Retrat de Diego Velázquez
Firmat : JP
Tinta sobre paper
Il.lustració per una obra sobre Diego Velázquez (Sevilla 1599-Madrid 1660)
Encàrrec de la Impremta Thomas de Barcelona
Escrit -52- en llàpis al final del full
Mides 15x15
Any ?
Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat 1855 - Barcelona 1910)
Dibuixant, pintor, professor, decorador i escenògraf. També fou un gran col.leccionista d'antiguitats, de ceràmica i teixits antics.
Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona amb el professor Simó Gómez Polo (1845-1880), i al taller de l'escenògraf Josep Planella Coromina (1804-1890).
El 1885 va dibuixar Vista general de León. El 1887 va anar a treballar al Teatro Real de Madrid i va decorar el teatre Príncipe Alfonso.
Els anys 1888 i 1889 va ser guardonat amb Medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona i a la de París.
El 1891 Pascó figura en la Catàleg de la Primera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.
El 1896 va viatjar a Mèxic on va pintar el decorat del Gran Teatro Nacional. Aquell any figura en el Catàleg de la Tercera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.
Quan va tornar es va dedicar a la il.lustració de revistes, principalment Arte y Letras i amb el pseudònim Brisa a la Il.ustració Catalana (1888-1894) i en algunes revistes de Madrid. També va il.lustrar alguns llibres :
Pascó exercí de professor de l'Escola Superior d'Arts e Industries de Barcelona. El 1892 li fou otorgada la càtedra lliure d'art decoratiu, instituida per la Diputació de Barcelona. Entre els seus alumnes hi havia el pintor Joan Miró Ferrà (1893-1983) i l'escriptor i pintor Joaquim Folch i Torras (1886-1963). Era un professor de tarannà liberal i avançat al seu temps que feia unes classes poc academicistes (en paraules de Joan Miró). Va ser un reformador de l'ensenyança del dibuix.
A finals del XIX Pascó tenia un alt reconeixement artístic a Barcelona. Políticament es relacionava amb la Unió Catalanista.
El 1899 Pascó va exercí de co-director artístic de la revista Hispania (1899-1903) junt amb Francesc Miquel i Badia, on també hi va treballar com il.lustrador.
Entre 1901 i 1903 Pascó va decorar l'espai de la Peixera de la planta baixa del Cercle del Liceu amb pintures murals de Oleguer Junyent i Sans.
El 1902 va treballar en el projecte de decoració de la residència barcelonina del pintor i amic Ramon Casas Carbó (on anys més tard va obrir la botiga Vinçon).
El 1903 va participar en la il.lustració del calendari de la revista Cu-cut junt amb Joan Llimona, Llorenç Brunet i Antoni Utrillo.
Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel.les Mestres són considerats (segona Eliseu Trenc) com uns dels principals renovadors de les arts gràfiques, amb un nou moviment amb il.lustracions de caire decorativista i dibuix amb estilització d'arrel gòtica i japonesa, enfrontat al realisme objectivista dels anys 1870-1880.
Va pintar pergamins, va il.lustrar ex-libris i entre altres va dissenyar la bandera del Cau Ferrat de Sitges.
El 1907 Pascó va vendre al nou Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, una col.lecció de seixanta escultures d'alabastre i pedra procedents de Poblet. També va vendre tres taules del segle XIII procedents de la provincia de Terol, a través del vocal Ramon Caselles, a la Junta de Museus.
Després de la mort de Pascó, la seva col.lecció de teixits fou adquirida pel Museu de Barcelona, i el 1914 va formar part del fons del Museu del Disseny de Barcelona.
Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona amb el professor Simó Gómez Polo (1845-1880), i al taller de l'escenògraf Josep Planella Coromina (1804-1890).
El 1885 va dibuixar Vista general de León. El 1887 va anar a treballar al Teatro Real de Madrid i va decorar el teatre Príncipe Alfonso.
Els anys 1888 i 1889 va ser guardonat amb Medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona i a la de París.
El 1891 Pascó figura en la Catàleg de la Primera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.
El 1896 va viatjar a Mèxic on va pintar el decorat del Gran Teatro Nacional. Aquell any figura en el Catàleg de la Tercera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.
Quan va tornar es va dedicar a la il.lustració de revistes, principalment Arte y Letras i amb el pseudònim Brisa a la Il.ustració Catalana (1888-1894) i en algunes revistes de Madrid. També va il.lustrar alguns llibres :
- España. Sus monumentos y Artes. Su Naturaleza e Historia. José M. Quadrado. Thomas. (1885)
- Colón. Poema histórico. Bernabé Demaria. Ilustrado por José Pascó. Editorial Espasa/Cuspinera. Buenos Aires. (1887)
- La Espuma. Armando Palacio Valdes. Novela de costumbres contemporaneas. Il.ustr. de Manuel Alcázar y José Cuchy. B. Imp. de Henrich y Cia. Planchas diseñadas por Pascó y encuadernación por M.Campillos. (1890)
- Al primer vuelo (idilio vulgar). 2 tomos. Imp. de Henrich y Cia. Tela edit. disseñada por Pascó. Ilustraciones de Apeles Mestres (1891)
- Los Pirineos. Trilogia. Original en verso catalán y traducido en prosa castellana ... Víctor Balaguer. Felipe Pedrell. Tela editorial ilustrada por Josep Pascó. Impr. Henrich. Barcelona. (1892)
- Collection de Tissues Anciens de D. Francisco Miquel y Badia. Classifiés par D. José Pascó. 30 planches heliographiques. Barcelona (1900)
Pascó exercí de professor de l'Escola Superior d'Arts e Industries de Barcelona. El 1892 li fou otorgada la càtedra lliure d'art decoratiu, instituida per la Diputació de Barcelona. Entre els seus alumnes hi havia el pintor Joan Miró Ferrà (1893-1983) i l'escriptor i pintor Joaquim Folch i Torras (1886-1963). Era un professor de tarannà liberal i avançat al seu temps que feia unes classes poc academicistes (en paraules de Joan Miró). Va ser un reformador de l'ensenyança del dibuix.
