JOAN SERRA PAUSAS (?-?)

Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?

Dibuix a tinta
Firmat JSP
24 x 15 cms
Any ?



Joan Serra Pausas (Barcelona a.1861-d.1902)

Dibuixant, litògraf, gravador i aquarel.lista. Seguidor de la tècnica d'Eusebi Planas Franquesa (1833-1897) considerat el litògraf català i espanyol més important del segle XIX. 

1861. Es publica a Barcelona el llibre Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado d'Adolf, amb litografies d'Eusebi Planas i Joan Serra Pausas.

1871-1880. Es publica la Historia de España ilustrada (6 volums) de Rafael del Castillo amb una col.lecció de litografies de Joan Serra Pausas, Vidal, Eusebi Planas, imprès per Herederos de Don Pablo Riera (Impremta Eusebio Riera).

1872. Es publica el llibre Vuelta por España. Viaje histórico, geográfico, científico, recreativo y pintoresco per l'editorial Riera de Barcelona, amb gravats del dibuixant Joan Serra Pausas i del gravador Joan Romeu Solà.

1874, 1 de maig a 1 de desembre de 1875. Serra Pausas dibuixa per la Revista Histórico Latina editada a Barcelona.

1875. Es publica la monografia La Torre de Marfil capricho para piano de Baudilio Sabater, amb coberta litografiada per Serra Pausas. Editor Vidal e hijo. També es publica Historia de la Revolución de Setiembre editada per E.Riera a Barcelona amb dibuixos de Celestí Sadurní i Deop (Ripoll c.1830-?) partint de dibuixos de J.Serra.

1876. El dibuixant Serra Pausas formava part de la Sociedad Heliográfica Española, integrat pel fotògraf Heribert Mariezcurrena Corrons (Girona 1846-Barcelona 1898), per l'estudiant d'arquitectura Josep Thomas Bigas (Barcelona 1852-Berna 1910) i l'enginyer Miquel Joarizti Lasarte (Girona c.1848-Barcelona 1910). Mariezcurrena i Serra van anar a París per aprendre el sistema fototípic. Quan van tornar van montar un taller amb dues premses que havien comprat a la impremta Verdaguer de Barcelona.
Aquel any va fer les litografies del llibre Memoria acerca del mosaico romano descubierto en el presente año en la heredad llamada Torre de Bell-lloch, situada en el llano de esta ciudad, ediat per la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos, Lit. Vidal (Una de les litografies fou exposada a l'Exposició Paisatges de Girona l'any 2010).

1877. Es publica el llibre Cartas á la Dona. Noticias exactas y detalladas de la Exposición Universal de Filadelfia en 1876 y d'un viatxe pels Estats Units. Llibre curiós, divertit y en vers català. Il.lustrat per primers Artistas Catalans. Primera obra Catalana Publicada a Amèrica, de Rossendo Arús i Arderiu. Editorial Estampa de John Smith de Nova York (en realitat fou imprès a Barcelona). Amb dibuixos de Vidal Solanes, Modest Urgell, Serra Pausas, Simón Gómez, Apel.les Mestres, Cusachs, Molleras, Pelliver, Llovera, Vayreda, Padró ...

1878. La Societat Heliográfica Española, de la que Serra Pausas en formava part, va publicar l'Àlbum pintoresch-monumental de Catalunya de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Aquell any també es publica el llibre Los Fueros de Cataluña de José Coroleu i José Pella Forgas, Impremta de Luis Tasso, amb làmines a càrrec de José Serra Porson, Joan Serra Pausas i Alexandre de Riquer.

1879. Serra Pausas va demanar permís per reproduir heliogràficament els dibuixos i quadres de Fortuny que es trobaven a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (després Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi). Aquell any va finalitzar el projecte de la Sociedad Heliográfica Española. 

1880. Aquell any es va publicar el llibre l'Àlbum de Fortuny de Salvador San Pere i Miquel, amb les il.lustracions de Fortuny que Serra Pausas havia reproduït. Aquell any Enric Gómez dibuixa la capçalera de la Il.lustració Catalana utilitzant un dibuix de J.Serra.

