18/12/13

ARTUR CARBONELL CARBONELL (1906-1973)

Noia
Firmat Carbonell
Dibuix a carbó
16 x 12,5 cms
Any ?



ARTUR CARBONELL CARBONELL (Sitges31 de gener del 1906 – 1 d'abril del 1973

Fou un pintor surrealista, professor i sots-director de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i director teatral. Era fill del comerciant Sitges Pere Carbonell i Mestre (alcalde de Sitges) i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandonà per consagrar-se a la pintura. 

El 1925 exposà obra seva en el marc de l'Exposició Històrica de l'Art Sitgetà que es va fer al Casino Prado Suburense, i fins a l'any 1929 participà en un mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en les revistes locals L'Amic de les Arts i L'Art Novell.

Amb Joaquim Sunyer i de Miró, al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven Sacha Guitry i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l'Orfeu de Jean Cocteau en traducció de Maria Carratalà, que s'estrenà al Casino Prado amb Josep Mirabent i Magrans, Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, La veu humana. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. 

EL 1931 va pintar un oli sobre tela d'una jove nua (81 x 65 cms) que avui forma part d'una col.lecció privada. El 1933 va pintar l'obra Constelación que avui es troba al MNAC. De fet els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia (1936); fou elegit membre de la directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc i assessor de la junta dels Amics de l'Art Nou; i dirigí diverses obres de teatre. També fou en aquest període que J.V.Foix li dedicà una composició al seu llibre KRTU, composició que n'acompanyava dues més dedicades a Dalí i Miró. Una edició moderna de l'obra és J.V.Foix. Obra poètica Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edició de Jaume Vallcorba-PlanaAcabada la guerra, Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'Institut del Teatre.

En la seva faceta de pintor, exposà a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels Gegants de Sitges, en època de l'alcalde Antoni Almirall (1955).A l'any 1952 seria escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb Marta Grau una companyia pròpia, el Teatro del Arte, que representà a Barcelona La discreta enamorada de Lope de Vega (1941), Las medallas de Sara Dowey de J.M.Barrie i El Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca (1943), Eco y Narciso de Calderón (1944, amb Aurora Bautista i Maria Assumpció Balaguer), Medea d'Eurípides (1945, novament amb Aurora Bautista), El tiempo es un sueño de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.

Als anys 50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: Asesinato en la catedral de T. S. Eliot  i Mirra de Vittorio Alfieri (1953), Hamlet de Shakespeare (1954), El zoo de cristal deTennessee Williams (1959). Pel conjunt d'una vida dedicada a l'art escènic i a la docència teatral, la Diputació de Barcelona li atorgà al 1971 la "Medalla al Mèrit de l'Institut del Teatre". Amb posterioritat, Artur Carbonell faria donació del seu fons escenogràfic a l'Institut a què tan vinculat havia estat. Aquell any va pintar l'obra "cavalls rebels".

En homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició monogràfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Carbonell_i_Carbonell
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0014822.xml?s.q=artur+carbonell#.UrGGm9LuKSo
http://www.arcadja.com/auctions/es/carbonell_carbonell_artur/artista/261621/
http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=234f6548f30096f1557b2fdb604d4a1311f78bb15f527fe19083302d2a90e8c0?inventoryNumber=214242-000

11/12/13

RAMON SANVICENS MARFULL (1917-1987)

Nu femení
Firmat Sanvicens
Llàpis i aquarel.la sobre paper 
20 x 30 cms
Any ?


Nu femení
Sense firmar
Llàpis sobre paper
Revers del full
20 x 30 cms
Any ?




Ramon Sanvicens Marfull (Barcelona 1917, Barcelona 1987)

El 1933 ingressà a l'escola d'Arts i Oficis del Clot on fou deixeble de Domènec Soler.

El 1935 va estudiar a l'escola a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona amb el professor Lluís Muntané. Després de la guerra civil va entrar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, sent deixeble de Monreal i Tejada, Miquel Farré, Ernest Santasusagna, Pérez Dolz, Francesc Labarta i Enric Monjo.

El 1944 va realitzar la seva primera exposició individual a les Galerias Españolas de Barcelona.

El 1945 va anar a viure a Paris, on va estudiar les obres de Van Gogh, Cézanne, Gauguin i Bonnard.

