6/11/19

JOAN LLAVERIAS LABRÓ (1865-1938)

 Belle Epoque
Firmat : LL
Tinta sobre cartulina
Escrit en el revers : "Figura. Belle Epoque"
21 x 16 cms.
Any ?

Pont de Periques (Puig-reig)
Signatura : Llaverias
Llàpis sobre paper
18 x 12,5 cms.
Puig-reig, 27 setembre 1900




Joan Llaverias Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938)

Dibuixant humorístic, il.lustrador i pintor. Fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. 

El seu germà, Josep Llaverias Labró que exercia de metge a Viladomiu Vell (Gironella, Berguedà), es va casar amb Maria Viladomiu, filla de Josep Viladomiu Bertran, germà del fundador de la Colònia tèxtil de Viladomiu Vell. El Josep Llaverias i  la Maria Viladomiu van anar a viure a Puig-reig. El 1898 va néixer Faustí Llaveries Viladomiu (1898-1982), el fill gran del Josep i la Maria, que arribaria a ser un metge molt estimat al poble de Puig-reig.

El 27 de setembre de 1900, quan el petit Faustí Llaveries tenia 2 anys, el seu tiet i dibuixant Joan Llaverias Labró va viatjar a Puig-reig, segurament hi va arribar en tren per visitar la familia del seu germà Josep, i allà va fer un petit dibuix del pont de Periques amb la fàbrica de cal Casas i el poble de Puig-reig al fons.


Joan Llaverias i Labró. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llaverias_i_Labr%C3%B3
Joan Llaverías Labró. Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/llaverias_labro_joan.html
Joan Llaverias i Labró. Barcelona Modernista
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/joan-llaverias-i-

FAUSTÍ LLAVERIES VILADOMIU (1898-1932)
Faustí Llaveries i Viladomiu. Metge de Puig-reig (1898-1982). Rosa Serra Rotés
Faustí Llaverias Viladomiu. Galeria de Metges

26/9/19

MIQUEL SOLÉ BOYLS (1903-1977)

Tertúlia d'artistes
Firmat : Boyls
Aquarel.la i llàpis
24 x 18 cms.
Any ?




Miquel Solé Boyls (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1977)

Dibuixant, pintor i impressor barceloní. Autodidacte. Col.laborà en diverses publicacions: La Mainada, L'Estevet, L'Esquella de la Torratxa i Papitu (que en va ser l'últim director). Caricaturista de crítica punyent. 

1921. Aquell any va començar a dibuixar a la revista Sardana.

Els anys 1926 i 1927 el trobem dedicat a la impressió de Goigs marians.

1931. 19 de desembre. Fou nomenat secretari de l'Associació de Cartellistes de Barcelona : "Han sido presentados al Gobierno civil los estatutos de la Asociación de Cartelistas (Baja de San Pedro, 51, cuarto, segunda). La junta directiva ha quedado constituida como sigue: Presidente, señor Martínez Surroca; vice, señor Alomar; tesorero, señor Morell; contado, señor S. Gómez; secretario, señor Solé Boyls; vice, señor Campillo, archivero, señor Sergio, Cortés; vocales, señores Montaner y Martí Bas." (1)

1932. 28 de desembre. "En el «I Saló d'Humoristes» de la Asociación de Humoristas de Barcelona, que se inaugurará el día 21 de enero próximo, en las Galerías Emporium, tendrán obras expuestas: Anem, Apa, Arnal, Bas-Bofill, Benigani, Bofarull, Calsina, Castanys, Cornet, Gastón-Ry, Junceda, Mallol, Mestres, Mora, Moreno, Opisso, Planas, Prat, Quelus, Robert, Roca, Serra-Massana, Shum, Soka, Soler-Boyls y Xirinius". (2)

Del 21 de maig al 3 de juny de 1932 va exposar a la Sala Syra de Barcelona.

Després de la guerra civil Soler Boys va participar en diferents tertúlies de pintors i dibuixants : "En 1924 y en los bajos de la casa Pia Batlló (Gran Via / rambla de Catalunya), proyectada por el arquitecto Josep Vilaseca, fue inaugurado un café bautizado con resonancia wagneriana: Oro del Rhin (...) El café sobrevivió a la guerra incivil. Luego de españolizado el nombre por orden del gobernador González Oliveros, acogió a nuevos tertulianos, al son de la orquesta que entonces dirigía Lluís Rovira. Gasch pasó a otra tertulia de pintores y dibujantes, emigrada del Oasis y luego del café de la Rambla, integrada por Antoni Roca, Josep Escobar, Soléboyls, Àngel Planells y Josep Vinyes". (3)

"(...) Acabada la contienda, Castanys regresó a Barcelona y al poco tiempo abría su tradicional tertulia, ahora en su hotelito sarrianense de la calle Anglí, donde ha muerto. Tanto la tertulia, como- los contertulianos —Junceda, Manuel Amat, su entrañable amigo y a veces colaborador; Antonio Roca, Mallol, Mestres, Opisso, Prat y Ubach, Mestres, Moreno, Benejam, García, Panadés, Solé-Boyls—, estan enraizados a la biografía de Castanys". (4)

1944. 5 de desembre. "Ha quedado inaugurada hoy, en Radio Lérida, una notable Exposición de caricaturas, que permanecerá abierta hasta el próximo día 10, Presentan en ella artísticos originales los artistas Benseny, Cornet, Yvances, Junceda, Mallol, Mestres, Niko, Prat, Roca, Solé Boyls, Tarrago y Vinyes." (5)

El 1945 va dibuixar la portada del llibre El Lago de mis sueños de Storm. Theodor. Col. Norte. Impremta. Ariel de Barcelona.

1949. 21 de juny. "Actualmente, un grupo de humoristas celebra una exposición en «La Pinacoteca». Preside el conjunto un pequeño grupo de obras del maravilloso Juan G. Junceda, piadoso, recuerdo a la memoria del excelente compañero. Los demás expositores son Borrell, Castanys, Mallol, Mestres, Morató, Opisso, Prat, Puigmiquel, Roca, Serra i Soléboyls. (...) Mestres y Soléboyls cultivan el género del apunte psicológico, que el segundo presenta con su serie de «Los grandes castigadores". (6)

El 1975 va pintar l'oli La crema de la capella Marcús.

> Com a dibuixant signà amb el segon cognom Boyls. Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant SoleBoyls 




(1) Diari la Vanguardia. 19/12/1931
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-9/33175665/pdf.html
(2) Diari la Vanguardia. 28/12/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-9/33194122/pdf.html
(3) Lluís Permanyer. El oro del Rhin tenia classe. Diari la Vanguardia. 09/07/2005
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/07/09/pagina-7/40538877/pdf.html
(4) Diari la Vanguardia. 12/09/1965
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-29/33561690/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia. 05/12/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-17/33120387/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia. 21/06/1949
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-5/32827455/pdf.html


Miquel Solé i Boÿls. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063370.xml
Francesc Foguet. Tria de textos "dramatitzables" publicats al Papitu durant la guerra i la revolució

2/9/19

MARIA ROSA GARCIA CASAS (1923-2018)

Mujer con mantilla
Signatura : m.r.g.
Tècnica mixta
Publicació : Postal JBR B serie 212 Nº 20
29 x 19 cms.
Any ?

Andalucia 3
Signatura : m.r.g.
Tècnica mixta
Publicació : Postal JBR serie 212 Andalucia 3
29 x 19 cms
Any ?


Visite España
Aquarel.la sobre paper
48'5 x 31 cms
Anys 50-60




Maria Rosa Garcia Casas (?, 1923 - Barcelona, 2018)

Dibuixant, i.lustradora, cartellista i aquarel.lista catalana. Molt poques dades hem aconseguit de la seva biografia.

Fou alumne del pintor Alumà (probablement Josep Alumà Sans (1897-1974). Va treballar en la il.lustració de postals regionals, figurins per teatre, felicitacions de nadal, estampes religioses, calendaris, àlbums de comunió, cartells, etc.

També va il.lustrar comtes infantils i novela juvenil per editorials de Barcelona, com l'Editorial Garza, l'Editorial Vilamala, Ed. Vilafranca, Arts Gràfiques Cobas, i l'editorial C.y.Z.

A finals dels anys 50 i la dècada del 60, es va dedicar a il.lustració de figurins per teatre. El 1959 va dibuixar concretament el Figurí per l'obra de teatre Tia Mame. Es localitzen un total de 51 obres de figurins en el Fons Maria Rosa Garcia Casas, i també en la col.lecció Anna Orozco, que formen part del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre, un fons indispensable per entendre la història de la indumentària en el món del teatre. (1)

El 8 de març de 2017 en el dia internacional de la dona, Escena Digital va publicar una llista de dones figurinistes : Lola Anglada, Maria Araujo, Lidia Azzopardi, Montserrat Barenys, Roser Caritx, Maria Rosa Garcia Casas, Mercè Paloma, Àurea Plou i Nina Pawlosky. (2)

El 23 d'abril de 2017 el bloc italià Soloillustratori publica la primera entrada dedicada a Maria Rosa Garcia a partir d'imatges trobades a Pinterest. Troben extrany que darrera tanta obra editada, no aconsegueixin trobar cap noticia d'aquesta autora tan enigmàtica. Al dia següent van publicar una segona entrada amb més obres. (3)


> Signatures  : m.r.g. / M.Rosa Garcia


Una mostra de les obres realitzades :

- Estampa recordatorio. Linares. Jaén. 1956
- Estampa recordatoria. Málaga. 1959
- San Martín de Porres. Editorial Vilamala. 1960
- La azucena de los Mohawks. Editorial Vilamala. 1961
- En la cumbre del Nishizaca. Editorial Vilamala. Any ?
- Mi primera comunión. 1962
- Felicitación navideña. 1962
- India, Japón, Filipinas. El Cielo. Editorial Vilamala. 1964
- Fuego entre nieve. Editorial Vilamala. 1964
- San Felipe de Jesús. Editorial Vilamala
- La Bella durmiente. Artes Gráficas Cobas. 1979
- Un capitán de 15 años. Julio Verne. Editorial Garza. 1984
- Calendari de 1986. Obres benéfiques de San Joan de Déu. 1986
- Los hijos del Capitán Grant. Julio Verne. Artes Gráficas Cobas. 1986
- Blancanieves. Colección cuentos clásicos. Editorial Vilafranca. 
- La Cenicienta. Artes Gráficas Cobas
(...)



