7/10/15

EDUARD JENER CASELLAS (1882-1967)

Projecte per Myrurgia
Signatura : E. Jener
Tècnica mixta. Tinta amb tocs de clarió
34 x 50 cms
Abans de 1933



Aquesta obra és un dibuix preparatori que servirà per inspirar la imatge gràfica d'un dels tres dibuixos que formaran part de l'etiqueta del perfum "Embrujo de Sevilla" de la casa Myrurgia de Barcelona. 


  


Eduard Jener Casellas (Gràcia, Barcelona 1882 - Barcelona 1967)

Era fill de Julio Jener i Vicenta Casellas Lunas. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València). Pintor, decorador, il.lustrador publicitari. És considerat un dels creadors més purs de l'art déco.

Es va casar amb Feliciana Gonzàlez Curto (1877-1929) i van tenir 6 fills : Juli (?-v.1973?), Empar (?-1966), Eduard (1905-1934), Teresa (1917-2006), Josep i Lola (1919-1921).

El 1911 va exposar al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona en la VI Exposición Internacional de Arte. Aquell any també va exposar a Turí i Roma.

Pels volts de 1916 Jener va començar a treballar com a il.lustrador publicitari per l'empresa qe havia creat Ramon Monegal Nogués, a partir d'un magatzem de drogueria ubicat al núm. 23 del carrer Ribera de Barcelona. Amb el nom de Sociedad Anónima Monegal agrupava també botigues i altres locals.

El 23 de novembre de 1917 l'escultor Esteve Monegal i Prat (1888-1970), fill del fundador Ramon Monegal, va dirigir l'empresa familiar, coneguda aleshores amb el nom de Myrurgia.

El 1918 Eduard Jener va treballar en el disseny del producte Polvos Morisca, color moreno de l'empresa Myrurgia.

El juny de 1919 Jener fou present en una exposicó d'art valencià al Teatre Goya de Barcelona.

Pels volts de 1920 va treballar novament en la imatge gràfica de Polvos Morisca.

Pels volts de 1921 va treballar en el disseny del perfum Maja de Myrurgia.

El 1922 va dissenyar les imatges pels perfums Hindustan i Orgía.

El desembre de 1922 va exposar obra a la Sala el Siglo de Barcelona junt amb Domingo Soler. 

El 1923 va tornar a exposar a la Sala El Siglo. Aquell any Myrurgia va crear el perfum Suspiro de Granada de Myrurgia.

Els anys 1923, 1924 i 1925 va dissenyar anuncis publicitaris del perfum Orgía

El maig i juny de 1927 Jener va exposar en una exposició col.lectiva al Cercle Artístic de Barcelona. Aquell any Myrurgia va treure al mercat el perfum Sol de Triana.

De 1928 a 1930 es va edificar la nova fàbrica de Myrurgia a Barcelona, a la cantonada del carrer Nàpols amb Mallorca.

El 1929 Myrurgia crea la imatge gràfica del perfum Goyesca.

Després de 1929 Eduard Jener es casa en segones núpcies amb Constancia Salleras (?-1977)
El 1932 Eduard Jener (pare o fill ?) va dissenyar el logo i la imatge gràfica de Proyector NIC SA, empresa creada per dos germans barcelonins que havien patentat un petit projector de dibuixos animats pensat perquè fos utilitzat pels nens.

El 1935 va exposar obra seva al Dinàmic Club de Barcelona junt amb el seu fill Eduard.

Del 3 al 16 d'octubre de 1936 (?) va exposar pintures a les Galeries Laietanes

Del 20 de gener al 4 de febrer de 1940 va exposar a la Sala Gaspar un conjunt de 30 pintures.

Del 11 al 24 de gener de 1947 va exposar pintures a la Sala Busquets de Barcelona.


Eduard Jener i Casellas. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Jener_i_Casellas
Museu del Perfum. Fundació Julià Bonet. Dibuixants. Jener Casellas, Eduard
http://www.museudelperfum.net/?q=ca/consulta/dibuixants/consulta&id=90549
Rsm. Ninots, tebeos i dibuixos. Jener
http://ropto.blogspot.com.es/2010/09/jener.html
Antònia Montmany, Teresa Coso, Francesc Fontbona - Repertori de catàlegs d'exposicions col.lectives d'art  ...
https://books.google.es/books?id=msAas3AK53gC&pg=PA249&lpg=PA249&dq=jener+gonzalez&source=bl&ots=aPltDzOmmG&sig=D5im8x-aXdrc4xFMyvHzsk3SEX0&hl=ca&sa=X&ved=0CFMQ6AEwC2oVChMIwtiG_vivyAIViLUaCh0wxQkW#v=onepage&q=jener%20gonzalez&f=false
Bloc de Myurgia Perfumes
http://myrurgia.blogspot.com.es/p/history.html
Eduard Jener Casellas. Benages Jener Web Site.
http://www.myheritage.es/research/collection-1/arboles-familiares-de-myheritage?s=177109661&itemId=175784652-1-10&action=showRecord
El Arte de la Belleza. Jener, Eduard (1882-1967)
http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/Arte_Belleza/Exposicion/Seccion2/Obra38.html?origen=galeria
Myrurgia 1916-1936
http://graindemusc.blogspot.com.es/2008/09/myrurgia-1916-1936.html
Esteve Monegal i Prat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_Monegal_i_Prat
Cine NIC
http://www.girona.cat/shared/admin/docs/d/o/dossier_premsa_per_enviar.pdf
http://setenta-s.blogspot.com.es/2011_06_01_archive.html




Eduard Jener Gonzàlez (Barcelona 1905 - 6 de setembre de 1934)

Fill de Eduard Jener Casellas. Dissenyador gràfic. 