El 1946 va anar a viure a Holanda, on va estudiar Rembrandt, Vermeer i Franz Hals.



http://sanvisens.diderot.info/esp/biografia.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Sanvisens_i_Marfull
http://blog.setdart.com/sanvisens-marfull-ramon-barcelona-1917-1987-lote-30203412/



6/12/13

JOSEP PASCUAL OMS (1903-1977)

Retrat femení
Firmat Oms
Llàpis i aquarel.la
30 x 24 cms
Any 1932



JOSEP PASCUAL OMS (Barcelona 1903- Barcelona 1977)

Pintor, dibuixant, aquarel.lista i joier. Va estudiar a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i va treballar als tallers del Museu del Prado. 

Quan va tornar a Barcelona va exposar l'any 1925 a la Sala Gaspar de Barcelona. El 1932 va exposar els seus dibuixos a la mateixa Sala, i aquell mateix any va participar en una exposició col.lectiva a la Sala Avinyó de Barcelona. D'aquell mateix any és l'obra "Verge amb nen" (tècnica mixta sobre paper 37x25)

L'octubre de 1933, en el cinquantenari de la Sala Parés hi va ser present en una exposició col.lectiva. Els anys 1933 i 1934 va exposar, junt amb altres artistes, al Palau de Projeccions del Parc de Montjuic, exposició que fou organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art. El febrer de 1934 va tornar a exposar els seus dibuixos de color a la Sala Gaspar de Barcelona.

L'any 1935 va fer un nou dibuix de la "Verge amb nen". EL maig de 1936 va tornar a exposar a la Sala Gaspar. L'any 1939 va pintar l'obra "bodegó de cebes i sardines" i l'any 1941 va pintar un dibuix de "la Verge Inmaculada". El 1946 va exposar obres a la Sala Syra  i el 1948 a la Sala Publi Arte de Barcelona.

Pascual Oms també va pintar a l'oli bodegons i moltes de les seves obres són de temàtica religiosa.
Va pintar moltes aquarel.les i, entre altres, les obres "noia al camp", "pastor amb ovelles" i "interior amb quinqué blau".



Oms, Josep Pascual - Galeria Francesc Mestre Art
José Pascual. Arcadja.com
http://www.arcadja.com/auctions/es/oms_jos%C3%A9_pascual/artista/263066/

5/12/13

ALEXANDRE COLL BLANCH (1898-1975)

Retrat d'Irene Coll Astor
Firmat Alex Coll
Oli sobre fusta
27,5 x 27,5 cms
Any 1940


Oli sobre fusta amb el retrat de la il.lustradora Irene Coll Astor (1927-15/04/2007), filla del pintor i dibuixant Àlex Coll Blanch, quan tenia 13 anys d'edat.






ALEXANDRE COLL BLANCH (Barcelona 2 d'agost de 1898, desembre de 1975)

Va ser dibuixant, grabador, pintor i especialment aquarel.lista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb el professor Lluís Labarta Grané (1852-1924) i més tard amb Vicent Climent Navarro (1872-1923). L'any 1921 té obra publicada a la revista "Lecturas". L'any 1931 es dedica plenament a dibuixar i pintar.

L'any 1934 va fer una exposició individual a les galeries Syra de Barcelona, però també va participar en diferents exposicions col.lectives. Durant la postguerra va ser el responsable de les litografies de tres llibres originals de Mossèn Cinto Verdaguer editats en català per l'editorial Casiopea, filial de Montaner i Simón, enquadernats a Sabadell :
  • Què diuen els ocells? (1945)
  • Flores de Maria (1947)
  • Corpus Christi (1950)

Per l'Editorial "Montaner y Simón" va il.lustrar :
  • El Estrella de los Mares, de Edouard Peisson (1945)
  • Boda Tardía, de Carlos Soldevila (1945)
  • Trilby, de Charles Nodier (1945)
  • El libro del té, de Okakura Kakuzo (1946)

