18/12/17

YAGO CÉSAR DE SALVADOR DE SOLÁ (1890-1975)

Pepe Hillo 1768
Signatura : Yagocésar
Tinta sobre paper
"A mi queridisimo hijo Cesar Augusto. Tu padre"
23,5 x 21,5 cms.
Any ?



Noia
Firmat YagoCésar
Dibuix llàpis color
25 x 33 cms
Anys 30?




Santiago César de Salvador de Solá (Madrid 1890 - Barcelona 1975)

Pintor, escultor, gravador, escriptor i crític d'art. Va ser deixeble del professor de dibuix Francesc d'A. Galí i es va inscriure a l'academia Baixas de Barcelona. 

Yago César era fill de César de Salvador de Pagès (1862-02/07/1928) i de Josefa de Solá i Prats de Guardiola (?-30/07/1929), i germà de Felipe de Salvador de Solà.

Exercí de crític d'art a La EsferaEl Noticiero Universal, entre altres. Feia servir el pseudònim de Fray Galán en la publicació de contes, novel.les i poesia, comèdies i drames, sempre en castellà.

El 1914 va escriure el llibre Garra de tigresa. Leyenda loba, bárbara, trágica y extravagante. 

Del 15 al 31 de maig de 1916 va exposar individualment a Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any va visitar el Museo del Greco de Toledo.

El 30 d'abril de 1917 va exposar pintures al Saló Goya. Es va crear un catàleg amb vinyetes signades per César, i en el díptic es van imprimir versos de El Caballero de la mal finada. Leyenda trágica.

Del 17 al 30 de juny de 1918 va tornar a exposar art decoratiu al Saló Goya. 

El juny de 1920 va exposar pintures a la Casa-Estudi de Barcelona.

El 13 de maig de 1922 va exposar a Galeries Laietanes de Barcelona, dues reproduccions de gravats signats per Fray Galán titulats Entre todos lo mataron, i si no son los moros, són las moras.

Aquell any la Revista de Bellas Artes de Madrid va publicar un article sobre el pintor Yago-César : "He aquí un joven artista madrileño, muy joven, pues nació en 1894, que ha pasado el tiempo desde su niñez en una constante inquietud por el estudio de la Bellas Artes; es pintor ilustrador de revistas, algo escultor, crítico de arte, ha hecho muy aceptables comedias dramáticas y últimamente se nos ha mostrado como un excelente aguafortista; en todas estas manifestaciones artísticas, no obstante sus pocos años en las luchas por las dificultades del tecnicismo, él ha puesto de relieve clara y manifiestamente, como un artista inquieto de aquel bello renacimiento italiano, su positivo y notabilísimo temperamento de artista; en todas esas difíciles fases del arte él ha conseguido hacerse aplaudir y admirar por el público y la crítica, y muy sinceramente sentimos no poderle dedicar un detenido juicio crítico a su intensa labor. Yago-César, com o aguafortista, tiene el carácter de los que han seguido la genial tradición de nuestro portentoso pintor D. Francisco de Goya, de este sublime grabador de la «Tauromaquias y de los «Caprichos». Yago ha seguido sus pasos y en él ha aprendido esa técnica clara de rayado conciso, técnica que al ejecutar se va obedeciendo a la exaltación espiritual de lo que hay de positivo y de temperamental en el artista. Hay en las aguafuertes de Yago-César, aún cuando con juvenil tendencia por una noble inquietud artística, un acento de hombre formado por el dolor y el conocimiento de lo que es la psicología de su raza; tendencia intelectual que él sabe traducir cristalizándola en una talla audaz y penetrante que realiza felizmente con el aguafuerte y el buril. Sirvan, pues, estas líneas en honor de su arte y como disculpa a nuestra in ­discreción de descubrir al público de Madrid la personalidad auténtica del aguafortista Fray Galán."

El 1924 el pintor es va presentar a la Biennal de Venècia. Aquell any va pintar la pintura "La bailarina de las muñecas."

El 1925 va publicar el llibre "Mi Amada Muerta. Libro de Hidalguía y de muerte", editat per la Impremta de Francisco Borrás de Santiago de Compostela. 

Del 28 de gener al 10 de febrer de 1933 a la Sala Parés de Barcelona es va fer l'exposició les "3 èpoques de Yago César".

El 1935 va participar en una exposició a la Sala Barcino : "Continua obteniendo un gran éxito la exposición que de los grandes pintores Yago-César y Eu, hay abierta en la Sala Barcino. Se considera que es la exposición más completa que los dos artistas han presentado. El arte de Yago-César se encuentra actualmente en un período de evolución que da un nuevo interés al conjunto de las obras expuestas." Aquell mateix any també va exposar a la Sala Gaspar.

