JOAN SERRA PAUSAS (actiu 1861-d.1902)

Cristóbal Colón, descubridor del Nuevo Mundo

Cromo Chocolates Juncosa N.62 serie C

Signatura : J Serra Pausas

Tinta sobre paper

17 x 27 cms.

Any : ?

Títol ?

Dibuix a tinta

Firmat JSP

24 x 15 cms

Any ?

Títol ?
Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?

Joan Serra Pausas (Barcelona a.1861-d.1902)

Dibuixant, litògraf, gravador i aquarel.lista. Seguidor de la tècnica d'Eusebi Planas Franquesa (1833-1897) considerat el litògraf català i espanyol més important del segle XIX. 

1861. Es publica a Barcelona el llibre Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado d'Adolf, amb litografies d'Eusebi Planas i Joan Serra Pausas.

1871-1880. Es publica la Historia de España ilustrada (6 volums) de Rafael del Castillo amb una col.lecció de litografies de Joan Serra Pausas, Vidal, Eusebi Planas, imprès per Herederos de Don Pablo Riera (Impremta Eusebio Riera).

1872. Es publica el llibre Vuelta por España. Viaje histórico, geográfico, científico, recreativo y pintoresco per l'editorial Riera de Barcelona, amb gravats del dibuixant Joan Serra Pausas i del gravador Joan Romeu Solà.

1874, 1 de maig a 1 de desembre de 1875. Serra Pausas dibuixa per la Revista Histórico Latina editada a Barcelona.

1875. Es publica la monografia La Torre de Marfil capricho para piano de Baudilio Sabater, amb coberta litografiada per Serra Pausas. Editor Vidal e hijo. També es publica Historia de la Revolución de Setiembre editada per E. Riera a Barcelona amb dibuixos de Celestí Sadurní i Deop (Ripoll c.1830-?) partint de dibuixos de J.Serra.

1876. El dibuixant Serra Pausas formava part de la Sociedad Heliográfica Española, integrat pel fotògraf Heribert Mariezcurrena Corrons (Girona 1846-Barcelona 1898), per l'estudiant d'arquitectura Josep Thomas Bigas (Barcelona 1852-Berna 1910) i l'enginyer Miquel Joarizti Lasarte (Girona c.1848-Barcelona 1910). Mariezcurrena i Serra van anar a París per aprendre el sistema fototípic. Quan van tornar van montar un taller amb dues premses que havien comprat a la impremta Verdaguer de Barcelona.
Aquel any va fer les litografies del llibre Memoria acerca del mosaico romano descubierto en el presente año en la heredad llamada Torre de Bell-lloch, situada en el llano de esta ciudad, ediat per la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos, Lit. Vidal (Una de les litografies fou exposada a l'Exposició Paisatges de Girona l'any 2010).

1877. Es publica el llibre Cartas á la Dona. Noticias exactas y detalladas de la Exposición Universal de Filadelfia en 1876 y d'un viatxe pels Estats Units. Llibre curiós, divertit y en vers català. Il.lustrat per primers Artistas Catalans. Primera obra Catalana Publicada a Amèrica, de Rossendo Arús i Arderiu. Editorial Estampa de John Smith de Nova York (en realitat fou imprès a Barcelona). Amb dibuixos de Vidal Solanes, Modest Urgell, Serra Pausas, Simón Gómez, Apel.les Mestres, Cusachs, Molleras, Pellicer, Llovera, Vayreda, Padró ...

1878. La Societat Heliográfica Española, de la que Serra Pausas en formava part, va publicar l'Àlbum pintoresch-monumental de Catalunya de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Aquell any també es publica el llibre Los Fueros de Cataluña de José Coroleu i José Pella Forgas, Impremta de Luis Tasso, amb làmines a càrrec de José Serra Porson, Joan Serra Pausas i Alexandre de Riquer.

1879. Serra Pausas va demanar permís per reproduir heliogràficament els dibuixos i quadres de Fortuny que es trobaven a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (després Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi). Aquell any va finalitzar el projecte de la Sociedad Heliográfica Española. 

1880. Aquell any es va publicar el llibre l'Àlbum de Fortuny de Salvador San Pere i Miquel, amb les il.lustracions de Fortuny que Serra Pausas havia reproduït. Aquell any Enric Gómez dibuixa la capçalera de la Il.lustració Catalana utilitzant un dibuix de J.Serra.

1881. 3 de juliol. Serra Pausas guanya junt amb Russinyol i altres artistes un premi d'honor en la primera Exposició d'Arts decoratives cel.lebrat per l'Institut de Foment del Treball Nacional. Aquell es va il.lustrar amb dibuixos de fotogravats el llibre Garlanda poética ilerdanesa de Maria Josepha Massanès de Gonzalez, per l'editorial Estampa de Joseph Sol y Torres de Lleida. Aquell any es va publicar el llibre El grito de la Independencia (1807-1813) de Carlos Mendoza (pseudònim d'Alfred Opisso Viñas) per l'editorial R. Molinas de Barcelona amb làmines cromolitogràfiques en color de Serra Pausas. També va fer un gravat de Sant Feliu de Pallarols.