A partir dels anys 40 també va treballar molt per l'editorial Molino de Barcelona, segell creat el 1933 amb l'objectiu de fer una col.lecció de novel.la per al gran públic.
  • Los Vikingos, de Alfonso Nadal (1942)
  • Aventuras del Barón de Munchhausen (1943)
  • Santo Domingo de Guzmán, de Alfonso Nadal (1943) 
  • El señor del fuego, de M. Vallvé (1944)
  • Abecedario de los Oficios (1945)
  • Aventuras y desventuras de Don Quijote de la Mancha (1947), de Miguel de Cervantes
  • Hielo y oro, de Yore Clem (1948)
  • Takin en el País de los Insectos, de Eudardo de Valdivia (1948)
  • Breves biografias íntimas de grandes pintores, de Julian Amich Bert (1949)
  • Breves biografias íntimas de grandes compositores, de Julian Amich (1949)
  • Breves biografias íntimas de hombres celebres, de Pedro Miguez (1949)
  • Breves biografias íntimas de mujeres célebres, de Julian Amich (1949)
  • Breves biografias íntimas de novelistas famosos, de Julian Amich (1950)
  • Breves biografias íntimas de filósofos famosos, de José Lladó (1952)
  • Breves biografias íntimas de caudillos famosos, de Julian Amich (1952)
  • La Montaña de Oro, de Karl May (1952)
  • Breves Biografias íntimas de grandes Poetas (1953) de Pedro M. Voltes
  • Shikar y Safari. Cacerías en la jungla y en el Veldt, Edison Marshall (1953)
  • En la Boca del Lobo (1953) de Karl May
  • La Venganza de Winnetou (1953), de Karl May 
  • Aventuras de tres rusos y tres ingleses en el África Austral, de Julio Verne (1958)
  • La vuelta al mundo en 80 dias, de Julio Verne (1959)
  • El Pueblo Aéreo (1959) de Julio Verne. 
  • Viaje al Centro de la Tierra (1959) de Julio Verne
  • Cuentos de Hadas, de Andersen (1959)
  • Las histórias de Cabidoulin, de Julio Verne (1960)
  • El Señor de los Elefantes (1965) de René Guillot

També va il.lustrar tebeos entre els que destaca "El Coyote", publicat l'any 1947 per l'editorial "Cliper" propietat de Germán Plaza de Diego, on Àlex Coll va ser el coautor gràfic del famós personatge.

De 1952 a 1959 va participar en les il.lustracions dels 400 llibres que formaven la Enciclopedia Pulga, de Ediones G.P., amb una nova col.lecció de petits exemplars amb obres de Stevenson, Oscar Wilde, Charles Dickens i Lev Tolstoi entre altres.
  • Rob-Roy, de Walter Scott (1955)
  • El Talisman, de Walter Scott (1955)
  • Robin Hood (1955)
  • Barbaroja, de Abel Esquiroz (1955)
  • Inventario del Reino Animal, de Noel Claraso (1955)
  • Ventanilla de cuentos corrientes, de Enrique Jardiel (1955)
  • Los Jinetes del Apocalipsis, de Abel Esquiroz (1955)
  • Tierra Firme, de Concha Espina (1955)
  • El Greco, de Suarez Bermejo (1955)
  • La isla del teroso, de Robert Louis Stevenson (1958)
  • El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde, de R.L.Stevenson (1958)
  • La flecha negra,de R.L.Stevenson (1958)
  • La Jangada, de Julio Verne (1958)
  • El solitario del Desierto (1958)

També va il.lustrar contes infantils per l'editorial Lucero (Barcelona) de Maria M.Borrat :
  • El soldado y el diablo
  • Hans el Sabihondo
  • El músico de Hamelín

El 1961 es va publica el llibre "Solitud" de Victor Català amb dibuixos d 'Alexandre Coll. També va il.lustrar llibres d'Aureli Capmany.

L'any 1985 Edicions Orbis de Barcelona va reeditar "En la boca del Lobo" de Karl May. Va rebre molts premis i algunes de les obres premiades es troben exposades al Museu Marítim de Barcelona. Tres pintures seves estan representades en  el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).



IRENE COLL ASTOR (1927-15/04/2007)

El 1953 Irene Coll va dibuixar un ex libris per l' exposició de l'Asociación de exlibristas de Barcelona (A.E.B) i va rebre el primer premi en el concurs Sedó Peris-Mencheta. L'obra apareix en el Catálogo de ex libris de bibliotecas españolas en la Biblioteca Nacional editat l'any 1989.

El 1956 Irene Coll va il.lustrar un recordatori de bateig. El 1958 va fer un ex libris pel VI Congrés Europeu de Ex-libris celebrat a Barcelona. També va fer dibuixos de temàtica nadalenca.


http://www.menorca.info/menorca/439514/exposicio/gravats/dels/anys/vint/l/ateneu
http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/cultura/el-arte-del-siglo-xx-en-tinta.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Editorial_Molino
http://eldesvandelabuelito.blogspot.com.es/2009/02/pulgas-fantasticas.html
http://www.tebeosfera.com/entidades/ediciones_cliper.html

https://www.tebeosfera.com/autores/coll_blanch_alexandre.html

4/12/13

PERE SOULERE MARTÍ (1912-1969)

Dona sentada
Firmat Soulere
Guaix sobre cartulina
50 x 42 cms 
Any ?



