Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L' Esquella de la Torratxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L' Esquella de la Torratxa. Mostrar tots els missatges

19 de setembre del 2020

TOMÀS ARGEMÍ (c.1870-d.1910)

General George White (1835-1912)
Signatura : Argemí
Dibuix a tinta
Publicat al diari Noticiero Universal (?)
13 x 16 cms.
c. 1910 (?)



 Tomàs Argemí (Barcelona c. 1870 - actiu el 1910)

Il.lustrador i dibuixant publicitari nascut a Barcelona. Hem trobat poques dades biogràfiques del dibuixant Argemí.

El 1896 va treballar a la revista Blanco y Negro. (1). Aquell sabem que va dibuixar l'anunci publicitari de farmàcia El Estómago artificial Polvos Kuntz.

El 1898 va fer dibuixos a L'Esquella de la Torratxa.

El 1900 va col.laborar a la revista Catalunya Artística.

El 1901 Argemí va fer els dibuixos del llibre Biblioteca literaria de Catalunya Artística, format per les novel.les Lluyta doméstica, La Mionette, el Pas de la Mort, L'Apóstol. En aquesta obra també hi van col.laborar els dibuixants Arcadi Casanovas i Ricard Opisso.

El 1902 va dibuixar a les revistes Pluma y Lápiz, i va col.laborar a Album Salón. Primera ilustración española en colores (1902), on es reprodueix un oli de T. Argemí titulat desencantament, del poema Canigó de Jacint Verdaguer. (2). El diari la Vanguardia se'n feia ressó : "Hemos recibido el último número de la importante revista "Álbum Salón", dedicado completamente al egregio gran poeta Mosen Jacinto Verdaguer, con dibujos oleográficos de Mas y Fondevila, Bejar, Buil, Passos, Tamburini, Vázquez, Llimona y Argemi, que ilustran composiciones poéticas de Verdaguer, resultando en conjunto un número verdaderamente notable". (3)

Aquell mateix any Argemí també va fer 4 dibuixos per la Revista crítica de historia y literatura españolas.

El 1903 Argemí, que vivia al carrer Rosselló n. 266 de Barcelona, va fer les il.lustracions del llibre Jubileo Pontificio de Leon XIII. Recuerdo de la peregrinación española á Roma, de Arístedes de Artiñano, Tipografia la Academia de Barcelona, amb fotogravats de la casa Joaritzi. 

El 1906 Argemí sabem que vivia al carrer Indústria n. 80 de Barcelona, i figurava com a dibuixant. 

El 1908 va fer els dibuixos, fotografies i gravats del Almaque de la Actualidad. (4)

El 1909 va dibuixar l'obra Canestoltes, que avui forma part del fons del Museu Abelló de Mollet del Vallès. (5)

També va fer dibuixos pel diari Noticiero Universal (1888-1986) de Barcelona.

El 1918 es publica Evers el misterioso, de Angel, Editorial Escuelas Pias de S.Anton, amb dibuixos d'Argemí.

Els anys 1927, 1931 i 1937, el calendari de l'ermità fa servir un dibuix d'Argemí per il.lustrar la portada del calendari promogut per Antoni M.Morera. En el calendari també hi col.laboraren els dibuixants Celestí Sadurní i Pacià Ros. (6)


(1) Tomás Argemí. Biografies de pintores. Fernando Alcolea
http://fernandoalcolea.es/BIOGRAF-AS-DE-PINTORES-A/Tomas-Argem/desktop/
(2) Laura Vilardell Domènech. La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936). Tesi Doctoral. 2013
(3) Diari la Vanguardia 18/09/1902
(4) Almanaques de la Actualidad. 1908
(6) El calendari durant la guerra civil. Calendari de l'ermità dels Pirineus

Imágenes de la historia de España (11). 07/08/2014. Miniaturas militares por Alfons Cánovas

26 de setembre del 2019

MIQUEL SOLÉ BOYLS (1903-1977)

Tertúlia d'artistes
Firmat : Boyls
Aquarel.la i llàpis
24 x 18 cms.
Any ?




Miquel Solé Boyls (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1977)

Dibuixant, pintor i impressor barceloní. Autodidacte. Col.laborà en diverses publicacions: La Mainada, L'Estevet, L'Esquella de la Torratxa i Papitu (que en va ser l'últim director). Caricaturista de crítica punyent. 