1882. Es va publicar el llibre La Ilustración de Luis Tasso Serra, editorial Tipografía Luis Tasso, amb el recull dels diaris setmanals publicats entre el 7 de novembre de 1880 i el 30 d'octubre de 1882. Il.lustrat amb dibuixos de A. Mestres, Pellicer, Urgell, Moragas, Garriga, Mariano Foix, Llovera, Serra Pausas i Gómez Soler. El mateix any es publica l'Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edat Media Catalana editat per la Sociedad Artístico-Arqueológica de Barcelona, amb 75 làmines dels quatre artistes que van guanyar el primer premi d'un concurs promogut per Foment del Treball :  Ramon Tenas Hostench (Olot 1842-Barcelona 1883) amb les làmines de la 1 a la 13,  Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) amb les làmines de la 14 a la 44, J.Serra Pausas amb les làmines 45 a la 52, i el jove Santiago Rusiñol amb les làmines 53 a la 75. Aquell mateix any Serra Pausas també fa els dibuixos de Climent VII (1478-1534) i Pedro Calderón de la Barca (1600-1681).

1883-1898. Es publica el setmanari científic, literari i artístic La Ilustración Ibérica editada per Ramón Molinas i dirigida per Alfred Opisso Vinyas, on s'hi publiquen dibuixos de Serra Pausas.

1884. Es publica el llibre El Universo Social. Sociología General y Descriptiva de Heriberto Spencer editorial Barris y Compañia de Barcelona amb il.lustracions amb blanc i negre de Amado, Baixeras, Comeleran, Casanovas, Coll, Foix, Inglada, Llopart, Llovera, Mestres, Pasos, Pellicer, Roca Sanpere, Serra Pausas i Xumetra. 

1886- Es publica el llibre Cuentos rápidos de Fernanflor (Isidro Fernández Flores) editorial Establecimiento Topográfico  de B. Baseda de Barcelona, amb dibuixos de Comelerán, Labarta, Obiols, Passos i Serra Pausas. Aquell any va dibuixar El Ateneo de Villanueva y la Geltrú en el Certámen Artístico y Literário... , Litografia Hurtado. També va fer el gravat Desembarque de los restos del Martir Benito Berrio Ochoa en Barcelona.

1887. Dibuixa el gravat La Guarnición de Hostalrich abandona el castillo despúes de su heroica defensa (Ajuntament de Girona)

1888. Es publica la xilografia el Sueño de Jacob. A la revista La Ilustración Ibérica dibuixa el gravat Inauguración del monumento de Colón.

1891. En l'Exposició de Barcelona va presenta l'aquarel.la Recuerdo de Galicia.

1895. Dibuixa el gravat de la Batalla de la Guerra de Cuba.

1896. Dibuixa el gravat La Cristíada: vida de Jesús, nuestro señor. 

1900c. S'edita el llibre Los Grandes revolucionarios. La revolución a través de los siglos de Carlos Mendoza (pseudònim de Alfred Opisso Viñas) per l'editorial La Ilustración Ibérica amb làmines en cromolitografia de Serra Pausas.

1901. Serra Pausas també va fer esporàdicament de publicista, quan va dissenyar un anunci per una botiga de barrets. Els originals es guarden a la Biblioteca històrica de la Universitat de València.

1902. Es publica la novel.la Alrededor del mundo d'editorial Sopeña amb dibuixos de Serra Pausas.

1975. Ocubre. Es presenta a Olot l'Exposició "El dibuix català a finals i principis de segle" amb els artistes Junceda, Meifrén, Gay, Brull, Verdugo, Vehil, Perrier, Bertrand, Gascón, Villar, Serra Pausas, Passos i altres.

Joan Serra Pausas també va il.lustrar col.leccions de cromos :

- Historias del General Prim (Chocolates Macaya de Ramon Vilella de Reus)

- Cristóbal Colon. Descubridor de América (Chocolates Juncosa). 1925

- Gil Blas de Santillana (Chocolates Torrent Bañolas / Chocolates A. Solé Alsina, marcas Condal y Sagrada Familia)

- D'Artagnan y los tres mosqueteros, por Alejandro Dumas

- La Campaña de África

- La Redoma Encantada

- Hombres célebres

- Pueblos de España

http://ropto.blogspot.com.es/2012/11/serra-pausas.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Joarizti_Lasarte
Hemeroteca de la Vanguardia

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/08/30/pagina-3/34726386/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/08/30/pagina-8/34679513/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/08/30/pagina-57/34244081/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/08/30/pagina-55/32894007/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1886/08/30/pagina-31/32824275/pdf.html

https://books.google.es/books?id=QFpd5ZtDfpwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=serra+pausas&source=bl&ots=ErBaD6yU4d&sig=Uo28V8NJe2xm8wPUHnvqDAYpe6k&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiCop68r7bOAhUFVhQKHf2UA0A4ChDoAQgaMAA#v=onepage&q=serra%20pausas&f=false

http://pares.mcu.es/cartelesGC/servlets/visorServlet?cartel=1806&page=37&from=catalogo
http://www.jccanalda.es/jccanalda_doc/jccanalda_alcala/artic-alcala/artic-ssnn/grabados.htm
http://www.girona.cat/web/sgdap.bak/primeresmirades/text3.htm
http://ddd.uab.cat/record/59933
Francesc Fontbona. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Biblioteca de Catalunya. 1992
https://books.google.es/books?id=CqlTV_d3VFAC&pg=PA372&lpg=PA372&dq=serra+pausas+eusebi+planas&source=bl&ots=R1Z_FrrqwK&sig=WmCnFR8Ij76R5144z7UMlU2Okq4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiKgN_S9sfOAhXBoBQKHTNQD2kQ6AEIPTAJ#v=onepage&q=j.serra&f=false

LLUIS VICTORI ELIAS (1906-1982)

Cadaqués

Firmat L. Victori

Llapis gras sobre paper

34,8 x 24 cms

Any ?

Lluís Victori Elias (Barcelona 1906 - 1982)

Pintor català i dibuixant.  Era banquer de professió i el 1953 va fundar una empresa litogràfica, i a partir d'aleshores es va poder dedicar al món de l'art. Artisticament va ser un enamorat del realisme del pintor Jean-Baptiste Camille Corot. La seva pintura i dibuixos és bàsicament paisatgística (Vallès, Garrotxa, Plana de Vic, Costa Brava...)

L'historiador Agustí Colomines Companys (Barcelona 1957) va publicar l'any 2006 la seva biografia en el llibre "Lluis Victori i Elias: dibuixant i pintor (1906-1982)", editat per l'editorial Afers. Aquell any es va fer una exposició retrospectiva al Centre Cultural de Caixa Terrassa, coincidint amb el centenari del seu naixement.

RAMON CALSINA BARÓ (1901 -1992)

 

Retrat de Rosa Garcés 

(muller de Ramon Calsina)

Firmat Calsina

Llàpis sobre paper

29 x 20 cms

Any ?

Nu femení de Rosa Garcés

(muller de Ramon Calsina)

Firmat Calsina

Llàpis sobre paper 

27 x 22 cms

Any ?

RAMON CALSINA BARÓ (Barcelona 26 de febrer de 1901 - 26 de novembre de 1992)

Als 12 anys va començar a estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas i dos anys després va entrar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1932 va guanyar una beca per anar a estudiar a París i el 1934 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El 1965 va guanyar el prestigiós premi Guillot Inglada de dibuix. El seu estil es definit com a realisme màgic.

Fundació Ramon Calsina. Biografia

http://www.fundaciocalsina.org/1_documents/rcalsina_biografia.html

Fundació Ramon Calsina. Facebook

https://www.facebook.com/FundacioRamonCalsina

Wikipedia. Ramon Calsina i Baró

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Calsina_i_Bar%C3%B3

Calsina.org. Biografia.

http://calsina.org/Critiques/biografia.html

Calsina. Humoristan.org

http://humoristan.org/ca/autores/calsina/

Ramon Calsina Baró

http://pintorescatalanes.blogspot.com.es/2007/12/ramn-calsina-baro.html

Calsina

http://www.arte.sbhac.net/Plasticos/Calsina/Calsina.htm

Museu Deu. Calsina Baró, Ramon

http://www.museudeu.com/col-leccions-del-museu/pintura/calsina-bar%C3%B3-ramon/

Sicoris Art. Exposició Ramon Calsina

http://www.sicorisart.com/Calsina/ObraCalsina.html

JOSEP MARIA AMAT VIRGILI (1881-1944)

Home sentat 

Signatura : J. Amat

Carbonet sobre paper

Mides : 25 x 39 cms

Any 1914

Nu femení

Signatura : J. Amat

Carbonet sobre paper 

Mides : 60 x 40 cms

Any 1914

JOSEP MARIA AMAT VIRGILI (Barcelona 1881 - 1944)

Dibuixant, dissenyador, publicista i pintor. Es va iniciar en el dibuix i la pintura de ben jove. El 1894 era alumne del professor Ramon Gutíerrez al col.legi S. Juan Berchmans del carrer Bailén, on va il.lustrar un àlbum de Geografia Astronòmica i Física i va fer diferents dibuixos acadèmics. Entre altres el 1899 va dibuixar l'aquarel.la Dragó, soldat de cavalleria i també un oli d'una dama modernista.

A principis del s.XX sabem que va encarregar al decorador i escultor Lambert Escaler Milà (1874-1957) una xemeneia d'estil modernista per casa seva, però l'encàrrec sembla no fou acabat. L'any 1912 va pintar a l'oli la platja de la Barceloneta i els vaixells del Port de Barcelona, i el 1914 va dibuixar un nu femení. Va treballar per Ramon Tobella Castelltort (1868-1937) de l'impremta Tobella de Barcelona, dissenyant lletres topogràfiques, anuncis i fulletons publicitaris. El 1916 va fer el disseny d'un tríptic publicitari de Confecciones Cosso, taller que es trobava a l'entresol del carrer Bruc 59 de Barcelona.

El 1917 va dissenyar les accions en paper de l'empresa Astilleros del Mediterraneo SA que es va constituir el 6 de setembre d'aquell mateix any amb un capital inicial d'un milió de pesetes. També va dissenyar anuncis del producte Vitagor Sersal del laboratori farmacèutic Miserachs , anuncis per la companyia de vaixells Lloyd i per la confiteria i pastisseria d'Àngel Arissó de la Garriga. També va dissenyar ventalls amb dibuixos modernistes.

El 1918 va participar en una exposició col.lectiva d'art al Palau de Belles Arts de Barcelona. Aquell mateix any va pintar el poble de Cadaqués (1918), i deu anys més tard el trobem pintant a Begur (1928). Del 4 al 17 de maig de 1929 va exposar les seves pintures a la galeria Pinacoteca de Barcelona.