PERE SOULERE MARTÍ (Barcelona 1912 - 10 de maig de 1969)

Pintor, dibuixant i escultor. Era fill de Pere Soulere Bové (?-1946) i de Francisca Marti Sabat.

El 1924 va cursar estudis artístics a l'escola de Belles Arts i més tard va practicar la pintura a l’acadèmia Baixas de Barcelona. 

El 1933 li fou premiada l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona.

El 1935 va viatjar a Paris per ampliar estudis de pintura a l’acadèmia Julian.

El 1940 va exposar les seves obres a les Galerias Layetanas. El 1941 va exposar a la Sala Greco de Barcelona, i va participar en exposicions col.lectives com la del C.E.C. i en l'Institut Francès i en Exposicions Nacionals.

A partir de 1942 va treballar de professor de modelatge i buidatge a l’Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i també va ser professor de l'Escola Municipal del Bosc de Montjuïc.

El 1948 es va presentar com a dibuixant a les Galeries Syra. El 1949 el pintor i dibuixant Lluis Morató Guerrero va fer un dibuix on hi figuren diferents personatges, entre ells hi ha Pere Soulere acompanyat de l'escultor Anton Casamor, els pintors Alfred Opisso, Miquel Solé Boyls i Josep Alumà, el caricaturista Josep Roca, Lluís Maria Güell, el mateix Lluís Morató, Francesc Serra Castellet, Antoni Garcia Morales, Jacint Oliver i el crític d'art Joan Cortés.

El 1950 va tornar a exposar a les Galeries Syra. El 1952 va exposar pintura a la Sala Busquets. 

Acualment hi ha una col.lecció privada de pintures de Pere Soulere a la segona planta del mas les Planes que es troba situat a Riudecols (Baix Camp).


http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0063818.xml?s.q=soulere+mart%C3%AD#.UqRDxdLuKSo
Esquela publicada a la Vanguardia 
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1969/05/13/pagina-33/33583234/pdf.html
http://www.arcadja.com/auctions/es/pere_soulere/artista/343467/
http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1956/328/A07445-07445.pdf
http://www.reialcercleartistic.cat/w/des_pdf/Reial_Cercle_revista_1i2.pdf
http://www.voltes1602.com/descripcio/


3/12/13

ENRIC TRAPERO BALLESTERO (?-?)

Àvia cosint 
Firmat E. Trapero
Llàpis sobre paper
Mides ?
Any 1956




Enric Trapero Ballestero (Barcelona - Any ?)

Pintor i dibuixant de cómics nascut a Barcelona del que hem trobat molt poca informació.

El 1961 va dibuixar les historietes de "Rayo, piloto de pruebas" amb guió de Ramon Ortiga (Ramon Ortega) a la revista "Campeón, Revista de Historietas" d'Editorial Bruguera SA, en els números 57, 58, 59, 60, 62, 63 i 64, 69.

El setembre de 1972 va pintar a l'oli el quadre "Santa Pau, Olot" que va dedicar a Jordi Arques, el seu alumne més distingit. Altres obres seves són "Labores agrícolas" (1975) "Dia de mercado" i "Costa Brava".



Tebeosfera.com. Trapero
http://www.tebeosfera.com/autores/trapero.html
Tebeístas : Galería de Autores de Tebeos. Trapero. 18/06/2010
http://joannavarrobadia.blogspot.com.es/search/label/TRAPERO 
Askart.com. Enric Trapero
http://www.askart.com/artist/Enric_Trapero/11244779/Enric_Trapero.aspx
The Saleroom. Market Stand. Enric Trapero
https://www.the-saleroom.com/en-gb/auction-catalogues/lamas-bolano-subastas/catalogue-id-srlam10009/lot-91d9c720-26ef-4852-960b-a5400095b134



LLUÍS MORATÓ GUERRERO (1903-1963)

Retrat de noia. Felicitació de Nadal
Firmat : Morató
Tinta sobre paper
Mides : 16 x 10,5 cms
1959

Nena
Firmat Morató
Tinta sobre paper
18 x 13,5 cms
c. 1935




Era fill del periodista Josep Morató i Grau i de Concepció Guerrero Miró. Entre els 13 i 16 anys es va formar a l'acadèmia de dibuix i pintura d'Ignasi Mallol i amb Francesc d’Assís Galí. Excel·lí en les caricatures personals; en féu de la majoria de personalitats catalanes de la seva època. Demostrà bones qualitats com a retratista.