(1) Fons Maria Rosa Garcia Casas. Escena Digital
> Esquela de Maria Rosa Garcia Casas

21/8/19

FRANCESC VIDAL GOMÀ (1894-1970)

Retrat femení
Firmat : F Vidal Gomà
Llàpis sobre paper
32 x 22 cms
Any ?




Francesc Vidal Gomà (Barcelona 1894, Barcelona 1970)

Pintor català format a l'escola de Francesc d'Assís Galí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va fundar l'Agrupació d'Artistes Catalans, junt amb els pintors Pere Daura i Emili Bosch i Roger.

Passà temps a Paris, admirador del pintor Paul Cézanne i després influït per l'obra de Heny-Eugène Delacroix.

El 1922-23 va dibuixar l'anagrama per l'Unió Jurídica Catalana.

El 1940 va fer un dibuix prepatori per la cúpula de la Fundació Albà a Horta, Barcelona. 

El 1941 va fer un dibuix preparatori per l'església de Santa Maria d'Olost.

Va ser professor de l'Escola Massana de Barcelona desde la seva fundació, mestre entre altres del pintor Jaume Carbonell.

Va pintar retrats, paisatges, natures mortes i sobretot murals religiosos. 


COLECCIONS
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya
  • Col.lecció d'Art del Banc Sabadell.


Francesc Vidal Gomà. Wikipedia.org
Francesc Vidal i Gomà. Enciclopedia.cat
Francisco Vidal Gomá. Maestros Españoles del retrato
Francesc Vidal Gomà. Paisajistas españoles del siglo XIX
Joan Ventura Maynou. Francesc Vidal i Gomà. Pintor
Francesc Vidal Goma. Arcadja.com
Francesc Vidal Goma. Invaluable.com

23/7/19

ALEXANDRE CARDUNETS CAZORLA (1871-1944)

Personatge català
Firma : A. Cardunets
Tinta sobre paper
9 x 6,5 cms
Juny 1923



Alexandre Cardunets Cazorla (Barcelona, 13 de novembre de 1871 - Badalona, 5 de setembre de 1944)

Dibuixant, gravador i pintor. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Llotja. Fou deixeble del mestre gravador Miquel Carpí. Fou un dels fundadors dels Amics de l'Art Vell.

1900. Aquell any va néixer la seva filla América Cardunets Tallada, futura esmaltadora i ceramista.

1904. Va dibuixar la portada de la revista Catalunya Artística, amb l'obra titulada Contemplació.

1905. A la revista Il.lustració Catalana es publiquen dibuixos seus de Castellterçol. Va dibuixar un ex-libris per Joaquim Malats.

1906. Va pintar a l'oli al poble de Llavaneres.

1907. Surten publicades les obres realitzades a Sant Andreu de Llavaneres a la revista Il.lustració Catalana.

1908. Dibuixa la portada del llibre Vida de San Juan de Dios de Fra. Luziano del Pozo, publicat per l'editorial Luis Gili.

1909. Va dibuixar un ex-libris per a Fernando Tallada.

1910. Va il.lustrar una postal de la Fàbrica de calçat de Ramon Armengou, ubicat al carrer de la Gleva 9-11 i 13.

1912. Fa dibuixos per l'obra del Dr. Anton Vila Sala. Vida popular del gloriós Sant Joan de Deu. Llibreria Católica Internacional Lluís Gili. Coberta de Cardunets. Barcelona. 

1914. Va fer la portada de la novela Europa se va .. de Eduardo Zamacois de l'Editorial Iris.

1915. Es publiquen en una revista dibuixos fets al poble de Moià. Va dibuixar el Riu Ter de Girona.

1916. Surten publicats els seus dibuixos de Caldes de Malavella a la revista Il.lustració Catalana. A la revista Blanco y Negro hi apareix un dibuix de la Plaza de Palacio de Barcelona.

1918. Una revista publica el reportatge titulat Un paisajista catalan. Alejandro Cardunets.

1919. Va fer un dibuix del poble de Sant Cebrià de Vallalta.

1920 -30?. Dibuixa la portada del llibres de la Biblioteca Amena Juventud, publicats per Llibreria Salesiana.

1921 o 1927?. Fou president del Cercle Artístic de Barcelona. Va pintar l'obra a l'oli titulada Santes Creus.

1923. Fou president del Foment de les Arts Decoratives. Aquell va dibuixar el poble de Sant Cristófol de Tosses i un ex-libris per l'Unió d'Exlibristes Ibérics de Barcelona.

1927. Del 7 al 20 de maig va exposar pintures i dibuixos a Galeries Laietanes. Al Juliol va aparéixer la seva obra Santes Creus a la portada de la revista d'Ací i d'Allà

1928. Va il.lustrar l'obra de Pere Casals. Poemes del Port i de la Mar. Poemes de ciutat. Barcelona.

1929. Va fer els dibuixos de les accions del Banc de Catalunya. Va dibuixar l'obra Pallejà.

1930. Es publiquen 10 dibuixos originals de Cardunets a l'obra Barcelona Artística Monumental.

1931. Va dibuixar la portada del llibre Montserrat vist pels pintors catalans.

1932. Es cel.lebra al saló del consistori de l'Ajuntament de Badalona un concert dedicat a l'artista Alexandre Cardunets amb motiu de la clausura de la seva exposició Vells aspectes de Badalona.

