Signatura: Créixams
Tècnica mixta
20 x 15 cms
Any?
Pere Créixams Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - Barcelona, 5 de març de 1965)
Pintor i dibuixant català. Va néixer al barri de la mina de Barcelona, en el sí una familia humil. Als 6 anys va quedar orfe de pare, i va començar a treballar de ferrer.
Com que tenia dots com a cantant i músic, als 14 anys va ingressar al Conservatori del Liceu de Barcelona. Va treballar en diferents companyies de teatre clàssic, i va aconseguir formar la seva propia companyia que va actuar en diferents poblacions catalanes.
El 1918, acabada la primera guerra mundial, Creixams va viatjar a Paris, on va entrar a treballar de tipògraf a la impremta de François Bernard.
1920. Aquell any se li comença a despertar l'afició a la pintura.
1921. Creixams es va integrar en l'ambient artístic de Montmartre, a la famosa l'École de Paris, on coneix poetes i pintors com Duffy, Florent Fels, Georges Simenon, Segonzac, Utrillo, Othon Friesz, Modigliani i Picasso. Fou pintor autodidacte amb taller propi.
1922. Va exposar al Salon des indépendants de Paris, on va ser descobert pel marxant d'art Paul Guillaume. Aquell any va il.lustrar el llibre Voici l'homme fragments, de Andre Suares, publicat per Librairie Stock, i el llibre Le Chirurgien des Roses ou Roses des lles et du Soir. Poemes en prose avec deux dessins de Pierre Creixams, de Marcel Sauvage, publicat per Caipa, Anvers.
1923. Dibuixa el retrat de Colette, autor del llibre Réverie de Nouvel An, publicat per Librairie Stock de Paris, i el retrat de Jérome et Jean Tharaud, autor del llibre Un drame de l'Automne.
1925. Exposa al Salon d'Automme. Aquell any a Paris es publica el llibre Une Courtisane de Charles Baudelaire, amb il.lustracions de Creixams. També es publica el llibre La Guérison Sévère, avec un portrait de l'auteur par Pierre Creixams, gravé sur bois par G. Aubert, de Jean Paulhan i publicat per Editions de la Nouvelle Revue Française. Creixams també fa les il.lustracions del llibre Les Stupra. Sonnets, de Arthur Rimbaud, publicat per Imprimerie Particulière de Bruxelles. Presenta Familia de Gitanos al Saló de les Tullerias de Paris, amb gran èxit de crítica.
El 1927 Creixams va tornar a viure a Barcelona. Entre 1927 i 1936 també va residir a Tossa de Mar.
1930. En aquella década, Creixams va donar a conèixer el poble de Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet i amb E. Armengol.
Del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931 Creixams va exposar a la Sala Parés de Barcelona. Va il.lustrar els dibuixos de Le Supplice d'une Queue de François-Paul Alibert.
1932. Darrera exposició del grup dels Evolucionistes a Barcelona. La seva obra va ser relacionada amb un cert constructivisme picassià.
1933. Exposició del 8 al 21 de d'abril a la Sala Parés.
1934. Exposició del 5 al 18 de maig, junt amb Manolo Hugué a la Sala Parés. Exposició del 17 al 30 de novembre a les Galeries d'art Syra. Aquell any Creixams es va incorporar com a professor de paisatge urbà, a l'Escola Superior de Paisatge d' Olot.
1935. Exposició del 19 d'octubre al 1 de novembre a la Sala Busquets de Barcelona.
Quan s'inicia la guerra civil, Pere Creixams s'exilià a Paris fins l'any 1953.
1944. Es publica el llibre Joie sur la terre. Avec une eau forte de Creixams, de René Fauchois, editat per Imprimerie Darantiere de Dijon.
El 1945 va ser un dels organitzadors a Paris del Saló d'Art Català.
1948. Va fer algunes de les il.lustracions del llibre De Tapioca à grand'mère Dobrovna, editat per Henry Bry.
1936. Del 16 al 29 de maig Creixams exposa les Galeries d'Art Syra de Barcelona.
1937. Es publica el llibre Infants, de Pere Creixams, publicat per Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb 12 dibuixos de Creixams.
1955. Creixams apareix en el Catalogue Galerie d'Art Roussard.
El 1961 li fou concedida la medalla de plata Ville de Paris.
1962. Va exposar a la Pinacoteca de Barcelona.
1965. Any de la seva mort.
1975. Octubre. Exposició d'obras de P. Creixams a la Sala Nonell de Barcelona.
1978. Exposició d'obres de Creixams a la Galeria Beabourg de Barcelona.
El 1992 es publica el llibre Pere Creixams (1893-1965), publicat per Ed. Museu Municipal de Tossa i Museu d'Art de Girona.
Té obra seva al Museu d'Art Modern de Barcelona, al Pétit Palais de Ginebra i altres museus europeus i americans.
Pere Créixams i Picó. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Cr%C3%A9ixams_i_Pic%C3%B3
Pere Creixams Picó. Real Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/58249/pere-creixams-pico
Créixams i Picó, Pere. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza
https://coleccioncarmenthyssen.es/artist/pere-creixams-i-pico/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada