RAMON PALMAROLA ROMEU (1877-1954)

 

Retrat de noia
Llàpis de colors
Signatura: R. Palmarola R.
46 x 31 cms
Any ?



Ramon Palmarola Romeu (Barcelona, 1877 - Barcelona, 14 de desembre de 1954)


Fou un reconegut pintor retratista. També va pintar alguns paisatges.

Va ser alumne dels professors Ramon Martí Alsina (1826-1894) i del seu fill, Ricard Martí Aguiló (1857-1935).

L'abril de 1902 va exposar a la Sala Parés de Barcelona un retrat, junt amb el pintor Isidre Nonell Monturiol (1872-1911), que presentava un quadre de petites dimensions, i el pintor Ricard Martí Aguiló. (1)

L’any 1904 se li va premiar la seva obra Muerte de un Pastor.

El 1905 va marxar a París on hi va viure fins el 1914 i va participar en diverses exposicions nacionals franceses.  

El 1906 va pintar l'obra Autoretrat

Va participar en la Exposición de auto-retratos de artistas españoles. Barcelona 1907-1908, al Círcol Artístic de Barcelona.

Al tornar a Espanya va residir uns anys a Madrid on va pintar diversos retrats per a la família reial. El més famós fou un quadre del rei a cavall, que l'acompanyà en moltes exposicions, obra que va estar a punt de cremar-se en un incendi a Amèrica del Sud, on hi va perdre molts quadres. Palmarola fou nomenat Caballero de la Orden de Alfonso XII.

El 1922 va pintar a l'almirant anglès Sir Cristopher Cradock, obra que avui forma part de les joyes del Museo Marítimo Nacional de Chile.(2)

El 1923 va exposar obras com Las dos rivales, en el Casino Español de Lima (Perú). Palmarola aleshores vivia a les Corts 629 de Barcelona. (3)

El 1925 va exposar a la ciutat de Mendoza (Argentina), junt amb el pintor lleidetà Baldomer Gili Roig (1873-1926).

El juny de 1926  Palmarola va exposar al Salón Fasce de Córdoba (Argentina) i el desembre a la Galeria Witcomb. (4)

El 1 de gener de 1930 va fer una exposició en el Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid (5). Aquell any Palmarola tenia el seu estudi a Sant Cugat del Vallès. 

El 3 de novembre de 1931 va patir lesions en una explosió de gas al seu domicili del carrer de Gracia de Barcelona. (6)

L'octubre de 1932 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, junt amb els pintors Agapito Casas Abarca (1874-1964) i Pere Mayol Borrell (1906-1986)

El novembre de 1934 va exposar als Salons de l'Hotel Ritz de Barcelona, i va repetir l'any següent.

L'octubre de 1939 va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona.

L’any 1943 va exposar individualment a la Sala Parés de Barcelona.

El  maig de 1944 va exposar a l'Académia de Bellas Artes de Sabadell, i aquell mateix any va exposar obres a Madrid. 

A principis del anys 50 fou un dels artistes fundadors del Foment Gracient de les Arts, junt amb Josep Mª Camps Arnau, Lambert Escaler Milà, Xavier Llobet Hewitson, i Jordi Baijet Achon entre altres.

Durant la seva vida va viatjar per Europa i Amèrica del Sud, on hi va fer moltes exposicions. 

L'obra de Palmarola és present en el fons d'art català del Museu de Bellas Artes de la Habana (Cuba), junt amb els detacats pintors Ramon Casas, Joaquim Mir, i Anglada-Camarasa... També té una obra en el Museo Regional de Magallanes (Chile).



(1) Glòria Escala i Romeu. La relació d'Isidre Nonell amb el pintor Joan Ossó.
(2) Joyas del Museo Martítimo Nacional
(3) Fernando Villegas Torres. Vínculos artísticos entre España y Perú (1892-1929)
https://eprints.ucm.es/id/eprint/23154/1/T34818.pdf
(4) Paulina Iglesias. Pettoruti en contexto: instituciones, redes artístico-intelectuales y culturas visuales (Córdoba, 1926)
(5) Más. Diario gráfico independiente 18-01-1930