El 1922 es va incorporar a l'empresa Myrurgia treballant al costat del seu pare. Es va casar amb Pepita Alsina. 

El 1929 es va encarregar del disseny gràfic de la nova etiqueta del perfum Maderas de Oriente (1918) que havia dissenyat Esteve Monegal, i  fou presentat aquell mateix any a la Exposició Universal de Barcelona. 

Va morir molt jove a l'edat de 29 anys.


5/10/15

DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER (1862-1943)

Esboç per un retrat
Firmat Baixeras (darrera)
Llàpis i oli sobre tàblex
30 x 18,5 cms
Any ?

Noia sentada
Firmat D. Baixeras
Carbó sobre paper
23 x 15 cms
Any ?

Àvia camperola
Firmat D. Baixeras
Llàpis gras sobre paper
47 x 31 cms.
Any 1885



Dionís Baixeras Verdaguer (Barcelona 23 de juny de 1862- 9 de setembre de 1943)

Va ingressar a l'escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona quan tenia 15 anys i va aprendre amb els mestres Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina, Antoni Caba i Claudi Lorenzale. Fou un alumne molt disciplinat i assolí una gran tècnica. També es va deixar influir per l'escola d'Olot i pel realisme i naturalisme francès sobretot de la mà de Jean François-Millet.

El 1879 va guanyar el premi de paleta i pincells de plata de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.

El 1882, a l'edat de 20 anys va exposar a la Sala Parés, i també va guanyar un concurs per a decorar el Paranimf de la Universitat de Barcelona, junt amb els pintors Antoni Reynés Gurguí (1853-1910) i el mallorquí Joan Bauzà Mas (1844-1915).

El 1883 va pintar el quadre Sortida de misa a l'Església de Sant Esteve de Llanars (Ripollès), el mateix any que va dibuixar una il.lustració en motiu de la primera representació a Barcelona de l'òpera Lohengrin de Richard Wagner. El 1883 també va pintar l'obra Escena de platja (Col.lecció de pintura del Banc de Sabadell)

El 1884 va guanyar la tercera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid.

El 1885, quan tenia 23 anys va dibuixar el dibuix d'una àvia camperola que avui us presentem encapçalant aquesta entrada. Aquell mateix any va pintar Muergo (retrat d'un dels protagonistes de la novela Sutileza de l'escriptor José Maria de Pereda) i també va pintar el Pescador, entre altres obres.

El 1886 va viatjar a França on va presentar l'obra Barquilleros en el puerto de Barcelona, guanyant una menció honorífica a l'Exposició de París. Deu ser la mateixa obra que avui s'exposa al Metropolitan de Nova York amb el nom de Boatmen of Barcelona. Aquell mateix any va pintar l'obra Mercat d'Arbúcies, i Felicidad (Col.lecció del Museo de Bellas Artes de Asturias)

El 1888 va decorar l'Hotel Internacional de l'Exposició Universal junt amb els pintors Joan Llimona Bruguera i Alexandre de Riquer. També va realitzar el model de diploma per l'adjudicació dels premis de l'Exposició Universal.

El 1889 va pintar el quadre Records, que avui forma part de la Col.lecció del MNAC de Barcelona.

El 1890 va pintar Retrat d'un boter a la Barceloneta, exposat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i l'obra Muchacha payesa (Museu de Montserrat)

El 1892 va pintar el quadre Marina de madrugada (Col.leccions de pintura de l'Abadia de Montserrat). Va exposar l'obra Idilio al Saló Parés de Barcelona

El 1893 va col.laborar en la revista Navidad del Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquell any va exposar l'obra Pastor del Pirineo a la 10ª Exposició Extraordinària del Saló Parés

El 1895 Baixeras va exposar als jardins de Champ-de-Mars de París les obres Amorçant l'appelet (fent palangrons) i Mercat d'Arbúcies (1886)

El 1896 va guanyar un premi extraordinari de 1.250 pessetes amb l'obra Primavera en la Tercera Exposición General de Bellas Artes e Industrías Artísticas 

Entre 1896 i 1899 va fer la decoració amb pintures i escultures de l'església del camí de la Cova del Santuari del Monestir de Montserrat

El 1899 va pintar el camerí de la Verge de Montserrat en un altar de l'església del Sant Esperit de Terrassa. Uns anys abans ja havia realitzat les obres Noves de la Guerra, Cazadores de Isarts, i Haciendo calceta.
(...)

