Codi

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta quelus. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta quelus. Ordena per data Mostra totes les entrades

23 de febrer del 2019

MIQUEL CARDONA MARTÍ (1903-1964)

Personatge
Signatura : Quelus
Tinta sobre paper
22 x 14,5 cms
Any ?




Miquel Cardona Martí (Barcelona, 7 de maig de 1903 - Caracas, 25 de maig de 1964)

Dibuixant, cartellista, guionista, humorista gràfic i estudiós de folklore. Fill del taquígraf Rafael Cardona Mercader, va estudiar a les Escoles Pies de Barcelona. També va anar a classes d'art al Polytecnicum i a la Llotja.

Es va declarar admirador dels dibuixants Xavier Nogués i Josep Obiols. Signava els seus dibuixos amb els pseudònim Quelus.

Va col.laborar amb la majoria de revistes de l'època : Bella Terra, D'ací i D'allà, El Borinot, En Patufet, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, L'Estevet, La Mainada, Papitu, Virolet, el Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Jordi, etc.

L'abril de 1923 va exposar junt amb els dibuixants Apel.les Mestres, Apa, Lola Anglada, Acit, Prat, Cornet, Castanys, d'Ivori, Junceda, Llaverias, Miret, Opisso i Serra Massana.

En la dècada de 1930 va ser un dels dibuixants més prolífics del TBO.

El 1935 va exposar a la Sala Gaspar junt amb Ramon Calsina, Castanys, Cornet, Junceda, Llaverias, Mestres, Moreno, Opisso, Prat i Roca.

El 1939 es va exiliar a París (França). Va col.laborar amb revistes catalanes de l'exili com Catalunya i Per Catalunya.

El 1947 va viatjar de Paris a Caracas (Veneçuela) on s'hi va establir. Allà va dedicar-se a estudiar el folklore veneçolà, arribant a ser nombrat subdirector de l'institut de folklore de Caracas.

El 1964 Miquel Cardona va morir a Caracas.





Quelus, Miquel Cardona i Martí. Grafopata.com
Quelus. Humoristan.org
Quelus. La Memoria dels dibuixants
Retrat d'Amadeu Vives

18 d’abril del 2019

MARIA FERRÉS PUIG (1874-1964)

Ball tradicional català
Firmat : Maria Ferrés Puig (Freser)
Aquarel.la i llàpis sobre paper
24 x 17 cms
Any 1944 ?

(revers del dibuix)




Maria Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)

Pintora, dibuixant, aquarel.lista i aiguafortista. Filla del capità de vaixells Eduard Ferrés Viada (1839-?) i Elvira Puig Mir (?-1910) de cal Xanti.

Maria nasqué a ca la Duana, una de les cases més riques de Vilassar de Mar. Un dels seus germans fou l'arquitecte modernista Eduard Ferrés Puig (1873-1928). Va ser una dona de personalitat forta i és encara una artista desconeguda pel gran públic.

Pels volts de 1918 va ser deixeble del pintor i gravador mataroní Rafel Estrany Ros. Maria  formà part del grup Colla d'Artistes del Cu-cut.

El 1899 es casà amb l'arquitecte Lluís Homs Moncusí (Valls,1868-1956)

El 1905 nasqué la seva filla i futura pintora Elvira Homs Ferrés (1905-1954).

1922. Va exposar a la Sala Parés de Barcelona aquarel.les i aiguaforts junt amb el seu mestre Rafel Estrany Ros.

1924. Va exposar a l'Hotel Ritz, en el III Saló d'humoristes, junt amb Bon, Brunet, Opisso, Castanys, Xirinius, Passarell, etc.

1926. Exposà obres a l'aiguafort a les Galeries Dalmau de Barcelona.

1927. Galeria Dalmau. Va exposar junt els artistes F. Galofre Suris, Junceda, Oleguer Junyent, entre altres.

1929. Va exposar a les Galeries Laietanes. Va exposar junt els artistes Lola Anglada, Apa, Opisso, Quelus, Calsina, etc.

1931-32. Exposà al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans.

1933. Va exposà obres a la Sala Busquets.

1936. Aquell any va exposar a la Galeries Syra de Barcelona. En els anys de guerra va fer dibuixos de milicians i temes relacionats amb el conflicte bèl.lic.

1944. "MARÍA FRESSER Y MORERA, en Librería Mediterránea.—María Fresser expone una notable colección de acuarelas y dibujos acuarelados. Con particular acierto, la artista ha sabido captar toda suerte de figuras en movimiento. Los «Xiquets de Valls» construyendo sus castillos humanos o ejecutando el baile «dels bastons», y las danzarinas punteando sus aladas coreografías, han sido para María Fresser abundosa cantera de donde extraer lo mejor de sus «aguadas». Lo mismo que dijimos acerca de otros pintores, podríamos repetirlo aquí: la pintura a la aguada es tanto más bella cuanto más simple. En la presente Exposisión podréis comprobarlo. ..."