El 1943 va escriure el llibre Sabor y Pìntura. Estampas de la Barcelona ochocentista, publicat per la llibreria Dalmau. El 1944 va fer un viatge per Galicia.

El 1946 va exposar olis i aiguaforts a les Galeries Pons Llobet. El juny de 1948 va exposar Siluetas a El Gran Teatre del Liceu.

El 1949 va exposar obres a la Galeria d'Art Gifré & Escoda de Barcelona. EL 1950 va exposar a les Galeries Cristina de Passeig de Gracia amb el nom Yagocesar-Rosell.

El 2 al 15 d'octubre de 1951 Yago César va exposar els seus escrits junt amb Joaquin Ciervo, al Círculo de Bellas Artes de Mallorca.

El 30 de desembre de 1966 es va fer a les Galeries Syra una gran Exposició d'homenatge al pintor, escriptor i crític d'art, Yagocésar.


29/11/17

ANTONI REYNÉS GURGUÍ (1853-1910)

Retrat femení
Llapis sobre paper
Firmat Reynés
48 x 30,5 cms
Any ?

Retrat femení
Llapis sobre paper
Firmat Reynés
48 x 30,5 cms
Any ?




Antoni Reynés Gurguí (Barcelona 1853 - 1910)

Pintor nascut a Barcelona el 1853. Es va casar amb Jacinta Buxareu Juncadella (?-20/04/1943), filla de l'industrial barceloní Joan Buxareu Farran (?-1888) i d'Eulàlia Juncadella Uliva (?-1910).

A partir de 1879 els Buxareu estiuejaven a la casa Quinta Eulàlia de Puigcerdà, abans propietat del comerciant i polític Joan Fabra Floreta, i que avui és la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.

El 1880 Antoni Reynés va pintar un retrat d'Antonia de Ferrer de Nadal, muller de José Maria de Nadal Vilardaga, regidor i després alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

El 31 de març de 1882 foren premiats els pintors Antoni Reynés Gurguí, Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943) i el mallorquí Joan Bauzà Mas (1844-1915), i van ser escollits per pintar els quadres per decorar el paranimf de la nova Universitat de Barcelona. El 12 de maig de 1884 Antoni Reynés va acabar de pintar l'esbós titulat "Els estudis impulsats per la Junta de Comerç de Barcelona".

El seu germà, l'escultor Josep Reynés Gurguí (1850- 4/06/1926), s'havia format a l'escola Llotja de Barcelona amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, i al taller Jean Baptiste Carpeaux de París (1873-1876). Josep Reynés s'havia casat amb Joaquima Boada Nadal.

Un altre germà, Raymundo Reynés, veí de Barcelona i que estiuejava a Cardedeu, fou el promotor de les reformes que es van fer a la Casa Reynés.



> Antoni Reynés Gurguí (1853-1910)
http://www.martinsarachaga.com/detallelote.php?lote=88800
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1916/09/17/pagina-5/34702549/pdf.html
Santiago Alcolea. Pinturas de la Universidad de Barcelona. Catálogo...
https://books.google.es/books?id=1DGEjppzbLUC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=reyn%C3%A9s+bauza&source=bl&ots=eTD0IRl486&sig=qiXdg1NdQFNiZnvvoM4AkNhfenQ&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwjLseP6iYnYAhUGuRoKHQqhAH0Q6AEIUTAK#v=onepage&q=reyn%C3%A9s%20bauza&f=false

Familia Buxareu
Consell Comarcal de la Cerdanya. Una casa, 4 noms. 1879. La Quinta Eulàlia.
http://www.cerdanya.cat/index.php/el-consell/una-casa-quatre-noms
La familia Boxareu lliura una col.lecció d'imatges i documentació a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya
https://www.naciodigital.cat/cerdanya/noticia/808/familia/buxareu/lliura/colleccio/imatges/documentacio/arxiu/comarcal/cerdanya

> Josep Reynés Gurguí (1850-1926)
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055185.xml
https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Reyn%C3%A9s
http://www.gaudiallgaudi.com/josep-reynes-gurgui-1850-1926/

> Raymundo Reynés Gurguí
http://www.diba.cat/documents/429042/6eb553f1-b1f0-4f93-9747-0d1c5355d2dd

8/11/17

VÍCTOR AGUADO SORIA (1898-1960)

"La isla de los buques perdidos, sitiados entre las algas"
Dibuix color sobre cartulina
Firmat Aguado
Mides : 21 x 26 cms
1929


La isla de los buques perdidos,
segunda parte
sitiados entre las algas
La Aventura popular n. 22
Editorial Joaquin Gil, editor (Barcelona)
1929



Víctor Aguado Soria (Barcelona 1897 o 1898 (?) - Barcelona, 29 de gener de 1960)


Il.lustrador de llibres infantils i juvenils, llibres de cuina, esportius, i d'historietes de còmics. També va dissenyar fulletons i publicitat per empreses com Cacaolat de la Granja Viader, Anís Valls o Magatzems Vilardell.

