Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paris. Mostrar tots els missatges

28 de setembre del 2021

JOAN SERRA MELGOSA (1899-1970)

Retrat femení
Signatura : J. Serra
Carbonet sobre paper
50 x  36 cms.
Any ?



Joan Serra Melgosa (Lleida 21 de febrer de 1899 - Barcelona 10 de juliol de 1970)

Pintor català fill d'un mestre de Lleida. Tenia 5 germans. El 1909 la familia es trasllada de Lleida a Barcelona. El1915 va estudiar a l'Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona, sent alumne del pintor Francesc Labarta. 

Va participar en el grup Els Evolucionistes.Va fer estada a Madrid (1925) i va viatjar a París (1927).

EXPOSICIONS

  • Sala Parés (Barcelona) a partir de 1928
  • Madrid
  • Bilbao
  • Valencia
  • Sant Sebastià
  • Lleida



Joan Serra Melgosa. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Serra_i_Melgosa
Joan Serra i Melgosa. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0062047.xml
Serra Melgosa, Joan. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
http://www.eeif.cat/veus/Serra-Melgosa-Joan/
Joan Serra Melgosa. Real Academia de la Historia
https://dbe.rah.es/biografias/49636/joan-serra-melgosa
Joan Serra Melgosa. Ivlia.org
https://ivlia.org/serra-melgosa-joan.html
Serra Melgosa, Joan
https://www.francescmestreart-shopping.com/es/4308-serra-melgosa-joan

COL.LECCIONS

Joan Serra i Melgosa. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

27 de juliol del 2021

JORDI NUÑEZ SEGURA (1932)

 

Portada de la Revista Amapola N. 580
Un beso en la Costa del Sol
de Maria Adela Durango
Signatura : J. Nuñez
19 x 27 cms.
c.1963


Jordi Nuñez Segura (Barcelona 1932)

Pintor, dibuixant i il.lustrador català. Va néixer a Barcelona, fill d'un marí gallec i mare madrilenya. Va viatjar a Paris i després a Londres, on va es casar amb la pintora anglesa Jane Webster. 

Va treballar per l'Editorial Bruguera de Barcelona.

Les seves obres matítimes estan exposades a :

  • Museo Naval de Madrid
  • Museu Maritim de Barcelona
  • Galeria Arnot de Nova York (US)
  • Royal National General Poole Lifeboat Institution (Dorset, UK)
  • Garden Galery (UK)
  • Ecole Navale de Livorno (Italia)
  • Museo Ponce (Puerto Rico)

Nuñez Segura, Jorge. Tebeosfera.com
Angel Joaniquet habla con... Jorge Nuñez Segura (pintor marítimo). 24/12/2013
Jordi Nuñez Segura. Pintores Catalanes
Jorge Nuñez Segura. Arnot Gallery


30 de gener del 2021

RAMON PALMAROLA ROMEU (1877-1954)

 

Retrat de noia
Llàpis de colors
Signatura: R. Palmarola R.
46 x 31 cms
Any ?



Ramon Palmarola Romeu (Barcelona, 1877 - Barcelona, 14 de desembre de 1954)


Fou un reconegut pintor retratista. També va pintar alguns paisatges.

Va ser alumne dels professors Ramon Martí Alsina (1826-1894) i del seu fill, Ricard Martí Aguiló (1857-1935).

L'abril de 1902 va exposar a la Sala Parés de Barcelona un retrat, junt amb el pintor Isidre Nonell Monturiol (1872-1911), que presentava un quadre de petites dimensions, i el pintor Ricard Martí Aguiló. (1)

L’any 1904 se li va premiar la seva obra Muerte de un Pastor.

El 1905 va marxar a París on hi va viure fins el 1914 i va participar en diverses exposicions nacionals franceses.  

El 1906 va pintar l'obra Autoretrat. 

Va participar en la Exposición de auto-retratos de artistas españoles. Barcelona 1907-1908, al Círcol Artístic de Barcelona.

