29/12/16

ALBERT GUIRIGUET ANDRÉS (1911-1961)

Paisatge rural
Firmat Guiriguet
Llàpis i aquarel.la
Dedicada al seu amic Josep Vinyes Sabatés
40 x 28 cms
Any 1947





Albert Guiriguet Andrés (Barcelona (?) 1911 - 5 de juny de 1961)

Va ser pallasso, caricaturista, cartellista, dibuixant i aquarel.lista. Fill d'una familia de classe mitja-alta, el seu pare era químic i la seva mare professora de piano.Va estudiar Belles Arts a l'Escola Llotja de Barcelona i quatre anys al teatre a l'escola del Gran Teatre del Liceu.

1932. Feia de ninotaire en algunes revistes, com la revista Fornal, que aquell any publicava en portada el seu dibuix "Bohemis a Barcelona". Aquell mateix any Guiriguet va crear la companyia de pallassos "Toni, Cuk & Cia."

1936. Guiriguet era membre del Sindicat de dibuixants professionals (SDP) i quan va començar la guerra va ser enviat al front de la guerra pel bàndol republicà.

1937. Setembre. Durant la guerra Guiriguet mantenia correspondència amb la Francesca, una noia de 16 anys que no coneixia personalment, utilitzant primer el pseudònim Albert Joanola. Li va explicar que feia de pallasso, conegut amb el nom de Cuk, i que era un enamorat de la pintura. Aquell mateix any va realitzar el cartell "Protecció als perseguits del feixisme".

1940-41. Després de la guerra passà un temps a a la "Prisión provisional de Pueblo Nuevo", on va fer un dibuix dedicat al doctor Solé, metge de la presó.

1941. Novembre. Dibuixa un autoretrat amb llàpis de colors, amb el  nom Pallasso Cuc dedicat a la Francesca i la seva família.

1945. Octubre. Guiriguet actua com a pallasso a la Sala Mozart de Barcelona amb l'espectacle "Guiri, el lápiz sabio".

1956. Aquell any treballava de pallasso a la Sala Versalles.

1957. Guiriguet va publicar "El payaso y el niño" on fa un repàs de la trajectòria dels pallassos en els espectacles infantils de Barcelona.

1961. 5 de juny. Mor Albert Guiriguet a l'edat de 49 anys. Fins aleshores tenia el seu domicili a Santa Rosa núm.12 de Barcelona.

1961. Juliol. La revista Circo es fa ressò de la mort de Guiriguet.


FONTS CONSULTADES

Rafael Camps Moré. De "CUK" a "GUIRI", el lápiz sabio. Juny 2016
http://guiriguet-pallasso-guerracivil.blogspot.com.es/
Rafael Camps Moré. Cartes a Francesca 1938-1943
http://cartes-a-francesca-1938-1943.blogspot.com.es./
Les imatges del trimestre (Hivern-2016)- per Santi Barjau. Els meus cartellistes. 19 de març 2016

17/10/16

TERESA BRANYAS MORERA (1905-1989)

 
Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?

Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?




Teresa Branyas Morera (Mèxic 4/4/1905 - Banyoles 1989)

Dibuixant, pintora, il.lustradora, escriptora i traductora. Teresa Branyas era filla de Josep Branyas (1877-1915) i de Teresa Morera Laqué, i van tenir 4 fills. La Teresa era una dona molt sensible segurament degut a les fortes experiències que va viure al llarg de la seva vida. Va ser membre de la Asociación de Dibujantes Españoles i també socia fundadora de la Asociación Española de Amigos de los Castillos.

El 14 d'ocubre de 1903 el pare de la Teresa, el periodista, escriptor, dibuixant i artista Josep Branyas (1877-1915) tenia 26 anys i en aquella data va fer un viatge a Nova York amb el vaixell Manuel Calvo salpant des del port de Càdis. El juny de 1904 tenim notícies que J. Branyas havia guanyat la medalla de plata en la Exposición Real Internacional de Atenas.

El pare Josep Branyas era un home molt intel.ligent, treballador i emprenedor i per això va decidir fer les Amèriques. Diuen que amb els anys va fer una gran fortuna i que després es va arruïnar.

Va viure a Mèxic, on hi va néixer la nostra dibuixant Teresa Branyas Morera el 1905. També va viure a Nova York, Chicago i a San Francisco (Califòrnia). En aquesta darrera ciutat hi va néixer la seva filla Maria Branyas Morera el 4 de març de 1907. 

El 1909 a l'edat de 32 anys el periodista Josep Branyas sabem que va viatjar amb el vaixell Parismina fins a Nova Orleans (Lousiana, US). El 1912 va tornar a repetir el mateix viatge.

De 1911 a 1915 va exercir de director literari i artístic de la revista Mercurio, una revista mensual il.lustrada i editada a Nova Orleans. En aquells anys va fer molts contactes i rebia correspondència dels grans escriptors espanyols, alguns de la generació del 98 com Jacinto Benavente Martínez, José Echegaray Eizaguirre, Miguel de Unamuno Jugo, i també de Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Ramon Jiménez, Àngel Guimerà Jorge, Salvador Rueda Santos, l'escultor Mariano Benlliure Gil i el compositor Felipe Pedrell Sabaté.


El 5 de juny de 1914 alguns del cònsols llatinoamericans van cel.lebrar a Nova Orleans un banquet d' homenatge a l'escriptor i artista Josep Branyas. Nomès un any després, el 5 de novembre de 1915 la revista Nuevo Mundo es fa ressò de la mort del periodista a l'edat de 37 anys. Va morir durant el viatge en vaixell de tornada a Barcelona, i el seu cadàver fou tirat al mar des del vaixell tal i com es feia en aquell temps. Aleshores la petita Teresa era una nena que tenia 10 anys i aquest fet tant tràgic la va impactar profundament.