1934. 21 de novembre. A la revista l'Esplai de la Il.lustració Catalana l'article titulat La Barcelona d'Alexandre Cardunets. Va dibuixar a Pompeu Fabra a la portada del fulletó homenatge a Pompeu Fabra de l'Associació de Premsa de Badalona.

1940. Va pintar a l'oli l'obra Pomar (Badalona).

1944. 6 de setembre. El diari la Vanguardia es fa ressò de la mort del pintor: "Ha fallecido en esta ciudad don Alejandro Cardunets Cazorla, destacadísima personalidad en el mundo artístico, que por espacio de varios años había ocupado la presidencia del Círculo Artístico y del Fomento de las Artes Decorativas. Había nacido en Barcelona el 13 de noviembre de 1871, y estudiado las Bellas Artes en la Escuela Provincial. Fue Cardunets un excelente grabador y ün gran dibujante. Fue, asimismo, pintor muy notable; pero su especialidad indiscutible y sobresaliente la constituyó la magnífica solección de dibujos al lápiz de los más típicos rincones de su ciudad natal y los más bellos lugares de Cataluña, en forma que llegó a formar escuela, que siguieron no pocos dibujantes y también pintores que cultivaron las notas ciudadanas. En los dibujos de Cardunets quedaba aprisionada un poco del alma de los lugares que su lápiz captaba, y todo en ellos era poesía. En el terreno particular, Cardunets era afabilísimo, y en su conversación brillaba siempre su gran cultura artística".
Cardunets també va il.lustrar un cartell per l'empresa Viatges Marsans, un cartell menú del café Sport Restaurant amb publicitat d'anís del Mono, la tarjeta publicitaria de l'Hotel Restaurant Reina Elisenda de l'Avinguda de Pearson de Pedralbes, partitures músicals, o una tarjeta record de Vallvidrera amb la imatge de Jacint Verdaguer publicats per l'editorial Seix&Barral.

Es conserven obres seves al Museu de Badalona.


Alexandre Cardunets Cazorla. Wikipedia.org
Alexandre Cardunets, Cargols. L'Art de l'apunt, el dibuix com a expressió artística completa. 28/04/2015
Alexandre Cardunets Cazorla. Paisajistas españoles del siglo XIX y XX
Alexandre Cardunets Cazorla (1871-1944). Mallorca Pintada
Cardunets, Alexandre. Francesc Mestre Art
Cardunets Cazorla, Alexandre. Arcadja.com
Hemeroteca de la Vanguardia. 06/09/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2019/06/23/pagina-7/33116079/pdf.html
José Francés. De la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Un artista puro. Alejandro Cardunets. 15/09/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/01/20/pagina-7/33116631/pdf.html

19/5/19

JULI BOCQUET ORTEGA (1870-d.1929)

Apunts
Firmat : JB
LLàpis i aquarel.la sobre paper
15,5 x 9,5 cms.
Any ?

Revers del dibuix
LLàpis sobre paper
15,5 x 9,5 cms
Any ?



Juli Bocquet Ortega (Barcelona, 1870 - Barcelona, després de 1929)

Dibuixant i pintor. Fill de Joan Bocquet i Pilar Ortega Clarac. Germà de Adelina, Amelia, Maria, Margarita i Pilar. Vivia al Carrer Sant Josep 8-10 de Sant Gervasi.

Juli Bocquet va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

1883. A l'edat de 13 anys va dibuixar "Campesinos murcianos." i "Jerezano".

1887. Va pintar el retrat Perfil de Dama.

1894. Bocquet va pintar l'obra "Sant Jeroni" amb dedicatòria al seu amic Ramon Cardona. Aquell any va participar a la Segona Exposició General al Palau de Belles Arts de Barcelona, junt amb la seva germana Adela. (1)

El crític Alfred Opisso escriu : "El Sr. Bocquet, de quien hablé ya con ocasión de su San Jerónimo, tiene en otra sala un bien bosquejado Estudio de navarro, notable por la seguridad y franqueza de la pincelada, Alarde de buen pintor". (2)

1895. Va fer un dibuix per un panell titulat "Galos" pel teatre líric, junt amb els artistes Baixas, Bertán, Campmany, Ramon Casas, Coll, Ferrer, Lluís Graner, Lorenzale, Passos, Pey, Roca, Triadó, etc. L'obra era un encàrrec per un ball de carnaval organitzat pel Cercle Artístic de Barcelona. (3)

1896. El pintor Juli Bocquet forma part del Catàleg il.lustrat de la Tercera Exposició de Belles Arts e Indústries Artístiques de Barcelona. (4)

El 1897 Juli Bocquet segurament també tenia estudis de música, ja que va tocar el violí en una festa privada acompanyat de la seva parella, la Dolors "Lola" Bertrán :