Al tornar a Espanya va residir uns anys a Madrid on va pintar diversos retrats per a la família reial. El més famós fou un quadre del rei a cavall, que l'acompanyà en moltes exposicions, obra que va estar a punt de cremar-se en un incendi a Amèrica del Sud, on hi va perdre molts quadres. Palmarola fou nomenat Caballero de la Orden de Alfonso XII.

El 1922 va pintar a l'almirant anglès Sir Cristopher Cradock, obra que avui forma part de les joyes del Museo Marítimo Nacional de Chile.(2)

El 1923 va exposar obras com Las dos rivales, en el Casino Español de Lima (Perú). Palmarola aleshores vivia a les Corts 629 de Barcelona. (3)

El 1925 va exposar a la ciutat de Mendoza (Argentina), junt amb el pintor lleidetà Baldomer Gili Roig (1873-1926).

El juny de 1926  Palmarola va exposar al Salón Fasce de Córdoba (Argentina) i el desembre a la Galeria Witcomb. (4)

El 1 de gener de 1930 va fer una exposició en el Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid (5). Aquell any Palmarola tenia el seu estudi a Sant Cugat del Vallès. 

El 3 de novembre de 1931 va patir lesions en una explosió de gas al seu domicili del carrer de Gracia de Barcelona. (6)

L'octubre de 1932 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, junt amb els pintors Agapito Casas Abarca (1874-1964) i Pere Mayol Borrell (1906-1986)

El novembre de 1934 va exposar als Salons de l'Hotel Ritz de Barcelona, i va repetir l'any següent.

L'octubre de 1939 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona.

L’any 1943 va exposar individualment a la Sala Parés de Barcelona.

El  maig de 1944 va exposar a l'Académia de Bellas Artes de Sabadell, i aquell mateix any va exposar obres a Madrid. 

A principis del anys 50 fou un dels artistes fundadors del Foment Gracient de les Arts, junt amb Josep Mª Camps Arnau, Lambert Escaler Milà, Xavier Llobet Hewitson, i Jordi Baijet Achon entre altres.

Durant la seva vida va viatjar per Europa i Amèrica del Sud, on hi va fer moltes exposicions. 

L'obra de Palmarola és present en el fons d'art català del Museu de Bellas Artes de la Habana (Cuba), junt amb els detacats pintors Ramon Casas, Joaquim Mir, i Anglada-Camarasa... També té una obra en el Museo Regional de Magallanes (Chile).



(1) Glòria Escala i Romeu. La relació d'Isidre Nonell amb el pintor Joan Ossó.
(2) Joyas del Museo Martítimo Nacional
(3) Fernando Villegas Torres. Vínculos artísticos entre España y Perú (1892-1929)
https://eprints.ucm.es/id/eprint/23154/1/T34818.pdf
(4) Paulina Iglesias. Pettoruti en contexto: instituciones, redes artístico-intelectuales y culturas visuales (Córdoba, 1926)
(5) Más. Diario gráfico independiente 18-01-1930


27 d’octubre del 2020

JOAN GIL GIL (1900-1984)

 

Figures femenines (dança?)
Signatura: J. Gil 
Llàpis de colors
Mides : 14 x 12 cms.
Any : ?



Joan Gil Gil (Barcelona 1900 - 1984)

Pintor expressionista  format a París i en l'escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on fou professor.

Especialista en paisatges, retrats i com a dibuixant representa imatges de dança.

Les seves obres es troben el Museu d'Art Modern de Barcelona.

Exposicions :

  • 1925. Galeries Laietanes
  • 1935. Sala Busquets.
  • 1943. Sala de Pictoria.
  • 1975. Sala Gaudí de Barcelona.

2 d’octubre del 2020

PERE CREIXAMS PICÓ (1893-1965)

 

Figura femenina
Signatura: Créixams
Tècnica mixta
20 x 15 cms
Any?

Retrat femení
Signatura : Creixams
Tècnica mixta
26 x 24 cms
Any ?



Pere Créixams Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - Barcelona, 5 de març de 1965)


Pintor i dibuixant català. Va néixer al barri de la mina de Barcelona, en el sí una familia humil. Als 6 anys va quedar orfe de pare, i va començar a treballar de ferrer.