El 1939 va il.lustrar els dibuixos del llibre "Primer libro de amor 1935-1939" del poeta Dionisio Ridruejo (1912-1975). Del 31 de maig al 13 de juny de 1941 va exposar les seves obres a les Galeries Costa de Barcelona. El 1944 va morir i un any després, el 1945 es va fer una exposició de pintors vuitcentistes a Barcelona on s'hi va exposar obra de J. Amat.

L'Arxiu Municipal de Granollers guarda en el seu fons una orla acolorida a la ploma amb l'escut de Granollers que es obra de J.Amat Virgili.

Firmava les seves obres  J. Amat, i en algunes ocasions com J. Amat Virgili, i en alguna ocasió s'ha confòs mb el pintor i aquarel.lista Josep Amat Pagès (1901-1991). Cal dir que el diccionari Ràfols fa referència al pintor Josep Amat (1843-1911) però o bé les dates estan equivocades o aquest no es correspon amb el nostre pintor.



Josep Amat Virgili. Dragó de cavalleria. Apunt Artístic
http://apuntartistic.blogspot.com.es/2015/06/josep-amat-virgili-drago-de-cavalleria.html
Xemeneia casa de Josep Amat Virgili (1900)
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lambert_Escaler_i_Mil%C3%A0._Xemeneia_Casa_de_Josep_Amat_i_Virgili.jpg  
La Vanguardia 3 de maig de 1929
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1959/07/31/pagina-7/33227916/pdf.html
The Frick Connection
http://research.frick.org/spanish/browserecord.php?-action=browse&-recid=228 
Itinerario de Arte 1941. Salas de Exposicion en Barcelona. AIA Estudios Modernos de Publicidad Subjetiva. Barcelona
http://ddd.uab.cat/pub/itiart/itiart_a1941n7.pdf
Vitagor Sersal
http://www.ub.edu/pharmakoteka/node/24919
La fira del bestiar els anys 1943-1949
http://www.granollers.cat/noticies/arxiu/partir-del-4-de-maig-nova-exposici%C3%B3-fotogr%C3%A0fica-de-larxiu-municipal-de-granollers

MERCÈ LLIMONA RAYMAT (1914-1997)

Nu femení

Firmat M. Llimona

Dibuix a llàpis

26 x 32 cms

Any ?

MERCÈ LLIMONA RAYMAT (Barcelona 16 d'abril de 1914- 29 de novembre de 1997)

Era filla del pintor Joan Llimona Bruguera (1860-1926) i neboda de l'escultor Josep Llimona. Als quinze anys assistia a les classes de Llotja, i com que li agradava més el dibuix que la pintura va formar-se a les acadèmies Dalmases i Baixas, i a l'estudi del tiet Josep Llimona. Als 18 anys ingressa al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Llimona. Ninots, Tebeos i dibuixos. 20/09/2010

https://ropto.blogspot.com/2010/09/llimona.html

Bcn.cat. Biografia de Mercè Llimona

http://www.bnc.cat/MerceLlimona/biografia.html

Wikipedia.org. Mercè Llimona i Raymat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Llimona_i_Raymat

Montserrat Castillo. Memòria : Mercè Llimona no t'oblidem

http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/recerca/llimona.pdf

Alberto Urdiales. Paisaje de la Literatura Infantil y Juvenil en España. Mercè Llimona

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/amigos-del-libro--9/html/025ce9b0-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html

RAMON PICHOT SOLER (1924-1996)

Retrat de Roser Vilar Aymerich

 Firmat R. Vilar (apòcrifa) 

Atribuït a Ramon Pichot Soler

 Dibuix a llàpis

16,5 x 23 cms

Any ?

RAMON PICHOT SOLER (Figueres 1924 - Barcelona 24 de maig de 1996)

Fill del viol.loncelista Ricard Pichot Gironès (deixeble de Pau Casals) i d'Àngela Soler Bofil. Era nebot del violinista Lluís Pichot i del pintor Ramon Pichot Gironès (1871-1925) i de la Mezzosoprano Maria Gay. Era germà del pintor Antoni Pitxot Soler (1934-2015).

Va iniciar els seus estudis de violoncelcomençar a pintar a l'edat de 16 anys.

Va anar a viure a París, on es va formar dins la corrent postimpressionista.

1939. Va començar a exposar a Barcelona individualment.

Es va casar amb Anna Sagi, amb qui va tenir 2 filles, Gemma (pintora i dissenyadora de joies i Sara (mare de l'actor Bruno Oro).

1951 -53. Va participar a les Exposicions Municipals.

1954. Va exposar en el Circulo de Bellas Artes de Madrid. Aquell any va pintar Retrat d'Àngela Soler (Museu de l'Empordà de Figueres)

1964. Va exposar a la Galeria Trosby de Palm Beach, Florida (Estats Units)

1966. Va exposar a les Galeries Hammer de Nova York amb gran èxit, i ho va fer en repetides ocasions fins el 1981.

1981. Va pintar Panorámica de Barcelona

1994. Va pintar El Pi Gran (Museu de l'Empordà de Figueres)

Ramon Pichot Soler. Enciclopedia Catalana

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050814.xml 

Ramon Pichot Soler. Maestros del retrato

http://maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2012/12/ramon-pichot-soler_13.html

Ramon Pichot Soler. Pintores Catalanes

http://pintorescatalanes.blogspot.com.es/2011/02/ramon-pichot-soler.html

Ramon Pichot Soler. Círculo del Arte

http://www.circulodelarte.com/es/autor/pichot-soler/es

Ramon Pichot Soler. Artnet.com

http://www.artnet.com/artists/ramon-pichot-soler/past-auction-results/3

Ramon Pichot Gironès

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Pichot_i_Giron%C3%A8s

ROSER VILAR AYMERICH (Tarragona 1925 - Figueres 2011)

Pintora nascuda a Tarragona l'any 1925 en el si d'una familia benestant. Era filla del notari Josep Maria Vilar de Orovio y de Dolors Aymerich Giné (1901-10 de desembre 1979). Els seus germans eren la Maria Josefa i el Josep Maria Vilar Aymerich. El seu pare fou notari de Barcelona y a partir de 1958 també ho va ser de Badalona, fins que es va jubilar l'any 1969. 

