868-1969).

1884. Exposa a la Sala Parés de Barcelona.

1891. És guardonat amb diploma Honorífic en un certàmen de Belles Arts.

1900. Presenta l'obra Environs de Ginestar (Catalogne) a l'Exposition Universelle de Paris.

1906. Participa en l'Exposició de la Lliga Regionalista.

1909. Exposició individual de dibuixos al carbó a la Sala Parés de Barcelona.

1910. Es publica el Cançoner Popular de l'editorial La Renaixensa-L'Avenç, amb dibuixos de Jaume Pahissa, amb la participació d'altres dibuixants.

1911. Pahissa participa en la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona.

1916. Exposició individual a les Galeries Laietanes. Es publica el llibre El Quijote en imágenes de Miguel de Cervantes Saavedra, amb 60 il.lustracions del pintor Jaume Pahissa, publicat per l'Editorial Ambos Mundos de Barcelona. 

1923. Participa en una Exposició d'Art.

1924. Exposició als salons de Belles Arts El Siglo.

1927. Exposició a la Pinacoteca.

1928. Exposició pòstuma de pintures, dibuixos i esbosos a les Galeries Areñas. 

Pahissa també va dibuixar auques i molts paisatges catalans al carbó, on es demostra el seu domini en el joc de llums i ombres.



Xavier Soler Àvila. Jaume Pahissa i Laporta
Jaume Pahissa i Laporta. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0048219.xml
Jaume Pahissa pintor
Jaume Pahissa i Laporta. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Pahissa_i_Laporta
Jaume Pahissa i Laporta. GELIV. Grup d'Estudi sobre la literatura del vuit-cents. Universitat de Barcelona
Pahissa, Jaume. Galeria Francesc Mestre Art




2 d’octubre del 2020

PERE CREIXAMS PICÓ (1893-1965)

 

Figura femenina
Signatura: Créixams
Tècnica mixta
20 x 15 cms
Any?

Retrat femení
Signatura : Creixams
Tècnica mixta
26 x 24 cms
Any ?



Pere Créixams Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - Barcelona, 5 de març de 1965)


Pintor i dibuixant català. Va néixer al barri de la mina de Barcelona, en el sí una familia humil. Als 6 anys va quedar orfe de pare, i va començar a treballar de ferrer.

Com que tenia dots com a cantant i músic, als 14 anys va ingressar al Conservatori del Liceu de Barcelona. Va treballar en diferents companyies de teatre clàssic, i va aconseguir formar la seva propia companyia que va actuar en diferents poblacions catalanes.

El 1918, acabada la primera guerra mundial, Creixams va viatjar a Paris, on va entrar a treballar de tipògraf a la impremta de François Bernard.

1920. Aquell any se li comença a despertar l'afició a la pintura. 

1921. Creixams es va integrar en l'ambient artístic de Montmartre, a la famosa l'École de Paris, on coneix poetes i pintors com Duffy, Florent Fels, Georges Simenon, Segonzac, Utrillo, Othon Friesz, Modigliani i Picasso. Fou pintor autodidacte amb taller propi. 

1922. Va exposar al Salon des indépendants de Paris, on va ser descobert pel marxant d'art Paul Guillaume. Aquell any va il.lustrar el llibre Voici l'homme fragments, de Andre Suares, publicat per Librairie Stock, i el llibre Le Chirurgien des Roses ou Roses des lles et du Soir. Poemes en prose avec deux dessins de Pierre Creixams, de Marcel Sauvage, publicat per Caipa, Anvers.

1923. Dibuixa el retrat de Colette, autor del llibre Réverie de Nouvel An, publicat per Librairie Stock de Paris, i el retrat de Jérome et Jean Tharaud, autor del llibre Un drame de l'Automne.

1925. Exposa al Salon d'Automme. Aquell any a Paris es publica el llibre Une Courtisane de Charles Baudelaire, amb il.lustracions de Creixams. També es publica el llibre La Guérison Sévère, avec un portrait de l'auteur par Pierre Creixams, gravé sur bois par G. Aubert, de Jean Paulhan i publicat per Editions de la Nouvelle Revue Française. Creixams també fa les il.lustracions del llibre Les Stupra. Sonnets, de Arthur Rimbaud, publicat per Imprimerie Particulière de Bruxelles. Presenta Familia de Gitanos al Saló de les Tullerias de Paris, amb gran èxit de crítica.