A finals del XIX Pascó tenia un alt reconeixement artístic a Barcelona. Políticament es relacionava amb la Unió Catalanista.
El 1899 Pascó va exercí de co-director artístic de la revista Hispania (1899-1903) junt amb Francesc Miquel i Badia, on també hi va treballar com il.lustrador.
Entre 1901 i 1903 Pascó va decorar l'espai de la Peixera de la planta baixa del Cercle del Liceu amb pintures murals de Oleguer Junyent i Sans.
El 1902 va treballar en el projecte de decoració de la residència barcelonina del pintor i amic Ramon Casas Carbó (on anys més tard va obrir la botiga Vinçon).
El 1903 va participar en la il.lustració del calendari de la revista Cu-cut junt amb Joan Llimona, Llorenç Brunet i Antoni Utrillo.
Josep Pascó junt amb Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà, Enric Sagnier o Rafael Masó van impulsar la difussió de la rajola o mosaic hidràulic.
Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel.les Mestres són considerats (segona Eliseu Trenc) com uns dels principals renovadors de les arts gràfiques, amb un nou moviment amb il.lustracions de caire decorativista i dibuix amb estilització d'arrel gòtica i japonesa, enfrontat al realisme objectivista dels anys 1870-1880.
Va pintar pergamins, va il.lustrar ex-libris i entre altres va dissenyar la bandera del Cau Ferrat de Sitges.
El 1907 Pascó va vendre al nou Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, una col.lecció de seixanta escultures d'alabastre i pedra procedents de Poblet. També va vendre tres taules del segle XIII procedents de la provincia de Terol, a través del vocal Ramon Caselles, a la Junta de Museus.
Després de la mort de Pascó, la seva col.lecció de teixits fou adquirida pel Museu de Barcelona, i el 1914 va formar part del fons del Museu del Disseny de Barcelona.
Josep Pascó i Mensa. Wikipedia.org
Josep Pascó i Mensa. Enciclopedia.cat
Josep Pascó i Mensa. Ruta Europea del Modernisme. Art Nouveau.eu
El artista español Josep Pascó. Blog Arte Contemporani General
Josep Pascó i Mensa. Modernisme
Pascó y Mensa, José. Museo del Prado
Josep Pascó. Museu Nacional.cat
http://museunacional.cat/ca/josep-pasco
Teoria i crística en el Noucentisme
https://books.google.cat/books?id=ya8HYCc-B7gC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=pasc%C3%B3&f=false
Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica
Teoria i crística en el Noucentisme
https://books.google.cat/books?id=ya8HYCc-B7gC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=pasc%C3%B3&f=false
Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica
http://www.diba.cat/web/opc/catifes-de-ciment-presentacio
Hispania (revista). Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hispania_(revista)
Hispania (revista). Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hispania_(revista)
Buenas tardes.
ResponEliminaEstoy investigando sobre Josep Pasco i Mensa y su relacion con la Armerial Real. Segun mis investigaciones en plena fase de reconstruccion de la armeria real tras su incendio. Josep Pasco hizo entrega de un estandarte/bandera a la Armeria. El estandarte esta debidamente catalogado y actualmente almacenado segun informacion adquirida en los ultimos años.
Dicha bandero o estandarte no es de las mas importantes de la Armeria, pero si lo es para mi pueblo, antiguo propietario de la misma.
En actualidad estamos intentando que nos dejen ver la bandera para hacer una replica excata de la misma, pero nos esta costando.
Con la informacion de que disponemos nos bastaria con una fotografia o dibujo de la misma.
Se entrego a la Armeria en el año 1.900.
Seri posible conocer alguna publicacion del Sr. Josep Pasco en donde vieramos una fotografia, dibujo o descripcion de la misma?
Si, llegado el caso, pudieramos saber el origen de esta bandera y como llego a sus manos seria ideal.
Quedo a la espara de sus noticias.
Gracias
Hola Antonio. Sus investigaciones relacionadas con el polifacético Josep Pascó y la Armeria Real són muy interesantes, pero no dispongo de información relacionada con este tema. Todo lo que conozco actualmente de la vida de Josep Pascó está publicado en este post. Yo buscaria información en los archivos municipales, hablar con historiadores locales, revisar las hemerotecas digitales de periodicos y revistas (Hispania ...) Siento no poderle ayudar. Mucha suerte en sus investigaciones. Saludos cordiales.
ResponElimina