Com que tenia dots com a cantant i músic, als 14 anys va ingressar al Conservatori del Liceu de Barcelona. Va treballar en diferents companyies de teatre clàssic, i va aconseguir formar la seva propia companyia que va actuar en diferents poblacions catalanes.

El 1918, acabada la primera guerra mundial, Creixams va viatjar a Paris, on va entrar a treballar de tipògraf a la impremta de François Bernard.

1920. Aquell any se li comença a despertar l'afició a la pintura. 

1921. Creixams es va integrar en l'ambient artístic de Montmartre, a la famosa l'École de Paris, on coneix poetes i pintors com Duffy, Florent Fels, Georges Simenon, Segonzac, Utrillo, Othon Friesz, Modigliani i Picasso. Fou pintor autodidacte amb taller propi. 

1922. Va exposar al Salon des indépendants de Paris, on va ser descobert pel marxant d'art Paul Guillaume. Aquell any va il.lustrar el llibre Voici l'homme fragments, de Andre Suares, publicat per Librairie Stock, i el llibre Le Chirurgien des Roses ou Roses des lles et du Soir. Poemes en prose avec deux dessins de Pierre Creixams, de Marcel Sauvage, publicat per Caipa, Anvers.

1923. Dibuixa el retrat de Colette, autor del llibre Réverie de Nouvel An, publicat per Librairie Stock de Paris, i el retrat de Jérome et Jean Tharaud, autor del llibre Un drame de l'Automne.

1925. Exposa al Salon d'Automme. Aquell any a Paris es publica el llibre Une Courtisane de Charles Baudelaire, amb il.lustracions de Creixams. També es publica el llibre La Guérison Sévère, avec un portrait de l'auteur par Pierre Creixams, gravé sur bois par G. Aubert, de Jean Paulhan i publicat per Editions de la Nouvelle Revue Française. Creixams també fa les il.lustracions del llibre Les Stupra. Sonnets, de Arthur Rimbaud, publicat per Imprimerie Particulière de Bruxelles. Presenta Familia de Gitanos al Saló de les Tullerias de Paris, amb gran èxit de crítica.

El 1927 Creixams va tornar a viure a Barcelona. Entre 1927 i 1936 també va residir a Tossa de Mar.

1930. En aquella década, Creixams va donar a conèixer el poble de Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet i amb E. Armengol.

Del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931 Creixams va exposar a la Sala Parés de Barcelona. Va il.lustrar els dibuixos de Le Supplice d'une Queue de François-Paul Alibert.

1932. Darrera exposició del grup dels Evolucionistes a Barcelona. La seva obra va ser relacionada amb un cert constructivisme picassià.

1933. Exposició del 8 al 21 de d'abril a la Sala Parés. 

1934. Exposició del 5 al 18 de maig, junt amb Manolo Hugué a la Sala Parés. Exposició del 17 al 30 de novembre a les Galeries d'art Syra. Aquell any Creixams es va incorporar com a professor de paisatge urbà, a l'Escola Superior de Paisatge d' Olot.

1935. Exposició del 19 d'octubre al 1 de novembre a la Sala Busquets de Barcelona.

Quan s'inicia la guerra civil, Pere Creixams s'exilià a Paris fins l'any 1953.

1944. Es publica el llibre Joie sur la terre. Avec une eau forte de Creixams, de René Fauchois, editat per Imprimerie Darantiere de Dijon.

El 1945 va ser un dels organitzadors a Paris del Saló d'Art Català. 

1948. Va fer algunes de les il.lustracions del llibre De Tapioca à grand'mère Dobrovna, editat per Henry Bry.

1936. Del 16 al 29 de maig Creixams exposa les Galeries d'Art Syra de Barcelona.

1937. Es publica el llibre Infants, de Pere Creixams, publicat per Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb 12 dibuixos de Creixams.

1955. Creixams apareix en el Catalogue Galerie d'Art Roussard.

El 1961 li fou concedida la medalla de plata Ville de Paris.