Quan tenia 17 anys la Roser Vilar va fer de model pel pintor de Figueres Ramon Pichot Soler (1924-1996) i sabem que almenys la va retratar a llàpis en dues ocasions. Es va casar amb Lluís Dalfó Pagès (?-1982) que fou regidor de l'Ajuntament de Figueres, i en segones núpcies amb Àngel Garrido Gutiérrez. El 1968 va realitzar la seva primera exposició individual a la ciutat de Figueres. 

Més tard es va donar a conèixer a la Galeria Rhodas de la mateixa ciutat, els anys 1977 i 1979. També va exposar a Lugano (Suissa) l'any 1975, a Barcelona el 1979, Banyoles el 1980, Olot el 1980 i el 1986, Palma de Mallorca el 1983. També va participar en algunes exposicions col.lectives. Va morir a Figueres l'agost del 2011. 

http://www.rememori.com/363259:roser_vilar_aymerich

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/226018/331847

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1946/01/12/pagina-32/33446633/pdf.html

ISIDRE RIERA MODOLELL (1876-1951)

Dibuix acadèmic

Firmat I. Riera 

Carbonet sobre cartolina

Darrera hi ha la firma del professor Lluís Rigalt Farriols (1814-1894)

Segell del Cercle Artístic de Barcelona

 25 x 30 cms

Any 1895

Isidre Riera Modolell (Barcelona 1876-1951)

Pintor i dibuixant nascut a Barcelona l'any 1876. Va ser pensionat per la Diputació de Barcelona. 

El 1894 va participar a la segona exposició al Palau de Belles Arts de la ciutat Comtal. 

El 1896 hi va tornar a participar amb un retrat i un estudi , junt amb una seixentena d'artistes, en la tercera Exposició al Palau de Bellas Arts de Barcelona. 

El 1898 va ser present de nou en la quarta exposició al Palau de Belles Arts, amb dues reproduccions de pintures de Botticelli del Museu del Louvre de París. 

El 1907 presenta l'obra El Bogatell en la V Exposició Internacional de Belles Arts e Indústries Artístiques cel.lebrat a Barcelona.

El 1911 torna a exposar en la VI Exposció d'Art al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona.

Entre els anys 1922 i 1928, l'Isidre i el seu germà Lluís Riera, que era advocat i potser també era pintor, van iniciar la urbanització de Montflorit a Cerdanyola del Vallès, amb la construcció de l'edifici Can Riera Modolell dissenyat (diuen) per l'arquitecte Ignasi Mas amb indicacions del mateix Isidre Riera. 

El 1943 va exposar obra a les Galeries Pallarés de Barcelona.

V Exposición Internacional de Bellas Artes e Indústrias Artísticas. Barcelona 1907. Catálogo ilustrado. 2ª edición

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/108332/2/0701522890.pdf

https://ddd.uab.cat/pub/llibres/1907/56793/expintbelart_a1907r2.pdf

http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1898/59790/expbellartind_a1898r6@ateneubcn.pdf

Soler Àvila, Xavier - Els pintors postmodernistes i la Barcelona de finals del segle XIX

http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/solertext.pdf 

http://books.google.es/books/about/Exposici%C3%B3n_I_Riera_Modolell.html?id=o9RftwAACAAJ&redir_esc=y
http://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA384&lpg=PA384&dq=riera+modolell&source=bl&ots=aPhpFILmkL&sig=5E9ghZqVIbFK0S9XkQy6QfUhjtg&hl=ca&sa=X&ei=OdZ5U5fEHcaX0QXZk4Eo&ved=0CJcBEOgBMA8#v=onepage&q=modolell&f=false

http://puntviladecans.blogspot.com/2012/03/un-baro-un-pages-quatre-promotors.html

Can Riera Modolell

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5489
http://avvriera.entitatscornella.cat/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW6SSA1YEX3PAxphNw7lvUNOTGOL3VAFAlOcww-pWgY5FA

ARTUR CARBONELL CARBONELL (1906-1973)

Noia

Firmat Carbonell

Dibuix a carbó

16 x 12,5 cms

Any ?

ARTUR CARBONELL CARBONELL (Sitges, 31 de gener del 1906 – 1 d'abril del 1973) 

Fou un pintor surrealista, professor i sots-director de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i director teatral. Era fill del comerciant Sitges Pere Carbonell i Mestre (alcalde de Sitges) i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandonà per consagrar-se a la pintura. 

El 1925 exposà obra seva en el marc de l'Exposició Històrica de l'Art Sitgetà que es va fer al Casino Prado Suburense, i fins a l'any 1929 participà en un mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en les revistes locals L'Amic de les Arts i L'Art Novell.