OBRES :
  • El escorpión de oro. Sax Rohmer. Novela de aventuras nº 107. Ediciones y publicaciones Iberia. Barcelona. 1929
  • El pueblo de la niebla. H. Rider Haggard. Novela de Aventuras nº 71. Ediciones y publicaciones Iberia. Barcelona. ca.1930 
  • El cocodrilo sagrado. H. Rider Haggard. Novela de Aventuras nº 72. Ediciones y publicaciones Iberia. Barcelona. 1930
  • El séptimo camarada. Novela de la Rusia bolchevique. Boris Lavrenef. Cubierta ilustrada por Víctor Aguado. Ed. Cervantes. Barcelona. 1930
  • El hombre de las dos cabezas. Barcelona. Editorial Vincit. 1930 ?
  • El pescador de Barcelona i altres contes populars. La Babau, Vella que matava de fam. La nina de pasta. Valeri Serra Boldú. Ed. Fortuna. Barcelona. (post. 1928?)
  • Cartell de l'Anís Valls. Any 193-?
  • La nina de pasta. Conte vell contat de nou. Rafel Carroggio. Ed. Fortuna. Barcelona. 1932
  • Carmela. Novela espiritista. Ilustración de Víctor Aguado. José Mª  Seseras y de Batlle. Tipografia Cosmos. Orbis. Barcelona. 1933 
  • Un crimen extraño (la magia en el siglo XX). Javier Nuñez de Prado. Barcelona. 1933
  • Doña Tecla en Pomotú. Ed. Prensa Popular. Madrid. 193-?
  • La Novela Teatral. N. 3. Ed. Prensa Popular. Madrid. 193-?
  • La Novela Teatral. N.21. Ed. Prensa Popular. Madrid. 193-?
  • Cocina de recursos (Deseo mi comida). Ignacio Doménech. Quintilla, Cardona y Cº editores. Barcelona. 193-?
  • La manduca o un tesoro en platitos de gusto. Ignacio Doménech. Quintilla, Cardona y Cº editores. Barcelona. Any ?
  • El cocinero de su majestad. Manuel Fernández González. Ed. Ameller. Barcelona. Any ?
  • El perro de raza. R. Bommier. Montesó. Barcelona. 1935
  • La cocina vasca. Laurak-bat. Ignacio Domenech. Publicaciones selectas de cocina. Barcelona. 1935
  • Cartell "Asturias". Festival Magne a benefici de l'heroic poble Asturià patrocinat pel Consell D'Astúries i Lleó i de l'Empresa Socialitzada Casa Vilardell .  1937
  • El pueblo aéreo. Julio Verne. Ameller. Colecc. grandes autores. Portada de Víctor Aguado. Barcelona. Anys 40
  • Patinaje, patinaje escuela, patinaje libre y danza. Hockey sobre ruedas. Hockey sobre hielo. Apel.les Fargas, Maria Pau. 151 ilustraciones de Víctor Aguado. Ed. Sintes. Barcelona. Anys 40.
  • El Doctor Brande. Las Grandes Aventuras. Hispano Americana. Barcelona. 1943
  • Duni. Monitor. 194-?
  • Poesia Selecta. Editorial Cisne. Barcelona (des de 1941)
  • Tristán e Isolda: leyenda adaptada para los niños. Manuel Vallvé. Novela y cuento. s.XX. Ed. Araluce. Barcelona. 1943
  • Trajano. Vida y obra de un césar español. Manuel Vallvé. Los Grandes Hombres. Ed. Araluce. Barcelona. 1943
  • Cuentos Georgianos. VV.AA. Libros infantiles y juveniles. Ed. Araluce. Barcelona. 1944
  • Cuentos Filandeses. VV.AA. Ed. Araluce. Barcelona. 1945
  • Pensamientos de Alejandro Manzoni. Alessandro Manzoni (1785-1873). Selección y notas de Antonio C. Gavaldà. Ed. Símbolo. Barcelona. 1945
  • Pensamientos. Zorrilla. Selección y notas de Antonio C. Gavaldà. Literatos y pensadores. Barcelona. 1945
  • Cartell del medicament "Solución Pautauberge. Tos, catarro, bronquitis". 1950
  • Cortesía y distinción (etiqueta y trato social). Irma Padovani. Impremta Clarassó. 1945 / Ed. Sintes. Barcelona. 1951
  • Natación. Saltos. Estilos. Water-Polo. Ilustrado con 117 dibujos plumilla. Cubierta ilustrada color Víctor Aguado. Ed. Sintes. Barcelona
  • Gimnasia para todos. 126 ilustracions de Víctor Aguado. Editorial Sintes. Barcelona. 1954
  • Tecnica del Baloncesto. Con 320 ilustraciones de Víctor Aguado. Ed. Sintes. Barcelona. 1967
  • Futbol técnica moderna. Manual práctico para entrenadores, jugadores y aficionados. Lorenzo Alves Ferreira. Edit. Sintes. Barcelona. 1959
  • Diccionario Mitológico. Antonio Cunillera Gavaldá. Ed. Sintes. Barcelona. 1959
  • Pollito aventurero. Ameller. Barcelona. (ca.1959)
  • Conejito marcha de casa. Ameller. Barcelona. (ca.1959)
  • El sueño de Carlitos. Ameller. Barcelona. (ca.1959)
  • Isabel come chocolate. Ameller. Barcelona. (ca.1959)
  • Pilita no quiere lavarse. Ameller. Barcelona. (ca.1959)
  • Lawn-Tenis. Arthur G. Holden. Ed. Sintes. Barcelona. 1960
  • El judo al alcance de todos. Aine Saudi. 212 ilustraciones de Víctor Aguado. Sintesis. Barcelona. 1961
  • Diccionario Biográfico. Antonio Cunillera Gavaldá. Ed. Sintes. Barcelona. 1962
  • Baloncesto. Basket-ball. Entrenamientos, técnica. Formación de conjuntos. G. Gladman. Ed. Sintes. Barcelona. 1963
  • Boxeo. Preparación. Entrenamiento. Técnica. Táctica. Estratégia del Rin. Ed. Sintes. Barcelona. 1965
  • Quo Vadis. Enrique Sienkiewicz. Novela Completa. Ameller Editor. Barcelona. 1965?
  • Los últimos dias de Pompeya. Lyttob Bulwer. Novela Completa. Ameller Editor. Barcelona. 1965?
  • Defensa Personal. George Gladman. 747 ilustraciones de Víctor Aguado. Ed. Sintes. Barcelona. 1966
  • Tecnica del Baloncesto. Tito Valdes. 320 dibujos de Víctor Aguado. Ed. Sintes. 1967
  • Los miserables. Víctor Hugo. Ilustraciones de Víctor Aguado. Editorial Garrofe. Barcelona. Any ?
  • Dolorosa prueba. Esther Haldane. Ed. ?. Any ?
  • Los viajes de Gulliver. Jonathan Swift. Ed. ?. Any ?
  • Los caballeros de la noche. Ridgwell Cullum. Ediciones Fortuna. Barcelona. Any ?
  • La impresionante aventura de la misión Barsac. Col. grandes autores, n.10. Ameller. Barcelona. Any ?
  • El aventurero audaz. Ed. Facsimil de cuentos Ameller Editor. Barcelona. Any ?
  • Andrés se fué a la China. Cuentos Ameller Editor. Barcelona. Any ?
  • Las aventuras del Doctor Brande. Víctor Aguado. La Biblioteca del laberinto. Colmenar viejo. 2011



