11/8/16

JOAN SERRA PAUSAS (actiu 1861-d.1902)

Cristóbal Colón, descubridor del Nuevo Mundo
Cromo Chocolates Juncosa N.62 serie C
Signatura : J Serra Pausas
Tinta sobre paper
17 x 27 cms.
Any : ?

Títol ?
Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?

Títol ?
Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?



Joan Serra Pausas (Barcelona a.1861-d.1902)

Dibuixant, litògraf, gravador i aquarel.lista. Seguidor de la tècnica d'Eusebi Planas Franquesa (1833-1897) considerat el litògraf català i espanyol més important del segle XIX. 

1861. Es publica a Barcelona el llibre Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado d'Adolf, amb litografies d'Eusebi Planas i Joan Serra Pausas.

1871-1880. Es publica la Historia de España ilustrada (6 volums) de Rafael del Castillo amb una col.lecció de litografies de Joan Serra Pausas, Vidal, Eusebi Planas, imprès per Herederos de Don Pablo Riera (Impremta Eusebio Riera).

1872. Es publica el llibre Vuelta por España. Viaje histórico, geográfico, científico, recreativo y pintoresco per l'editorial Riera de Barcelona, amb gravats del dibuixant Joan Serra Pausas i del gravador Joan Romeu Solà.

1874, 1 de maig a 1 de desembre de 1875. Serra Pausas dibuixa per la Revista Histórico Latina editada a Barcelona.

1875. Es publica la monografia La Torre de Marfil capricho para piano de Baudilio Sabater, amb coberta litografiada per Serra Pausas. Editor Vidal e hijo. També es publica Historia de la Revolución de Setiembre editada per E. Riera a Barcelona amb dibuixos de Celestí Sadurní i Deop (Ripoll c.1830-?) partint de dibuixos de J.Serra.

1876. El dibuixant Serra Pausas formava part de la Sociedad Heliográfica Española, integrat pel fotògraf Heribert Mariezcurrena Corrons (Girona 1846-Barcelona 1898), per l'estudiant d'arquitectura Josep Thomas Bigas (Barcelona 1852-Berna 1910) i l'enginyer Miquel Joarizti Lasarte (Girona c.1848-Barcelona 1910). Mariezcurrena i Serra van anar a París per aprendre el sistema fototípic. Quan van tornar van montar un taller amb dues premses que havien comprat a la impremta Verdaguer de Barcelona.
Aquel any va fer les litografies del llibre Memoria acerca del mosaico romano descubierto en el presente año en la heredad llamada Torre de Bell-lloch, situada en el llano de esta ciudad, ediat per la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos, Lit. Vidal (Una de les litografies fou exposada a l'Exposició Paisatges de Girona l'any 2010).

1877. Es publica el llibre Cartas á la Dona. Noticias exactas y detalladas de la Exposición Universal de Filadelfia en 1876 y d'un viatxe pels Estats Units. Llibre curiós, divertit y en vers català. Il.lustrat per primers Artistas Catalans. Primera obra Catalana Publicada a Amèrica, de Rossendo Arús i Arderiu. Editorial Estampa de John Smith de Nova York (en realitat fou imprès a Barcelona). Amb dibuixos de Vidal Solanes, Modest Urgell, Serra Pausas, Simón Gómez, Apel.les Mestres, Cusachs, Molleras, Pellicer, Llovera, Vayreda, Padró ...

1878. La Societat Heliográfica Española, de la que Serra Pausas en formava part, va publicar l'Àlbum pintoresch-monumental de Catalunya de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Aquell any també es publica el llibre Los Fueros de Cataluña de José Coroleu i José Pella Forgas, Impremta de Luis Tasso, amb làmines a càrrec de José Serra Porson, Joan Serra Pausas i Alexandre de Riquer.

1879. Serra Pausas va demanar permís per reproduir heliogràficament els dibuixos i quadres de Fortuny que es trobaven a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (després Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi). Aquell any va finalitzar el projecte de la Sociedad Heliográfica Española. 

1880. Aquell any es va publicar el llibre l'Àlbum de Fortuny de Salvador San Pere i Miquel, amb les il.lustracions de Fortuny que Serra Pausas havia reproduït. Aquell any Enric Gómez dibuixa la capçalera de la Il.lustració Catalana utilitzant un dibuix de J.Serra.

1881. 3 de juliol. Serra Pausas guanya junt amb Russinyol i altres artistes un premi d'honor en la primera Exposició d'Arts decoratives cel.lebrat per l'Institut de Foment del Treball Nacional. Aquell es va il.lustrar amb dibuixos de fotogravats el llibre Garlanda poética ilerdanesa de Maria Josepha Massanès de Gonzalez, per l'editorial Estampa de Joseph Sol y Torres de Lleida. Aquell any es va publicar el llibre El grito de la Independencia (1807-1813) de Carlos Mendoza (pseudònim d'Alfred Opisso Viñas) per l'editorial R. Molinas de Barcelona amb làmines cromolitogràfiques en color de Serra Pausas. També va fer un gravat de Sant Feliu de Pallarols.