Amb Joaquim Sunyer i de Miró, al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven Sacha Guitry i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l'Orfeu de Jean Cocteau en traducció de Maria Carratalà, que s'estrenà al Casino Prado amb Josep Mirabent i Magrans, Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, La veu humana. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. 

EL 1931 va pintar un oli sobre tela d'una jove nua (81 x 65 cms) que avui forma part d'una col.lecció privada. El 1933 va pintar l'obra Constelación que avui es troba al MNAC. De fet els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia (1936); fou elegit membre de la directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc i assessor de la junta dels Amics de l'Art Nou; i dirigí diverses obres de teatre. També fou en aquest període que J.V.Foix li dedicà una composició al seu llibre KRTU, composició que n'acompanyava dues més dedicades a Dalí i Miró. Una edició moderna de l'obra és J.V.Foix. Obra poètica Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edició de Jaume Vallcorba-Plana. Acabada la guerra, Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'Institut del Teatre.

En la seva faceta de pintor, exposà a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels Gegants de Sitges, en època de l'alcalde Antoni Almirall (1955).A l'any 1952 seria escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb Marta Grau una companyia pròpia, el Teatro del Arte, que representà a Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas de Sara Dowey de J.M.Barrie i El Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca (1943), Eco y Narciso de Calderón (1944, amb Aurora Bautista i Maria Assumpció Balaguer), Medea d'Eurípides (1945, novament amb Aurora Bautista), El tiempo es un sueño de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.

Als anys 50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: Asesinato en la catedral de T. S. Eliot  i Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de Shakespeare (1954), El zoo de cristal deTennessee Williams (1959). Pel conjunt d'una vida dedicada a l'art escènic i a la docència teatral, la Diputació de Barcelona li atorgà al 1971 la "Medalla al Mèrit de l'Institut del Teatre". Amb posterioritat, Artur Carbonell faria donació del seu fons escenogràfic a l'Institut a què tan vinculat havia estat. Aquell any va pintar l'obra "cavalls rebels".

En homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició monogràfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Carbonell_i_Carbonell
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0014822.xml?s.q=artur+carbonell#.UrGGm9LuKSo
http://www.arcadja.com/auctions/es/carbonell_carbonell_artur/artista/261621/
http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=234f6548f30096f1557b2fdb604d4a1311f78bb15f527fe19083302d2a90e8c0?inventoryNumber=214242-000

JOSEP PASCUAL OMS (1903-1977)

Retrat de dona

Llàpis

Signat : OMS 

29 x 23 cms.

Any : 1933

Retrat femení

Firmat Oms

Llàpis i aquarel.la

30 x 24 cms

Any 1932

JOSEP PASCUAL OMS (Barcelona 1903- Barcelona 1977)

Pintor, dibuixant, aquarel.lista i joier. Va estudiar a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i va treballar als tallers del Museu del Prado. 

Quan va tornar a Barcelona va exposar l'any 1925 a la Sala Gaspar de Barcelona. El 1932 va exposar els seus dibuixos a la mateixa Sala, i aquell mateix any va participar en una exposició col.lectiva a la Sala Avinyó de Barcelona. D'aquell mateix any és l'obra "Verge amb nen" (tècnica mixta sobre paper 37x25). 

L'octubre de 1933, en el cinquantenari de la Sala Parés hi va ser present en una exposició col.lectiva. Els anys 1933 i 1934 va exposar, junt amb altres artistes, al Palau de Projeccions del Parc de Montjuic, exposició que fou organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art. El febrer de 1934 va tornar a exposar els seus dibuixos de color a la Sala Gaspar de Barcelona.

L'any 1935 va fer un nou dibuix de la "Verge amb nen". EL maig de 1936 va tornar a exposar a la Sala Gaspar. L'any 1939 va pintar l'obra "bodegó de cebes i sardines" i l'any 1941 va pintar un dibuix de "la Verge Inmaculada". El 1946 va exposar obres a la Sala Syra  i el 1948 a la Sala Publi Arte de Barcelona.

Pascual Oms també va pintar a l'oli bodegons i moltes de les seves obres són de temàtica religiosa.

Va pintar moltes aquarel.les i, entre altres, les obres "noia al camp", "pastor amb ovelles" i "interior amb quinqué blau".

Oms, Josep Pascual - Galeria Francesc Mestre Art

http://www.francescmestreart-shopping.com/es/600_oms-josep-pasqual

José Pascual. Arcadja.com

http://www.arcadja.com/auctions/es/oms_jos%C3%A9_pascual/artista/263066/

Oms, Josep Pasqual. Galeries Catalunya.com
http://www.galeriescatalunya.com/artiste_555_oms-josep-pasqual.html

FREDERIC MASRIERA VILA (1890-1943)

Retrat d'Artur Masriera Colomer (1860-1929)

 Firmat "Masvila" (pseudònim)
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
58 x 42 cms
Any 1926

Trobem el dibuix reproduït a les webs :

• Fons d'Art de la Diputació de Barcelona, que per error l'asignen com a imatge de l'artista. 
• Blog Pintores Realistas Españoles. 

FREDERIC MASRIERA VILA (Barcelona 1890 - París 1943)

Pintor i dibuixant. Era fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens (1846-1932) i d'Antònia Vila. Format a la Llotja de Barcelona va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich Petre (1871-1945).