1881. 3 de juliol. Serra Pausas guanya junt amb Russinyol i altres artistes un premi d'honor en la primera Exposició d'Arts decoratives cel.lebrat per l'Institut de Foment del Treball Nacional. Aquell es va il.lustrar amb dibuixos de fotogravats el llibre Garlanda poética ilerdanesa de Maria Josepha Massanès de Gonzalez, per l'editorial Estampa de Joseph Sol y Torres de Lleida. Aquell any es va publicar el llibre El grito de la Independencia (1807-1813) de Carlos Mendoza (pseudònim d'Alfred Opisso Viñas) per l'editorial R. Molinas de Barcelona amb làmines cromolitogràfiques en color de Serra Pausas. També va fer un gravat de Sant Feliu de Pallarols.

1882. Es va publicar el llibre La Ilustración de Luis Tasso Serra, editorial Tipografía Luis Tasso, amb el recull dels diaris setmanals publicats entre el 7 de novembre de 1880 i el 30 d'octubre de 1882. Il.lustrat amb dibuixos de A. Mestres, Pellicer, Urgell, Moragas, Garriga, Mariano Foix, Llovera, Serra Pausas i Gómez Soler. El mateix any es publica l'Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edat Media Catalana editat per la Sociedad Artístico-Arqueológica de Barcelona, amb 75 làmines dels quatre artistes que van guanyar el primer premi d'un concurs promogut per Foment del Treball :  Ramon Tenas Hostench (Olot 1842-Barcelona 1883) amb les làmines de la 1 a la 13,  Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) amb les làmines de la 14 a la 44, J.Serra Pausas amb les làmines 45 a la 52, i el jove Santiago Rusiñol amb les làmines 53 a la 75. Aquell mateix any Serra Pausas també fa els dibuixos de Climent VII (1478-1534) i Pedro Calderón de la Barca (1600-1681).

1883-1898. Es publica el setmanari científic, literari i artístic La Ilustración Ibérica editada per Ramón Molinas i dirigida per Alfred Opisso Vinyas, on s'hi publiquen dibuixos de Serra Pausas.

1884. Es publica el llibre El Universo Social. Sociología General y Descriptiva de Heriberto Spencer editorial Barris y Compañia de Barcelona amb il.lustracions amb blanc i negre de Amado, Baixeras, Comeleran, Casanovas, Coll, Foix, Inglada, Llopart, Llovera, Mestres, Pasos, Pellicer, Roca Sanpere, Serra Pausas i Xumetra. 

1886- Es publica el llibre Cuentos rápidos de Fernanflor (Isidro Fernández Flores) editorial Establecimiento Topográfico  de B. Baseda de Barcelona, amb dibuixos de Comelerán, Labarta, Obiols, Passos i Serra Pausas. Aquell any va dibuixar El Ateneo de Villanueva y la Geltrú en el Certámen Artístico y Literário... , Litografia Hurtado. També va fer el gravat Desembarque de los restos del Martir Benito Berrio Ochoa en Barcelona.

1887. Dibuixa el gravat La Guarnición de Hostalrich abandona el castillo despúes de su heroica defensa (Ajuntament de Girona)

1888. Es publica la xilografia el Sueño de Jacob. A la revista La Ilustración Ibérica dibuixa el gravat Inauguración del monumento de Colón.

1891. En l'Exposició de Barcelona va presenta l'aquarel.la Recuerdo de Galicia.

1895. Dibuixa el gravat de la Batalla de la Guerra de Cuba.

1896. Dibuixa el gravat La Cristíada: vida de Jesús, nuestro señor

1900c. S'edita el llibre Los Grandes revolucionarios. La revolución a través de los siglos de Carlos Mendoza (pseudònim de Alfred Opisso Viñas) per l'editorial La Ilustración Ibérica amb làmines en cromolitografia de Serra Pausas.

1901. Serra Pausas també va fer esporàdicament de publicista, quan va dissenyar un anunci per una botiga de barrets. Els originals es guarden a la Biblioteca històrica de la Universitat de València.