1921. Aquell any va començar a dibuixar a la revista Sardana.

Els anys 1926 i 1927 el trobem dedicat a la impressió de Goigs marians.

1931. 19 de desembre. Fou nomenat secretari de l'Associació de Cartellistes de Barcelona : "Han sido presentados al Gobierno civil los estatutos de la Asociación de Cartelistas (Baja de San Pedro, 51, cuarto, segunda). La junta directiva ha quedado constituida como sigue: Presidente, señor Martínez Surroca; vice, señor Alomar; tesorero, señor Morell; contado, señor S. Gómez; secretario, señor Solé Boyls; vice, señor Campillo, archivero, señor Sergio, Cortés; vocales, señores Montaner y Martí Bas." (1)

1932. 28 de desembre. "En el «I Saló d'Humoristes» de la Asociación de Humoristas de Barcelona, que se inaugurará el día 21 de enero próximo, en las Galerías Emporium, tendrán obras expuestas: Anem, Apa, Arnal, Bas-Bofill, Benigani, Bofarull, Calsina, Castanys, Cornet, Gastón-Ry, Junceda, Mallol, Mestres, Mora, Moreno, Opisso, Planas, Prat, Quelus, Robert, Roca, Serra-Massana, Shum, Soka, Soler-Boyls y Xirinius". (2)

Del 21 de maig al 3 de juny de 1932 va exposar a la Sala Syra de Barcelona.

Després de la guerra civil Soler Boys va participar en diferents tertúlies de pintors i dibuixants : "En 1924 y en los bajos de la casa Pia Batlló (Gran Via / rambla de Catalunya), proyectada por el arquitecto Josep Vilaseca, fue inaugurado un café bautizado con resonancia wagneriana: Oro del Rhin (...) El café sobrevivió a la guerra incivil. Luego de españolizado el nombre por orden del gobernador González Oliveros, acogió a nuevos tertulianos, al son de la orquesta que entonces dirigía Lluís Rovira. Gasch pasó a otra tertulia de pintores y dibujantes, emigrada del Oasis y luego del café de la Rambla, integrada por Antoni Roca, Josep Escobar, Soléboyls, Àngel Planells y Josep Vinyes". (3)

"(...) Acabada la contienda, Castanys regresó a Barcelona y al poco tiempo abría su tradicional tertulia, ahora en su hotelito sarrianense de la calle Anglí, donde ha muerto. Tanto la tertulia, como- los contertulianos —Junceda, Manuel Amat, su entrañable amigo y a veces colaborador; Antonio Roca, Mallol, Mestres, Opisso, Prat y Ubach, Mestres, Moreno, Benejam, García, Panadés, Solé-Boyls—, estan enraizados a la biografía de Castanys". (4)

1944. 5 de desembre. "Ha quedado inaugurada hoy, en Radio Lérida, una notable Exposición de caricaturas, que permanecerá abierta hasta el próximo día 10, Presentan en ella artísticos originales los artistas Benseny, Cornet, Yvances, Junceda, Mallol, Mestres, Niko, Prat, Roca, Solé Boyls, Tarrago y Vinyes." (5)

El 1945 va dibuixar la portada del llibre El Lago de mis sueños de Storm. Theodor. Col. Norte. Impremta. Ariel de Barcelona.

1949. 21 de juny. "Actualmente, un grupo de humoristas celebra una exposición en «La Pinacoteca». Preside el conjunto un pequeño grupo de obras del maravilloso Juan G. Junceda, piadoso, recuerdo a la memoria del excelente compañero. Los demás expositores son Borrell, Castanys, Mallol, Mestres, Morató, Opisso, Prat, Puigmiquel, Roca, Serra i Soléboyls. (...) Mestres y Soléboyls cultivan el género del apunte psicológico, que el segundo presenta con su serie de «Los grandes castigadores". (6)

El 1975 va pintar l'oli La crema de la capella Marcús.