El 1927 Creixams va tornar a viure a Barcelona. Entre 1927 i 1936 també va residir a Tossa de Mar.

1930. En aquella década, Creixams va donar a conèixer el poble de Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet i amb E. Armengol.

Del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931 Creixams va exposar a la Sala Parés de Barcelona. Va il.lustrar els dibuixos de Le Supplice d'une Queue de François-Paul Alibert.

1932. Darrera exposició del grup dels Evolucionistes a Barcelona. La seva obra va ser relacionada amb un cert constructivisme picassià.

1933. Exposició del 8 al 21 de d'abril a la Sala Parés. 

1934. Exposició del 5 al 18 de maig, junt amb Manolo Hugué a la Sala Parés. Exposició del 17 al 30 de novembre a les Galeries d'art Syra. Aquell any Creixams es va incorporar com a professor de paisatge urbà, a l'Escola Superior de Paisatge d' Olot.

1935. Exposició del 19 d'octubre al 1 de novembre a la Sala Busquets de Barcelona.

Quan s'inicia la guerra civil, Pere Creixams s'exilià a Paris fins l'any 1953.

1944. Es publica el llibre Joie sur la terre. Avec une eau forte de Creixams, de René Fauchois, editat per Imprimerie Darantiere de Dijon.

El 1945 va ser un dels organitzadors a Paris del Saló d'Art Català. 

1948. Va fer algunes de les il.lustracions del llibre De Tapioca à grand'mère Dobrovna, editat per Henry Bry.

1936. Del 16 al 29 de maig Creixams exposa les Galeries d'Art Syra de Barcelona.

1937. Es publica el llibre Infants, de Pere Creixams, publicat per Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb 12 dibuixos de Creixams.

1955. Creixams apareix en el Catalogue Galerie d'Art Roussard.

El 1961 li fou concedida la medalla de plata Ville de Paris.

1962. Va exposar a la Pinacoteca de Barcelona.

1965. Any de la seva mort.

1975. Octubre. Exposició d'obras de P. Creixams a la Sala Nonell de Barcelona. 

1978. Exposició d'obres de Creixams a la Galeria Beabourg de Barcelona.

El 1992 es publica el llibre Pere Creixams (1893-1965), publicat per Ed. Museu Municipal de Tossa i Museu d'Art de Girona.

Té obra seva al Museu d'Art Modern de Barcelona, al Pétit Palais de Ginebra i altres museus europeus i americans.


Pere Créixams i Picó. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Cr%C3%A9ixams_i_Pic%C3%B3
Pere Creixams Picó.  Real Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/58249/pere-creixams-pico
Créixams i Picó, Pere. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza
https://coleccioncarmenthyssen.es/artist/pere-creixams-i-pico/
Pere Créixams. Museu Nacional d'Art de Catalunya
Diari La Vanguardia 6-03-1965

19 de setembre del 2020

TOMÀS ARGEMÍ (c.1870-d.1910)

General George White (1835-1912)
Signatura : Argemí
Dibuix a tinta
Publicat al diari Noticiero Universal (?)
13 x 16 cms.
c. 1910 (?)



 Tomàs Argemí (Barcelona c. 1870 - actiu el 1910)

Il.lustrador i dibuixant publicitari nascut a Barcelona. Hem trobat poques dades biogràfiques del dibuixant Argemí.

El 1896 va treballar a la revista Blanco y Negro. (1). Aquell sabem que va dibuixar l'anunci publicitari de farmàcia El Estómago artificial Polvos Kuntz.

El 1898 va fer dibuixos a L'Esquella de la Torratxa.

El 1900 va col.laborar a la revista Catalunya Artística.

El 1901 Argemí va fer els dibuixos del llibre Biblioteca literaria de Catalunya Artística, format per les novel.les Lluyta doméstica, La Mionette, el Pas de la Mort, L'Apóstol. En aquesta obra també hi van col.laborar els dibuixants Arcadi Casanovas i Ricard Opisso.