1962. Va exposar a la Pinacoteca de Barcelona.

1965. Any de la seva mort.

1975. Octubre. Exposició d'obras de P. Creixams a la Sala Nonell de Barcelona. 

1978. Exposició d'obres de Creixams a la Galeria Beabourg de Barcelona.

El 1992 es publica el llibre Pere Creixams (1893-1965), publicat per Ed. Museu Municipal de Tossa i Museu d'Art de Girona.

Té obra seva al Museu d'Art Modern de Barcelona, al Pétit Palais de Ginebra i altres museus europeus i americans.


Pere Créixams i Picó. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Cr%C3%A9ixams_i_Pic%C3%B3
Pere Creixams Picó.  Real Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/58249/pere-creixams-pico
Créixams i Picó, Pere. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza
https://coleccioncarmenthyssen.es/artist/pere-creixams-i-pico/
Pere Créixams. Museu Nacional d'Art de Catalunya
Diari La Vanguardia 6-03-1965

21 d’agost del 2019

FRANCESC VIDAL GOMÀ (1894-1970)

Retrat femení
Firmat : F Vidal Gomà
Llàpis sobre paper
32 x 22 cms
Any ?




Francesc Vidal Gomà (Barcelona 1894, Barcelona 1970)

Pintor català format a l'escola de Francesc d'Assís Galí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va fundar l'Agrupació d'Artistes Catalans, junt amb els pintors Pere Daura i Emili Bosch i Roger.

Passà temps a Paris, admirador del pintor Paul Cézanne i després influït per l'obra de Heny-Eugène Delacroix.

El 1922-23 va dibuixar l'anagrama per l'Unió Jurídica Catalana.

El 1940 va fer un dibuix prepatori per la cúpula de la Fundació Albà a Horta, Barcelona. 

El 1941 va fer un dibuix preparatori per l'església de Santa Maria d'Olost.

Va ser professor de l'Escola Massana de Barcelona desde la seva fundació, mestre entre altres del pintor Jaume Carbonell.

Va pintar retrats, paisatges, natures mortes i sobretot murals religiosos. 


COLECCIONS
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • Col.lecció d'Art del Banc Sabadell.


Francesc Vidal Gomà. Wikipedia.org
Francesc Vidal i Gomà. Enciclopedia.cat
Francisco Vidal Gomá. Maestros Españoles del retrato
Francesc Vidal Gomà. Paisajistas españoles del siglo XIX
Joan Ventura Maynou. Francesc Vidal i Gomà. Pintor
Francesc Vidal Goma. Arcadja.com
Francesc Vidal Goma. Invaluable.com

18 de desembre del 2017

YAGO CÉSAR DE SALVADOR DE SOLÁ (1890-1975)

Pepe Hillo 1768
Signatura : Yagocésar
Tinta sobre paper
"A mi queridisimo hijo Cesar Augusto. Tu padre"
23,5 x 21,5 cms.
Any ?


Noia
Firmat YagoCésar
Dibuix llàpis color
25 x 33 cms
Anys 30?




Santiago César de Salvador de Solá (Madrid 1890 - Barcelona 1975)

Pintor, escultor, gravador, escriptor i crític d'art. Va ser deixeble del professor de dibuix Francesc d'A. Galí i es va inscriure a l'academia Baixas de Barcelona. 

Yago César era fill de César de Salvador de Pagès (1862-02/07/1928) i de Josefa de Solá i Prats de Guardiola (?-30/07/1929), i germà de Felipe de Salvador de Solà.

Exercí de crític d'art a La Esfera, El Noticiero Universal, entre altres. Feia servir el pseudònim de Fray Galán en la publicació de contes, novel.les i poesia, comèdies i drames, sempre en castellà.

El 1914 va escriure el llibre Garra de tigresa. Leyenda loba, bárbara, trágica y extravagante. 

Del 15 al 31 de maig de 1916 va exposar individualment a Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any va visitar el Museo del Greco de Toledo.

El 30 d'abril de 1917 va exposar pintures al Saló Goya. Es va crear un catàleg amb vinyetes signades per César, i en el díptic es van imprimir versos de El Caballero de la mal finada. Leyenda trágica.