"Don Julio Bocquet, acompañado al piano por la distinguida señorita Lola Bertran, tocó en el violín delicadísimas composiciones de Mendelsshon, que modelaron con gran acierto los ejecutantes, imprimiéndolas aquel carácter señoril y distinguido, propio del mencionado compositor." (5)

1904. Aquell any va néixer el seu fill, el futur il.lustrador i dibuixant Joan Pau Bocquet Bertran (1904-1966).

1907. Va néixer el seu fill Eduard Bocquet Bertran (1907-1961), futur músic violinista. Aquell any sabem que la seva dona Dolors Bertrán tenia accions en la companyia "Sociedad Anónima Linea de Vapores Tintoré", una empresa creada el 1852 i que anys més tard (el 1916) es convertiria en la Companyia Transmediterránea. (6)

1908. 5 de maig. Aquell any va morir la seva mare, la Pilar Ortega Clarac. (7)

1909. Aquell any va morir el seu cunyat, el pintor Pau Maria Bertrán Tintoré (1868-1909).

1912. I tres anys després, va morir la seva dona Dolors Bertrán Tintoré (?-1912).(8)

1916. Després d'uns anys sense pintar, va exposar obras a la Sala Parés junt amb als artistes Rogelio López Fernández (1880-v.1927), i Antoni Ros Güell (1877-1954) : 

"Sala Parés. Tres artistas llenan con sus obras el amplio local: tres pintores. Uno de ellos es un antiguo cultivador del arte que nos ofrece ahora sus manifestaciones más recientes; arte que abandonó durante algún tiempo; y al que ahora vuelve, demostrándonos que en el compás de espera, á que estuvo obligado, no perdió el autor ninguna de las cualidades que antes se le reconocieran. Se trata de don Julio Bocquet, discípulo predilecto que fué de don Luis Franco, que habia figurado en distintas exposiciones, reclamando la atención con sus obras, y que de pronto cesó de pintar.
Transcurridos unos años, sintió añoranza de la paleta; la cual viene a decirnos, al presente, que en el reposo en que estuvo, no se marchitó su frescura, condición ésta que prevalece en sus notas de color expuestas, la mayoria de una gran delicadeza y todas de indiscutible elegancia en el mecanismo.
Paisajes, interiores, estudios de figura revelan un espíritu sensitivo". (9)

1923. Després d'una llarga enfermetat, va morir la seva filla Maria Pilar :

"Tras de cruel enfermedad que le vino minando su organismo, ha fallecido en esta ciudad la distinguida señorita Pilar Bocquet Bertrán, en quien se reunían la bondad de carácter, envidiable inteligencia y ejemplares virtudes cristianas. Al acto del entierro de la finada asistió numeroso concurso, el cual quiso asociarse a la inmensa pena que agobia a las familias Bocquet y Bertrán, a las cuales, muy en particular a nuestros queridos amigos don Julio Bocquet y don Marcos Jesús Bertrán, enviamos el testimonio de nuestra condolencia". (10)

1929. Va pintar l'obra"Vista noctuna de la Exposición Universal de Montjuïc, Barcelona". El quadre porta la firma apócrifa J. Mir i la firma de Julio Bocquet. Origen : Colecció de la Fundació Privada Bosch i Aymerich de Barcelona.



(1) Francesc Fontbona. Repertori de catàlegs d'Exposicions col.lectives d'art a Catalunya
(2) La Ilustración Ibérica. Año XII. Barcelona 16 de juny de 1894. Num. 598
(3) Cara a cara entre Ramon Casas i Lluís Graner o l'enigme dels panells del teatre líric. 06/04/2016
(4) 1896
(5) Diari la Vanguardia. 07/07/1897 
(6) Libro Registro de Accionistas. Linea de Vapores Tintoré. 08/01/2015 
https://jtintore.wordpress.com/2015/01/08/libro-registro-de-accionistas/101/
(7) Esquela de Pilar Ortega i Clarac (04/05/1908)
(8) Esquela de Dolors Bertran Tintoré (29/09/1912)
(9) Diari la Vanguardia. 03/06/2016



Obres / Subastes




18/4/19

MARIA FERRÉS PUIG (1874-1964)

Ball tradicional català
Firmat : Maria Ferrés Puig (Freser)
Aquarel.la i llàpis sobre paper
24 x 17 cms
Any 1944 ?



El dibuix també surt reproduït a l'entrada: "10 pintors de Tarragona que has de descobrir", encapçalant la biografia de Maria Freser publicada el 22 de maig de 2018 en el diari de Tarragona Digital. 


(revers del dibuix)




Maria Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)

Pintora, dibuixant, aquarel.lista i aiguafortista. Filla del capità de vaixells Eduard Ferrés Viada (1839-?) i Elvira Puig Mir (?-1910) de cal Xanti.

Maria nasqué a ca la Duana, una de les cases més riques de Vilassar de Mar. Un dels seus germans fou l'arquitecte modernista Eduard Ferrés Puig (1873-1928). Va ser una dona de personalitat forta i és encara una artista desconeguda pel gran públic.

Pels volts de 1918 va ser deixeble del pintor i gravador mataroní Rafel Estrany Ros. Maria  formà part del grup Colla d'Artistes del Cu-cut.