Entre l'agost de 1920 i l'abril de 1921, quan tenia17 anys va provar de fer fortuna a Nova York i va treballar en tot tipus de feines fins que va caure malalt de reumatisme. Va coincidir amb els pintors Joaquin Torres-Garcia i Rafael Sala. Va col.laborar amb el Centre Nacionalista Català de Nova York.

El 1929 va exposar obra a les Galeries Dalmau a la Exposición de Arte Moderno Nacional y Extranjero.

El 1931 va exposar a la Sala Robert de Barcelona el mateix any que es va proclamar la Segona República.

El 1931-32 va participar al Concurs de Pintura Montserrat vist pels pintors catalans al Palau de les Arts Decoratives. El maig també va exposar al Palau Nacional de Montjuïc. El 5 de juliol de 1932 va exposar a les Arts de Barcelona.

El 1933 va participar a l'Exposició de Primavera al Palau de Projeccions de Montjuïc, va exposar a la Sala Busquets de Barcelona i va ser present en el cinquantenari de la Sala Parés.

El 1935 va participar a l'Exposició de Primavera al Saló d'Art Modern de Montjuïc

El febrer de 1939 va creuar la frontera del Pertús malalt de tifus, i va tornar per la frontera de Irún. Fou reclòs al camp de concentració de San Pedro de Cardeña (Burgos), i a finals d'abril retornà a Barcelona.

El gener de 1950 va exposar a la Sala Syra de Barcelona junt amb Jaume Planas Gallés, Siches, Blasco i Garcia Martin. El juny hi va tornar junt amb Jaume Planas Gallés, Baixeras, Siches, Mercadé, Sacharoff, etc.

El 25 de maig de 1952 es trobava a París amb els amics Francesc Serra i Frederic Lloveras. Els tres van enviar una postal a l'amic M. Solé-Boyls. Aquell mateix any va rebre el Premi Sant Jordi. 

El 1954 va rebre el premi Municipal de Belles Arts i del Reial Cercle Artístic.

El 1964 es va fer el III Saló de Barcelona Homenatge a Lluís Morató Guerrero i Manuel Reguant

Cal recordar que el Fons Manolo Hugué aplega algunes caricatures de Lluís Morató, i que el Fons personal de Lluís Morató es troba dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.


Llibres il.lustrats :

  • El retorn. Novela original i inèdita. Angel Marsà. Il.lustracions de Morató. Impremta l'Avenç Gràfic. Barcelona. 1924
  • Lovel el Vidu. W.M. Thackeray. Portada de Morató. Lliberia Catalònia. Barcelona. 1935
  • Tú eres la paz. Gregorio Martinez Sierra. Ilustraciones de Luis Morató. Ed. Montaner y Simón. Barcelona. 1944
  • Primer llibre de Goigs. Pare Hilari d'Arenys de Mar. Ed. Montaner y Simón. 1949

Escrits de caràcter autobiogràfic (Fons personal) :
  • Coses meves
  • Impressió del meu viatge als Estats Units
  • Evocació (dedicat al seu pare)


Obres pictòriques :
  • Retrat femení. 1932
  • Bodegó de fruites. 1946
  • Retrat de la colla de l'Or del Rhin. 1946
  • Pont de Saint-Michel. 1952
  • Autoretrat. 1958
  • El mirall
  • ...

Postals :
  • Postal de l'obra El mirall. Ed. Artigas.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Morat%C3%B3_i_Guerrero
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0044286.xml#.UqMwVdLuKSo
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA230&lpg=PA230&dq=lluis+morat%C3%B3+guerrero&source=bl&ots=aPowEBQiiI&sig=4f_JsLH76f8AbtPg2dClRxW2tL4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjU5vO19PPPAhUCRhQKHSrkDBE4ChDoAQgiMAE#v=onepage&q=morat%C3%B3&f=false 


FREDERIC MASRIERA VILA (1890-1943)

Retrat d'Artur Masriera Colomer (1860-1929)
 Firmat "Masvila" (pseudònim)
Carbonet amb tocs de clarió sobre paper
58 x 42 cms
Any 1926


Trobem el dibuix reproduït a les webs :




FREDERIC MASRIERA VILA (Barcelona 1890 - París 1943)

Pintor i dibuixant. Era fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens (1846-1932) i d'Antònia Vila. Format a la Llotja de Barcelona va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich Petre (1871-1945).