Víctor Aguado. Wikipedia.org
Aguado. Ninots, tebeos i dibuixos. 30/03/2018
Víctor Aguado: grans magatzems, grans aventures- per Santi Barjau. Els meus cartellistes. 25/02/2014
Víctor Aguado. La memòria dels dibuixants. 17/04/17
Doctor Brande. Tebeosfera.com
Doctor Brande. El Desvan del abuelito
Aguado, Víctor. Datos Bne
La Vanguardia. Hemeroteca
Iberlibro.com

2/11/17

JOSÉ DUARTE MIÑARRO (?-2012)

Firmat : J. Duarte
Aquarel.la sobre paper
27,5 x 25 cms
Any : Entre 1963 i 1966 (?)

Aquarel.la sobre paper
25 x 17,5 cms
Any : Entre 1963 i 1966 ?

Aquarel.la sobre paper
27,5 x 25 cms
Any : Entre 1963 i 1966 ?



José Maria Duarte Miñarro (Mojácar, Almeria - Barcelona, desembre 2012)


Dibuixant i il.lustrador de còmics i llibres. Quan tenia 7 anys la seva familia s'instal.la a Catalunya. Als 13 anys viu a Berga on comença d'aprenent en un taller de forja artítica. Més tard es desplaça a Barcelona per treballar i ho compagina  amb estudis a l'Escola Massana.