La mare de la Teresa Branyas va quedar viuda amb nomès 35 anys i 4 fills per cuidar. Va ser acollida a Banyoles a casa del seu tiet Vicents Laqué, germà de la seva mare Pilar, amb qui s'hi acabaria casant quatre anys després, el 31 de juliol de 1919.

Vicentó Laqué Carbonell (Sarrià 5/03/1860-Banyoles 11/02/1920), era un industrial fundador de l'empresa Ciments Laqué de Banyoles, fill de Jacint Laqué i Teresa Carbonell. Havia estat casat en primeres núpcies amb Matilde Montclús Torres (Barcelona ?-Banyoles 14/11/1915). Aquesta parella va tenir 11 fills però nomès va sobreviure una filla, la Dolors Laqué Montclús (Banyoles 1900-1976), germanastra de la jove Teresa. La Dolors es va casar amb el músic i compositor de sardanes Francesc Gratacós Massanella (8/10/1895-28/07/1972) que durant 17 anys havia treballar a l'orquestra del balneari de Vichy Catalán.

El 1929 la jove dibuixant Teresa Branyas va participar en la segona Exposició dels Amics de les Arts de Girona organitzat a l'Ateneu per les Festes de Sant Narcís. Hi va participar amb tres obres damunt paper amb la tècnica de dibuix i aquarel.la, on ja s'hi reflexava la seva gran sensibilitat. 

El 1931 es va casar la seva germana Maria Branyas amb Joan Moret, metge de Llagostera. La parella va tenir 3 fills : Maria Teresa, Rosa i August.

Cinc anys després, el maig de 1936 la Teresa Branyas es va casar a Girona amb un oficial de l'exèrcit. Van anar a viure a Barcelona a la residència d'Oficials de Pedralbes. Amb l'esclat de la guerra civil, el 19 de juliol, el seu marit va caure a mans dels republicans i morí afussellat. Aquest fou el segon fet tràgic que va impactar sobre la sensible Teresa.

El seu germà Josep Branyas Morera tenia a Banyoles una empresa de transports de mercaderies. Es va casar amb Pilar Arpa Serra (1918-12/02/2014) i van tenir 4 fills : Joan, Pilar, Josep i August.

El març de 1947 la Teresa va realitzar una exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb obres que traspuaven sensibilitat i amb una omnipresent presència femenina. El 3 de març de 1948 es va constituïr l'Agrupació d'Amics de Joan Maragall formada pels escriptors Josep Maria Rovira Artigas, Octavi Saltor, Pilar Tous de Cirera, Lluís Jordà, Maria Perpinyà, la il.lustradora Teresa Branyas i la miniaturista Elisa Lagoma, Josep Roch Llorens i Tomàs Roig Llop.

L'octubre de 1949 la Teresa va tornar a fer una altra exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb dibuixos acolorits amb aquarel.la com a protagonistes. Als anys 50 T. Branyas tenia el seu estudi al Carrer Tallers núm. 44, principal 2ª de Barcelona.

El 9 de febrer de 1952 el setmanari comarcal Igualada es feia ressò de la publicació del llibre Medalles de Pilar Tous de Cirera  i de les il.lustraciones deien : "Los dibujos són de Teresa Branyas, exquisita artista, cuya compenetración con la autora del texto se pone de manifiesto en todas y cada una de las il.lustraciones que enriquecen el texto."  El 24 de novembre de 1954 la Teresa va escriure una dedicatòria a l'amic i poeta Sebastià Sànchez-Juan, arran de la publicació de l'obra Miralls.

Als anys 50 i 60 Branyas també va treballar per l'Editorial Molino fent traduccions de llibres de l'anglès al català d'autors com Enid Blyton, Rex Stout, Jay Bennett, Ursula Curtiss, Jean Potts, W.Todhunter Ballard, J.H.Wallis, John Creasey, William Murdoch Duncan, Florence Agnew, Robert Agnew, Thomas Walsh, Bryan Edgard Wallace, Mike Lantry, Víctor Gunn, Charles Williams, Anne Hocking, Roger Simons, M.M.Kaye, E.C.Spykman, Charles Alden Seltzer, Peter Chambers, Bruce Hamilton,

Els anys 1959 i 1960 la Teresa fa col.laboracions literàries a Magda, revista de bellesa, moda, perfums, cine i varietat. El 24 d'octubre de 1960 es va presentar al V Concurso Provincial de Arte, premios Inmortal Gerona de la Diputació Provincial de Girona, amb un oli del castell de Elisinore de Dinamarca.

El 20 de maig de 1973 la Teresa viatja a Marbella. Aquell mateix any també fa un viatge per Itàlia, visitant entre altres ciutats, Pompeia i Nàpols (on s'allotja a l'hotel Luna d'Amalfi). A principis de 1974 la Teresa agraeix al poeta i amic Sebastià Sànchez-Juan que li hagi dedicat el poema Lines. El juny d'aquell any estiueja a Tossa de Mar.

Teresa Branyas va il.lustrar llibres d'autors catalans, sobretot de poesia i temàtica religiosa i alguns contes infantils, postals i àlbums de comunió que es van fer molt populars. Els seus dibuixos són sovint de temàtica infantil on la figura femenina hi té molt protagonisme.

Teresa Branyas firmava els seus dibuixos amb els inicials : T.B. o T.Branyas.

2021. Març. La seva germana Maria Branyas Morera actualment té 114 anys i viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, i és la persona amb més edat de Catalunya.



Llibres il.lustrats

  • El Huerto familiar. La pequeña horticultura en ayuda de la economia familiar. Joaquim Buigas. Portada de Benejam. Ed. B. Bauzá. Barcelona. 1943?
  • Tradicions de Catalunya. Tomàs Caballé Clos. Editorial Freixenet. Barcelona. 1945
  • La Religión explicada a los mayorcitos. Juan Tusquets i Terrats. Daniel Llorente. Edit. Lumen. Barcelona. 1946
  • Ombres i clarors. Tomàs Roig Llop. Edicions Airecel / Editorial Lumen. Barcelona. 1946
  • Petits poemes de la Llar. Tomàs Roig Llop. Impremta Altés. 1947
  • Camí de Maria. Rossend Perelló. Ed. Torrel de Reus. Barcelona. 1948
  • Leyendas Orientales. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • 1943. Un año barcelonés célebre. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • Tu en sociedad. Teresa Branyas. Autoedició. Ed. Artes Gráficas. Santa Coloma de Farnés. 1950
  • Una vegada era un rei. Rondalles llegendàries. Joan Puig Dalmau. Gràfiques Trayter. Figueres Arts. 1950
  • Medalles. Pilar Tous de Cirera. Ed. Torrell de Reus. Barcelona. 1951
  • El Belen catalán: espejo del belen mundial. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona 1951 
  • Claror. Antologia poètica 1930-1939. Sebastià Sànchez-Juan. Ed. Porter. Barcelona. 1952
  • D'altre temps. Cl Bassols Iglesias. Dibuixos de Teresa Branyas i Jordi Pagans Montsalvatje. Ed. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1952
  • Veler de somnis. Teresa Castellà Valls. Impremta Arts Gràfiques. Santa Coloma de Farnés. 1952
  • Siluetes epigramàtiques. II Volum. Tomàs Roig Llop i caricatures de Josep Maria Serra. Ed. Airecel. Barcelona. 1952
  • Libro de la madre. (editorial?) 1953(?)
  • Bebé. (editorial?) 1953 (?)
  • Poemes de la Pobla de Claramunt. Florenci Cornet. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1953
  • Miralls. Versions de Lírica Europea. Juan Sebastià Sànchez. Josep Porter Editor. Barcelona. 1954
  • Homenatge als passats (converses desde l'escó pairal). Ramon Puigpelat Bosch. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1954
  • Records d'un pelegrí de la Verge. Tomàs Roig Llop. Ed. Airecel. Barcelona. 1954
  • Càntic a la Mare de Déu de la Mercè i al seu carrer Petritxol. Gràfiques Martorell. Martorell. 1955
  • Llaors i ofrenes. Miquel S. Salrich Torrents. Ed. Sala Vich. Barcelona. 1956
  • La leyenda de Montesinos. Con una breves notas históricas sobre el castillo de Rocafrida y la cueva de Montesinos, en Ciudad Real. Edit. Cervantes. Barcelona. 1958
  • La torre de las infantas. Washington Irving. Ed. Cervantes. Barcelona. 1958
  • Tradicion y vida local en Gracia. Pregón de la fiesta mayor pronunciado el 11 de agosto de 1956. Juan Ignacio Bermejo Girones. Grabados en rojo de T. Branyas. Oliva de Vilanova. Barcelona. 1960

Contes infantils

  • Riquitín. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Pocholo. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Clorinda. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Currito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1950
  • Nº 1. Salto-Lindo. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 2. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 3. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Tolin y Pedrito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1956
  • Pirulón y Pirulillo. Colección Chiquitín. Ed. Hymsa. Barcelona. 1960
  • Blancanieves. Editorial Símbolo. Texte i dibuixos. Barcelona
  • Tinita. Ilustracions i texte. Barcelona

Llibres de comunió

  • Mi primera comunión. Àlbum infantil religiós. Ed. Molino. Barcelona. 1955 / 1961 /1986 ...
  • Recuerdo de Mi primera comunión. (editorial?) (any?)

Postals
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 2
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 3
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 4
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 5
  • Postal publicitaria Castellblanch Champaña 


Branyas i Morera, Teresa. Grafopata
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=71
http://grafopata.com/pdf/noticias/llibreTBO.pdf
https://lospapelesdeelvira.wordpress.com/tag/teresa-branyas/
Dones de belles Arts rescatades a Girona ...
https://issuu.com/ajuntament_girona/docs/2008_artagirona_segles_xix-xx_rosapoustenas/33
Rosa Pous Tenas. L'art a Girona als segles XIX i XX
http://www2.girona.cat/documents/11622/137974/2008_ArtaGirona_XIX-XX_RosaPous.pdf
https://issuu.com/ajuntamentdegirona/docs/2008_art_a_girona_segles_xix_xx_-_rosa_pous_tenas1
Tomàs Roig Llop. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005
https://books.google.es/books?id=5dchJt6NRMAC&pg=PA21&dq=teresa+branyas&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=teresa&f=false
Boneslletres.cat
http://www.boneslletres.cat/publicacions/Altres_publicacions/b37556526_14%20de%2014.pdf
Diputación Provincial de Gerona. V Concurso de pintura, escultura, grabado y dibujo. Premios Inmortal Gerona.Oct-nov.1960
http://guixols.cat/files/0002.pdf
Memorias secretas de una ...
http://megaslides.es/doc/858972/ediciones-tbo-%C2%BFd%C3%ADgame%3F-memorias-secretas-de-una
Fons personal Sebastià Sànchez Juan
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/sanchezjuan/cerca.php?au=Branyas%20Morera,%20Teresa
Carles Puncernau. Can Laqué, una fàbrica de ciment. Els meus escrits. Recull dels articles que he anat escrivint. 1/03/2014
http://elsmeusescritscpf.blogspot.com.es/2014/03/can-laque-una-fabrica-de-ciment-i.html

Teresa Branyas Morera. 05/2017. Soloillustratori
http://soloillustratori.blogspot.com.es/2017/05/teresa-branyas-morera.html

JOSEP BRANYAS (1877-1915)
Homenaje a un español. Diari ABC
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1914/06/05/013.html
El Poble català
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/17017

MARIA BRANYAS MORERA (4/03/1907) 

3/9/16

JAUME MERCADÉ QUERALT (1889-1967)

Retrat femení
Firmat J. Mercadé
Carbonet i pastel sobre paper
49 x 32 cms.
Any ?




Jaume Mercadé Queralt (Valls 22 de juliol de 1889- Barcelona 27 d'abril de 1967)

Pintor, orfebre i coleccionista. Va néixer a Valls l'any 1889 (algunes fonts diuen l'any 1887). De jove ja tenia dots pel dibuix i la pintura, i ja s'encarregava de pintar els decorats dels pastorets quan estudiava als Escolapis.

Fou deixeble del pintor i professor Francesc d'Assís Galí Fabra (1880-1965) compartint classe amb els alumnes Ignasi Mallol, Josep Aragay, Francesc Vayreda i Antoni Puig-Giralt entre altres.

1905. Mercadé es trasllada a Barcelona a treballar d'aprenent al taller de Jaume Sunyer i al Gremi de joiers de Barcelona.

1909. Torna a Valls i en aquell temps ja havia obert una botiga amb taller i un estudi on va començar a pintar al mateix temps que dissenyava joies.

1916. Va realitzar la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes.

1917. Primer viatge a París on va rebre la lliçó de Cézanne i de Matisse. Aquell any va obrir a Barcelona el seu primer taller de joieria.

1919. Fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

1920. Exposició Jaume Mercadé: Joies i Pintures a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell any pinta l'obra Carrer de poble.

1921. Aquell any Jaume Mercadé visita Italia.

1922. Es casa amb Rosa Farrés.

1923. 21 de desembre. Neix el seu fill Jordi Mercadé Farrés (1925-2005), que també fou pintor.

1924. Jaume Mercadé pinta l'obra el Torrent de la Mineta. Aquell any va guanyar el diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París, per la seva obra d'orfebre i renovació que va fer d'aquest art.

1926. Es publica el llibre Jaume Mercade. 34 reproduccions d'orfebreria de Joan Sacs. Monografies Sala Parés. Taller Omega de Barcelona.

1928. Pinta el famós quadre El Zeppelin, premiat per la Diputació de Barcelona en el concurs Barcelona vist pels seus artistes. Aquell any s'edita el llibre Jaume Mercadé de Alexandre Plana, per Edicions Joan Merlí de Barcelona, dins les monografies d'art (pintura).

1929. Va guanyar el gran premi medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona.

1930. Pinta l'obra Els Garidells

1932. Es publica el llibre Exposició d'Argenteria Jaume Mercadé de Mercadé S.A. Sala Parés, establiments Maragall. A càrrec de Pere Català Pic, Josep Sala, Josep Maria Junoy, Joan Sacs, Rafael Benet, etc.

1934. Mercadé fou seleccionat per l'Exposició Carnegie de Pittsburg.

1935. Va pintar El monestir de Poblet

1936. Pinta l'obra Mediterrani i Banyistes.

1937. J. Mercadé pinta un autoretrat seu  i les obres Fira a Gracia, Racó de Sant Gervasi (Barcelona)

1938. Març. Mercadé es refugia a Viladrau. Aquell any pinta el Retrat de la sra. Joana Bofill de Lloret, el retrat de la Srta.Carme Garcia, retrat amb finestra, retrat d'Anna Maria i el retrat de la dona del pintor entre altres.

1939. Pinta Carrer de Torres (Viladrau). Després de la guerra deixa Viladrau i torna a viure a Barcelona.

1942. Aquell any pinta l'obra Boscos de Valls.

1944. Pinta el quadre Descans de la model.

1947. Mercadé va cel.lebrar en una exposició els seus 25 anys de pintura.

1948. Pinta el Retrat de la senyora, i també el Racó del meu jardí del bosc.

1951. Pinta Casetes i arbres i a Tarragona pinta La cantera romana la dama i la Torre dels Escipions. Aquell any guanya la Medalla d'or de la IX Triennal de Milà

1953. Pinta el Retrat de l'escriptor Sebastià Gasch (Museu Nacional), i l'obra La Cuina.

1954. Pinta el quadre Garrofer.

1955. Guanya el Gran Premi de la III Bienal Hispano-Americana de Arte a Barcelona en ofebreria.

1957. Obtingué el Gran Premi Juan Gris amb l'obra Paisatge

1958. Pinta l'obra Era trilladora

1959. Obtingué la medalla de bronze de pintura a la biennal d'Alexandria. Alexandre Cirici Pellicer va escriure a Revista que Jaume Mercadé era el patriarca de la pintura catalana.

1960. Va guanyar la segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes.

1963. A Hospitalet de Llobregat es va cel.lebrar una magna exposició i es va fer entrega de la medalla d'or. Aquell any s'edita a Madrid el llibre Jaime Mercadé, amb text de Carlos Antonio Aréan, dins la col.lecció Cuadernos de Arte del Ateneo de Madrid, editat per la Impremta Nacional del Boletín Oficial del Estado (BOE).

1966. Medalla de l'Ajuntament de Madrid.

1967. Juny. Alexandre Cirici escriu a la revista Serra d'Or on diu que Mercadé "era el més gran paisatgista de la nostra pintura d'aquest segle".

1972. S'edita el llibre Jaume Mercadé, monografia de Juan Antonio Gaya Nuño dins la col.lecció de Panorama de la pintura Contemporánea. Ibérico Europea de Ediciones de Madrid

1973. S'edita el llibre Dibujos de Jaume Mercadé de Carlos Arean. Editorial Ibérico Europea de Ediciones SA de Madrid. Col.lección Cuadernos de Arte. Colección Maestros.

1974. La Galeria Arturo Ramon publica elcatàleg Jaume Mercadé (1889-1967).

1975. S'edita el llibre Jaume Mercadé de José Corredor Matheos per la Col.lecció Artistas Españoles Contemporáneos i editat a Madrid per la Dirección General del Patrimonio.

1977. Enric Jardí publica el llibre Jaume Mercadé: pintor de una tierra a càrrec d'Edicions Polígrafa de Barcelona.

1978. S'edita el llibre Jaume Mercadé i Queralt, pintor i orfebre de Daniel Ventura Solé. Editorial Graficas Moncunill de Valls.