De molt jove va començar dibuixant caricatures de forma esporàdica a la revista satírica Cu-cut, editada entre 1902 i 1912, amb el pseudònim "Fricus", com també ho féren els dibuixants Muntañola, Joan Llimona, Bagaria, i Lola Anglada entre altres. A partir de 1906 va fer alguns pocs dibuixos a la revista Patufet, junt amb els dibuixants Gispert, Ras i Urbà.

El 1908 dibuixa dins el calendari Metralla, suplement del setmanari d'humor del mateix nom editat entre el 1907 i el 1909, junt amb els dibuixants Junceda, Llamp, Ras i Tarrés. El 1911 se li va concedir el premi del Cercle Artístic. El 1912 fa un retrat femení, el rostre, que el dedica al seu cosí l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1929).

Exposa per primera vegada les seves obres l'any 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, utilitzant el pseudònim "Masvila" amb una sèrie de retrats, paisatges i natures mortes. Entre els retrats exposats destaquen els del doctor Ignasi Melé Farré (1859-1928) de Tossa de Mar, el de la Dama Negra, de l'avi Frederic Masriera Vidal (1810-1875), de l'advocat Ripoll, del crític musical Frederic Lliurat Carreras (1876-1956), de la senyora Sunyer, i del seu germà Víctor Masriera Vila (1875-1938), artista i pedagog de l'art de Sabadell.

El 16 de maig de 1926 el diari ABC publica un article sobre pintura il.lustrat amb un retrat realitzat per Masvila al pintor Bonaventura Puig Perucho (1886-1977). El 9 de juny, un retrat seu li fa guanyar la tercera medalla dels premis de la Exposición Nacional de Bellas Artes. L'octubre del mateix any exposa a la Sala Parés de Barcelona la pintura titulada "Calle de Tossa". Aquell fa un dibuix de l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1829).

Dos anys després, el setembre de 1928, va viatjar a l'Argentina per exposar les seves pintures i els seus retrats. El 18 de maig de 1936 el pintor es trobava residint a Paris, on va donar una conferència titulada "Los caracteres esenciales de la pintura española" en el Club Hispano. En aquesta ciutat hi va morir l'any 1943.

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0041148.xml#.Up7crdLuKSo

http://maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2009/12/federico-masriera-vila.html

http://ddd.uab.cat/pub/gasart/gasart_a1925m2n18.pdf

http://www.ciberniz.com/cutcut.htm

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1926/06/09/020.html

https://www.flickr.com/photos/60614984@N02/5528567607/in/set-72157626261157185

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1926/05/16/006.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/03/17/pagina-17/33206008/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1891/10/22/pagina-34/33134952/pdf.html

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0041150.xml
http://spain-painters.blogspot.com.es/2014/11/federico-masriera-vila.html

FREDERIC LLOVERAS HERRERA (1912-1983)

Retrat

Firmat Lloveras 43

Llàpis sobre paper

Mides ?

Any 1943

Frederic Lloveras Herrera (1912-1983)

Pintor i aquarel.lista català.

FredericLloveras.cat
http://federicolloveras.cat
Frederic Lloveras i Herrera. Wikipedia.org
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Lloveras_i_Herrera
Frederic Lloveras Herreras. Maestros del Retrato
http://www.maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2011/01/federico-lloveras-herreras.html
Lloveras Herrera Federico. Artvalue.com
http://www.artvalue.com/auctionresult--lloveras-herrera-federico-fred-mujer-2909587.htm

SIMÓ BUSOM GRAU (1927-2020)

Retrat

Firmat Busom

Carbonet sobre paper

27,5 x 22,5 cms

Any ?

Simó Busom Grau (Barcelona 1927 - Barcelona 25 de novembre de 2020)

Va estudiar a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Els anys 1947 i 48 es va dedicar a l'aquarel.la i més tard va començar a pintar a l'oli i al dibuix. 

L'any 1969 va pintar els paisatges de Cadaqués i Port de la Selva. 

El 1981 va guanyar el premi de dibuix Ynglada-Guillot. És un dels pintors que formen el grup de la Sala Parés.



Wikipedia.org. Simó Busom i Grau
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3_Busom_i_Grau
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0012921.xml#.UqRWD9LuKSo
http://www.articula.cat/obras.php?id=891

JOSEP MARIA GIMÉNEZ-BOTEY (1911-1974)

Autoretrat 
Firmat Giménez-Botey
Llàpis gras sobre paper
50 x 33 cms
Any 1936

JOSEP MARIA GIMÉNEZ-BOTEY (Barcelona 1911, Barcelona 1974)

Pintor, dibuixant, escultor i decorador d'interiors. El curs 1928-29 era alumne de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els seus companys d'estudis eren Pere Calders i Avelí Artís Gener amb qui coincidiria anys més tard en l'exili. Els anys 1931 i 1932 va guanyar medalles de plata. El 1932 i 1934 va guanyar el premi Comte de Lavern en la modalitat d'escultura.

El 1934 va fundar l'empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística (ICCA Films) junt el seu germà Domènec, però el projecte es va interrompre amb l'inici de la guerra civil. Fou soci fundador del primer Saló d'Artistes Independents de Barcelona l'any 1936.

El 1937 quan tenia 26 anys va fer una breu estada a Estats Units i es va instal.lar a Mèxic D.F. on va viure exiliat de forma continuada entre els anys 1940 a 1966. Va fundar el Ateneo Español de México, i va realitzar diverses exposicions de pintura i escultura, i avui és considerat un dels artistes catalans exiliats a Mèxic més destacats del segle XX.