Un apunt biogràfic de Dionís Baixeras
http://dionisbaixeras.blogspot.com.es/2012/07/un-apunt-biografic-de-dionis-baixeras.html
Dionís Baixeras i Verdaguer. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dion%C3%ADs_Baixeras_i_Verdaguer
Dionís Baixeras. Vida y obra de un gran naturalista catalán. MMBCN Blog
http://www.mmbcn.cat/es/blog/dionis-baixeras-vida-y-obra-de-un-gran-naturalista-catalan/
Dionís Baixeras i Verdauger. Gran Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006832.xml
Baixeras Verdaguer, Dionís (Barcelona 1862-1943). Blog Sedart.com
http://blog.setdart.com/baixeras-verdaguer-dionis-barcelona-1862-1943-lote-34001352/
Dionís Baixeras. Associació Wagneriana
http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/dinisbaixeres.pdf
Boatmen of Barcelona (1886)
http://www.metmuseum.org/collection/the-collection-online/search/435599
Oriol Soler Canals. Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943)
http://www.pjasoler.com/wp-content/uploads/2014/12/Dion%C3%ADs-Baixeras-Verdaguer.pdf
Maria Eloísa Sendra Salillas. Dionís Baixeras i Verdaguer (1862-1943)
http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/99760/150791
Alfredo Opisso. Arte y Artistas catalanes. Hemeroteca de la Vanguardia. 25 de juny de 1899
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/08/12/pagina-4/33396301/pdf.html?search=dionisio%20baixeras

6/9/15

EVARIST MORA ROSSELLÓ (1904-1987)

Escena bíblica
Firmat Mora
Aquarel.la sobre cartulina
Origen: Col.lecció Joaquim Renart Garcia
45,5 x 50,5 cms
Any 1945


Aquest dibuix d'Evarist Mora ens presenta un dels miracles de Jesucrist: la resurrecció de Llàtzer de Betània quatre dies després de la seva mort. El dibuix sembla  que podria ser un encàrrec per il.lustrar el llibre Vida de Jesús para los niños, de Víctor Poucel, publicat per l'Editorial Juventud  el novembre de l'any 1945.

El dibuix formava part de la col.lecció privada de Joaquim Renart Garcia (Barcelona 1879-1961), dibuixant, il.lustrador, pintor, decorador, conferenciant i col.leccionista.

Sr. Rifà i Sr. Montaner
Srs. Cintet Rifà Anglada (1879-1938) i Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Aquarel.la sobre paper
Anotacions : "Sr. Rifà", "Sr. Arbó", "Sr. Montaner", "Sr. Teixido", "a ca L’anticuari"
Mides : 32x25 cm
Anys 20 (?) 



Evarist Mora Rosselló (Barcelona 1904 -11 de desembre de 1987)

Pintor i dibuixant, cartellista i decorador. Format a la l'Escola Llotja de Barcelona i també en acadèmies particulars. Va asistir a classes de decoració a l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat dirigida per Galí. Va tindre una destacada trajectòria en el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i en el Cercle Artístic de Sant Lluc. Acabats els estudis va viatjar a París amb el ceramista Josep Llorens Artigas (1892-1980).

El desembre de 1930 Mora va participar en el concurs Barcelona vista pels seus artistes al Palau de les Arts Decoratives de Montjuïc. Hi va tornar el març de 1931. Tenim constància que va participar en un dels pesebres de moderna concepció que organitzava el FAD en el Publi Cinema junt amb d'Ivori, Granyer, Marco i altres artistes.

El 8 de desembre del 1931 fins al 2 de febrer de 1932 va participar a l'Exposició en el Palau de les Arts Decoratives de Montjuïc, en el Concurs de Pintura Montserrat vist pels pintors catalans, i la seva obra fou premiada. Aquell any també fou present al Palau Nacional del Parc de Montjuïc del 22 de maig al 3 de juliol, amb la pintura a l'oli Montgat. També va presentar obra per una exposició al Saló d'Humoristes del Cercle Artístic.

L'any 1933 Mora va participar a la Fira del dibuix de la Sala Renart de Barcelona i va concòrrer a l'exposició monogràfica de la Taula Parada del Palau Planàs, antecedent dels futurs Salons de la Llar Moderna. Aquell any també va exposar a les Galeries Syra amb el títol El circ en les arts plàstiques, i a l'agost va guanyar el premi de l'Asociación de Hoteleros y Similares de Cataluña, amb un cartell presentat al concurs de la Federación de Turismo.

Pels volts de 1935 va participar en una exposició de cartells del Cercle Artístic a iniciativa de l'Associació de Cartellistes. Aquell any també va il.lustrar els menús del dinar de la XIX Festa anual del Foment de les Arts Decoratives, que es van servir a l'Hotel Santa Fe del Montseny el 19 de maig. El 1936 va participar en el Saló d'Artistes Decoradors, i aquell any va guanyar un premi de decoració a la Triennale de Milà, on també foren premiats els catalans Llorens Artigas en ceràmica i Ramon Sunyer en joieria.

Mora fou artista global en el món de les Belles Arts i una figura capdal per entendre el món del disseny i la decoració catalana. Els seus treballs amb maqueteria es remunten als anys trenta quan va decorar  la seu del departament de Finances de la Generalitat. També va pintar les pintures murals de la sala de converses del FAD quan tenia la seu a la cúpula del Coliseum.

Va rebre encàrrecs de decoració de moltes empreses com els magatzems Sears o el Banc Comtal. Als anys 40 feia de decorador d'interiors al mateix temps que dissenyava fulletons i anuncis publicitaris. Exigent amb ell mateix, Mora era un gran defensor de la feina ben feta. Va decorar un total de 11 establiments emblemàtics del Passeig de Gràcia de Barcelona, com el Publi Cinema, Gonzalo Comella, les botigues de la marca del Dic Flotant. El 1940 va renovar el simbólic café-restaurant Salón Rosa, amb una decoració moderna de tall clàsic que fou posada al dia amb certes reminiscències del noucentisme i de l'art-déco. Es diu que el color rosa que ha donat nom a l'edifici fou triat pel mateix Mora. L'edifici del Salón Rosa fou derruït el 1974 i substituït per l'actual Bulevard Rosa. 