El 1962 dibuixa en el Capitan Trueno Extra de l'Editorial Bruguera de Barcelona.

El 1963 dibuixa Hazañas del Oeste i Hazañas Bélicas de les Ediciones Toray SA.

El 1966 dibuixa Sioux del segell Ediciones Toray.

El 1970 dibuixa Pulgarcito per Bruguera.

El 1974 dibuixa Apache pel segell Anceo

El 1989 dibuixa el Capitan Trueno per Ediciones B, SA

El 1993 treballa a les Colección Grandes Aventuras del segell Ediciones Primera Plana SA

El 2009 intervé en el núm.1 de Joyas Literarias Juveniles de l'Editorial Planeta-De Agostini SA

Va treballar d'il.lustrador per l'Agència Selecciones Ilustradas, per varies editorials extrangeres : Anglaterra, França, Holanda, Estats Units, Mèxic, Sudamèrica i Itàlia (Revistas editades pel Corriere de la Sera o per la Casa Editrice Universo i col.laboracions amb la secció artística de la RAI Italia)

Duarte també va treballar en editorials com Ferma i Thotem.



José Duarte Miñarro. Tebeosfera
Duarte. Ilustradores e historietistas españoles
Duarte Miñarro, José. Bne
Climax Adventure Comic
Joyas literarias juveniles


20/9/17

PERE CALDERÓ RIPOLL (1916-2009)

Àngel tocant el llaüt
Firmat Calderó
Aquarel.la sobre paper
36 x 43 cms
Any 1967





Pere Calderó Ripoll (Reus, Tarragona  25 d'octubre de 1916 - 2009)

Pintor, aquarel.lista i professor de dibuix. Era fill d'Antoni Calderó i Francesca Ripoll. El 1928 es va matricular a l'Escola Municipal d'Aprenents i de Comerç, després coneguda com l'Escola Elemental del Treball i avui com Institut Salvador Vilaseca. Els seus professors van ser el reusenc Tomàs Bergadà Pi (1862-1937) i Magda Folch Solé (1903-1981).

El 1934 va llogar un taller junt amb Francesc Torné Galvaldà i Ceferí Olivé. 

El 1935 fou guardonat per l'Associació d'Aquarel.listes de Catalunya.

El 1937 va ser mobilitzat i anà a Madrid on va fer ser el dibuixant de l'Estat Major de la Brigada, a la secció de Cartografia i Topografia del bàndol Republicà.

El 1940 va fer el servei militar a Madrid. Allí visitava sovint el Museu del Prado i a les tardes es va matriuclar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando amb el professor José Capuz.

El 1948 va comença la seva etapa de professor de dibuix tècnic i artístic a l'Escola del Treball de Reus. Aquell any es casa amb la poeta Maria Cabré Roigé. Aquell any pinta un mural a la capella lateral de la Puríssima Sang de Reus dedicada a Nostra Senyora de Lourdes.

L'abril de 1949 va rebre la medalla Tapiró de la Diputació de Barcelona.

El 1950 es nomenat professor a l'Escola d'Art del Centre de Lectura de Reus. Aquell any pinta un oli d'una visió de Santa Gertrudis a l'església de Castellvell del Camp

El 1956 va pintar murals damunt tela a la capella del Nostre Pare Jesús a l'església de Sant Francesc de Reus.

El juny de 1957 va rebre la medalla Fortuny de Reus. Aquell any pinta la cúpula de l'església de la Divina Providència de Vilanova i la Geltrú.

A principis dels 60 va aprendre escultura al taller del seu amic Modest Gené (1914-1983) 

El 1965 es nomenat professor de dibuix de l'IES Gaudí de Reus.

El 1966 va guanyar el Premi Ciutat de Reus per les festes de Sant Pere.

El 1973 va inaugurar un plafó a l'església de les Carmelites Descalces de Tarragona, i va guanyar el premi Ciutat de Reus.

El 1977 la Diputació de Tarragona escull una de les seves aquarel.les pel fons del Museu d'Art Modern. 

El 2007 Mireia Ferré va publicar el llibre "Pere Calderó. El seu univers pictòric."


Foto: Judit Fernández

16/9/17

ANTONI DE FERRATER FELIU (1868-1942)

Retrat femení
Retrat d'una de les filles del pintor (?)
Carbonet sobre paper
Firmat Ferrater
32 x 31 cms
Any ?

Retrat de perfil
Llàpis sobre paper
Firmat : Ferrater
31 x 21,5 cms
Any ?