Del 17 al 30 de juny de 1918 va tornar a exposar art decoratiu al Saló Goya. 

El juny de 1920 va exposar pintures a la Casa-Estudi de Barcelona.

El 13 de maig de 1922 va exposar a Galeries Laietanes de Barcelona, dues reproduccions de gravats signats per Fray Galán titulats Entre todos lo mataron, i si no son los moros, són las moras.

Aquell any la Revista de Bellas Artes de Madrid va publicar un article sobre el pintor Yago-César : "He aquí un joven artista madrileño, muy joven, pues nació en 1894, que ha pasado el tiempo desde su niñez en una constante inquietud por el estudio de la Bellas Artes; es pintor ilustrador de revistas, algo escultor, crítico de arte, ha hecho muy aceptables comedias dramáticas y últimamente se nos ha mostrado como un excelente aguafortista; en todas estas manifestaciones artísticas, no obstante sus pocos años en las luchas por las dificultades del tecnicismo, él ha puesto de relieve clara y manifiestamente, como un artista inquieto de aquel bello renacimiento italiano, su positivo y notabilísimo temperamento de artista; en todas esas difíciles fases del arte él ha conseguido hacerse aplaudir y admirar por el público y la crítica, y muy sinceramente sentimos no poderle dedicar un detenido juicio crítico a su intensa labor. Yago-César, com o aguafortista, tiene el carácter de los que han seguido la genial tradición de nuestro portentoso pintor D. Francisco de Goya, de este sublime grabador de la «Tauromaquias y de los «Caprichos». Yago ha seguido sus pasos y en él ha aprendido esa técnica clara de rayado conciso, técnica que al ejecutar se va obedeciendo a la exaltación espiritual de lo que hay de positivo y de temperamental en el artista. Hay en las aguafuertes de Yago-César, aún cuando con juvenil tendencia por una noble inquietud artística, un acento de hombre formado por el dolor y el conocimiento de lo que es la psicología de su raza; tendencia intelectual que él sabe traducir cristalizándola en una talla audaz y penetrante que realiza felizmente con el aguafuerte y el buril. Sirvan, pues, estas líneas en honor de su arte y como disculpa a nuestra in ­discreción de descubrir al público de Madrid la personalidad auténtica del aguafortista Fray Galán."

El 1924 el pintor es va presentar a la Biennal de Venècia. Aquell any va pintar la pintura "La bailarina de las muñecas."

El 1925 va publicar el llibre "Mi Amada Muerta. Libro de Hidalguía y de muerte", editat per la Impremta de Francisco Borrás de Santiago de Compostela. 

Del 28 de gener al 10 de febrer de 1933 a la Sala Parés de Barcelona es va fer l'exposició les "3 èpoques de Yago César".

El 1935 va participar en una exposició a la Sala Barcino : "Continua obteniendo un gran éxito la exposición que de los grandes pintores Yago-César y Eu, hay abierta en la Sala Barcino. Se considera que es la exposición más completa que los dos artistas han presentado. El arte de Yago-César se encuentra actualmente en un período de evolución que da un nuevo interés al conjunto de las obras expuestas." Aquell mateix any també va exposar a la Sala Gaspar.

El 1943 va escriure el llibre Sabor y Pìntura. Estampas de la Barcelona ochocentista, publicat per la llibreria Dalmau. El 1944 va fer un viatge per Galicia.

El 1946 va exposar olis i aiguaforts a les Galeries Pons Llobet. El juny de 1948 va exposar Siluetas a El Gran Teatre del Liceu.

El 1949 va exposar obres a la Galeria d'Art Gifré & Escoda de Barcelona. EL 1950 va exposar a les Galeries Cristina de Passeig de Gracia amb el nom Yagocesar-Rosell.

El 2 al 15 d'octubre de 1951 Yago César va exposar els seus escrits junt amb Joaquin Ciervo, al Círculo de Bellas Artes de Mallorca.

El 30 de desembre de 1966 es va fer a les Galeries Syra una gran Exposició d'homenatge al pintor, escriptor i crític d'art, Yagocésar.