1902. Es publica la novel.la Alrededor del mundo d'editorial Sopeña amb dibuixos de Serra Pausas.

1975. Ocubre. Es presenta a Olot l'Exposició "El dibuix català a finals i principis de segle" amb els artistes Junceda, Meifrén, Gay, Brull, Verdugo, Vehil, Perrier, Bertrand, Gascón, Villar, Serra Pausas, Passos i altres.

Joan Serra Pausas també va il.lustrar col.leccions de cromos :

- Historias del General Prim (Chocolates Macaya de Ramon Vilella de Reus)
- Cristóbal Colon. Descubridor de América (Chocolates Juncosa). 1925
- Gil Blas de Santillana (Chocolates Torrent Bañolas / Chocolates A. Solé Alsina, marcas Condal y Sagrada Familia)
- D'Artagnan y los tres mosqueteros, por Alejandro Dumas
- La Campaña de África
- La Redoma Encantada
- Hombres célebres
- Pueblos de España



OLEGUER JUNYENT SANS (1876-1956)

Nu femení
Firmat O. Junyent
Llàpis gras sobre paper
26 x 20,5 cms
Any ?





Oleguer Junyent Sans (Barcelona 1876 - 8 de març de 1956)

Fou nét de Sebastià Junyent Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX i germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent Sans (1865-1908). Artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, cartellista, escriptor, col.leccionista d'art, decorador, antiquari i viatger.

1890-1895. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. S'inicià al taller de l'escenògraf Fèlix Urgellès fins al vint anys, després passà al taller de Miquel Moragas i Salvador Alarma, i 3 anys més tard amb Francesc Soler Rovirosa, qui li confià el seu taller.

1897. Fa la portada del catàleg de l'Exposició Industrial de Barcelona.

1898. Va realitzar la escenografia de l'obra Blancaflor d'Adrià Gual i Enric Morera.

1899. Va marxar cap a París on pot treballar a l'Òpera al costat d'Eugène-Louis Carpezat (1833-1912) . Aquell any va pintar una marina a l'oli.

1900. A París va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa. Aquell any també va participar en la decoració de la Casa Burés on hi va fer 6 pintures murals sobre contes infantils d'origen germànic per a la sala dels nens. 

1901. Fa un viatge a Itàlia amb companyia de l'escultor Gustav Skilters.

1902. Com interiorista va realitzar les pintures que decoren la peixera del Cercle del Liceu.

Entre 1903 i 1905 va intervenir en la decoració del Cercle del Liceu.

1904. El el pintor Ramon Casas va fer un dibuix d'Oleguer Junyent, a carbonet i pastel, que anys més tard (1946) Junyent el va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

1905. Estrena l'obra El Comte Arnau de Joan Maragall al Teatre Principal de Barcelona. També l'obra Los maestros cantores de Nuremberg, i  l'obra Faust de Charles Gunod al Liceu.

1906. Va il.lustrar el llibre Cuadros de la ciudad de Sixto Alvarez (Fray Mocho).

1909. Tornant de París compra la casa del carrer Bonavista 22, on viurà i instal.larà el seu taller.

1907. Estrena l'obra La Santa Espina d'Àngel Guimerà al Teatre Principal de Barcelona.

1910. Va publicar el llibre Roda el Món i torna al Born, de Il.lustració Catalana, on explicava el seu viatge per tot el món.

1912. Va il.lustrar el llibre Cartas de mujeres de Jacinto Benavente.

1913. Va acompanyar a Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Va l'estrenar l'obra Parsifal al Liceu.

1917. 19 de Març. Inauguració Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes. Aquell any també va estrenar la representació de l'obra l'Auca del senyor Esteve al Teatre Victòria.

1919. Va publicar el llibre Viaje de un escenógrafo a Egipto.

1920. Va publicar el libre Mallorca, fotografias de la "Illa Daurada."

1923. A Barcelona va col.laborar en l'orgnització de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors.

1924. Adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), i visitarà l'illa sovint per pintar i descansar. Del 25 d'octubre al 7 de novembre. Exposició Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1925. Va pintar l'oli Sant Medir (Collserola), que es conserva al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquell any fou nomenat president de Real Cercle Artístic de Barcelona. Del 7 al 20 de novembre exposa a les Galeries Laietanes.