Antoni de Ferrater Feliu (Barcelona 1868 - Barcelona 1942)

Era fill d'Antoni de Ferrater i de Llauder. Es va casar amb Maria de la Concepció Llorach Dolsa (1872-1944). La parella va tenir 7 fills : Montserrat (1900-1992), Antoni (1901-1965), Santiago (1911-2003), Mª Teresa, Mercè, Núria i Elisabet.

De Ferrater va pintar paisatges i jardins seguint la línea temàtica del pintor modernista Santiago Rusiñol Prats (1861-1931), però les seves obres són de format més reduït. 

Va exercir molts anys de mestre de Belles Arts a l'Escola Llotja de Barcelona. L'any 1897 va obrir l'Acadèmia Velàzquez de Barcelona, de dibuix i pintura juntament amb l'artista Manuel Feliu de Lemus (1865-1922)

Entre 1897 i 1899 el pintor i amic Ramon Casas li va fer un retrat que avui es guarda al MNAC. Fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires.

El 1909 va fer una exposició individual a la Casa Esteva de Barcelona. Pels volts de 1913 va pintar a la seva filla de 13 anys en el quadre "Casa, jardí i nena a la porta", que avui forma part de la Colecció Carmen Thyssen.

A partir de 1921 fins l'any 1933 va exposar les seves obres a les Galeries Laietanes de Barcelona.

La seva germana Amèlia de Ferrater Feliu (?-1929) es va casar amb el general de divisió José Garcia-Navarro (?-1902), antic governador general de la provincia de Barcelona.




20/8/17

MIQUEL MASSOT TETAS (1883-1968)

Apunt del natural
Firmat Massot
Tècnica mixta. Llàpis i carbonet
42 x 29 cms
ca. 1905



Miquel Massot Tetas (Barcelona 1883 - París, França 1968)

Pintor i decorador. Format a l'Escola Llotja de Barcelona. El 1902 va rebre el premi de pintura decorativa de la Llotja impulsat per La Academia Provincial de Bellas Artes.

Després va estudiar a Londres i va residir a París. Es va especialitzar en natures mortes i paisatges. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El 1908 va participar al Saló de París junt amb Ramon Pichot i Bonaventura Puig entre altres. Aquell mateix any Massot publica el Proyecto de Decoración Moderna a la revista Materiaux et Documents d'Art Espagnol editada per la Llibreria Parera de Barcelona.

El 1909 va tornar a participar al Saló de París junt amb Juli González, Arístides Mallol o Ramon Pichot.

El 1910 va pintar la única pintura mural del Palau de la Música de Barcelona, ubicada al vestíbul i titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influit pel classicisme noucentista. Aquell any va participar de nou al Saló de París junt amb Lluís Masriera, Gaspar Miró o Pere Ysern .

El 1912 Massot va fer el disseny d'una rajola hidràulica o mosaic per interiors per la Casa Escofet de Barcelona (àlbum núm.8).

El 1914 va tornar a participar al Saló de París junt amb els artistes Juli Gonzalez, Ramon Pichot, Ismael Smith o Pere Ysern.

Del 29 d'octubre al 11 de novembre de 1921 va fer una exposició de pintures a Galeries Laietanes de Barcelona. Entre els dies 18 i 31 de maig de 1935 va exposar a la Sala Pinacoteca de Barcelona .

L'any 1942 l'empresari Josep de Navas i Escudé (1903-1975) va fer construïr una torre senyorial d'estiueg, El Bell Recó d'Argentona, que fou decorada amb pintures de Miquel Massot, Josep Maria Sert, Francesc Labarta i Josep Obiols.

El 1945 Massot va continuar pintant l'obra inacabada del pintor Josep Maria Sert a la Catedral de Vic. Per aquest motiu Massot és considerat deixeble, ajudant i continuador de l'obra de Sert.

Massot també va pintar i decorar les capelles de Santa Juliana i Santa Semproniana de la Basílica de Santa Maria del Mataró. El 1948 les teles del pintor Miquel Massot són instal.lades a la capella de les Santes.

Massot va residir a la ciutat de París durant molts anys fins l'any de la seva mort.


11/8/17

JOSEP PASCÓ MENSA (1855-1910)

Retrat de Diego Velázquez
Firmat : JP
Tinta sobre paper
Il.lustració per una obra sobre Diego Velázquez (Sevilla 1599-Madrid 1660)
Encàrrec de la Impremta Thomas de Barcelona
Escrit -52- en llàpis al final del full
Mides 15x15
Any ?



Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat 1855 - Barcelona 1910)

Dibuixant, pintor, professor, decorador i escenògraf. També fou un gran col.leccionista d'antiguitats, de ceràmica i teixits antics.

Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona amb el professor Simó Gómez Polo (1845-1880), i al taller de l'escenògraf Josep Planella Coromina (1804-1890).

El 1885 va dibuixar Vista general de León. El 1887 va anar a treballar al Teatro Real de Madrid i va decorar el teatre Príncipe Alfonso.

Els anys 1888 i 1889 va ser guardonat amb Medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona i a la de París.

El 1891 Pascó figura en la Catàleg de la Primera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

El 1896 va viatjar a Mèxic on va pintar el decorat del Gran Teatro Nacional. Aquell any figura en el Catàleg de la Tercera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

Quan va tornar es va dedicar a la il.lustració de revistes, principalment Arte y Letras i amb el pseudònim Brisa a la Il.ustració Catalana (1888-1894) i en algunes revistes de Madrid. També va il.lustrar alguns llibres :

  • España. Sus monumentos y Artes. Su Naturaleza e Historia. José M. Quadrado. Thomas. (1885)
  • Colón. Poema histórico. Bernabé Demaria. Ilustrado por José Pascó. Editorial Espasa/Cuspinera. Buenos Aires. (1887)
  • La Espuma. Armando Palacio Valdes. Novela de costumbres contemporaneas. Il.ustr. de Manuel Alcázar y José Cuchy. B. Imp. de Henrich y Cia. Planchas diseñadas por Pascó y encuadernación por M.Campillos. (1890)
  • Al primer vuelo (idilio vulgar). 2 tomos. Imp. de Henrich y Cia. Tela edit. disseñada por Pascó. Ilustraciones de Apeles Mestres (1891)
  • Los Pirineos. Trilogia. Original en verso catalán y traducido en prosa castellana ... Víctor Balaguer. Felipe Pedrell. Tela editorial ilustrada por Josep Pascó. Impr. Henrich. Barcelona. (1892)
  • Collection de Tissues Anciens de D. Francisco Miquel y Badia. Classifiés par D. José Pascó. 30 planches heliographiques. Barcelona (1900)

Pascó exercí de professor de l'Escola Superior d'Arts e Industries de Barcelona. El 1892 li fou otorgada la càtedra lliure d'art decoratiu, instituida per la Diputació de Barcelona. Entre els seus alumnes hi havia el pintor Joan Miró Ferrà (1893-1983) i l'escriptor i pintor Joaquim Folch i Torras (1886-1963). Era un professor de tarannà liberal i avançat al seu temps que feia unes classes poc academicistes (en paraules de Joan Miró). Va ser un reformador de l'ensenyança del dibuix.

A finals del XIX Pascó tenia un alt reconeixement artístic a Barcelona. Políticament es relacionava amb la Unió Catalanista.

El 1899 Pascó va exercí de co-director artístic de la revista Hispania (1899-1903) junt amb Francesc Miquel i Badia, on també hi va treballar com il.lustrador.

Entre 1901 i 1903 Pascó va decorar l'espai de la Peixera de la planta baixa del Cercle del Liceu amb pintures murals de Oleguer Junyent i Sans.

El 1902 va treballar en el projecte de decoració de la residència barcelonina del pintor i amic Ramon Casas Carbó (on anys més tard va obrir la botiga Vinçon).

El 1903 va participar en la il.lustració del calendari de la revista Cu-cut junt amb Joan Llimona, Llorenç Brunet i Antoni Utrillo.

Josep Pascó junt amb Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà, Enric Sagnier o Rafael Masó van impulsar la difussió de la rajola o mosaic hidràulic.

Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel.les Mestres són considerats (segona Eliseu Trenc) com uns dels principals renovadors de les arts gràfiques, amb un nou moviment amb il.lustracions de caire decorativista i dibuix amb estilització d'arrel gòtica i japonesa, enfrontat al realisme objectivista dels anys 1870-1880.

Va pintar pergamins, va il.lustrar ex-libris i entre altres va dissenyar la bandera del Cau Ferrat de Sitges.

El 1907 Pascó va vendre al nou Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, una col.lecció de seixanta escultures d'alabastre i pedra procedents de Poblet. També va vendre tres taules del segle XIII procedents de la provincia de Terol, a través del vocal Ramon Caselles, a la Junta de Museus.

Després de la mort de Pascó, la seva col.lecció de teixits fou adquirida pel Museu de Barcelona, i el  1914 va formar part del fons del Museu del Disseny de Barcelona.