Mora també va dissenyar molts cartells (alguns  formen part de la col.lecció Fornas). En coneixem alguns :

Es va casar amb Josefa Gramunt Cendrés i el 1941 va néixer el seu fill, el futur arquitecte Gabriel Mora Gramunt. Aquell any l'escriptor i pintor Jaume Pla Pallejà va escriure en el seu dietari que no li agradaven els dibuixos del pintor Lloveras, i que preferia els de l'Obiols, de Xavier Nogués, i els del mateix Evarist Mora.

El 1942 va dissenyar la famosa butaca Coliseum, d'inspiració déco que fou presentada al Salón del Hogar Moderno. Dos anys després de morir la seva dona, el 1 de març de 1951 va fer de vocal a la Junta del nou Cercle Artístic de Sant Lluc, junt amb Francesc Vidal Gomà i Lluís M.Güell. Ell fou l'encarregat de reproduïr l'antic segell de l'entitat que havia dissenyat Riquer.

L'any 1956 va pintar els decorats de l'obra de teatre L'Auca del senyor Esteve que fou representada amb gran èxit al Liceu per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (que era una secció dins del Cercle Artístic), en la commemoració del XXV aniversari de la mort de Santiago Rusiñol. El 1957 va exposar aquarelas i guaixs a la Sala Rovira de Barcelona, sobretot paisatges, temes urbans i composicions, i el diari al Vanguardia el va elogiar com un "artista de gusto exquisito".

L'any 1958 va treballar en un mural de maqueteria en el Saló del Consolat de Mar, dins de l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona. Va dissenyar uns plafons de gran format per explicar per capítols la història de l'expansió catalana al món. El 1960 va dissenyar els nous vestits dels gegants del Pi de Barcelona, gegants que foren restaurats pel jove Manel Casserres Boix de Solsona. El 1968 Mora va fer el disseny d'una làpida de pedra que es va esculpir en homenatge al navegant Juan Sebastian Elcano i que es va penjar en el carrer de Barcelona que porta el seu nom.

Mora tenia un estil de linea suau, prima i fràgil que reflexava la seva personalitat. Dibuixava amb colors suaus mostrant figures sempre agradables, ingènues i un xic allargades. Va il.lustrar i decorar revistes, nadales i també llibres :
  • Revista Patufet 
  • D'ací i d'allà
  • El senyor Daixonses i la senyora Dallonses (1926)
  • Un terç de segle de El Dique Flotante. Dibuixos Grau Sala i Mora. Inst. Gràfica Oliva de Vilanova (1933)
  • L'avi, de Jesús Coloma, llibres per l'exaltació de la bellesa. Caixa de Pensions (1934)
  • Els Vells. Font de Poesia. Caixa de Pensions. Barcelona (1936) 
  • Revista Estel (1937) 
  • Los pastores de Belen, de Lope de Vega.  Il.lustracions de Junoy i E.Mora. Lucero. Barcelona (1939)
  • Los reyes magos, de Lope de Vega. Il.lustracions de E.Mora. Lucero. Barcelona (1939)
  • El viaje, de Charles Morgan (d. 1939), editor José Janés 
  • Sonetos del Portugués, de Elizabeth Barrett Browning. Coberta de Evarist Mora. Ed. Mediterráneas. Barcelona (1941)
  • La Solitaria de Dulwich, de Maurice Baring, Madrid (1940). José Janés. Barcelona (1942)
  • Leyendas de la Vírgen. Jerome y Jean Tharaud. Portada Evarist Mora. Ed. Mediterráneas. Barcelona (1942)
  • Jane Eyre, de Charlotte Bronte. Editorial Iberia J.Gil Barcelona (1943)
  • Retablo, de Víctor Català. Decoració Evarist Mora. Ed. Mediterráneas. Barcelona (1944)
  • Vida de Jesús para los niños, de Víctor Poucel. Ed. Juventud. Barcelona (1945) 
  • Intemperie, de Rosamond Lehamann. Ed. Lauro (1945)
  • Narraciones y cuentos, de Oscar Wilde. Ed. Astarté (1946) 
  • Florecillas de San Francisco. Il.lustracions de E. Mora. Ed. Mediterráneas. Barcelona (1946)
  • El tormento de Chopin, de Nino Salvaneschi. Ed. Iberia, Madrid (1949)
  • Fotogravats de recordatoris religiosos (1950-1959)
  • El bressol de Jesús, de Jacint Verdaguer (1951)
  • Llibret de les Festes de la Mercè de Barcelona. 30 pàgs. Impremta Oliva de Vilanova (1959)
  • Les figures del pessebre de l'Ametlla del Vallès. Carles Sindreu (1960)
  • Goig. Poema de Puig-graciós. Impremta Sallent (1964)
  • Costa Brava. Guias de España. Josep Pla. Tres mapes anecdòtics dibuixats per Evarist Mora Ed. Destino (1965)