El 1899 es casà amb l'arquitecte Lluís Homs Moncusí (Valls,1868-1956)

El 1905 nasqué la seva filla i futura pintora Elvira Homs Ferrés (1905-1954).

1922. Va exposar a la Sala Parés de Barcelona aquarel.les i aiguaforts junt amb el seu mestre Rafel Estrany Ros.

1924. Va exposar a l'Hotel Ritz, en el III Saló d'humoristes, junt amb Bon, Brunet, Opisso, Castanys, Xirinius, Passarell, etc.

1926. Exposà obres a l'aiguafort a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1927. Galeria Dalmau. Va exposar junt els artistes F. Galofre Suris, Junceda, Oleguer Junyent, entre altres.

1929. Va exposar a les Galeries Laietanes. Va exposar junt els artistes Lola Anglada, Apa, Opisso, Quelus, Calsina, etc.

1931-32. Exposà al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans.

1933. Va exposà obres a la Sala Busquets.

1936. Aquell any va exposar a la Galeries Syra de Barcelona. En els anys de guerra va fer dibuixos de milicians i temes relacionats amb el conflicte bèl.lic.

1944. "MARÍA FRESSER Y MORERA, en Librería Mediterránea.—María Fresser expone una notable colección de acuarelas y dibujos acuarelados. Con particular acierto, la artista ha sabido captar toda suerte de figuras en movimiento. Los «Xiquets de Valls» construyendo sus castillos humanos o ejecutando el baile «dels bastons», y las danzarinas punteando sus aladas coreografías, han sido para María Fresser abundosa cantera de donde extraer lo mejor de sus «aguadas». Lo mismo que dijimos acerca de otros pintores, podríamos repetirlo aquí: la pintura a la aguada es tanto más bella cuanto más simple. En la presente Exposisión podréis comprobarlo. ..."

1945. Tardor. Participà en la primera exposició del Grup d'Artistes Vallencs, junt amb Jaume Mercadé, Pau Mercader, Eduard Castells i l'escultor Josep Busquets.

1999. Octubre. Exposició d'un centenar de dibuixos i aquarel.les de Maria Freser en els anys 20, 30 i 40. Apunts del natural de les representacions del Gran Teatre del Liceu, del fons del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

2000. Es publica el llibre Maria Freser. Apunts del Liceu. 1918-1948, d' Edicions Galerada. 62 pàgs.

2016. El professor Antonio Salcedo Miliani publica el llibre "Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950", i s'inaugura una exposició al Museu d'Art Modern de Tarragona. Maria Freser encapçala la llista de les dones artistes.

> Pseudònims utilitzats : Maria Freser, MF, Senyora Homs, Mari-Clo.



10 pintors de Tarragona que has de descobrir. 22/05/2018
https://visit.tarragonadigital.com/fets-i-gent/10-pintors-de-tarragona
El dibuix i l'aquarel.la de Maria Freser. Emblecat. Teresa Camps Miró. Universitat Autònoma de Barcelona. Recerques. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat. N.5. 2016
https://www.emblecat.com/wp-content/uploads/2016/07/Emblecat_revista_2016_5_7_Teresa.pdf
Agnés Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. Maria Freser. Cróniques des del balcó. Quaderns de Vilaniu, 43. pàgs. 109-129. Any 2003
L'Exposició-homenatge "Maria Freser". 
https://core.ac.uk/download/pdf/39130502.pdf
Maria Ferrés Puig. Diccionari biogràfic de dones. Núria Rius.
http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=695
Maria Freser. Diputació de Tarragona.cat

DIBUIXOS
Maria Ferrés Puig. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/305_ferr%C3%A9s-puig-maria
Reproducció d'un dibuix de Maria Freser de Joan Magriñà en un ballet. Escena digital. Institut del Teatre
http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:391024 
Gravat de bruixes
https://www.todocoleccion.net/arte-grabados/maria-freser-vilassar-1874-valls-1964-grabado-brujas~x111809399

FOTO
Arxiu del Museu de Valls. Col.lecció familia Homs

28/3/19

LLUIS MALLAFRÈ GUASCH (1895-1979)

Retrat femení
Firmat LL. Mallafrè
Aquarel.la sobre paper
16 x 23 cms. 
1927


Lluís Mallafrè Guasch (Tarragona, 1895 - Olot, 1979)

Dibuixant, il.lustrador, aquarel.lista, mestre i professor de dibuix. Fill del cirurgià Joan Mallafrè Torres, natural de Barberà de la Conca, i d'Isabel Guasch Martín, nascuda a Rueda de Jalón (Saragossa). Els seus pares van tenir 8 fills : Pere (?-1921), Joan (1896-1961), Lluís (1895-1979), i 5 noies.

El seu germà Joan Mallafrè Guasch (1896-1961), va estudiar medicina i avui té un carrer dedicat a Tarragona. Es va casar amb Llúcia Gimeno Company, filla del general i governador civil i militar de Lleida Juan Gimeno Acosta.

Lluís Mallafrè es va casar amb Pilar Garcia, que regentava una òptica a Tarragona. Va tenir un fill, Lluís, futur advocat.