20 d’agost del 2017

MIQUEL MASSOT TETAS (1883-1968)

Apunt del natural
Firmat Massot
Tècnica mixta. Llàpis i carbonet
42 x 29 cms
ca. 1905



Miquel Massot Tetas (Barcelona 1883 - París, França 1968)

Pintor i decorador. Format a l'Escola Llotja de Barcelona. El 1902 va rebre el premi de pintura decorativa de la Llotja impulsat per La Academia Provincial de Bellas Artes.

Després va estudiar a Londres i va residir a París. Es va especialitzar en natures mortes i paisatges. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El 1908 va participar al Saló de París junt amb Ramon Pichot i Bonaventura Puig entre altres. Aquell mateix any Massot publica el Proyecto de Decoración Moderna a la revista Materiaux et Documents d'Art Espagnol editada per la Llibreria Parera de Barcelona.

El 1909 va tornar a participar al Saló de París junt amb Juli González, Arístides Mallol o Ramon Pichot.

El 1910 va pintar la única pintura mural del Palau de la Música de Barcelona, ubicada al vestíbul i titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influit pel classicisme noucentista. Aquell any va participar de nou al Saló de París junt amb Lluís Masriera, Gaspar Miró o Pere Ysern .

El 1912 Massot va fer el disseny d'una rajola hidràulica o mosaic per interiors per la Casa Escofet de Barcelona (àlbum núm.8).

El 1914 va tornar a participar al Saló de París junt amb els artistes Juli Gonzalez, Ramon Pichot, Ismael Smith o Pere Ysern.

Del 29 d'octubre al 11 de novembre de 1921 va fer una exposició de pintures a Galeries Laietanes de Barcelona. Entre els dies 18 i 31 de maig de 1935 va exposar a la Sala Pinacoteca de Barcelona .

L'any 1942 l'empresari Josep de Navas i Escudé (1903-1975) va fer construïr una torre senyorial d'estiueg, El Bell Recó d'Argentona, que fou decorada amb pintures de Miquel Massot, Josep Maria Sert, Francesc Labarta i Josep Obiols.

El 1945 Massot va continuar pintant l'obra inacabada del pintor Josep Maria Sert a la Catedral de Vic. Per aquest motiu Massot és considerat deixeble, ajudant i continuador de l'obra de Sert.

Massot també va pintar i decorar les capelles de Santa Juliana i Santa Semproniana de la Basílica de Santa Maria del Mataró. El 1948 les teles del pintor Miquel Massot són instal.lades a la capella de les Santes.

Massot va residir a la ciutat de París durant molts anys fins l'any de la seva mort.


15 de febrer del 2015

IGNASI VIDAL MOLNÉ (1904-1988)

Dama
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
23,8 x 19 cms
Any ?

Paisatge
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
21,7 x 29 cms
Any ?


Podeu veure aquesta obra reproduïda en el blog Mirador. Blog de Joan Miró, Cultura y Arte, por Antonio Boix, en l'entrada titulada El artista español Ignasi Vidal (1904-1988) y su relación con Joan Miró publicada el 7 de maig de 2016.



IGNASI VIDAL MOLNÉ (Barcelona 1904 - Niça, Provença 1988)

Com a dibuixant es va formar a Llotja, a Sant Lluc i a l'institut de les Arts del Llibre. Va fer exposicions individuals i col.lectives, a Barcelona i a Madrid. Ell i el seu germà Lluís van crear l'empresa Vidal-Molné dibuixants SL, i pels volts de l'any 1920 van editar el llibre "Catalunya. 12 vistes de llocs típics de la terra", amb 12 gravats a la fusta acolorits a mà il.lustrats per l'Ignasi. Aquell mateix any va anar a pintar a Paris. 

El 1931 va dissenyar un dels cartells de la república, titulat "Per Catalunya, allista-t'hi", imprès per les gràfiques S. Martinez. Aquell mateix any va il.lustrar el conte per nens "Alí-Babà i els quaranta lladres", el primer número de la col.lecció Orient de la Llibreria Catalonia. 