El 1902 va dibuixar a les revistes Pluma y Lápiz, i va col.laborar a Album Salón. Primera ilustración española en colores (1902), on es reprodueix un oli de T. Argemí titulat desencantament, del poema Canigó de Jacint Verdaguer. (2). El diari la Vanguardia se'n feia ressó : "Hemos recibido el último número de la importante revista "Álbum Salón", dedicado completamente al egregio gran poeta Mosen Jacinto Verdaguer, con dibujos oleográficos de Mas y Fondevila, Bejar, Buil, Passos, Tamburini, Vázquez, Llimona y Argemi, que ilustran composiciones poéticas de Verdaguer, resultando en conjunto un número verdaderamente notable". (3)

Aquell mateix any Argemí també va fer 4 dibuixos per la Revista crítica de historia y literatura españolas.

El 1903 Argemí, que vivia al carrer Rosselló n. 266 de Barcelona, va fer les il.lustracions del llibre Jubileo Pontificio de Leon XIII. Recuerdo de la peregrinación española á Roma, de Arístedes de Artiñano, Tipografia la Academia de Barcelona, amb fotogravats de la casa Joaritzi. 

El 1906 Argemí sabem que vivia al carrer Indústria n. 80 de Barcelona, i figurava com a dibuixant. 

El 1908 va fer els dibuixos, fotografies i gravats del Almaque de la Actualidad. (4)

El 1909 va dibuixar l'obra Canestoltes, que avui forma part del fons del Museu Abelló de Mollet del Vallès. (5)

També va fer dibuixos pel diari Noticiero Universal (1888-1986) de Barcelona.

El 1918 es publica Evers el misterioso, de Angel, Editorial Escuelas Pias de S.Anton, amb dibuixos d'Argemí.

Els anys 1927, 1931 i 1937, el calendari de l'ermità fa servir un dibuix d'Argemí per il.lustrar la portada del calendari promogut per Antoni M.Morera. En el calendari també hi col.laboraren els dibuixants Celestí Sadurní i Pacià Ros. (6)


(1) Tomás Argemí. Biografies de pintores. Fernando Alcolea
http://fernandoalcolea.es/BIOGRAF-AS-DE-PINTORES-A/Tomas-Argem/desktop/
(2) Laura Vilardell Domènech. La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936). Tesi Doctoral. 2013
(3) Diari la Vanguardia 18/09/1902
(4) Almanaques de la Actualidad. 1908
(6) El calendari durant la guerra civil. Calendari de l'ermità dels Pirineus

Imágenes de la historia de España (11). 07/08/2014. Miniaturas militares por Alfons Cánovas

20 de febrer del 2020

EDUARD ROIG ENSEÑAT (1870-1949)

Eduard Roig Enseñat
Nena
"Alicia en el p. de las m."
(Alicia en el país de las maravillas)
Signatura : E. Roig
Llàpis de colors
16 x 12,4 cms
1910's (?)




Eduard Roig Enseñat (Barcelona, 13 de setembre de 1870 - Barcelona, 1949)


Pintor, dibuixant, aquarel.lista i litògraf català. Era fill de Francisco Roig i de Bonaventura Enseñat.

El seu germà bessó va ser el conegut pintor i aquarel.lista Lluís Roig Enseñat (1870-07/05/1949), casat amb Carme Clotet Bonafont.

La seva germana Francisca Roig Enseñat (?-1927) es va casar amb Feliciano Martínez Rodríguez, i van tenir 6 filles : Francisca, Manolita, Josefina, Carmen, Maria i Dolores.

Abans de 1896 Eduard Roig es va casar amb Maria Clotet Bonafont (1877-1921), filla de Joan Clotet i germana de la seva cunyada Carme.

El 1896 va néixer el seu fill Francisco Roig Clotet (1896-1966).

L'Eduard i el Lluis van crear un taller litogràfic, un negoci familiar en el que varen treballar molts anys. Eduard treballava sempre a l'ombra del seu germà Lluís, i mai va ser tant reconegut com el seu germà Lluís, però el seu art i el seu ofici, poc a poc es va reconeixent, sobretot a través de les seves interessants miniatures.