De 1941 a 1952 es va instal.lar a Cuernavaca (Morelos). Es dedicava aleshores a la decoració interior d'establiments hotelers, bars i botigues en diferents ciutats del país (Cuernavaca, Monterrey, Acapulco, Puebla, Tuxpan, Veracruz, etc). Com a dibuixant va treballar per diferents editorials : UTEHA, Botas Fournier y Minerva. Entre 1941 i 1945 va fundar el taller d'ebanisteria Muebles y Decoración y el d'Arts Gràfiques Arts-Dec. El 1944 va conèixer a l'escultor Germán Cueto.

De 1952 al 1966 es va instal.lar novament a México D.F. Del setembre de 1952 al desembre de 1963 fou assessor i director artístic de la revista Pont Blau, revista de literatura, arts i informació, publicada pels catalans residents a Mèxic. La direcció de la revista estava a mans de Vicenç Riera Llorca (Barcelona 1903-Pineda 1991). A la revista va il.lustrar, entre altres l'obra Divertimento de Maria Aurèlia Capmany, el Somni d'una nit de Pasqua de Victor Abril, Nadal amarg de Lluís Gassó i Carbonell, i Prometeu a Dniepropetrovsk, il.lustracions per l'obra de teatre d'Antoni Ribera.

A mitjans dels anys 50 Giménez-Botey deixa la figuració per entrar en l'abstracció, utilitzant un llenguatge expressionista. El 1954 va guanyar un premi de cartellisme que otorgava la Secretaría de Agricultura y Ganadería de Méjico, i fou triat per ser el representant de Mèxic en un concurs a la Tate Gallery de Londres. Del diumenge 17 de juny al diumenge 8 de juliol de 1956 es va cel.lebrar la Exposición de Pintura Mexicana al Museo de Bellas Artes de Caracas amb obres de Giménez-Botey.


Llibres il.lustrats :

• Canto Panorámico de la Revolución. María del Mar. 7 dibujos illustrados de José Maria Giménez Botey (1911-1974). Primer Premio Juegos Florales de la Revolución. México D.F. 1952 
• Odisseu. Agustí Bartra. Coberta de Pere Calders. Il.lustracions de Giménez-Botey. Edicions Catalanes. Exili Ilustradores. Mèxic. 1953
• Unes quantes dones. Odo Hurtado. Premi Narcís Oller. Il.lustracions de J.M.Giménez-Botey, Joan Giménez Giménez i Tísner. Editorial Xaloc. Mèxic. 1954. 
• Giménez-Botey, 53/7, esculturas, pinturas y dibujos. Varios artistas. Introducción de Ceferino Palencia. Il.lustracions de Giménez-Botey. Ed. Xaloc. Mèxic. 1957
• La Tierra Pródiga d'Agustín Yáñez. Coberta de Giménez-Botey. Publicat pel Fondo de Cultura Económica. Mèxic. 1960
• El Estado del futuro. Gunnar Myrdal. Coberta de Gimènez-Botey. Fondo de Cultura de Económica. Méxic. 1961
• Escucha, Yanki (Liste, Yankee). La revolución en Cuba. Charles Wright Mills. Coberta de Giménez-Botey. Fondo de Cultura Económica. Méxic. 1961 

El 1964 va tornar a Barcelona on va treballar de grafista. Llibres publicats :

• Giménez Botey o la forma contra el vacio. José Emilio Pacheco. Editorial Fournier. Mèxic. 1964 
• Giménez Botey escultura. José Emilio Pacheco. Editorial Fournier. Mèxic. 1964
• 9 Nou obstinats. Vicenç Riera Llorca. Ed. Selecta. 9 personatges catalans:  Maurici Serrahima, Domenec Guanse, Odo Hurtado, J.M.Miquel i Verges, J.M.Giménez-Botey, Jaume Picas, Victor Alba, Avelí-Artís Gener, Manuel de Pedrolo. Barcelona. 1971
• Odisseu. Agustí Bartra. Il.lustracions de J.M. Giménez-Botey. 1ª Edició català. Edicions del Mall. Hospitalet de Llobregat. Abril 1986
• José Maria Giménez Botey. Texto y selección de i.lustraciones : Arturo Camacho. Colegio de Jalisco. Jalisco. 1997

Obres escultòriques :

• Buho i Pájaros
• El sacerdote Azteca
• Quetzalcóatl
• Chac Mool
• Narigón (volts de 1940)
• Coexistencia (1964)

En la seva trajectòria artística hi ha una primera etapa formalista, seguida per una etapa no figurativa i quan va tornar a Catalunya es produeix una síntesi de mediterranisme abstracte.

Josep Maria Giménez-Botey. Wikipedia.org
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gim%C3%A9nez-Botey

Josep Maria Giménez i Botey. Enciclopedia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029988.xml
Revista Pont Blau. Arts Plàstiques. La maduresa de J.M.Giménez Botey. p.327

http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_1750.pdf
Cristina Rodríguez Samaniego. Tradición, abstracción e Hibridación en la obra de Mexicana de J.M.Giménez Botey (1911-1974)
http://asri.eumed.net/11/hibridacion.html
Els cartellistes del Sindicat de Professionals Liberals (dibuixants CNT)- i 2. Per Santi Barjau. Els meus Cartellistes
http://cartellistes.blogspot.com.es/2012/11/els-cartellistes-del-sindicat-de_20.html