1882. Es va publicar el llibre La Ilustración de Luis Tasso Serra, editorial Tipografía Luis Tasso, amb el recull dels diaris setmanals publicats entre el 7 de novembre de 1880 i el 30 d'octubre de 1882. Il.lustrat amb dibuixos de A. Mestres, Pellicer, Urgell, Moragas, Garriga, Mariano Foix, Llovera, Serra Pausas i Gómez Soler. El mateix any es publica l'Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edat Media Catalana editat per la Sociedad Artístico-Arqueológica de Barcelona, amb 75 làmines dels quatre artistes que van guanyar el primer premi d'un concurs promogut per Foment del Treball :  Ramon Tenas Hostench (Olot 1842-Barcelona 1883) amb les làmines de la 1 a la 13,  Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) amb les làmines de la 14 a la 44, J.Serra Pausas amb les làmines 45 a la 52, i el jove Santiago Rusiñol amb les làmines 53 a la 75. Aquell mateix any Serra Pausas també fa els dibuixos de Climent VII (1478-1534) i Pedro Calderón de la Barca (1600-1681).

1883-1898. Es publica el setmanari científic, literari i artístic La Ilustración Ibérica editada per Ramón Molinas i dirigida per Alfred Opisso Vinyas, on s'hi publiquen dibuixos de Serra Pausas.

1884. Es publica el llibre El Universo Social. Sociología General y Descriptiva de Heriberto Spencer editorial Barris y Compañia de Barcelona amb il.lustracions amb blanc i negre de Amado, Baixeras, Comeleran, Casanovas, Coll, Foix, Inglada, Llopart, Llovera, Mestres, Pasos, Pellicer, Roca Sanpere, Serra Pausas i Xumetra. 

1886- Es publica el llibre Cuentos rápidos de Fernanflor (Isidro Fernández Flores) editorial Establecimiento Topográfico  de B. Baseda de Barcelona, amb dibuixos de Comelerán, Labarta, Obiols, Passos i Serra Pausas. Aquell any va dibuixar El Ateneo de Villanueva y la Geltrú en el Certámen Artístico y Literário... , Litografia Hurtado. També va fer el gravat Desembarque de los restos del Martir Benito Berrio Ochoa en Barcelona.

1887. Dibuixa el gravat La Guarnición de Hostalrich abandona el castillo despúes de su heroica defensa (Ajuntament de Girona)

1888. Es publica la xilografia el Sueño de Jacob. A la revista La Ilustración Ibérica dibuixa el gravat Inauguración del monumento de Colón.

1891. En l'Exposició de Barcelona va presenta l'aquarel.la Recuerdo de Galicia.

1895. Dibuixa el gravat de la Batalla de la Guerra de Cuba.

1896. Dibuixa el gravat La Cristíada: vida de Jesús, nuestro señor

1900c. S'edita el llibre Los Grandes revolucionarios. La revolución a través de los siglos de Carlos Mendoza (pseudònim de Alfred Opisso Viñas) per l'editorial La Ilustración Ibérica amb làmines en cromolitografia de Serra Pausas.

1901. Serra Pausas també va fer esporàdicament de publicista, quan va dissenyar un anunci per una botiga de barrets. Els originals es guarden a la Biblioteca històrica de la Universitat de València.

1902. Es publica la novel.la Alrededor del mundo d'editorial Sopeña amb dibuixos de Serra Pausas.

1975. Ocubre. Es presenta a Olot l'Exposició "El dibuix català a finals i principis de segle" amb els artistes Junceda, Meifrén, Gay, Brull, Verdugo, Vehil, Perrier, Bertrand, Gascón, Villar, Serra Pausas, Passos i altres.

Joan Serra Pausas també va il.lustrar col.leccions de cromos :

- Historias del General Prim (Chocolates Macaya de Ramon Vilella de Reus)
- Cristóbal Colon. Descubridor de América (Chocolates Juncosa). 1925
- Gil Blas de Santillana (Chocolates Torrent Bañolas / Chocolates A. Solé Alsina, marcas Condal y Sagrada Familia)
- D'Artagnan y los tres mosqueteros, por Alejandro Dumas
- La Campaña de África
- La Redoma Encantada
- Hombres célebres
- Pueblos de España



4/8/16

OLEGUER JUNYENT SANS (1876-1956)

Nu femení
Firmat O. Junyent
Llàpis gras sobre paper
26 x 20,5 cms
Any ?





Oleguer Junyent Sans (Barcelona 1876 - 8 de març de 1956)

Fou nét de Sebastià Junyent Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX i germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent Sans (1865-1908). Artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, cartellista, escriptor, col.leccionista d'art, decorador, antiquari i viatger.

1890-1895. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. S'inicià al taller de l'escenògraf Fèlix Urgellès fins al vint anys, després passà al taller de Miquel Moragas i Salvador Alarma, i 3 anys més tard amb Francesc Soler Rovirosa, qui li confià el seu taller.