1945. Tardor. Participà en la primera exposició del Grup d'Artistes Vallencs, junt amb Jaume Mercadé, Pau Mercader, Eduard Castells i l'escultor Josep Busquets.

1999. Octubre. Exposició d'un centenar de dibuixos i aquarel.les de Maria Freser en els anys 20, 30 i 40. Apunts del natural de les representacions del Gran Teatre del Liceu, del fons del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

2000. Es publica el llibre Maria Freser. Apunts del Liceu. 1918-1948, d' Edicions Galerada. 62 pàgs.

2016. El professor Antonio Salcedo Miliani publica el llibre "Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950", i s'inaugura una exposició al Museu d'Art Modern de Tarragona. Maria Freser encapçala la llista de les dones artistes.

> Pseudònims utilitzats : Maria Freser, MF, Senyora Homs, Mari-Clo.



10 pintors de Tarragona que has de descobrir. 22/05/2018
https://visit.tarragonadigital.com/fets-i-gent/10-pintors-de-tarragona
El dibuix i l'aquarel.la de Maria Freser. Emblecat. Teresa Camps Miró. Universitat Autònoma de Barcelona. Recerques. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat. N.5. 2016
https://www.emblecat.com/wp-content/uploads/2016/07/Emblecat_revista_2016_5_7_Teresa.pdf
Agnés Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. Maria Freser. Cróniques des del balcó. Quaderns de Vilaniu, 43. pàgs. 109-129. Any 2003
L'Exposició-homenatge "Maria Freser". 
https://core.ac.uk/download/pdf/39130502.pdf
Maria Ferrés Puig. Diccionari biogràfic de dones. Núria Rius.
http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=695
Maria Freser. Diputació de Tarragona.cat

DIBUIXOS
Maria Ferrés Puig. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/305_ferr%C3%A9s-puig-maria
Reproducció d'un dibuix de Maria Freser de Joan Magriñà en un ballet. Escena digital. Institut del Teatre
http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:391024 
Gravat de bruixes
https://www.todocoleccion.net/arte-grabados/maria-freser-vilassar-1874-valls-1964-grabado-brujas~x111809399

FOTO
Arxiu del Museu de Valls. Col.lecció familia Homs


El dibuix també surt reproduït a l'entrada: "10 pintors de Tarragona que has de descobrir", encapçalant la biografia de Maria Freser publicada el 22 de maig de 2018 en el diari de Tarragona Digital. 

15 de febrer del 2015

IGNASI VIDAL MOLNÉ (1904-1988)

Dama
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
23,8 x 19 cms
Any ?

Paisatge
Firmat Ignasi Vidal
Llàpis i aquarel.la sobre paper
21,7 x 29 cms
Any ?


Podeu veure aquesta obra reproduïda en el blog Mirador. Blog de Joan Miró, Cultura y Arte, por Antonio Boix, en l'entrada titulada El artista español Ignasi Vidal (1904-1988) y su relación con Joan Miró publicada el 7 de maig de 2016.



IGNASI VIDAL MOLNÉ (Barcelona 1904 - Niça, Provença 1988)

Com a dibuixant es va formar a Llotja, a Sant Lluc i a l'institut de les Arts del Llibre. Va fer exposicions individuals i col.lectives, a Barcelona i a Madrid. Ell i el seu germà Lluís van crear l'empresa Vidal-Molné dibuixants SL, i pels volts de l'any 1920 van editar el llibre "Catalunya. 12 vistes de llocs típics de la terra", amb 12 gravats a la fusta acolorits a mà il.lustrats per l'Ignasi. Aquell mateix any va anar a pintar a Paris. 

El 1931 va dissenyar un dels cartells de la república, titulat "Per Catalunya, allista-t'hi", imprès per les gràfiques S. Martinez. Aquell mateix any va il.lustrar el conte per nens "Alí-Babà i els quaranta lladres", el primer número de la col.lecció Orient de la Llibreria Catalonia. 

Entre el 22 de maig i el 3 de juliol de l'any 1932 va participar a l'Exposició d'Art de Primavera al Palau Nacional de Montjuic amb les obres : "Dones que es banyen" i "Dona de la mona". A finals d'aquell any, entre el 26 de novembre i el 12 de desembre va exposar a la Sala Avinyó de Barcelona. Per aquelles dates també va il.lustrar el programa de mà de les Festes de la Patum de Berga.