1983. Es realitza una Exposició antológica del pintor a la Sala de Cultura de Caja Madrid

1987. Febrer. S'edita el díptic de l'Exposició Jaume Mercadé a la Galeria d'art Dau al Set de Barcelona

1998. S'edita el catàleg Jaume Mercadé. Catálogo exposición en Centro Cultural Conde Duque (Madrid) de J. Corredor Matheos i Albert Mercadé. Exposició de la Fundació Banc Sabadell i el Museu Diocesà.

2005. S'edita el catàleg Jaume Mercadé pintor i orfebre editat per la Fundació Caixa de Girona



11/8/16

JOAN SERRA PAUSAS (actiu 1861-d.1902)

Cristóbal Colón, descubridor del Nuevo Mundo
Cromo Chocolates Juncosa N.62 serie C
Signatura : J Serra Pausas
Tinta sobre paper
17 x 27 cms.
Any : ?

Títol ?
Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?

Títol ?
Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?



Joan Serra Pausas (Barcelona a.1861-d.1902)

Dibuixant, litògraf, gravador i aquarel.lista. Seguidor de la tècnica d'Eusebi Planas Franquesa (1833-1897) considerat el litògraf català i espanyol més important del segle XIX. 

1861. Es publica a Barcelona el llibre Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado d'Adolf, amb litografies d'Eusebi Planas i Joan Serra Pausas.

1871-1880. Es publica la Historia de España ilustrada (6 volums) de Rafael del Castillo amb una col.lecció de litografies de Joan Serra Pausas, Vidal, Eusebi Planas, imprès per Herederos de Don Pablo Riera (Impremta Eusebio Riera).

1872. Es publica el llibre Vuelta por España. Viaje histórico, geográfico, científico, recreativo y pintoresco per l'editorial Riera de Barcelona, amb gravats del dibuixant Joan Serra Pausas i del gravador Joan Romeu Solà.

1874, 1 de maig a 1 de desembre de 1875. Serra Pausas dibuixa per la Revista Histórico Latina editada a Barcelona.

1875. Es publica la monografia La Torre de Marfil capricho para piano de Baudilio Sabater, amb coberta litografiada per Serra Pausas. Editor Vidal e hijo. També es publica Historia de la Revolución de Setiembre editada per E. Riera a Barcelona amb dibuixos de Celestí Sadurní i Deop (Ripoll c.1830-?) partint de dibuixos de J.Serra.

1876. El dibuixant Serra Pausas formava part de la Sociedad Heliográfica Española, integrat pel fotògraf Heribert Mariezcurrena Corrons (Girona 1846-Barcelona 1898), per l'estudiant d'arquitectura Josep Thomas Bigas (Barcelona 1852-Berna 1910) i l'enginyer Miquel Joarizti Lasarte (Girona c.1848-Barcelona 1910). Mariezcurrena i Serra van anar a París per aprendre el sistema fototípic. Quan van tornar van montar un taller amb dues premses que havien comprat a la impremta Verdaguer de Barcelona.
Aquel any va fer les litografies del llibre Memoria acerca del mosaico romano descubierto en el presente año en la heredad llamada Torre de Bell-lloch, situada en el llano de esta ciudad, ediat per la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos, Lit. Vidal (Una de les litografies fou exposada a l'Exposició Paisatges de Girona l'any 2010).

1877. Es publica el llibre Cartas á la Dona. Noticias exactas y detalladas de la Exposición Universal de Filadelfia en 1876 y d'un viatxe pels Estats Units. Llibre curiós, divertit y en vers català. Il.lustrat per primers Artistas Catalans. Primera obra Catalana Publicada a Amèrica, de Rossendo Arús i Arderiu. Editorial Estampa de John Smith de Nova York (en realitat fou imprès a Barcelona). Amb dibuixos de Vidal Solanes, Modest Urgell, Serra Pausas, Simón Gómez, Apel.les Mestres, Cusachs, Molleras, Pellicer, Llovera, Vayreda, Padró ...

1878. La Societat Heliográfica Española, de la que Serra Pausas en formava part, va publicar l'Àlbum pintoresch-monumental de Catalunya de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Aquell any també es publica el llibre Los Fueros de Cataluña de José Coroleu i José Pella Forgas, Impremta de Luis Tasso, amb làmines a càrrec de José Serra Porson, Joan Serra Pausas i Alexandre de Riquer.

1879. Serra Pausas va demanar permís per reproduir heliogràficament els dibuixos i quadres de Fortuny que es trobaven a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (després Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi). Aquell any va finalitzar el projecte de la Sociedad Heliográfica Española. 

1880. Aquell any es va publicar el llibre l'Àlbum de Fortuny de Salvador San Pere i Miquel, amb les il.lustracions de Fortuny que Serra Pausas havia reproduït. Aquell any Enric Gómez dibuixa la capçalera de la Il.lustració Catalana utilitzant un dibuix de J.Serra.

1881. 3 de juliol. Serra Pausas guanya junt amb Russinyol i altres artistes un premi d'honor en la primera Exposició d'Arts decoratives cel.lebrat per l'Institut de Foment del Treball Nacional. Aquell es va il.lustrar amb dibuixos de fotogravats el llibre Garlanda poética ilerdanesa de Maria Josepha Massanès de Gonzalez, per l'editorial Estampa de Joseph Sol y Torres de Lleida. Aquell any es va publicar el llibre El grito de la Independencia (1807-1813) de Carlos Mendoza (pseudònim d'Alfred Opisso Viñas) per l'editorial R. Molinas de Barcelona amb làmines cromolitogràfiques en color de Serra Pausas. També va fer un gravat de Sant Feliu de Pallarols.