Evarist Mora Rosselló. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Evarist_M%C3%B3ra_i_Rossell%C3%B3
Mora. Ramon Serra Massana - Ninots, tebeos i dibuixos.
http://ropto.blogspot.com.es/2012/03/mora.html
Mora. La Memoria dels Dibuixants
http://www.lamemoriadelsdibuixants.cat/2017/05/mora/
Mora, Evarist. El diseño gráfico de la Aa la Z
http://blog.educastur.es/design/2011/01/13/mora-evarist/
Junta Municipal d'Exposicions d'Art. Exposició de primavera 1932. Saló de Montjuic
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1932/60053/exppri_a1932.pdf
Maria Bárbara Marchi. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009. Història d'una institució referent per a la cultura barcelonina
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/35613/1/MBM_TESI.pdf
Inis Figuerola .... Els cartells del Museu de la Farmàcia Catalana, 
https://books.google.es/books?id=9-jk5L8URLkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Evarist+mora+cartells&source=bl&ots=Uzoe5vkger&sig=8c24BzSQlpjjfN0-T10GlKbe0Qk&hl=ca&sa=X&ved=0CDIQ6AEwB2oVChMIoc-I89XixwIVBVoaCh18vAMl#v=onepage&q=Evarist%20mora%20cartells&f=false 
Daniel Giralt-Miracle. Evarist Mora y la Decoración Catalana - Hemeroteca de la Vanguardia - Dissabte 12 de desembre de 1987
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/12/12/pagina-41/32997067/pdf.html
Montserrat Castillo- Grans il.lustradors catalans del llibre per a infants (1905-1939). Evarist Mora Rosselló, Biblioteca de Catalunya, p. 290
El Salon Rosa del Passeig de Gràcia
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/07/salon-rosa-passeig-de-gracia-55-1932.html
Jaume Pla - La vida contínua: diaris de Jaume Pla (1928-1948). Col.lecció vides escrites. UBe.
https://books.google.es/books?id=Z1KYKChGjmQC&pg=PA239&dq=evarist+mora&hl=ca&sa=X&ved=0CEQQ6AEwCGoVChMIi5aV3MrkxwIVAlcaCh2raQSa#v=onepage&q=evarist%20mora&f=false
http://www.akg-images.co.uk/C.aspx?VP3=SearchResult&VBID=2UMESQYXWS2Y9#/SearchResult&VBID=2UMESQYXWS2Y9&POPUPPN=1&POPUPIID=2UMEBMLBW6ZD

13/8/15

JOAQUIM MARTRA BALLVÉ (1898-1991)

Historias de Hans Andersen
Firmat Martra
Guaix sobre paper 
19 x 26 cms.
abans de 1937



Aquest dibuix es va fer servir com a portada del llibre "Historias de Hans Andersen(relatadas por Mary McGregor) publicat per l'editorial Araluce de Barcelona. 

1ª edició. Any 1914
2ª edició. Any ?
3ª edició. Any ?

Les tres primeres edicions del llibre de l'editorial Araluce van ser il.lustrades per l'anglesa Olive Allen Billen (1879-1957). 

A partir de la quarta edició del llibre la portada i les pàgines interiors van ser il.lustrades per Joaquim Martra. 

4ª edició. Any (?)
5ª edició. Any (?)
6ª edició. Any (?)

7ª edició. Any 1937 

8ª edició. Any 1944


L'EDITORIAL ARALUCE. L'editor Ramon de San Nicolás Araluce (1865-1941) havia nascut a Santander i va viatjar a Mèxic, on va començar a treballar en una editorial. Amb els anys va anar pujant de categoria dins l'empresa, fins que va ser el gerent, i més tard va comprarl'editorial. Es va casar amb una catalana, i vananar viure a Barcelona. Es van instal.lar en un local del carrer Bailén, i l'any 1900 ja havien creat l'Editorial Araluce. Com que el negoci anava bé, va comprar una parcel.la al carrer de les Corts 392 cantonada Carrer Llançà, on després hi va fer construïr una torre o palauet dissenyat per l'arquitecte Guillem Busquets, i que es convertiria en la nova seu de l'Editorial Araluce a partir de 1915. El 1967 la constructora Núñez y Navarro va comprar la finca, va enderrocar la torre per tal d'edificar-hi un bloc de pisos.



Joaquim Martra Ballvé (Barcelona 1898 - 1991)

Dibuixant, ilustrador i cartellista, i en els darrers anys aquarel.lista. El 1919 va participar en exposició col.lectiva en el Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona. Aquell any va rebre un premi menor en un concurs per un cartell d'una pel.lícula. 

El 10 d'abril de 1925 va inaugurar una exposició de quadres als Salons de Belles Arts El Siglo de Barcelona, i a l'endemà la Vanguardia publicava la noticia : "Joaquim Martra presenta obras altamente sugestivas por su modernidad". 

El 30 de gener de 1926 va rebre una menció de 100 pessetes pel cartell Su Vejez Asegurada (n. 9), que es va presentar al concurs convocat per l'antiga Caja de Pensiones para la Vejez. I sabem que en aquest mateix concurs s'hi va tornar a presentar almenys els anys 1929 i 1933. 

Entre 1928 i 1931 va dibuixar a la revista Lecturas on fou descrit com "el dibujante de fuerte trazo". Per l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929 va crear el cartell de la Compañia General de Autobuses de Barcelona, i també va dissenyar el famòs cartell del Cremallera de Montserrat, convocat per Ferrocarriles de Montaña Montserrat. 