Va exposar els seus dibuixos entre el 21 i el 31 de maig de 1936 a l'Ateneu Enciclopèdic, dins la secció d'Arts i lletres, que tenia la seva seu al primer pis del carrer Prat de la Riba 31-33 de Sant Boi de Llobregat. L'any 1937 va fer les vinyetes il.lustrant la reedició del recull de contes "La gent del Llamp", escrits pel seu pare Cosme Vidal Rossich (Josep Aladern). El 1938 va il.lustrar amb figures de l'auca el "Llibre de les belles coses i costums del barceloní i de tota la terra catalana", amb versos de Joan Fidel i editat a l'Impremta Vidal de Vilaboí (Sant Boi).

L'empresa dels Vidal-Molné Dibuixants estava ubicada en un local del carrer Enric Granados núm. 52 de Barcelona. L'Ignasi també es va dedicar al cartellisme i va fer dibuixos publicitaris, però sobretot va il.lustrar una gran quantitat de ex-libris. 

L'any 1939, quan finalitzava la guerra civil, els dos germans van marxar de Barcelona i es van exiliar a Mònaco, on van acabar obrint un taller de dibuix a Montecarlo. El 1945 l'ignasi va participar en les il.lustracions de la revista "Per Catalunya" que s'editava a Niça, on va treballar amb els millors artistes catalans del moment : Miquel Almirall, Apa, Quelus, Pere Créixams, Emili Grau Sala, Josep Picó, etc. En aquesta revista hi van col.laborar escriptors de primer nivell com Albert Camus i Jean-Paul Sartre.

El mateix any 1945 els germans Vidal-Molné van participar en un exposició d'artistes a la Galeria Altarriba de Paris, al costat d'artistes consagrats com Picasso, Créixems, Grau Sala, Picó, Feliu Elias, etc en un acte impulsat per Solidaritat Catalana en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Al número 2 de la revista Per Catalunya podem llegir : "el jove Ignasi Vidal juga valentment amb els colors i els volums en les seves dues teles". El 1950 va realitzar l'aquarel.la "Les deux amours". A Niça (França), a Mònaco i a Itàlia va il.lustrar alguns llibres :


Al Principat de Mònaco va arribar a ser un artista reconegut, amic del princep Rainiero i la princesa Grace Kelly. Va arribar a ser dibuixant de la Impremta Nacional de Mònaco, i també fou escollit vice-president del Comité d'Arts Plàstiques de la UNESCO en representació de Mònaco. El seu fill Frederic Vidal (Fred) va anar viure als Estats Units, i a Los Angeles (Califòrnia) va fundar el IGNASI VIDAL INSTITUTE en memòria del seu pare.


Vidal i Molné, germans. Per Santi Barjau. 20/04/16. Els  meus cartellistes.
http://cartellistes.blogspot.com.es/2016/04/vidal-i-molne-germans-per-santi-barjau.html
Enciclopedia catalana
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070436.xml
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/pavellorepu/id/42
Ignasi Vidal. Wikipedia.org
http://en.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Vidal
Ignasi Vidal Institute
https://www.facebook.com/pages/IGNASI-VIDAL-INSTITUTE/53441150795
Ali Baba i els quaranta lladres. El gabinet negre
http://elgabinetnegre.blogspot.com.es/2009/11/ali-baba-i-els-quaranta-lladres.html
Ignasi Vidal. Flickr.com
https://www.flickr.com/photos/ignasividal/3265815663/
Vidal Molné, Ignasi. Francesc Mestre Art
http://www.francescmestreart-shopping.com/ca/3958-vidal-moln-ignasi
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1932/60053/exppri_a1932.pdf
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000033/00000032.pdf
Revista Per Catalunya, any 1945, nº 2
https://ddd.uab.cat/pub/ppc/percat/percat_a1945m7n2.pdf

26 de setembre del 2019

MIQUEL SOLÉ BOYLS (1903-1977)

Tertúlia d'artistes
Firmat : Boyls
Aquarel.la i llàpis
24 x 18 cms.
Any ?




Miquel Solé Boyls (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1977)

Dibuixant, pintor i impressor barceloní. Autodidacte. Col.laborà en diverses publicacions: La Mainada, L'Estevet, L'Esquella de la Torratxa i Papitu (que en va ser l'últim director). Caricaturista de crítica punyent. 

1921. Aquell any va començar a dibuixar a la revista Sardana.

Els anys 1926 i 1927 el trobem dedicat a la impressió de Goigs marians.