1926. Va il.lustrar el llibre Salomé de Oscar Wilde.

1927. Del 15 al 27 de gener. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent a les Galeries Laietanes.

1929. Va pintar un cartell de l'Exposició Internacional de Barcelona, amb la figura de la dama d'Elx.

1930. Va guanyar el concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes." Del 3 al 16 de maig va exposar a Galeries Laietanes.

1931. Va fer la portada i les il.lustracions del llibre Nits de Barcelona de Josep Mª Planes, amb pròleg de Josep Maria de Segarra. Llibreria Catalònia.

1932. Exposició d'obres a Galeries Laietanes. Aquell any va realitzar una aquarel.la de la illa de Losinj (Croàcia)

1933. Del 12 al 26 de març. Va estrenar l'obra Amor Brujo. Del 15 al 28 d'abril va exposar a la Sala Busquets de Barcelona pintures i dibuixos de l'Adriàtic des del Catalònia. Entre 1933 i 1956 es dedica sobretot a la pintura.

1934. Aquell any va fer les il.lustracions del llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia. També va pintar els olis El temple de Súnion, l'Acrópolis i el Partenó.

1935. Va fer el dibuix a llàpis titulat escoltant el manà. El 15 de febrer va morir a causa del grip la seva companya Teresa Vidal Puig. Es casa amb ella in articulo mortis. Del 9 al 22 de març va exposar a la Sala Busquets  un total de125 apunts i dibuixos acolorits de les costes italianes i iuguslaves, de l'Adriàtica, de l'arxipèlag grec i de la Grècia continental.

1941. Va fer un dibuix a llàpis dedicat a d'Adalina.

1942. Va pintar un quadre a l'oli a Caldes de Malavella.

1949. Va pintar un quadre a l'oli de Barcelona.

1955. Va il.lustrar la sobrecoberta del llibre Guia de la Costa Brava de Josep Pla.

1961. Febrer-Març. Exposició d'obres d'Oleguer Junyent al Palau de la Virreina de Barcelona a càrrec de la Junta de Museus. Es va editar un catàleg de 88 pàgines amb coberta de Ramon Casas.

1968. Es va publicar el llibre Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal de Joan Planas i Martí amb il.lustracions d'Oleguer Junyent.

1994. Francesc Miralles publica el llibre "Oleguer Junyent" d'Edicions Cetir.

1995. Abril. Exposició d'Oleguer Junyent a la Galeria Anna Ruiz a Caldes de Malavella.






JOAN VILÀ MONCAU (1924-2013)

Nu femení
Firmat Vilà Moncau
Llapis gras sobre paper
48 x 32 cms
Any ?




Joan Vilà Moncau (Vic 1924 - Olot, setembre 2013)

Va néixer a Vic on va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal de dibuix amb els mestres Pere Puntí i Llucià Costa.

A Barcelona adquireix habilitats en restauració en el taller del senyor Baldirà. Assisteix a classes de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Més tard es va inscriure a la Llotja de Barcelona on es va graduar en l'especialitat de pintura. Va començar a treballar en el disseny de decoracions d'establiments comercials.

Entre 1941 i 1948 va residir a Palma de Mallorca a causa del servei militar. A la illa coneix al pintor Casimir Tarrassó que li realitzà un retrat de gran format i van forjar una gran amistat.

1942. Primera exposició individual a la Galeria Costa de Palma de Mallorca.

De 1949 fins 1958. Forma part del grup "Els 8 de Vic", per tal d'impulsar l'art i la cultura amb idees modernes

1951. Dedica un retrat a J.Batalla a la Santa Cova.

1954. Va estudiar a l'Ecole du Louvre de París i resideix a la ciutat universitària d'aquella ciutat.

Quan torna de París Vilà Moncau s'estableix al carrer de la Fusina de Vic.