1882. Es va publicar el llibre La Ilustración de Luis Tasso Serra, editorial Tipografía Luis Tasso, amb el recull dels diaris setmanals publicats entre el 7 de novembre de 1880 i el 30 d'octubre de 1882. Il.lustrat amb dibuixos de A. Mestres, Pellicer, Urgell, Moragas, Garriga, Mariano Foix, Llovera, Serra Pausas i Gómez Soler. El mateix any es publica l'Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edat Media Catalana editat per la Sociedad Artístico-Arqueológica de Barcelona, amb 75 làmines dels quatre artistes que van guanyar el primer premi d'un concurs promogut per Foment del Treball :  Ramon Tenas Hostench (Olot 1842-Barcelona 1883) amb les làmines de la 1 a la 13,  Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) amb les làmines de la 14 a la 44, J.Serra Pausas amb les làmines 45 a la 52, i el jove Santiago Rusiñol amb les làmines 53 a la 75. Aquell mateix any Serra Pausas també fa els dibuixos de Climent VII (1478-1534) i Pedro Calderón de la Barca (1600-1681).

1883-1898. Es publica el setmanari científic, literari i artístic La Ilustración Ibérica editada per Ramón Molinas i dirigida per Alfred Opisso Vinyas, on s'hi publiquen dibuixos de Serra Pausas.

1884. Es publica el llibre El Universo Social. Sociología General y Descriptiva de Heriberto Spencer editorial Barris y Compañia de Barcelona amb il.lustracions amb blanc i negre de Amado, Baixeras, Comeleran, Casanovas, Coll, Foix, Inglada, Llopart, Llovera, Mestres, Pasos, Pellicer, Roca Sanpere, Serra Pausas i Xumetra. 

1886- Es publica el llibre Cuentos rápidos de Fernanflor (Isidro Fernández Flores) editorial Establecimiento Topográfico  de B. Baseda de Barcelona, amb dibuixos de Comelerán, Labarta, Obiols, Passos i Serra Pausas. Aquell any va dibuixar El Ateneo de Villanueva y la Geltrú en el Certámen Artístico y Literário... , Litografia Hurtado. També va fer el gravat Desembarque de los restos del Martir Benito Berrio Ochoa en Barcelona.

1887. Dibuixa el gravat La Guarnición de Hostalrich abandona el castillo despúes de su heroica defensa (Ajuntament de Girona)

1888. Es publica la xilografia el Sueño de Jacob. A la revista La Ilustración Ibérica dibuixa el gravat Inauguración del monumento de Colón.

1891. En l'Exposició de Barcelona va presenta l'aquarel.la Recuerdo de Galicia.

1895. Dibuixa el gravat de la Batalla de la Guerra de Cuba.

1896. Dibuixa el gravat La Cristíada: vida de Jesús, nuestro señor

1900c. S'edita el llibre Los Grandes revolucionarios. La revolución a través de los siglos de Carlos Mendoza (pseudònim de Alfred Opisso Viñas) per l'editorial La Ilustración Ibérica amb làmines en cromolitografia de Serra Pausas.

1901. Serra Pausas també va fer esporàdicament de publicista, quan va dissenyar un anunci per una botiga de barrets. Els originals es guarden a la Biblioteca històrica de la Universitat de València.

1902. Es publica la novel.la Alrededor del mundo d'editorial Sopeña amb dibuixos de Serra Pausas.

1975. Ocubre. Es presenta a Olot l'Exposició "El dibuix català a finals i principis de segle" amb els artistes Junceda, Meifrén, Gay, Brull, Verdugo, Vehil, Perrier, Bertrand, Gascón, Villar, Serra Pausas, Passos i altres.

Joan Serra Pausas també va il.lustrar col.leccions de cromos :

- Historias del General Prim (Chocolates Macaya de Ramon Vilella de Reus)
- Cristóbal Colon. Descubridor de América (Chocolates Juncosa). 1925
- Gil Blas de Santillana (Chocolates Torrent Bañolas / Chocolates A. Solé Alsina, marcas Condal y Sagrada Familia)
- D'Artagnan y los tres mosqueteros, por Alejandro Dumas
- La Campaña de África
- La Redoma Encantada
- Hombres célebres
- Pueblos de España



4/8/16

OLEGUER JUNYENT SANS (1876-1956)

Nu femení
Firmat O. Junyent
Llàpis gras sobre paper
26 x 20,5 cms
Any ?





Oleguer Junyent Sans (Barcelona 1876 - 8 de març de 1956)

Fou nét de Sebastià Junyent Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX i germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent Sans (1865-1908). Artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, cartellista, escriptor, col.leccionista d'art, decorador, antiquari i viatger.

1890-1895. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. S'inicià al taller de l'escenògraf Fèlix Urgellès fins al vint anys, després passà al taller de Miquel Moragas i Salvador Alarma, i 3 anys més tard amb Francesc Soler Rovirosa, qui li confià el seu taller.

1897. Fa la portada del catàleg de l'Exposició Industrial de Barcelona.

1898. Va realitzar la escenografia de l'obra Blancaflor d'Adrià Gual i Enric Morera.

1899. Va marxar cap a París on pot treballar a l'Òpera al costat d'Eugène-Louis Carpezat (1833-1912) . Aquell any va pintar una marina a l'oli.

1900. A París va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa. Aquell any també va participar en la decoració de la Casa Burés on hi va fer 6 pintures murals sobre contes infantils d'origen germànic per a la sala dels nens. 

1901. Fa un viatge a Itàlia amb companyia de l'escultor Gustav Skilters.

1902. Com interiorista va realitzar les pintures que decoren la peixera del Cercle del Liceu.

Entre 1903 i 1905 va intervenir en la decoració del Cercle del Liceu.

1904. El el pintor Ramon Casas va fer un dibuix d'Oleguer Junyent, a carbonet i pastel, que anys més tard (1946) Junyent el va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

1905. Estrena l'obra El Comte Arnau de Joan Maragall al Teatre Principal de Barcelona. També l'obra Los maestros cantores de Nuremberg, i  l'obra Faust de Charles Gunod al Liceu.