1897. Fa la portada del catàleg de l'Exposició Industrial de Barcelona.

1898. Va realitzar la escenografia de l'obra Blancaflor d'Adrià Gual i Enric Morera.

1899. Va marxar cap a París on pot treballar a l'Òpera al costat d'Eugène-Louis Carpezat (1833-1912) . Aquell any va pintar una marina a l'oli.

1900. A París va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa. Aquell any també va participar en la decoració de la Casa Burés on hi va fer 6 pintures murals sobre contes infantils d'origen germànic per a la sala dels nens. 

1901. Fa un viatge a Itàlia amb companyia de l'escultor Gustav Skilters.

1902. Com interiorista va realitzar les pintures que decoren la peixera del Cercle del Liceu.

Entre 1903 i 1905 va intervenir en la decoració del Cercle del Liceu.

1904. El el pintor Ramon Casas va fer un dibuix d'Oleguer Junyent, a carbonet i pastel, que anys més tard (1946) Junyent el va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

1905. Estrena l'obra El Comte Arnau de Joan Maragall al Teatre Principal de Barcelona. També l'obra Los maestros cantores de Nuremberg, i  l'obra Faust de Charles Gunod al Liceu.

1906. Va il.lustrar el llibre Cuadros de la ciudad de Sixto Alvarez (Fray Mocho).

1909. Tornant de París compra la casa del carrer Bonavista 22, on viurà i instal.larà el seu taller.

1907. Estrena l'obra La Santa Espina d'Àngel Guimerà al Teatre Principal de Barcelona.

1910. Va publicar el llibre Roda el Món i torna al Born, de Il.lustració Catalana, on explicava el seu viatge per tot el món.

1912. Va il.lustrar el llibre Cartas de mujeres de Jacinto Benavente.

1913. Va acompanyar a Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Va l'estrenar l'obra Parsifal al Liceu.

1917. 19 de Març. Inauguració Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes. Aquell any també va estrenar la representació de l'obra l'Auca del senyor Esteve al Teatre Victòria.

1919. Va publicar el llibre Viaje de un escenógrafo a Egipto.

1920. Va publicar el libre Mallorca, fotografias de la "Illa Daurada."

1923. A Barcelona va col.laborar en l'orgnització de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors.

1924. Adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), i visitarà l'illa sovint per pintar i descansar. Del 25 d'octubre al 7 de novembre. Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1925. Va pintar l'oli Sant Medir (Collserola), que es conserva al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquell any fou nomenat president de Real Cercle Artístic de Barcelona. Del 7 al 20 de novembre exposa a les Galeries Laietanes.

1926. Va il.lustrar el llibre Salomé de Oscar Wilde.

1927. Del 15 al 27 de gener. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1929. Va pintar un cartell de l'Exposició Internacional de Barcelona, amb la figura de la dama d'Elx.

1930. Va guanyar el concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes." Del 3 al 16 de maig va exposar a Galeries Laietanes.

1931. Va fer la portada i les il.lustracions del llibre Nits de Barcelona de Josep Mª Planes, amb pròleg de Josep Maria de Segarra. Llibreria Catalònia.

1932. Exposició d'obres a Galeries Laietanes. Aquell any va realitzar una aquarel.la de la illa de Losinj (Croàcia)

1933. Del 12 al 26 de març. Va estrenar l'obra Amor Brujo. Del 15 al 28 d'abril va exposar a la Sala Busquets de Barcelona pintures i dibuixos de l'Adriàtic des del Catalònia. Entre 1933 i 1956 es dedica sobretot a la pintura.

1934. Aquell any va fer les il.lustracions del llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia. També va pintar els olis El temple de Súnion, l'Acrópolis i el Partenó.

1935. Va fer el dibuix a llàpis titulat escoltant el manà. El 15 de febrer va morir a causa del grip la seva companya Teresa Vidal Puig. Es casa amb ella in articulo mortis. Del 9 al 22 de març va exposar a la Sala Busquets  un total de125 apunts i dibuixos acolorits de les costes italianes i iuguslaves, de l'Adriàtica, de l'arxipèlag grec i de la Grècia continental.

1941. Va fer un dibuix a llàpis dedicat a d'Adalina.

1942. Va pintar un quadre a l'oli a Caldes de Malavella.

1949. Va pintar un quadre a l'oli de Barcelona.

1955. Va il.lustrar la sobrecoberta del llibre Guia de la Costa Brava de Josep Pla.

1961. Febrer-Març. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent al Palau de la Virreina de Barcelona a càrrec de la Junta de Museus. Es va editar un catàleg de 88 pàgines amb coberta de Ramon Casas.

1968. Es va publicar el llibre Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal de Joan Planas i Martí amb il.lustracions d'Oleguer Junyent.

1994. Francesc Miralles publica el llibre "Oleguer Junyent" d'Edicions Cetir.

1995. Abril. Exposició d'Oleguer Junyent a la Galeria Anna Ruiz a Caldes de Malavella.



Oleguer Junyent i Sans. Wikipedia.org