1931. 19 de desembre. Fou nomenat secretari de l'Associació de Cartellistes de Barcelona : "Han sido presentados al Gobierno civil los estatutos de la Asociación de Cartelistas (Baja de San Pedro, 51, cuarto, segunda). La junta directiva ha quedado constituida como sigue: Presidente, señor Martínez Surroca; vice, señor Alomar; tesorero, señor Morell; contado, señor S. Gómez; secretario, señor Solé Boyls; vice, señor Campillo, archivero, señor Sergio, Cortés; vocales, señores Montaner y Martí Bas." (1)

1932. 28 de desembre. "En el «I Saló d'Humoristes» de la Asociación de Humoristas de Barcelona, que se inaugurará el día 21 de enero próximo, en las Galerías Emporium, tendrán obras expuestas: Anem, Apa, Arnal, Bas-Bofill, Benigani, Bofarull, Calsina, Castanys, Cornet, Gastón-Ry, Junceda, Mallol, Mestres, Mora, Moreno, Opisso, Planas, Prat, Quelus, Robert, Roca, Serra-Massana, Shum, Soka, Soler-Boyls y Xirinius". (2)

Del 21 de maig al 3 de juny de 1932 va exposar a la Sala Syra de Barcelona.

Després de la guerra civil Soler Boys va participar en diferents tertúlies de pintors i dibuixants : "En 1924 y en los bajos de la casa Pia Batlló (Gran Via / rambla de Catalunya), proyectada por el arquitecto Josep Vilaseca, fue inaugurado un café bautizado con resonancia wagneriana: Oro del Rhin (...) El café sobrevivió a la guerra incivil. Luego de españolizado el nombre por orden del gobernador González Oliveros, acogió a nuevos tertulianos, al son de la orquesta que entonces dirigía Lluís Rovira. Gasch pasó a otra tertulia de pintores y dibujantes, emigrada del Oasis y luego del café de la Rambla, integrada por Antoni Roca, Josep Escobar, Soléboyls, Àngel Planells y Josep Vinyes". (3)

"(...) Acabada la contienda, Castanys regresó a Barcelona y al poco tiempo abría su tradicional tertulia, ahora en su hotelito sarrianense de la calle Anglí, donde ha muerto. Tanto la tertulia, como- los contertulianos —Junceda, Manuel Amat, su entrañable amigo y a veces colaborador; Antonio Roca, Mallol, Mestres, Opisso, Prat y Ubach, Mestres, Moreno, Benejam, García, Panadés, Solé-Boyls—, estan enraizados a la biografía de Castanys". (4)

1944. 5 de desembre. "Ha quedado inaugurada hoy, en Radio Lérida, una notable Exposición de caricaturas, que permanecerá abierta hasta el próximo día 10, Presentan en ella artísticos originales los artistas Benseny, Cornet, Yvances, Junceda, Mallol, Mestres, Niko, Prat, Roca, Solé Boyls, Tarrago y Vinyes." (5)

El 1945 va dibuixar la portada del llibre El Lago de mis sueños de Storm. Theodor. Col. Norte. Impremta. Ariel de Barcelona.

1949. 21 de juny. "Actualmente, un grupo de humoristas celebra una exposición en «La Pinacoteca». Preside el conjunto un pequeño grupo de obras del maravilloso Juan G. Junceda, piadoso, recuerdo a la memoria del excelente compañero. Los demás expositores son Borrell, Castanys, Mallol, Mestres, Morató, Opisso, Prat, Puigmiquel, Roca, Serra i Soléboyls. (...) Mestres y Soléboyls cultivan el género del apunte psicológico, que el segundo presenta con su serie de «Los grandes castigadores". (6)

El 1975 va pintar l'oli La crema de la capella Marcús.

> Com a dibuixant signà amb el segon cognom Boyls. Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant SoleBoyls 




(1) Diari la Vanguardia. 19/12/1931
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-9/33175665/pdf.html
(2) Diari la Vanguardia. 28/12/1932
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-9/33194122/pdf.html
(3) Lluís Permanyer. El oro del Rhin tenia classe. Diari la Vanguardia. 09/07/2005
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/07/09/pagina-7/40538877/pdf.html
(4) Diari la Vanguardia. 12/09/1965
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-29/33561690/pdf.html
(5) Diari la Vanguardia. 05/12/1944
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/12/28/pagina-17/33120387/pdf.html
(6) Diari la Vanguardia. 21/06/1949
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/12/19/pagina-5/32827455/pdf.html


Miquel Solé i Boÿls. Enciclopedia.cat
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063370.xml
Francesc Foguet. Tria de textos "dramatitzables" publicats al Papitu durant la guerra i la revolució