Quan es va casar amb Rosa Jordà Tornamira aleshores va anar a viure a Olot. La parella va tenir dues filles.

1957. Va exposar individualment a Sabadell

1962. Va exposar a Madrid i a Vic

1964. Va exposar a Vic

1967. Va exposar a Barcelona

1970-1987. Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot. Durant anys també va ser regidor de Cultura per CiU a l'Ajuntament d'Olot.

1974. Va exposar a Figueres. Aquell any també va participar en una important Exposició de gravats organitzat per Sala Gaspar de Barcelona a la Galeria Rizzoli de Nova York. Va compartir espai amb Picasso, Miró, Villèlia i Chillida entre altres.

1975. Va exposar a Barcelona

1982. Dona classes de gravat a l'Escola de Belles Arts de Girona.

1985. S'edita un punt de llibre de la galeria 4 cantons amb retaules de Vilà Moncau.

1987. Desembre. Exposició Palau Marc. Barcelona.

1991. Va rebre la Creu de Sant Jordi a mans del president de la Generalitat de Catalunya.

1992. El semanari de Ausona el nombra osonès de l'any.

1995. Exposició col.lectiva a la Galeria Rizzoli de Nova York, on la seva obra va compartir espai amb peces de Tàpies, Miró i Picasso.

2001. S'edita el llibre "Vilà Moncau". Editorial Vicenç Corominas.

2007. 23 de febrer a 18 de març. Es va celebrar una exposició retrospectiva del pintor Vilà Moncau a la Llotja del Blat de Vic, que fou inaugurada el 2 de març per l'escriptor Màrius Carol.

2009. 4 de juliol al 23 d'agost. La Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa li va dedicar una retrospectiva en el marc del cicle La Generació del mig.

2011. Fins 27 d'octubre. Exposició Bells Marcs.

2013. Setembre. Va morir a Olot.

2014. 17 de febrer. Inaguració de l'Exposició "Galeria de Complicitats" al Museu de l'Empordà de Figueres amb obres de Vilà Moncau.


MURALS REALITZATS
  • Ermita de Sant Jaume de Tuixén (Josa i Tuixén, Alt Urgell)
  • Mural del presbiteri per emmarcar el retaule gòtic de Santa Maria i el Sant Dubte que presideixen l'altar. Església de Sant Cugat d'Ivorra (La Segarra)
  • Fresc de la Mare de Déu del Carme, Vic
  • Retaules dedicats a Santa Llúcia i a Santa Teresa. Església de Sant Domènec, Vic.
  • Mural Església de Batet, Olot.
  • Mural Real Monestir de Ripoll
  • Retaules de la capella de Santa Eulàlia, Cardona.
  • Mural Parador Nacional de Vic
  • Sant Jordi. Palau de la Generalitat de Catalunya
La seva obra es troba repartida en diferents museus i col.leccions particulars :
  • Museu de l'Empordà, Figueres
  • Pinacoteca de la Diputació Provincial de Girona
  • Ajuntament de Vic
  • Ajuntament d'Olot
  • Arxiu de l'abadia de Montserrat
  • Museu i Documentaria de Leiden, Holanda.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vil%C3%A0_i_Moncau
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070623.xml
http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/678321-joan-vila-moncau.html
http://www.hitofumu.es/artistas/Services/show/vila-moncau-joan-242
https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/diccionari_d_artistes_vigatans/155

ENRIC SERRA AUQUÉ (1859-1918)

Retrat
Firmat E. Serra
Atribuït a Enric Serra Auqué
Llàpis gras sobre paper
Mides ?
Any ?


Comparativa amb una obra de Serra Auqué





Enric Serra Auqué (Barcelona 1859 - Roma 1918)

És molt probable que fos el fill petit de Salvador Serra Llorens (c.1820-?), sabater de Reus i de Gertrudis Auque Fort (1820-?).

1874. Enric Serra va ingressar com alumne de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja, i els seus mestres van ser el pintor Ramon Martí Alsina i l'escultor Domènec Talarn Ribot (1812-1902).