Entre el 22 de maig i el 3 de juliol de l'any 1932 va participar a l'Exposició d'Art de Primavera al Palau Nacional de Montjuic amb les obres : "Dones que es banyen" i "Dona de la mona". A finals d'aquell any, entre el 26 de novembre i el 12 de desembre va exposar a la Sala Avinyó de Barcelona. Per aquelles dates també va il.lustrar el programa de mà de les Festes de la Patum de Berga.

Va exposar els seus dibuixos entre el 21 i el 31 de maig de 1936 a l'Ateneu Enciclopèdic, dins la secció d'Arts i lletres, que tenia la seva seu al primer pis del carrer Prat de la Riba 31-33 de Sant Boi de Llobregat. L'any 1937 va fer les vinyetes il.lustrant la reedició del recull de contes "La gent del Llamp", escrits pel seu pare Cosme Vidal Rossich (Josep Aladern). El 1938 va il.lustrar amb figures de l'auca el "Llibre de les belles coses i costums del barceloní i de tota la terra catalana", amb versos de Joan Fidel i editat a l'Impremta Vidal de Vilaboí (Sant Boi).

L'empresa dels Vidal-Molné Dibuixants estava ubicada en un local del carrer Enric Granados núm. 52 de Barcelona. L'Ignasi també es va dedicar al cartellisme i va fer dibuixos publicitaris, però sobretot va il.lustrar una gran quantitat de ex-libris. 

L'any 1939, quan finalitzava la guerra civil, els dos germans van marxar de Barcelona i es van exiliar a Mònaco, on van acabar obrint un taller de dibuix a Montecarlo. El 1945 l'ignasi va participar en les il.lustracions de la revista "Per Catalunya" que s'editava a Niça, on va treballar amb els millors artistes catalans del moment : Miquel Almirall, Apa, Quelus, Pere Créixams, Emili Grau Sala, Josep Picó, etc. En aquesta revista hi van col.laborar escriptors de primer nivell com Albert Camus i Jean-Paul Sartre.

El mateix any 1945 els germans Vidal-Molné van participar en un exposició d'artistes a la Galeria Altarriba de Paris, al costat d'artistes consagrats com Picasso, Créixems, Grau Sala, Picó, Feliu Elias, etc en un acte impulsat per Solidaritat Catalana en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Al número 2 de la revista Per Catalunya podem llegir : "el jove Ignasi Vidal juga valentment amb els colors i els volums en les seves dues teles". El 1950 va realitzar l'aquarel.la "Les deux amours". A Niça (França), a Mònaco i a Itàlia va il.lustrar alguns llibres :


Al Principat de Mònaco va arribar a ser un artista reconegut, amic del princep Rainiero i la princesa Grace Kelly. Va arribar a ser dibuixant de la Impremta Nacional de Mònaco, i també fou escollit vice-president del Comité d'Arts Plàstiques de la UNESCO en representació de Mònaco. El seu fill Frederic Vidal (Fred) va anar viure als Estats Units, i a Los Angeles (Califòrnia) va fundar el IGNASI VIDAL INSTITUTE en memòria del seu pare.


Vidal i Molné, germans. Per Santi Barjau. 20/04/16. Els  meus cartellistes.
http://cartellistes.blogspot.com.es/2016/04/vidal-i-molne-germans-per-santi-barjau.html
Enciclopedia catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070436.xml
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/pavellorepu/id/42
Ignasi Vidal. Wikipedia.org
http://en.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Vidal
Ignasi Vidal Institute
https://www.facebook.com/pages/IGNASI-VIDAL-INSTITUTE/53441150795
Ali Baba i els quaranta lladres. El gabinet negre
http://elgabinetnegre.blogspot.com.es/2009/11/ali-baba-i-els-quaranta-lladres.html
Ignasi Vidal. Flickr.com
https://www.flickr.com/photos/ignasividal/3265815663/
Vidal Molné, Ignasi. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/3958-vidal-moln-ignasi
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1932/60053/exppri_a1932.pdf
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000033/00000032.pdf
Revista Per Catalunya, any 1945, nº 2
https://ddd.uab.cat/pub/ppc/percat/percat_a1945m7n2.pdf