Josep Pascó i Mensa. Wikipedia.org
Josep Pascó i Mensa. Enciclopedia.cat
Josep Pascó i Mensa. Ruta Europea del Modernisme. Art Nouveau.eu
El artista español Josep Pascó. Blog Arte Contemporani General
Josep Pascó i Mensa. Modernisme
Pascó y Mensa, José. Museo del Prado
Josep Pascó. Museu Nacional.cat


10/5/17

RAMON MIRÓ FOLGUERA (1864-1927)

Comissió municipal de Belles Arts final de la sessió
Dibuix a tinta
Firmat Miró
Esq Tor (Esquella Torratxa) nº 1364 - 1905 febrer 24 p. 140
10 x 15 cms
1905

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 1240, p.562
9 x 12 cms
1902, octubre 10

Comentant l'obertura de l'Exposició
Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 52
10 x 14 cms
1887

Festejant
Dibuix a tinta 
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 62 
11 x 15 cms
1887

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) - 624, p. 823
Segell de Lopez-Editor. Rambla del Centre 20. Barcelona
10 x 14 cms
1890, desembre 27

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 519-1888 desembre 22, p. 812
Segell de Lopez-Editor, Rambla Centro 20, Barcelona
10 x 14 cms
1888





Ramon Miró Folguera (Reus 1864 - Barcelona 1927)

Dissenyador, cartellista i dibuixant humorístic.

Llibres il.lustrats :


  • La Menegilda criada de servicio en la Gran Via (1884)
  • Biblioteca Quevedo. Los pecados capitales (1886)
  • ...


Ramon Miró Folguera. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Mir%C3%B3_Folguera
Miró. Ninots, tebeos i dibuixos. 22/06/2010. Rsm
http://ropto.blogspot.com.es/2010/06/miro.html
Miró. Humoristan.org
http://humoristan.org/ca/autores/miro/
Ramon Miró Folguera. Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/miro_folguera_ramon.html
Timos de la Esquella. Els potols místics. 07/08/2015
https://elspotolsmistics.blogspot.com.es/2015/08/timos-de-la-esquella-de-la-torratxa.html
Ramon Miró Folguera. Ub.edu
http://www.ub.edu/modernisme/autors/ramon-miro-folguera
Ramon Miró. Arcadja.com
http://www.arcadja.com/auctions/es/mir%C3%B3_ramon/artista/354330/

12/1/17

FRANCESC SOLER ROVIROSA (1836-1900)

Un carrer d'Arbúcies
"Arbúcias. Un callejón"
Firmat FSR
Aquarel.la sobre paper
Orígen : Col.lecció particular de Raimon Casellas Dou (1855-1910)
Mides : 23,5 x 18,5 cms
22 de maig de 1855



Francesc Soler Rovirosa (Barcelona 24 de juny de 1836 - 1900)

Va estudiar dibuix i pintura a Llotja de Barcelona. Va aprendre l'ofici d'escenògraf de Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, de Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia, i de Marià Carreres al Teatre Odeon. Va renovar l'escenografia espanyola que era italianitzada cap el realisme.

1855. Va col.laborar en obres d'escenografia amb Joan Ballester i Iguals de Izco

1856. Amb Joan Ballester van fer decoracions pel Teatre del Circ Barcelonès. Aquell any viatjaren a França, Bèlgica i Anglaterra.

1857. Soler va fer un dibuix del carrer de Breda de Madrid.

1862. Decideix marxar a París on va treballar al taller de Charles-Antoine Cambon per l'Opera i pels teatres més prestigiosos, i on va conèixer els escenògrafs francesos més importants del moment. A París hi va viure set anys.

1867. Va pintar el repertori del teatre de Nantes.

1869. Retorna definitivament a Barcelona

1870. Va dibuixar sis decorats per l'òpera Don Carlos de Giuseppe Verdi, que es va representar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 

1873. Aquell any va viatjar a Madrid.

1876. Va pintar els repertoris del Teatre de Reus i del Teatre Principal de Sarragossa.

Va conèixer el coreògraf Ricard Moragas i van començar a col.laborar plegats. Van fer algunes obres de ball i òpera per teatres d'Espanya, Cuba i Puerto Rico, sobretot obres wagnerianes.

1881. Soler Rovirosa esdevé l'escenògraf titular del Teatre Líric del Passeig de Gràcia. Els anys 80 va viatjar a l'Havana, Mèxic, i Nova York on munta Castles in Spain. 

1885. Quan torna a Barcelona obre un taller propi al carrer Diputació i va esdevenir assessor per l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona.

1930. Aquell any a Barcelona es rendeix homenatge a la figura de Francesc Soler-Rovirosa amb un monument realitzat per l'escultor Frederic Marès.