L'abril de 1930 el seu cartell Nostre Llum va guanyar un primer premi (que fou repartit entre tres guanyadors) en un concurs convocat pels Servicios Agropecuarios de la Diputació. Del 3 al 18 de juny de 1933 va participar en la Vª Exhibició de l'Institut Català de les Arts del Llibre, que es cel.lebrava a la Sala Busquets de Barcelona i que fou organitzat per L'Agrupació d'Artistes Gravadors de Catalunya

Martra va dibuixar molts cartells publicitaris per empreses i conegudes marques de l'època :
  • Perfumes de Myrurgia
  • Nivea
  • Floïd
  • Smoking, paper de fumar
  • Indio Rosa, papel de fumar (1933)
  • Compañia Transatlántica Española
  • Borotalco, Ausonia
  • Vitophós. Tónico reconstituyente
  • Anís del Tigre 
  • Anís Marta. Barcelona 
  • Frutas y verduras La Catalana
  • Extracto fluido de Jabón Herreros
  • Kola Astier
  • Agua de Amer
  • Tintes Iberia
  • Balneari de Cardó
  • Balneario San Sebastian. Barcelona
  • Clínica oftalmológica del Dr. I. Barraquer
  • Ayuntamiento de Barcelona. Fiestas Populares
  • Mercados de Barcelona. 
  • Ayuntamiento de Madrid
  • Caldo en cubitos, Gallina Blanca 
  • Gallina Blanca (1940)

El març de 1942 va exposar pintures a la Sala Pinacoteca de Barcelona. A finals de 2014 la galeria Fernando Pinós de la ciutat comtal va organitzar una exposició amb els dibuixos originals d'alguns dels cartells publicitaris que havia il.lustrat Martra, molts dels quals provenien d'una col.lecció particular.



Santi Barjau. Bloc els meus cartellistes
http://cartellistes.blogspot.com.es/2014/06/les-imatges-del-trimestre-primavera.html
Hemeroteca de La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html
Maria Trinidad Labajo González - Lecturas V. 1 - Col.lección literatura breve - 11. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 2003

EDITORIAL ARALUCE
Pedro Cerrillo Torremocha - Andersen, "Ala de Cisne": actualización de un mito (1805-2005)
https://books.google.es/books?id=SM1Yl2FP1mUC&pg=PT91&lpg=PT91&dq=coleccion+araluce+martra&source=bl&ots=pVNwi5mZeG&sig=XppNkGbemXk34UZfoY8Mrs5jino&hl=ca&sa=X&ved=0CEsQ6AEwB2oVChMIvJ_s9v6vxwIVytkaCh2dmgFc#v=onepage&q=coleccion%20araluce%20martra&f=false
Araluce y los libros
http://www.diariodeleon.es/noticias/filandon/araluce-libros_570953.html
Editorial Araluce. Gran Via/Llançà. (1915-1967)
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2014/06/editorial-araluce-gran-via-llanca-1915.html
Olive Allen
https://en.wikipedia.org/wiki/Olive_Biller

EXPOSICIÓ DE CARTELLS ORIGINALS DE J. MARTRA A LA GALERIA FERNANDO PINÓS. 2014
Beatriz Maeztu Gomar - Joaquim Martra Ballvé
http://www.fpinos.com/pintura/joaquim-martra-i-ballbe/ http://www.bonart.cat/actual/originals-per-a-cartells-publicitaris-de-joaquim-martra-a-la-galeria-fernando-pinos/
http://www.descubrirelarte.es/2014/10/16/carteles-publicitarios-y-el-arte-de-lo-cotidiano.html
http://www.lahistoriadelapublicidad.com/protagonista-1692/joaquin-martra-ballve
http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/criticas-a%C3%B1o-2014/comunicados-diciembre/criticas-diciem-2-2014/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/33-recomana/Joaquim-Martra-Ballbe-Galeria-Fernando-Pinos-Barcelona/video/5370541/

29/6/15

RICARD OPISSO SALA (1880-1966)

Nú femení
Firmat Opisso  
Llàpis i aquarel.la
Llegenda : Pase, don Pascual, la cena está al punto
Origen : Col.lecció privada de Josep Renalias Guitart (Manresa 1965)
Mides : 30 x 23 cms
Any ?




Ricard Opisso Sala (Tarragonès 20 de novembre de 1880 - Barcelona 21 de maig de 1966)

"Gran dibuixant i caricaturista català. Fill de l'historiador i crític d'art Alfred Opisso Viñas (1847-1924), i pare del pintor i dibuixant Alfred Opisso Cardona (1907-1980). Fou un especialista en retratar tots els aspectes de la societat del seu temps i en dibuixar multituds.

Pels volts de 1892 va començar d'aprenent a la Sagrada Familia junt amb Antoni Gaudí, fent tasques de delineant i dibuixant. El 1896 Gaudí va veure que el jove tenia talent i el va fer apuntar al Cercle Artístic de Sant Lluc que ell mateix havia fundat, i allí es va relacionar amb els germans Llimona o amb el pintor Dionís Baixeras. Va formar part del grup dels Quatre Gats, junt amb Pablo Picasso, Pere Romeu, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Isidre Nonell.