De molt jove va començar dibuixant caricatures de forma esporàdica a la revista satírica Cu-cut, editada entre 1902 i 1912amb el pseudònim "Fricus", com també ho féren els dibuixants Muntañola, Joan Llimona, Bagaria, i Lola Anglada entre altres. A partir de 1906 va fer alguns pocs dibuixos a la revista Patufet, junt amb els dibuixants Gispert, Ras i Urbà.

El 1908 dibuixa dins el calendari Metralla, suplement del setmanari d'humor del mateix nom editat entre el 1907 i el 1909, junt amb els dibuixants Junceda, Llamp, Ras i Tarrés. El 1911 se li va concedir el premi del Cercle Artístic. El 1912 fa un retrat femení, el rostre, que el dedica al seu cosí l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1929).

Exposa per primera vegada les seves obres l'any 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, utilitzant el pseudònim "Masvila" amb una sèrie de retrats, paisatges i natures mortes. Entre els retrats exposats destaquen els del doctor Ignasi Melé Farré (1859-1928) de Tossa de Mar, el de la Dama Negra, de l'avi Frederic Masriera Vidal (1810-1875), de l'advocat Ripoll, del crític musical Frederic Lliurat Carreras (1876-1956), de la senyora Sunyer, i del seu germà Víctor Masriera Vila (1875-1938), artista i pedagog de l'art de Sabadell.

El 16 de maig de 1926 el diari ABC publica un article sobre pintura il.lustrat amb un retrat realitzat per Masvila al pintor Bonaventura Puig Perucho (1886-1977). El 9 de juny, un retrat seu li fa guanyar la tercera medalla dels premis de la Exposición Nacional de Bellas Artes. L'octubre del mateix any exposa a la Sala Parés de Barcelona la pintura titulada "Calle de Tossa". Aquell fa un dibuix de l'escriptor i historiador Artur Masriera Colomer (1860-1829).

Dos anys després, el setembre de 1928, va viatjar a l'Argentina per exposar les seves pintures i els seus retrats. El 18 de maig de 1936 el pintor es trobava residint a Paris, on va donar una conferència titulada "Los caracteres esenciales de la pintura española" en el Club Hispano. En aquesta ciutat hi va morir l'any 1943.



FREDERIC LLOVERAS HERRERA (1912-1983)

Retrat
Firmat Lloveras 43
Llàpis sobre paper
Mides ?
Any 1943




Frederic Lloveras Herrera (1912-1983)

Pintor i aquarel.lista català.




FredericLloveras.cat
http://federicolloveras.cat
Frederic Lloveras i Herrera. Wikipedia.org
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Lloveras_i_Herrera
Frederic Lloveras Herreras. Maestros del Retrato
http://www.maestrosdelretrato.blogspot.com.es/2011/01/federico-lloveras-herreras.html
Lloveras Herrera Federico. Artvalue.com
http://www.artvalue.com/auctionresult--lloveras-herrera-federico-fred-mujer-2909587.htm



JOSEP MARIA TAMBURINI DALMAU (1856-1932)

Cavaller
Signatura : Tamburini
 Carbonet sobre paper
48 x 30 cms
Any c. 1880 ?
Origen : Col.lecció privada José Mª Muruzábal del Solar (1960)


El dibuix també el trobem reproduït a les webs:



Josep Maria Tamburini Dalmau (Barcelona 1856 - 1932)

Pintor, dibuixant i crític d'art. Va estudiar a l'Escola de Llotja amb Antoni Caba a Barcelona, a París amb Léon Bonnat i a Roma i Nàpols, on va entrar en contacte amb Domenico Morelli o Gioacchino Toma. De nou a Barcelona, va publicar diversos articles, crítiques i dibuixos a La Vanguardia i a L'Avenç, sense deixar de presentar quadres a la Sala Parés. 
Es dedicà inicialment a la pintura històrica, amb obres com El comte d'Urgell apresat per la gent de Ferran d'Antequera, de 1891, però va anar allunyant-se del realisme acadèmic i orientant-se cap al simbolisme i els prerafaelites, dotant a les seves obres d'un aire literari, en obres com Harmonies del bosc de 1896. Va exposar en diverses ocasions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts que es feien a Madrid i fou vocal de la Junta de Museus i professor de l'Escola de la Llotja, així com un dels cofundadors de la Societat Artística i Literària de Catalunya, el 1900. 
També va col·laborar en diverses revistes com Àlbum de Salín, Iris, Ilustració Catalana, La Ilustración Artística i Hojas Selectas. A Catalunya es pot trobar obra seva al MNAC, a la Galeria de Catalans Il·lustres, i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.