1877. El col.leccionista belga Georges Gernaud li va adquirir la obra La Pau. Aquell any sabem que va pintar el dibuix a tinta Soldats amb gitana (croquis del natural, Hostalrich).

1878 o 1879. Quan tenia 20 anys va viatjar a Roma per ampliar els seus estudis gràcies a una beca dels germans Masriera, els platers Torruella i el marquès de Castellvell. Esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l'acadèmia Chigi on va fer amistad amb el pintor Marià Fortuny. Va establir el seu domicili a la via Condotti núm. 42 de Roma. Va tindre un gran èxit de vendes i va rebre alguns encàrrecs del mateix Papa Lleó XIII.

1881. Va pintar la obra Botín de guerra. Una fotografia d'aquesta obra feta a l'estudi M.Mang la va dedicar al seu amic i empresari igualadí Ramón Catarineu.

1882. Va realitzar el dibuix titulat Labriego, i la pintura On the Terrace.

1883. Aquell any va pintar les obres E por si muove i el maig la Dansa de la Almea. Aquell any va dedicar una fotografia d'una de les seves obres al poeta Mossèn Cinto Verdaguer.

1884. Gener. Exposa obres a la primera Exposició de Belles Arts de la Galería Parés. Aquell any va pintar Idili.

1885. E. Serra figura en el "Catálogo General Ilustrado de la Primera exposición de acuarelas, dibujos y pinturas al óleo celebradas por el Centro de Acuarelistas de Barcelona en el Museo Martorell". Aquell any va pintar a Venècia el quadre Góndola.

1886. Va pintar l'obra Landsknecht. Aquell any es va presentar a l'Exposició de Berlin. També va pintar Interior de Iglesia, obra que avui es troba al Museu del Prado.

1887. El Papa Lleó XIII li va encarregar l'obra La Virgen de Ripoll (boceto) ,que fou reproduït en un mural de ceràmica per la col.lecció del Museu del Vaticà. El pintor va donar l'original a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

1888. Va rebre la Medalla d'or en l'Exposició Universal de Barcelona. Aquell any va exposar a la Sala Parés i també va pintar l'obra Paisatge Romà que avui s'exposa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, donació feta pel propi artista. Les obres La Laguna Pontina i La Via Appia van formar part de la Exposición de la Cámara de Comercio, que es va fer en un local del carrer Victoria de Buenos Aires.

1889. D'aquell any són els quadres Predicació sobre la Barca, i també l'obra Lectio Divina.

1890. Realitza el quadre titulat Lagunas Pontinas.

1891-1901. En aquest periode es va presentar a diverses Exposicions Belles Arts a Barcelona.

1893. El seu oli Torquemada fou adquirit per H. de Butterfield. Va pintar l'obra Barcas varadas, i Les Musiciennes.

1895. Tercera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Aquell any fixa la seva residència i el seu estudi a París. Va pintar l'obra Seated woman.

1896. Aquell any va pintar El espejo de Diana (Museu de Belles Arts d'Àlava) i la Laguna Portina (Museu del Prado, Madrid).

1898. Va pintar Lo mirall de Venus. Reproduït a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa de 1899. També va pintar Schwäne am Teich.

1900. Va pintar l'obra Pontine Marshes.

1907. Obra seva figura en la V Exposició Internacional de Belles Arts é industries Artístiques de la Junta de Museus de Barcelona.

1908. Aquell any va pintar Le fruit d'or aux marins pontins.

1918. Mor Enric Serra Auqué.

Anys 20. S'editen cromos per la fàbrica de xocolata Mundial, de Joaquim Lloveras i Cia de Barcelona, amb amb imatge de la Mare de Déu de Ripoll de E. Serra.

1931. Del 10 al 23 de gener. Les Galeries Laietanes organitzen una Exposició de grans mestres del segle XIX, on hi figura E. Serra.

1933. Del 4 al 17 de novembre. Cinquentanari de la Sala Parés. Exposició de dibuixos barcelonins, escenes de carrer, tipus barcelonins, costums catalans... Trobem a E.Serra junt amb Apa, Junyent, Riquer, i Opisso entre altres.