Va ser un gran admirador del pintor francès Henri de Toulouse-Lautrec. Entre 1901 i 1903 va viatjar a Paris. Va dibuixar per les revistes Pèl&Ploma, Cu-cut, l'Esquella de la Torratxa, La campana de Gràcia, i també a Patufet, Virolet, TBO, Papitu, etc. Firmava Opisso i també utilitzava el pseudònim Bigre".




Ricard Opisso Sala. Wikipedia.org

7/6/15

EUGENI GINER MARTÍ (1924-1994)

Autoretrat
Firmat Eugenio Giner
Llàpis sobre paper
Mides ?
Any 1954

El dibuix també surt reproduït a :





Eugeni Giner Martí (Ortells, Castellón 16 de gener de 1924 - Premià de Dalt, 31 de març de 1994)

Il.lustrador d'historietes i dibuixant de còmics. Els seus pares, que feien de moliners a Castelló, van emigrar a Catalunya quan ell era molt petit, i es van establir a Sitges i després a Badalona. De jove ja destacava en el dibuix, i a la postguerra va decidir anar a buscar feina com a dibuixant. L'any 1943 va treballava amb l'Editorial Bruguera de Barcelona fent dibuixos en els quadernets "Aventuras y Viajes"

El 1944 va col.laborar en els dibuixos del personatge "El Antifaz Blanco. El asesino bondadoso". EL 1945 va dibuixar "Pequeños libros para muchachos". El 1946 va començar a dibuixar a la revista "Pulgarcito", la nova sèrie polícíaca "El Inspector Dan de la Patrulla Volante".

Aquest personatge també va aparèixer el 1948 a la revista "El Campeón", i aquell any també participa en el quadern de historietes "Vacaciones todo el año". El 1950 dibuixa al quadern "Magos del Lapiz", i el 1957 participa a "Bisonte Gráfico".

El 1957 va fundar la revista "Tiovivo" junt amb José Peñaroya, Carlos Conti, Josep Escobar i Guillem Cifré, on va dibuixar-hi la sèrie humorística "Lolita y Enrique se van a casar". El 1958 va dibuixar al quadern "Cucú" d'Edicions Soriano.

El projecte empresarial de la revista "Tiovivo" va fracassar i Bruguera va acabar adquirint l'empresa. Giner va tornar a ser treballador de Bruguera, però les discrepàncies amb la direcció el van fer decidir anar a treballar a Londres el 1959, dibuixant per la revista "Tiger" de l'empresa "Amalgamated Press".

El 1961 va tornar a Barcelona i va tornar a col.laborar amb Bruguera, on va fer dibuixos per la revista per noies "Sissi". El 1964 va treballar un temps a la construcció i el 1974, després d'una greu malaltia va patir un embòlia i paràl.lisi. Després va tornar a dibuixar i el 1982 recupera el personatge del Inspector Dan.




Eugeni Giner i Martí - Wikipedia.org
Eugeni Giner - Tebeosfera.com
El Inspector Dan - Bruguera - Tebeosbajosospecha
Eugenio Giner creador del inspector Dan
José Luis Sánchez. Eugenio Giner, el poeta del terror. El Inspector Dan, aquellos tiempos... 23-05-2008







30/3/15

FERNANDO VINYES RIERA (1941-1999)

Caricatura de Johan Cruyff 
Rotulador sobre paper
Firmat Vinyes84
19 x 25 cms
Any 1984


Fernando Vinyes Riera (Barcelona 5 d'abril de 1941 - 8 d'octubre de 1999)

Era fill del berguedà Josep Vinyes Sabatés (1904-1995) i de Lluïsa Riera García. Del seu pare va heretar l'afició a dibuixar caricatures i a escriure, i també van compartir l'afició pel món dels toros, participant en tertúlies de radio i a la premsa : Diari 16, La Cope, TV3, TV1 Miramar, Canal Plus, Diari Ya i Diario de Barcelona. El 1991 va publicar el llibre "México diez veces llanto" de l'editorial Espasa-Calpe.


http://deltoroalinfinito.blogspot.com.es/2013/05/recordando-fernando-vinyes-sus.html
http://lanerosdetrigueros.blogspot.com.es/2009/07/tanco-visto-por-vinyes.html

23/3/15

LLUIS VICTORI ELIAS (1906-1982)

Cadaqués
Firmat L. Victori
Llapis gras sobre paper
34,8 x 24 cms
Any ?



Lluís Victori Elias (Barcelona 1906 - 1982)

Pintor català i dibuixant.  Era banquer de professió i el 1953 va fundar una empresa litogràfica, i a partir d'aleshores es va poder dedicar al món de l'art. Artisticament va ser un enamorat del realisme del pintor Jean-Baptiste Camille Corot. La seva pintura i dibuixos és bàsicament paisatgística (Vallès, Garrotxa, Plana de Vic, Costa Brava...)

L'historiador Agustí Colomines Companys (Barcelona 1957) va publicar l'any 2006 la seva biografia en el llibre "Lluis Victori i Elias: dibuixant i pintor (1906-1982)", editat per l'editorial Afers. Aquell any es va fer una exposició retrospectiva al Centre Cultural de Caixa Terrassa, coincidint amb el centenari del seu naixement.




15/2/15

IGNASI VIDAL MOLNÉ (1904-1988)

Dama
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
23,8 x 19 cms
Any ?

Paisatge
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
21,7 x 29 cms
Any ?