Premis :
  • 1888- Medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona (1888)
  • 1898- Premi extraordinari de la Reina Regent a l'exposició de Barcelona del 1898 pel seu Conte blau.
  • 1911- Premi de SM els Reis d'Espanya

Obres rellevants :
  • Hivern, al Museu Víctor Balaguer.
  • Escena egípcia, a Vinseum
  • Retrat de Jacint Verdaguer (1906) a la Galeria de Catalans Il·lustres


http://josemariatamburini.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Tamburini_i_Dalmau

SIMÓ BUSOM GRAU (1927)

Retrat
Firmat Busom
Carbonet sobre paper
27,5 x 22,5 cms
Any ?




Simó Busom Grau (1927)

Va estudiar a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Els anys 1947 i 48 es va dedicar a l'aquarel.la i més tard va començar a pintar a l'oli i al dibuix. L'any 1969 va pintar els paisatges de Cadaqués i Port de la Selva. El 1981 va guanyar el premi de dibuix Ynglada-Guillot. És un dels pintors que formen el grup de la Sala Parés.



Wikipedia.org. Simó Busom i Grau
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3_Busom_i_Grau
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0012921.xml#.UqRWD9LuKSo
http://www.articula.cat/obras.php?id=891

FRANCESC CAMPS RIBERA (1895-1991)

Cap femení
Firmat Camps-Ribera
Llàpis sobre paper
18 x 13,5 cms
c. 1934




Francesc Camps Ribera (Barcelona 1895 - 28 d'agost de 1991)

Va néixer l'any 1895 al barri de Sant Pere de Barcelona i va estudiar a l'Escola Horaciana, escola lliure creada el 1905. Fou deixeble de Josep Dalmau Rafel i Manuel Ainaud Sánchez, i també va formar-se al taller del pintor Isidre Nonell els anys 1907 i 1908. Va freqüentar les sesions del Real Circulo Artístico. Va treballar un temps com a dissenyador ceramista en els Estudis Cocurny de Barcelona.

El 1915 va fer la seva primera exposició a l'Ateneu dels Treballadors. És considerat un pintor de la generació de 1917. Fou capdavanter del grup avantguardista del Saló Nou Ambient, creat el 1919, junt amb Vidal Galícia i Antoni Roca .
El 1921 es va publicar el llibre Exposició d'Art: Catàleg il.lustrat 1921, editat per la Junta Municipal, on es reproduïen obres de Camps-Ribera, i d'Aguilar, Cardona, Duran Altimira, Gargallo i Xavier Nogués. L'octubre d'aquell any va pintar l'obra Palco a los toros que fou exhibida al tercer Saló de Tardor de Barcelona el gener de 1922. El 1923 va pintar l'obra La Pedrera. 
  • Del 9 al 28 de febrer de 1924 va exposar a la Sala del Camarín com a membre del Saló Nou Ambient. Aquell any va pintar el quadre Vista de Barcelona.
  • Del 28 de febrer al 13 de març de 1925 Va exposar individualment junt amb el joier Emili Store Allosa a les Galeries Dalmau. Aquell any va pintar l'obra Mujer con mantón.
  • El 1926 va pintar un autoretrat
  • Del 5 al 18 de maig de 1928 va exposar pintures i divuixos a la Sala Parés. Va pintar l'obra Paisatge amb figures.
  • El 1929 va pintar l'obra Nena amb nina i el quadre Gitanita. Del 28 de desembre de 1929 al 24 de gener de 1930 va exposar a la Sala Joan Merli, a les Galeries Laietanes. 
  • Del 6 al 19 de juny de 1931 va exposar a la Sala Parés. 
  • Del 16 al 31 de gener de 1932 va exposar a les Galeries Syra. Aquell any va pintar Bodegó amb fruites.
  • El 1933 va pintar l'obra Retrat d'Elisa i Bodegón con hortalizas 
  • L'agost de 1932 es va presentar el projecte del Grup d'Artistes Independents (GAI), on hi trobem a Camps-Ribera i els pintors Joan Commeleran Carrera, Josep Gausachs Armengol, Josep Granyer Giralt i l'escultor Martí Llauradó Mariscot. Aquell any Camps-Ribera va exposar a Madrid amb el grup dels Evolucionistes. 