Lluis Mallafrè va treballar sobretot per l'Editorial Roma de Barcelona i alguns treballs per l'Editorial Bruño de Madrid. Es va especialitzar en la il.lustració de llibres escolars, quaderns d'estiu, llibres infantils y manuals pedagògics per mestres.

El 1943 va dibuixar el cartell de la Festa de Sant Magí de Tarragona.

Va il.lustrar la col.lecció de cromos las Razas de Color de l'empresa de xocolates Casa Amatller, on també hi col.laboraven els dibuixants Alexandre de Riquer, Joaquim Coll Salieti, Joan Llaverias Labró, Albert Mestre Moragas, Gumersindo Sainz de Morales i Josep Segrelles Albert entre altres.

El 1973 va dibuixar en el núm.29 de El Benjamín, publicació de l'Acción Católica de Vic.

El 1979 (o el 1988 segons altres fonts) Lluís Mallafrè va morir a Olot. 


EDITORIAL ROMA (Barcelona)

- Mi primer libro
- Mis primeros dibujos
- Mi primer diccionario. 
- Mis problemas de Aritmética.
- Lo mas facil  en dibujo. Decoración de trabajos escolares
- Iniciación al dibujo lineal. 1960
- Estio. Deberes de vacaciones. 1943
- Estio para el Párvulo
- Tareas Veraniegas
- 2ª Cartilla del Pequeño Escolar 
- 3ª Cartilla del Pequeño Escolar
- Motivos religiosos. 1957
- Ejercicios de lenguaje. 1957
- Ejercicios gráficos de lenguaje
- Dibujemos y describamos los meteroros
Dibujemos y describamos la tierra
- Dibujemos los minerales. 1930
- Dibujemos las plantas
- Dibujemos razas humanas
- Encerado y clarión. Libro para el maestro. 1944
- Diccionario gráfico infantil. 1967
Apuntes de Historia de España
- Apuntes de Geografia Astronómica
- Apuntes de Geografia. España. 
- Apuntes de Geografia. Canarias.
- Apuntes de Geografia. Aragón. n.2
- Apuntes de Geografia. Navarra. n.13
- Apuntes de Geografia. Valencia. n. 14
- Apuntes de Geografia. Islas Baleares. 1930
- Apuntes de Historia de España. Primeros pobladores-Edad Antigua-E.Media.
- Apuntes de Historia de España. Edades Moderna y Contemporánea. 
- Apuntes de Geografia. Asturias
- Apunts de Geografia. Catalunya
- Apuntes de Geografia. Pais Vasco-Navarro 
- Escribo y dibujo apuntes de geografia del Continente Americano
- Escribo y dibujo apuntes de geografia. Europa
- Escribo y dibujo Apuntes de Geogafia Astronómica. El Cielo. La Tierra en el espacio
- Atlas de Geografia de España
- Manuales prácticos del Maestro. Lecciones de cosas
- Manuales prácticos del Maestro. Problemas de Aritmética
- Manuales prácticos del Maestro. Motivos religiosos
- Cuaderno de Historia Sagrada. Antiguo Testamento
- Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Ciencias Fisicas y Naturales
Cuadernos de mi Carpeta de Verano. Religión Historia Sagrada
- Cuaderno de Deberes Escolares. Dos ejercicios semanales en limpio. 3er grado
- Cuaderno de Trabajos y Deberes Escolares
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Lenguaje. N.5
- Cuadernos de mi carpeta de verano. Geografia-Historia-Ciencias. N.6
- Dibujitos para calcar
- Ya dibujo. Calco, pinto y escribo
- Pizarra Colorida. 300 dibujos en color para el encerado escolar
- Mapas Escolares Mudos para completar. España. n. 1
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Grado Superior).  n. 2
- Mapas Escolares Mudos para completar. España (Historia) n. 3
- Mapas Escolares Mudos para completar. Cataluña. n. 4
- Mapas Escolares Mudos para completar. Europa. n. 5
- Mapas Escolares Mudos para completar. América Norte. n. 6
- Trazo. Método de iniciación escolar. Dibujo lineal y geométrico
- Leo bonitos cuentos
- Pinto y escribo. Geofrafia. n.8. 1960
- Pinto y escribo. Urbanidad y Civismo. n. 15
- Fabulas escogidas. Vol. I. Linsa. 
- Fabulas escogidas. Vol II. Linsa. 1953
- Imágenes. Libro sin palabras. 
- El Bosque Encantado. Recorte Trias Tras. n. 3
- Colección Lecciones Gráficas. Geologia-Mineralogia
- Grafia. Método práctico de escritura vertical. N. 1 al 5
- Lamina recortable. La primavera en el campo. n. 3
- Lamina recortable. El invierno en el campo. n. 1
- Quiero ser ...
...

Cuentos Marisol

- 1. Marisol. 
- 2. El Conejito de Trapo
- 3. La pastorcilla y el lobo
- 4. El gato y el zorro
- 5. El añillo de boda
- 6. Tolín y el Hada Encantada. 1950
- 7. El enano piñoncete
- 8. Tonete busca fortuna
- 9. El rey de la Selva
- 10. El sombrero volador
- 11. El pequeño héroe
- 12. Florinda


EDITORIAL BRUÑO (Madrid)

- Historia Sagrada Infantil o sea sesenta hechos bíblicos ilustrados. Antiguo y Nuevo Testamento
- Tratado de Aritmética. 2º grado. 
...