> Com a dibuixant signà amb el segon cognom Boyls. Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant SoleBoyls 




(1) Diari la Vanguardia. 19/12/1931
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-9/33175665/pdf.html
(2) Diari la Vanguardia. 28/12/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-9/33194122/pdf.html
(3) Lluís Permanyer. El oro del Rhin tenia classe. Diari la Vanguardia. 09/07/2005
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/07/09/pagina-7/40538877/pdf.html
(4) Diari la Vanguardia. 12/09/1965
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-29/33561690/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia. 05/12/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-17/33120387/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia. 21/06/1949
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-5/32827455/pdf.html


Miquel Solé i Boÿls. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063370.xml
Francesc Foguet. Tria de textos "dramatitzables" publicats al Papitu durant la guerra i la revolució

23 de febrer del 2019

MIQUEL CARDONA MARTÍ (1903-1964)

Personatge
Signatura : Quelus
Tinta sobre paper
22 x 14,5 cms
Any ?




Miquel Cardona Martí (Barcelona, 7 de maig de 1903 - Caracas, 25 de maig de 1964)

Dibuixant, cartellista, guionista, humorista gràfic i estudiós de folklore. Fill del taquígraf Rafael Cardona Mercader, va estudiar a les Escoles Pies de Barcelona. També va anar a classes d'art al Polytecnicum i a la Llotja.

Es va declarar admirador dels dibuixants Xavier Nogués i Josep Obiols. Signava els seus dibuixos amb els pseudònim Quelus.

Va col.laborar amb la majoria de revistes de l'època : Bella Terra, D'ací i D'allà, El Borinot, En Patufet, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, L'Estevet, La Mainada, Papitu, Virolet, el Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Jordi, etc.

L'abril de 1923 va exposar junt amb els dibuixants Apel.les Mestres, Apa, Lola Anglada, Acit, Prat, Cornet, Castanys, d'Ivori, Junceda, Llaverias, Miret, Opisso i Serra Massana.

En la dècada de 1930 va ser un dels dibuixants més prolífics del TBO.

El 1935 va exposar a la Sala Gaspar junt amb Ramon Calsina, Castanys, Cornet, Junceda, Llaverias, Mestres, Moreno, Opisso, Prat i Roca.

El 1939 es va exiliar a París (França). Va col.laborar amb revistes catalanes de l'exili com Catalunya i Per Catalunya.

El 1947 va viatjar de Paris a Caracas (Veneçuela) on s'hi va establir. Allà va dedicar-se a estudiar el folklore veneçolà, arribant a ser nombrat subdirector de l'institut de folklore de Caracas.

El 1964 Miquel Cardona va morir a Caracas.





Quelus, Miquel Cardona i Martí. Grafopata.com
Quelus. Humoristan.org
Quelus. La Memoria dels dibuixants
Retrat d'Amadeu Vives

15 de gener del 2019

RAMON JOU SENABRE (1893-1978)

Retrat masculí
Firmat : Senabre
Ceres sobre paper
32,5 x 22,5 cms
Any ?



Ramon Jou Senabre (Gràcia, Barcelona 1893 - Barcelona 1978)

Dibuixant, humorista gràfic, il.lustrador i pintor. Va estudiar a l'escola de Belles Arts de la Llotja i al Cercle Artístic. Va ser becat per estudiar a París, ciutat on vivia el seu germà gran, el gravador i dibuixant Lluis Jou Senabre (1882-1968).

El 1919 va exposar al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona. El 1 de febrer de 1936 va exposar al Museu Nacional de Buenos Aires (1) .Va mantenir correspondència continuada per carta amb la dibuixant Lola Anglada. (2) Va exposar a la Galeria Dau al Set.

Publicacions catalanes : L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, El Diluvio Ilustrado, Fantasio, La Figa, Papitu.

Publicacions franceses : Pages Folles, Le Rires, La Vergella

Algunes obres :

14 de gener del 2019

JAUME PASSARELL RIBÓ (1889-1975)

Vista urbana
Firmat Jaume Passarell
Aquarel.la sobre paper
34 x 47 cms
1945




Jaume Passarell Ribó (Badalona, 2 de novembre de 1889 -  Barcelona, 5 de febrer de 1975)

Dibuixant humorític, periodista i escriptor. 