Els dos germans també formaven part de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya, i sovint van exposar junts a diferents sales de Barcelona. El món artístic de l'època els coneixia come els srs. Roig-Enseñat.

1929. "En el Real Circulo Artístico se ha celebrado un banquete organizado por la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña», con motivo de haber celebrado en el Salón Pares su XIX exposición. Asistieron la señora doña María A. de Tort y los señores Galofre Oller, Baixeras, Sabaté Jaumá, Roig Enseñat (L.), Roig Enseñat (E.), Risques, Camins, Segrelles, Valls-Clusas, Castells, Soler Gili, Sabaté Prúnera, Baixas, Santandreu, Armengol Bas, Riera Maurí, Lienas, Carreras, Blanes, Gaspar y otros más (...)."

Eduard va morir l'any 1949, el mateix any que va morir el seu germà Lluís. 



Roig Enseñat, Eduard. Ninots, tebeos i dibuixos. 20/11/2018
Lluís Roig Enseñat. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0056495.xml
Lluís Roig Enseñat. (Biografia 1/2). Ninots, tebeos i dibuixos. 11/02/2008
https://ropto.blogspot.com/2008/02/llus-roig-enseat-barcelona-1848-1949.html
Lluís Roig Enseñat. (Biografia 2/2). Ninots, tebeos i dibuixos. 13/03/2008
https://ropto.blogspot.com/2008/03/llus-roig-enseat-22-barcelona-1870-1949.html
Roig Enseñat, Lluís. Ninots, tebeos i dibuixos. 8/04/2009
https://ropto.blogspot.com/2009/04/roig-ensenat-lluis.html
Autobiografia de Lluis Roig Enseñat. Todocoleccion.net
https://www.todocoleccion.net/documentos-antiguos/autobiografia-completada-mano-por-pintor-luis-roig-ensenat-barcelona~x117142579

FRANCISCA ROIG ENSEÑAT (?-1927)

Esquela Francisca Roig Enseñat. La Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/06/pagina-1/33210054/pdf.html


8 de gener del 2020

FRANCESC GASSÓ CARBONELL (1918-1997)

Noia dormint
Firmat Gassó
Tinta sobre paper
22 x 16 cms
Any ?


Noia amb nen
Firmat Gassó
Llapis de colors sobre paper
25 x 35 cms
Any ?







Francesc Gassó Carbonell (1918 - Barcelona, 14 de setembre de 1997)

Artita polifacètic català.  Fou escultor, ceramista, dibuixant i pintor.

Va nèixer en el si d'una familia d'artistes compromesos amb la recuperació de la cultura catalana. Era germà del poeta Lluís Gassó Carbonell (1916-2010) que fou premiat amb la Creu de Sant Jordi, i de Magdalena Gassó Carbonell (?-2019).

Gassó va treballar com a professor de modelat a l'escola Massana i en altres escoles de Barcelona.

Fou membre del Grupo Estudio, junt amb Joan Pinell, Joan Barat i Lluís Gassó, i més tard s'hi van afegir Lluís Pinell, Josep Cucala, Màrius Lleget, els germans Abanco, Pere Folch i Joan Tena. L'estudi era lloc de trobada i de tertulia, i més tard fou el taller del propi Francesc Gassó.

L'any 1948, el trobem com un dels autors del núm. 17 de la revista Ariel: Revista de les Arts.

El 1951 va il.lustrar el llibre de poemes Atzurs Rebels, editat per Edicions L'Estel Filant de Mallorca, i escrit per Lluís Gassó.

El 1955 va fer els dibuixos del llibret Arbre de l'editorial Brisa, escrit pel seu germà Lluís.

En el seu estudi es conserva una colecció de 1.000 llibres de totes les temàtiques.

Treballador incansable, com escultor va crear obres en pedra, màrmol, ceràmica, vidre, metall i fusta. Les temàtiques són bàsicament religioses i algún nú femeni.

Trobem les seves obres en museus de Barcelona, en col.leccions particulars i en les esglésies de Núria i Esparreguera.




Esquela de Francesc Gassó
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/09/15/pagina-30/34623679/pdf.html