Sabem que l'any 1934 el pintor vivia al carrer Magallanes núm. 49 de Barcelona. Del 24 de març al 6 d'abril va exposar obres a la Sala Parés, junt amb sis retrats fets a Camps-Ribera i que eren signats pels pintors Joan Colom, M. Pidelaserra, Bosch Roger, Sunyer, Commeleran i Créixams.
 
Camps-Ribera va participar amb tres obres (Aurèlia, Pilareta i flors) a  l'Exposició de Primavera al Saló d'Art Modern de Monjuic de Barcelona que es va cel.lebrar del 20 de maig al 8 de juliol de 1934. Aquell any també feia funcions de secretari a la Junta directiva del Saló de Montjuic, sent president el pintor Manuel Humbert. El mateix any va fer el pròleg del llibre Contes Confidencials de Ixa Thabellor amb dibuixos d'Alloza.

El 28 de juny de 1935 Camps-Ribera va realitzar una conferència amb el títol de "Els darrers vint anys de pintura catalana" a les Galeries Syra com a cloenda d'unes conferències d'art, junt amb Joan Commeleran i l'escultor Josep Granyer.

El 22 de setembre de 1936 es va crear el Consell de Belles Arts i Arts Aplicades de Catalunya integrat per Francesc Galí , Jaume Mercader i J.Lluís Sert, representants del Front Popular Francesc Camps-Ribera i A.Armengol representaven a la U.G.T.  

El 1937 quan ja havia començat la guerra civil Camps-Ribera va exiliar-se a França. El 1938 el trobem establert a París on va pintar l'obra Dame Espagnole que era un retrat de la seva muller i el dibuix Escenas Parisinas. El 1939  es va establir a Mèxic i allí va pintar les obres El Dique, i l'indígena banyant-se.

El 1940 va exposar a la Casa de la Cultura Espanyola. El 1942 va pintar l'obra Alegoria Veracruzana. El 1945 hi va organitzar el Círculo de Bellas Artes. En aquell país va fer escultures, va restaurar quadres i també va exercir la docència a la Escuela Nacional de Artes Plásticas, on va formar a varies generacions d'artistes mexicans

El 1952 va pintar el quadre Desnudo femenino. L'abril de 1958 es va publicar el número 66 de la revista Pont Blau, revista editada a Mèxic de literatura, arts i informació, amb una portada d'un obra de Camps-Ribera, el Llac de Chapultepec.  

El 1963 va pintar l'obra Balcón al mar Mozimba i el Ajusco, i el juny-juliol del mateix any  es va publicar el núm.124 de  la revista Pont Blau, amb portada per l'obra Autoretrat 1926 . El 1964 F.Camps-Ribera va pintar l'obra Sierra Madre i Collage, i el 1965 va pintar la Cruz de Palenque. El 1968 va pintar Xochimilco i el 1969 l'obra Nit en el Tròpic.  

El 1971 es va publicar el llibre Pintura, Verdad y Mito. Conversaciones con Camps-Ribera, de l'editorial Libros de Mexico. El 1972 Camps-Ribera va dibuixar el Retrato de Vicente Armendariz i va pintar el Paisaje de Méjico. De l'any 1973 és l'obra Desde Galleguitos. El 1975 va pintar La Rambla. Calle Fernando. El 1976 es va fer un autoretrat a llàpis.

L'any 1978 va tornar definitivament a Barcelona. El 1979 va fer un dibuix de Santa Ana. California. El 1980 va pintar el quadre Costa Brava Catalana, entre Tossa de Mar i San Feliu de GuixolsEl 1982 va pintar l'obra Tramuntana, any en que li fou dedicada una mostra antològica al Museu de l'Empordà de Figures. El 1983 va dibuixar al poble de Rupit (La Garrotxa)

El pintor Camps-Ribera va morir l'any 1991 per una afecció bronquial. El 1995 Jaume Soler va publicar el llibre Centenari Francesc Camps-Ribera (1895-1995). Fou un pintor realista de paisatges, natura morta i figures, i les seves obres tenien derivacions cap el surrealisme i l'expressionisme. Va realitzar exposicions a Cuba, Puerto Rico, Estats Units.

La seva obra forma part de col.leccions de la Ciutadella de Barcelona, Museu d'Art Modern de Barcelona,  i al Museu d'Art Contemporani de Mèxic DF, i a pinacoteques de Madrid, Santander, Sevilla i a paisos com França, Mèxic i Estats Units.