Jaume Passarell i Ribó. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049340.xml
Passarell. Ninots, Tebeos i Dibuixos. 03/07/2015
https://ropto.blogspot.com/2015/07/passarell.html
Passarell Ribó, Jaume. Tebeosfera.com
http://humoristan.org/ca/autores/passarell/
Passarell, Jaume. La Memoria dels dibuixants
http://tellurianmonkey.blogspot.com/2009/09/jaume-passarell.html
Caricatura de Pompeu Fabra, de Jaume Passarell Ribó. Museu de Badalona
http://www.museudebadalona.cat/es/colecciones/26
Fabra segons Passarell. Gazophylacium. 29/10/2009
http://lexicografia.blogspot.com/2009/10/fabra-segons-passarell.html
Jaume Passarell. Margarida Abras Pou. Carrer dels arbres, revista anuari del Museu de Badalona. N. 1. 1990
https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294771/383305
Jaume Passarell, del ninot a la literatura. Margarida Abras i Pou. Març 1992.
https://core.ac.uk/download/pdf/84998359.pdf
El Cerhisec organitza una xerrada sobre Jaume Passarell, periodista del Paral.lel. 4/02/2013
http://el3.cat/old-post-15392/
Jaume Passarell Ribó. Endrets.cat
Jaume Passarell, el paral.lel i el poble-sec. Júlia Costa. 10/09/2012
http://balcopoblesec.blogspot.com/2012/09/jaume-passarell-el-parallel-i-el-poble.html

6 de juny del 2018

JOAN LLOPART TRESSERRES (1858-1937)

Personatges catalans
Sense firma
Atribuïda a Joan Llopart Tresserres 
Aquarel.la
24 x 17 cms
Any ?




Joan Llopart Tresserres (Calaf 1858, Barcelona 1937)

Humorista gràfic, aquarel.lista i il.lustrador. Format a l'escola Llotja de Barcelona. Professor de l'Escola d'Arts Oficis del Poble Nou.

Feia servir el pseudònim Neula en publicacions de finals del segle XIX : La Honorata, La Cotorra, La Campana de la Unió, La Papallona, El Niu Guerrer, Cu-cut!, La Veu de Catalunya, La Tramontana, La Tomasa, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa.



Joan Llopart Tresserres. Modernisme. Autors
http://www.ub.edu/modernisme/autors/joan-llopart-tresserres
Joan Llopart i Tresserres. Ninots, tebeos i dibuixos. 11/03/2009
https://ropto.blogspot.com/2009/03/joan-llopart-i-tresserres-calaf-1858.html
Llopart. Humoristan.org
http://humoristan.org/ca/autores/llopart/

http://catalogue.gazette-drouot.com/ref/lot-ventes-aux-encheres.jsp?id=4450542
https://www.the-saleroom.com/en-gb/auction-catalogues/balclisbarcelona/catalogue-id-srbalc10000/lot-4332a0d5-7252-4bfa-879e-a40100d9236a

10 de maig del 2017

RAMON MIRÓ FOLGUERA (1864-1927)

Comissió municipal de Belles Arts final de la sessió
Dibuix a tinta
Firmat Miró
Esq Tor (Esquella Torratxa) nº 1364 - 1905 febrer 24 p. 140
10 x 15 cms
1905

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 1240, p.562
9 x 12 cms
1902, octubre 10

Comentant l'obertura de l'Exposició
Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 52
10 x 14 cms
1887

Festejant
Dibuix a tinta 
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 62 
11 x 15 cms
1887

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) - 624, p. 823
Segell de Lopez-Editor. Rambla del Centre 20. Barcelona
10 x 14 cms
1890, desembre 27

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 519-1888 desembre 22, p. 812
Segell de Lopez-Editor, Rambla Centro 20, Barcelona
10 x 14 cms
1888





Ramon Miró Folguera (Reus 1864 - Barcelona 1927)

Dissenyador, cartellista i dibuixant humorístic.

Llibres il.lustrats :


  • La Menegilda criada de servicio en la Gran Via (1884)
  • Biblioteca Quevedo. Los pecados capitales (1886)
  • ...


Ramon Miró Folguera. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Mir%C3%B3_Folguera
Miró. Ninots, tebeos i dibuixos. 22/06/2010. Rsm
http://ropto.blogspot.com.es/2010/06/miro.html
Miró. Humoristan.org
http://humoristan.org/ca/autores/miro/
Ramon Miró Folguera. Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/miro_folguera_ramon.html
Timos de la Esquella. Els potols místics. 07/08/2015
https://elspotolsmistics.blogspot.com.es/2015/08/timos-de-la-esquella-de-la-torratxa.html
Ramon Miró Folguera. Ub.edu
http://www.ub.edu/modernisme/autors/ramon-miro-folguera
Ramon Miró. Arcadja.com
http://www.arcadja.com/auctions/es/mir%C3%B3_ramon/artista/354330/