1906. Va il.lustrar el llibre Cuadros de la ciudad de Sixto Alvarez (Fray Mocho).

1909. Tornant de París compra la casa del carrer Bonavista 22, on viurà i instal.larà el seu taller.

1907. Estrena l'obra La Santa Espina d'Àngel Guimerà al Teatre Principal de Barcelona.

1910. Va publicar el llibre Roda el Món i torna al Born, de Il.lustració Catalana, on explicava el seu viatge per tot el món.

1912. Va il.lustrar el llibre Cartas de mujeres de Jacinto Benavente.

1913. Va acompanyar a Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Va l'estrenar l'obra Parsifal al Liceu.

1917. 19 de Març. Inauguració Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes. Aquell any també va estrenar la representació de l'obra l'Auca del senyor Esteve al Teatre Victòria.

1919. Va publicar el llibre Viaje de un escenógrafo a Egipto.

1920. Va publicar el libre Mallorca, fotografias de la "Illa Daurada."

1923. A Barcelona va col.laborar en l'orgnització de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors.

1924. Adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), i visitarà l'illa sovint per pintar i descansar. Del 25 d'octubre al 7 de novembre. Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1925. Va pintar l'oli Sant Medir (Collserola), que es conserva al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquell any fou nomenat president de Real Cercle Artístic de Barcelona. Del 7 al 20 de novembre exposa a les Galeries Laietanes.

1926. Va il.lustrar el llibre Salomé de Oscar Wilde.

1927. Del 15 al 27 de gener. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1929. Va pintar un cartell de l'Exposició Internacional de Barcelona, amb la figura de la dama d'Elx.

1930. Va guanyar el concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes." Del 3 al 16 de maig va exposar a Galeries Laietanes.

1931. Va fer la portada i les il.lustracions del llibre Nits de Barcelona de Josep Mª Planes, amb pròleg de Josep Maria de Segarra. Llibreria Catalònia.

1932. Exposició d'obres a Galeries Laietanes. Aquell any va realitzar una aquarel.la de la illa de Losinj (Croàcia)

1933. Del 12 al 26 de març. Va estrenar l'obra Amor Brujo. Del 15 al 28 d'abril va exposar a la Sala Busquets de Barcelona pintures i dibuixos de l'Adriàtic des del Catalònia. Entre 1933 i 1956 es dedica sobretot a la pintura.

1934. Aquell any va fer les il.lustracions del llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia. També va pintar els olis El temple de Súnion, l'Acrópolis i el Partenó.

1935. Va fer el dibuix a llàpis titulat escoltant el manà. El 15 de febrer va morir a causa del grip la seva companya Teresa Vidal Puig. Es casa amb ella in articulo mortis. Del 9 al 22 de març va exposar a la Sala Busquets  un total de125 apunts i dibuixos acolorits de les costes italianes i iuguslaves, de l'Adriàtica, de l'arxipèlag grec i de la Grècia continental.

1941. Va fer un dibuix a llàpis dedicat a d'Adalina.

1942. Va pintar un quadre a l'oli a Caldes de Malavella.

1949. Va pintar un quadre a l'oli de Barcelona.

1955. Va il.lustrar la sobrecoberta del llibre Guia de la Costa Brava de Josep Pla.

1961. Febrer-Març. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent al Palau de la Virreina de Barcelona a càrrec de la Junta de Museus. Es va editar un catàleg de 88 pàgines amb coberta de Ramon Casas.

1968. Es va publicar el llibre Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal de Joan Planas i Martí amb il.lustracions d'Oleguer Junyent.

1994. Francesc Miralles publica el llibre "Oleguer Junyent" d'Edicions Cetir.

1995. Abril. Exposició d'Oleguer Junyent a la Galeria Anna Ruiz a Caldes de Malavella.



Oleguer Junyent i Sans. Wikipedia.org



4/6/16

JOAN VILÀ MONCAU (1924-2013)

Nu femení
Firmat Vilà Moncau
Llapis gras sobre paper
48 x 32 cms
Any ?




Joan Vilà Moncau (Vic 1924 - Olot, setembre 2013)


Va néixer a Vic on va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal de dibuix amb els mestres Pere Puntí i Llucià Costa.

A Barcelona adquireix habilitats en restauració en el taller del senyor Baldirà. Assisteix a classes de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Més tard es va inscriure a la Llotja de Barcelona on es va graduar en l'especialitat de pintura. Va començar a treballar en el disseny de decoracions d'establiments comercials.

Entre 1941 i 1948 va residir a Palma de Mallorca a causa del servei militar. A la illa coneix al pintor Casimir Tarrassó que li realitzà un retrat de gran format i van forjar una gran amistat.

1942. Primera exposició individual a la Galeria Costa de Palma de Mallorca.

De 1949 fins 1958. Forma part del grup "Els 8 de Vic", per tal d'impulsar l'art i la cultura amb idees modernes

1951. Dedica un retrat a J.Batalla a la Santa Cova.

1954. Va estudiar a l'Ecole du Louvre de París i resideix a la ciutat universitària d'aquella ciutat.

Quan torna de París Vilà Moncau s'estableix al carrer de la Fusina de Vic.

Quan es va casar amb Rosa Jordà Tornamira aleshores va anar a viure a Olot. La parella va tenir dues filles.

1957. Va exposar individualment a Sabadell

1962. Va exposar a Madrid i a Vic

1964. Va exposar a Vic

1967. Va exposar a Barcelona

1970-1987. Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot. Durant anys també va ser regidor de Cultura per CiU a l'Ajuntament d'Olot.

1974. Va exposar a Figueres. Aquell any també va participar en una important Exposició de gravats organitzat per Sala Gaspar de Barcelona a la Galeria Rizzoli de Nova York. Va compartir espai amb Picasso, Miró, Villèlia i Chillida entre altres.