Podeu veure aquesta obra reproduïda en el blog Mirador. Blog de Joan Miró, Cultura y Arte, por Antonio Boix, en l'entrada titulada El artista español Ignasi Vidal (1904-1988) y su relación con Joan Miró publicada el 7 de maig de 2016.



IGNASI VIDAL MOLNÉ (Barcelona 1904 - Niça, Provença 1988)

Com a dibuixant es va formar a Llotja, a Sant Lluc i a l'institut de les Arts del Llibre. Va fer exposicions individuals i col.lectives, a Barcelona i a Madrid. Ell i el seu germà Lluís van crear l'empresa Vidal-Molné dibuixants SL, i pels volts de l'any 1920 van editar el llibre "Catalunya. 12 vistes de llocs típics de la terra", amb 12 gravats a la fusta acolorits a mà il.lustrats per l'Ignasi. Aquell mateix any va anar a pintar a Paris. 

El 1931 va dissenyar un dels cartells de la república, titulat "Per Catalunya, allista-t'hi", imprès per les gràfiques S. Martinez. Aquell mateix any va il.lustrar el conte per nens "Alí-Babà i els quaranta lladres", el primer número de la col.lecció Orient de la Llibreria Catalonia. 

Entre el 22 de maig i el 3 de juliol de l'any 1932 va participar a l'Exposició d'Art de Primavera al Palau Nacional de Montjuic amb les obres : "Dones que es banyen" i "Dona de la mona". A finals d'aquell any, entre el 26 de novembre i el 12 de desembre va exposar a la Sala Avinyó de Barcelona. Per aquelles dates també va il.lustrar el programa de mà de les Festes de la Patum de Berga.

Va exposar els seus dibuixos entre el 21 i el 31 de maig de 1936 a l'Ateneu Enciclopèdic, dins la secció d'Arts i lletres, que tenia la seva seu al primer pis del carrer Prat de la Riba 31-33 de Sant Boi de Llobregat. L'any 1937 va fer les vinyetes il.lustrant la reedició del recull de contes "La gent del Llamp", escrits pel seu pare Cosme Vidal Rossich (Josep Aladern). El 1938 va il.lustrar amb figures de l'auca el "Llibre de les belles coses i costums del barceloní i de tota la terra catalana", amb versos de Joan Fidel i editat a l'Impremta Vidal de Vilaboí (Sant Boi).

L'empresa dels Vidal-Molné Dibuixants estava ubicada en un local del carrer Enric Granados núm. 52 de Barcelona. L'Ignasi també es va dedicar al cartellisme i va fer dibuixos publicitaris, però sobretot va il.lustrar una gran quantitat de ex-libris. 

L'any 1939, quan finalitzava la guerra civil, els dos germans van marxar de Barcelona i es van exiliar a Mònaco, on van acabar obrint un taller de dibuix a Montecarlo. El 1945 l'ignasi va participar en les il.lustracions de la revista "Per Catalunya" que s'editava a Niça, on va treballar amb els millors artistes catalans del moment : Miquel Almirall, Apa, Quelus, Pere Créixams, Emili Grau Sala, Josep Picó, etc. En aquesta revista hi van col.laborar escriptors de primer nivell com Albert Camus i Jean-Paul Sartre.

El mateix any 1945 els germans Vidal-Molné van participar en un exposició d'artistes a la Galeria Altarriba de Paris, al costat d'artistes consagrats com Picasso, Créixems, Grau Sala, Picó, Feliu Elias, etc en un acte impulsat per Solidaritat Catalana en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Al número 2 de la revista Per Catalunya podem llegir : "el jove Ignasi Vidal juga valentment amb els colors i els volums en les seves dues teles". El 1950 va realitzar l'aquarel.la "Les deux amours". A Niça (França), a Mònaco i a Itàlia va il.lustrar alguns llibres :


Al Principat de Mònaco va arribar a ser un artista reconegut, amic del princep Rainiero i la princesa Grace Kelly. Va arribar a ser dibuixant de la Impremta Nacional de Mònaco, i també fou escollit vice-president del Comité d'Arts Plàstiques de la UNESCO en representació de Mònaco. El seu fill Frederic Vidal (Fred) va anar viure als Estats Units, i a Los Angeles (Califòrnia) va fundar el IGNASI VIDAL INSTITUTE en memòria del seu pare.


Vidal i Molné, germans. Per Santi Barjau. 20/04/16. Els  meus cartellistes.
http://cartellistes.blogspot.com.es/2016/04/vidal-i-molne-germans-per-santi-barjau.html
Enciclopedia catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070436.xml
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/pavellorepu/id/42
Ignasi Vidal. Wikipedia.org
http://en.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Vidal
Ignasi Vidal Institute
https://www.facebook.com/pages/IGNASI-VIDAL-INSTITUTE/53441150795
Ali Baba i els quaranta lladres. El gabinet negre
http://elgabinetnegre.blogspot.com.es/2009/11/ali-baba-i-els-quaranta-lladres.html
Ignasi Vidal. Flickr.com
https://www.flickr.com/photos/ignasividal/3265815663/
Vidal Molné, Ignasi. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/3958-vidal-moln-ignasi
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1932/60053/exppri_a1932.pdf
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000033/00000032.pdf
Revista Per Catalunya, any 1945, nº 2
https://ddd.uab.cat/pub/ppc/percat/percat_a1945m7n2.pdf