3 de desembre del 2013

FREDERIC MASRIERA VILA (1890-1943)

Retrat d'Artur Masriera Colomer (1860-1929)
 Firmat "Masvila" (pseudònim)
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
58 x 42 cms
Any 1926


Trobem el dibuix reproduït a les webs :




FREDERIC MASRIERA VILA (Barcelona 1890 - París 1943)

Pintor i dibuixant. Era fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens (1846-1932) i d'Antònia Vila. Format a la Llotja de Barcelona va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich Petre (1871-1945).

De molt jove va començar dibuixant caricatures de forma esporàdica a la revista satírica Cu-cut, editada entre 1902 i 1912, amb el pseudònim "Fricus", com també ho féren els dibuixants Muntañola, Joan Llimona, Bagaria, i Lola Anglada entre altres. A partir de 1906 va fer alguns pocs dibuixos a la revista Patufet, junt amb els dibuixants Gispert, Ras i Urbà.

El 1908 dibuixa dins el calendari Metralla, suplement del setmanari d'humor del mateix nom editat entre el 1907 i el 1909, junt amb els dibuixants Junceda, Llamp, Ras i Tarrés. El 1911 se li va concedir el premi del Cercle Artístic. El 1912 fa un retrat femení, el rostre, que el dedica al seu cosí l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1929).

Exposa per primera vegada les seves obres l'any 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, utilitzant el pseudònim "Masvila" amb una sèrie de retrats, paisatges i natures mortes. Entre els retrats exposats destaquen els del doctor Ignasi Melé Farré (1859-1928) de Tossa de Mar, el de la Dama Negra, de l'avi Frederic Masriera Vidal (1810-1875), de l'advocat Ripoll, del crític musical Frederic Lliurat Carreras (1876-1956), de la senyora Sunyer, i del seu germà Víctor Masriera Vila (1875-1938), artista i pedagog de l'art de Sabadell.

El 16 de maig de 1926 el diari ABC publica un article sobre pintura il.lustrat amb un retrat realitzat per Masvila al pintor Bonaventura Puig Perucho (1886-1977). El 9 de juny, un retrat seu li fa guanyar la tercera medalla dels premis de la Exposición Nacional de Bellas Artes. L'octubre del mateix any exposa a la Sala Parés de Barcelona la pintura titulada "Calle de Tossa". Aquell fa un dibuix de l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1829).

Dos anys després, el setembre de 1928, va viatjar a l'Argentina per exposar les seves pintures i els seus retrats. El 18 de maig de 1936 el pintor es trobava residint a Paris, on va donar una conferència titulada "Los caracteres esenciales de la pintura española" en el Club Hispano. En aquesta ciutat hi va morir l'any 1943.



JOSEP SIMONT GUILLÉN (1875-1968)

Perfil femení
Firmat Simont
Carbonet sobre paper
47 x 33,5 cms
Any ?

Retrat de dona 
Firmat Simont
Carbonet sobre paper 
31,5 x 23,5 cms 
Any ?




JOSEP SIMONT GUILLÉN (Barcelona, 1875- Caracas, Venezuela 1968)

Era fill de Josep Simont Marquet i Justa Guillén Pertegaz. Es va formar a Llotja de Barcelona amb Ramon Martí i Alsina (1826-1894)

Va anar a París quan tenia vint-i-dos anys. Col·laborà a La Croix, Le Monde Illustré, La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration (1901-21 i 1932-45). El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor. Els seus dibuixos aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung. Es va casar amb Dolors Basté i van tenir un fill : Marcel (Marc) Simont.

Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant. Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958. Amb estil hàbil, detallista i funcional, fou un dels millors exponents internacionals del reportatge dibuixat. 



FONTS CONSULTADES :

Josep Simont. Enciclopedia.cat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Simont_i_Guill%C3%A9n
Jose Simont (1875-1968). Trois decennies d'il.lustrations a l'ilustration