Mallafrè Guasch, Lluis. Tebeosfera.com
Currículums ocults i materials didàctics d'abans d'ahir. La Panxa del Bou. 2014
Mallafrè Guasch, Lluís. Frances Mestre Art
Mallafré, Lluís. Worldcat Identities
http://worldcat.org/identities/viaf-307161763/
Teresa M. Sala. Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions i adiccions a la Barcelona de 1900. Col.lecció Singularitats. Gracmon. Universitat de Barcelona. 2012

JOAN MALLAFRÈ GUASCH
Joan Mallafrè i Guasch. Galeria de metges catalans
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EEEM
Falten diners i voluntat política en recerca. Fet a Tarragona.cat. 24/03/2016
http://www.fetatarragona.cat/2016/03/24/falten-diners-i-voluntat-politica-en-recerca/

23/2/19

MIQUEL CARDONA MARTÍ (1903-1964)

Personatge
Signatura : Quelus
Tinta sobre paper
22 x 14,5 cms
Any ?




Miquel Cardona Martí (Barcelona, 7 de maig de 1903 - Caracas, 25 de maig de 1964)

Dibuixant, cartellista, guionista, humorista gràfic i estudiós de folklore. Fill del taquígraf Rafael Cardona Mercader, va estudiar a les Escoles Pies de Barcelona. També va anar a classes d'art al Polytecnicum i a la Llotja.

Es va declarar admirador dels dibuixants Xavier Nogués i Josep Obiols. Signava els seus dibuixos amb els pseudònim Quelus.

Va col.laborar amb la majoria de revistes de l'època : Bella Terra, D'ací i D'allà, El Borinot, En Patufet, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, L'Estevet, La Mainada, Papitu, Virolet, el Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Jordi, etc.

L'abril de 1923 va exposar junt amb els dibuixants Apel.les Mestres, Apa, Lola Anglada, Acit, Prat, Cornet, Castanys, d'Ivori, Junceda, Llaverias, Miret, Opisso i Serra Massana.

En la dècada de 1930 va ser un dels dibuixants més prolífics del TBO.

El 1935 va exposar a la Sala Gaspar junt amb Ramon Calsina, Castanys, Cornet, Junceda, Llaverias, Mestres, Moreno, Opisso, Prat i Roca.

El 1939 es va exiliar a París (França). Va col.laborar amb revistes catalanes de l'exili com Catalunya i Per Catalunya.

El 1947 va viatjar de Paris a Caracas (Veneçuela) on s'hi va establir. Allà va dedicar-se a estudiar el folklore veneçolà, arribant a ser nombrat subdirector de l'institut de folklore de Caracas.

El 1964 Miquel Cardona va morir a Caracas.





Quelus, Miquel Cardona i Martí. Grafopata.com
Quelus. Humoristan.org
Quelus. La Memoria dels dibuixants
Retrat d'Amadeu Vives

22/1/19

JORDI CURÓS VENTURA (1930-2017)

Retrat femení
Firmat J.Curós
Ceres sobre cartulina
49 x 34 cms
Any ?




Jordi Curós Ventura (Olot, 4 de març de 1930 - Barcelona, 14 de juny de 2017)





Jordi Curós Ventura.Wikipedia.org
Jordi Curós. Enciclopedia.cat
Jordi Curós. Fundació Vila Casas
Jordi Curós. Colección DarteDarte. Pierre Coupin
Vida i obra del pintor catalan Jordi Curós. Monografias.com
Jordi Curós, el pintor que es va amagar. El temps.cat. Francesc Fontbona
Jordi Curós. Arte Hitofumuu
Jordi Curós Ventura. Reial Academia de la Historia
http://dbe.rah.es/biografias/32666/jordi-curos-ventura
Mor Jordi Curós, pioner de l'avanguarda olotina. El Punt Avui.cat. 15/06/2017
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1169093-mor-jordi-curos-pioner-de-l-avantguarda-olotina.html
Olot fa un homenatge al pintor Jordi Curós per les Festes. Diari de Girona.cat. 30/08/2017

15/1/19

RAMON JOU SENABRE (1893-1978)

Retrat masculí
Firmat : Senabre
Ceres sobre paper
32,5 x 22,5 cms
Any ?



Ramon Jou Senabre (Gràcia, Barcelona 1893 - Barcelona 1978)

Dibuixant, humorista gràfic, il.lustrador i pintor. Va estudiar a l'escola de Belles Arts de la Llotja i al Cercle Artístic. Va ser becat per estudiar a París, ciutat on vivia el seu germà gran, el gravador i dibuixant Lluis Jou Senabre (1882-1968).

El 1919 va exposar al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona. El 1 de febrer de 1936 va exposar al Museu Nacional de Buenos Aires (1) .Va mantenir correspondència continuada per carta amb la dibuixant Lola Anglada. (2) Va exposar a la Galeria Dau al Set.

Publicacions catalanes : L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, El Diluvio Ilustrado, Fantasio, La Figa, Papitu.

Publicacions franceses : Pages Folles, Le Rires, La Vergella

Algunes obres :