1934. A partir del 16 de Gener. Primera gran subasta de pintura catalana de la Sala Parés, amb obra de E. Serra. Del 10 al 23 de novembre a la mateixa Sala, Exposició de pintura antiga i moderna de la Col.lecció Rodríguez Filloy.

1935. Del 25 de maig al 7 de juny. La Sala Parés organitza la venda d'una gran col.lecció de pintura antiga, entre els quals hi figura Enric Serra.

1937. Del 10 d'abril al 2 de maig. Exposció d'art "Obres salvades per la CNT-FAI" al Saló Universal de Professions Liberals de Barcelona. Hi figura obra de E. Serra.

Les seves obres estan repartides en museus de Glasgow, Magdeburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, el Vaticà, Barcelona, Madrid ...


DESCONEGUT

Dama
Firmat M. Faxés?
Pastel sobre fusta
Mides ?
Any 1924?


FRANCESC GALOFRE SURIS (1900-1986)

Retrat d'una jove
Firmat F. Galofre Suris
Llàpis de color sobre paper
48,5 x 34,5 cms
1933





FRANCESC GALOFRE SURÍS (Barcelona 1900 - Borges del Camp 1985)

Va néixer a Barcelona el 1900, sent fill del pintor Francesc Galofre Oller (Valls 14/07/1864-Barcelona 08/01/1942) i Maria Mercè Suris Morera (?-Barcelona 27/10/1936). Tenia 3 germans : Maria Lluissa, Esteve i Josep Maria.

Francesc Galofre va començar els seus estudis de Belles Arts a la Llotja de Barcelona amb el mestre Josep Mongrell.

1922. Quan tenia 22 anys es va incorporar a l'Associació d'Aquarel.listes de Catalunya. 

En aquells anys es va casar amb Pura Dalfo Pagès, filla de Joan Maria i Aurèlia de Figueres. La parella va tenir 2 fills.

1925. Març. A la Sala Parés va exposar dibuixos acol.lorits dins la onzena exposició de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya.

1927. Amb el seu pare van pintar el mural "Colom rebut pels Reis Catòlics" al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Per aquells anys pare i fill també van pintar les pintures murals del real santuari de nostra Senyora de Bonanova de Barcelona.

1929. Galofre Suris va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona.

1931. 10 al 23 de gener. Exposa a Galeries Laietanes de Barcelona.

1932. Del 6 al 19 de febrer exposa 25 obres a les Galeries Laietanes. Del 24 de desembre al 6 de gener de l'any 1933 torna a exposar a les Galeries Laietanes junt amb el seu pare.

1933. 11 al 24 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes

1934. 10 al 23 de novembre. Exposa a Galeries Laietanes.

1936. 11 de gener. Exposa a Galeries Laietanes

1937. Aquell any va pintar un paisatge a Sant Romà de Sau

1944. Gener. Exposa a la Sala Gaspar, i ho sabem per un article de la revista ARTE

1949. Del 19 de novembre al 2 de desembre. Exposa a les Galeries d'art Lars

Anys 50. La familia de Galofré s'instal.la en el mas Villa San Francisco en el municipi de l'Albiol.

1952. Del 1 al 14 de maig. Exposa a la Sala Pinacoteca

1953. Participa en la Biennal Hispano-Americana d'Art de Madrid, juntament amb Ceferí Olivé i Josep Ferré Revascall.

1962. Aquell any el pintor Francesc Galofre fixa la seva residència a Reus.

1963. Va pintar un paisatge de Nullan (Lugo) i un paisatge a l'Ebre.

1966. Va pintar un paisatge de la Musara.

1977. Va pintar un quadre de la Platja de Sant Feliu de Guíxols

1978. Va pintar un paisatge de Cadaqués

1979. Maig. Homenatge a la Sala Rebull de Barcelona.

1986. A la Sala Rebull de Barcelona es va fer un homenatge del 8 al 21 de maig. Mor a les Borges del Camp.