1975. Va exposar a Barcelona

1982. Dona classes de gravat a l'Escola de Belles Arts de Girona.

1985. S'edita un punt de llibre de la galeria 4 cantons amb retaules de Vilà Moncau.

1987. Desembre. Exposició Palau Marc. Barcelona.

1991. Va rebre la Creu de Sant Jordi a mans del president de la Generalitat de Catalunya.

1992. El semanari de Ausona el nombra osonès de l'any.

1995. Exposició col.lectiva a la Galeria Rizzoli de Nova York, on la seva obra va compartir espai amb peces de Tàpies, Miró i Picasso.

2001. S'edita el llibre "Vilà Moncau". Editorial Vicenç Corominas.

2007. 23 de febrer a 18 de març. Es va celebrar una exposició retrospectiva del pintor Vilà Moncau a la Llotja del Blat de Vic, que fou inaugurada el 2 de març per l'escriptor Màrius Carol.

2009. 4 de juliol al 23 d'agost. La Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa li va dedicar una retrospectiva en el marc del cicle La Generació del mig.

2011. Fins 27 d'octubre. Exposició Bells Marcs.

2013. Setembre. Va morir a Olot.

2014. 17 de febrer. Inaguració de l'Exposició "Galeria de Complicitats" al Museu de l'Empordà de Figueres amb obres de Vilà Moncau.


MURALS REALITZATS
  • Ermita de Sant Jaume de Tuixén (Josa i Tuixén, Alt Urgell)
  • Mural del presbiteri per emmarcar el retaule gòtic de Santa Maria i el Sant Dubte que presideixen l'altar. Església de Sant Cugat d'Ivorra (La Segarra)
  • Fresc de la Mare de Déu del Carme, Vic
  • Retaules dedicats a Santa Llúcia i a Santa Teresa. Església de Sant Domènec, Vic.
  • Mural Església de Batet, Olot.
  • Mural Real Monestir de Ripoll
  • Retaules de la capella de Santa Eulàlia, Cardona.
  • Mural Parador Nacional de Vic
  • Sant Jordi. Palau de la Generalitat de Catalunya
La seva obra es troba repartida en diferents museus i col.leccions particulars :
  • Museu de l'Empordà, Figueres
  • Pinacoteca de la Diputació Provincial de Girona
  • Ajuntament de Vic
  • Ajuntament d'Olot
  • Arxiu de l'abadia de Montserrat
  • Museu i Documentaria de Leiden, Holanda.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vil%C3%A0_i_Moncau
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070623.xml
http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/678321-joan-vila-moncau.html
http://www.hitofumu.es/artistas/Services/show/vila-moncau-joan-242
https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/diccionari_d_artistes_vigatans/155

5/5/16

EUDALD SERRA GÜELL (1911-2002)

Retrat
Signatura : E. Serra
Llàpis gras sobre paper
Mides ?
Any ?




Eudald Serra Güell (Barcelona 1911- Barcelona 2002)

Escultor i etnòleg.




Eudald Serra i Güell. Museu Etnològic i de Cultures del món
Eudald Serra i Güell. Wiquipèdia


4/5/16

FRANCESC GALOFRE SURIS (1900-1986)

Retrat d'una jove
Firmat F. Galofre Suris
Llàpis de color sobre paper
48,5 x 34,5 cms
Any 1933



FRANCESC GALOFRE SURÍS (Barcelona 1900 - Borges del Camp 1985)

Va néixer a Barcelona el 1900, sent fill del pintor Francesc Galofre Oller (Valls 14/07/1864-Barcelona 08/01/1942) i Maria Mercè Suris Morera (?-Barcelona 27/10/1936). Tenia 3 germans : Maria Lluissa, Esteve i Josep Maria.

Francesc Galofre va començar els seus estudis de Belles Arts a la Llotja de Barcelona amb el mestre Josep Mongrell.

1922. Quan tenia 22 anys es va incorporar a l'Associació d'Aquarel.listes de Catalunya. 

En aquells anys es va casar amb Pura Dalfo Pagès, filla de Joan Maria i Aurèlia de Figueres. La parella va tenir 2 fills.

1925. Març. A la Sala Parés va exposar dibuixos acol.lorits dins la onzena exposició de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya.

1927. Amb el seu pare van pintar el mural "Colom rebut pels Reis Catòlics" al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Per aquells anys pare i fill també van pintar les pintures murals del real santuari de nostra Senyora de Bonanova de Barcelona.

1929. Galofre Suris va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona.

1931. 10 al 23 de gener. Exposa a Galeries Laietanes de Barcelona.

1932. Del 6 al 19 de febrer exposa 25 obres a les Galeries Laietanes. Del 24 de desembre al 6 de gener de l'any 1933 torna a exposar a les Galeries Laietanes junt amb el seu pare.

1933. 11 al 24 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes

1934. 10 al 23 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes.

1936. 11 de gener. Exposa a Galeries Laietanes

1937. Aquell any va pintar un paisatge a Sant Romà de Sau

1944. Gener. Exposa a la Sala Gaspar, i ho sabem per un article de la revista ARTE

1949. Del 19 de novembre al 2 de desembre. Exposa a les Galeries d'art Lars

Anys 50. La familia de Galofré s'instal.la en el mas Villa San Francisco en el municipi de l'Albiol.

1952. Del 1 al 14 de maig. Exposa a la Sala Pinacoteca

1953. Participa en la Biennal Hispano-Americana d'Art de Madrid, juntament amb Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.

1962. Aquell any el pintor Francesc Galofre fixa la seva residència a Reus.

1963. Va pintar un paisatge de Nullan (Lugo) i un paisatge a l'Ebre.

1966. Va pintar un paisatge de la Musara.

1977. Va pintar un quadre de la Platja de Sant Feliu de Guíxols

1978. Va pintar un paisatge de Cadaqués

1979. Maig. Homenatge a la Sala Rebull de Barcelona.

1986. A la Sala Rebull de Barcelona es va fer un homenatge del 8 al 21 de maig. Mor a les Borges del Camp.